dissabte, 31 de desembre de 2011

[037] El camí cap al portafoli de GES (i 2)

De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més participativa per als alumnes, n'extrec aquestes conclusions:

1) Les activitats d'autoavaluació han incidit en el recull d'evidències perquè els alumnes analitzin i reflexionin sobre el seu aprenentatge, però sobretot perquè siguin conscients de com aprenen.

Per aconseguir-ho, he creat activitats i exercicis que obliguen a l'anàlisi de la feina feta durant el trimestre. En el cas de Llengua catalana 1, la part autoavaluativa ha estat més important, atès que un dels objectius del mòdul és mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual tant pròpia com aliena.
A més, amb les activitats escrites de Llengua castellana 1 i Llengua catalana 3 he seguit el sistema de correcció que ja aplicava el curs passat i que tan bons resultats em va donar perquè els els alumnes es responsabilitzin dels seus textos.


Amb tot, els resultats són positius però no prou satisfactoris des del meu punt de vista. No sé si els alumnes han entès la importància de l'autoavaluació i de la reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre. Penso que ho he explicat tot força bé, però penso que la proposta metodològica no ha quedat clara. En aquest sentit, la introducció de la guia d'estudi per a cada mòdul i les pertinents instruccions de les activitats d'avaluació han servit per conèixer el funcionament del mòdul a nivell general, però ha faltat detallar tot el relacionat amb la part autoavaluativa, d'anàlisi i de reflexió que he volgut treballar-hi.


Per això, caldrà millorar de quina manera introdueixo els alumnes en la metodologia i en els conceptes autoavaluatius perquè tot plegat no els resulti llunyà o poc entenedor. El millor, segurament, és que ho faci de manera moderada i amb poques activitats en què s'hi especifiquin detalladament les passes que cal seguir. D'aquesta manera, es podrà traçar el camí cap al veritable objectiu d'aquest curs: crear un portafoli de llengua per als cursos de GES. 
2) Com a conseqüència lògica del que he explicat anteriorment, tinc la necessitat de crear una pauta d'avaluació estable. Gràcies a la feina d'anys anteriors, la pauta de la majoria d'activitats s'han anat configurant, estan força definides. Però l'objectiu d'aquest curs -la creació d'un portafoli de llengua- m'ha empès a tirar pel dret en alguns casos i això no m'ha convençut. 

Tot plegat prové de les ganes per acostar-me a l'assoliment d'aquest objectiu. I crec sincerament, que ha faltat programació i previsió, afinar més l'autoavaluació i polir-la perquè els alumnes i jo mateix anem dibuixant els objectius. Diria que em falta perspectiva avaluativa, ja que he inundat d'autoavaluació als alumnes sense explicar-los -ni explicar-me tampoc a mi- per què havien de reflexionar tant sobre la feina que havien fet. 

Per tant, amb una previsió més exacta i precisa de les activitats del mòdul i d'una pauta d'avaluació explícita, m'hauria ajudat a exposar millor l'objectiu del mòdul i també el del curs. Però també hauria servit per explicar als alumnes de quina manera seran avaluats a les diverses activitats d'avaluació. Potser així haurien entès millor la vessant autoreguladora dels mòduls.

3) Finalment, cal comentar que tampoc han ajudat les nombroses activitats de cada mòdul. A excepció de Llengua catalana 3, la programació del qual ha anat com una seda, la resta de mòduls no han tingut el temps suficient per extreure elements d'anàlisi i de reflexió per part dels alumnes. en alguns casos, als alumnes se'ls acumulaven fins a 3 activitats, fet que provocava més aviat que estiguessin més preocupats per treure-se-les de sobre que no pas de cap altra cosa.  I ni allargant els terminis de lliurament vaig aconseguir encaminar la seva percepció de l'avaluació.

Així que la seva actitud davant de l'assoliment de l'activitat no era el que s'esperava, s'havia difuminat l'objectiu de l'autoavaluació entre obligacions de lliuraments i acumulació d'activitats. I, és clar, per millorar aquest punt de cara al futur només hi ha l'opció de reduir les tasques i temporitzar-les de manera adequada. 

En definitiva, ha estat un trimestre positiu en general: m'he refermat en la metodologia de l'any passat i ha estat un encert, els mòduls han millorat en preparació, en diversitat d'activitats i en una major transparència pel que fa al sistema d'avaluació. A més, he volgut fer l'esforç per reconduir-lo i donar-li el punt reflexiu que fa anys que busco per als meus mòduls, tot i que he anat massa de pressa. Però perquè això millori, haig de tenir en compte els aspectes següents:

- Reduir i temporalitzar adequadament les activitats d'avaluació.

- Els alumnes hauran de ser conscients de què se'ls avalua exactament i, sobretot, com se'ls avalua. Amb cada activitat que sigui important per a un treball d'autoavaluació del mòdul, s'explicitaran els criteris d'avaluació perquè els alumnes tinguin una pauta per a millorar les activitats. 
Aquestes millores en la programació i en l'avaluació han de servir per continuar en aquesta línia reflexiva i participativa, la qual ha de portar-nos cap a l'assoliment de l'objectiu final: la creació d'un portafoli del curs.

Sóc conscient que és un projecte que requereix una planificació a llarg termini, però no està de més començar a fer moviments per arribar-hi al més aviat possible. Aquest trimestre tot just he posat els fonaments i espero que el segon trimestre pugui reforçar els punts forts i, sobretot, els febles per tal d'assolir aquest gran repte.


Wikio

[036] El camí cap al portafoli de GES (1)

Després d'acabar el trimestre, és hora de comprovar, d'analitzar i de valorar la feina feta. Cal que comenti que ha estat un trimestre amb canvis substancials en tots els aspectes. Però un dels que volia millorar per sobre de qualsevol altre és l'avaluació. Però per poder millorar l'avaluació s'han de tenir ben organitzades les tasques d'avaluació i, evidentment, la seva progressió al llarg del trimestre.

Per això, tot seguit exposaré breument els continguts i objectius molt generals dels cursos del 1r trimestre (excepte el de català D); i després passaré a valorar els punts forts i febles de la seva avaluació a nivell general.

Mòduls de nivell 1 de GES

Llengua catalana 1: En aquest mòdul hem treballat les habilitats de comprensió i expressió oral i la lectura expressiva. La finalitat és que l'alumne sigui capaç de comunicar-se amb seguretat en situacions del dia a dia (acadèmiques, laborals o socials en general); i que, al mateix temps, sigui capaç de reflexionar i millorar les seves activitats orals.


Activitats del mòdul:

Llengua castellana 1: L'objectiu fonamental ha estat treballar la comprensió lectora i l'expressió escrita a través dels textos periodístics, no literaris i propis de la societat digital. A més, he procurat que valoressin els seus propis textos i activitats a partir de pautes de revisió i activitats de reflexió.


Activitats del mòdul: 

Mòduls de nivell 2 de GES

Llengua catalana 3: Ens hem centrat en el procés d'elaboració de textos argumentatius orals i escrits, seguint les tres fases necessàries: planificació, redacció i revisió. A través de les activitats proposades i de la metodologia emprada, els alumnes han adquirit eines per a crear textos argumentatius. Però també hem procurat que guanyin autonomia, anàlisi i reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre.


Activitats del mòdul:
De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més activa per als alumnes, extrec unes conclusions que n'explicaré en el següent post.

Wikio 

divendres, 11 de novembre de 2011

[035] Refermant la metodologia: recursos per a un aprenentatge reflexiu i competencial



L'estiu passat, i després de fer el rigorós examen de consciència del curs 2010-11 a través del meu portafoli docent, vaig començar a revisar les unitats didàctiques per a cada curs. Abans, però, vaig fer una repassada a qüestions teòriques per tal d'acotar millor els cursos del 2011-12 a l'enfocament educatiu que des de fa temps procuro aplicar a l'aula.


Així que vaig tornar a clicar ARCcom he fet tantíssimes vegades aquests darrers anys. Aquesta és una web de la Unitat d'Educació Permanent que té com a objectiu orientar els docents de persones adultes cap a un aprenentatge i una formació competencials dels nostres alumnes. Per entendre'ns, l'objectiu és establir una base metodològica per a crear el que anomenen alumnes competents. I això significa -i cito textualment les paraules que apareixen a la web- que "ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació". 


Així, a ARC trobareu material teòric, metodològic i recursos que aprofundeixen en aquesta manera d'entendre la formació per a adults. I aquest aprofundiment és total, ja que hi ha reflexions relacionades que transcorren per tots els estadis del procés d'ensenyament-aprenentatge: des de la creació d'unitats didàctiques i cursos basats en competències bàsiques, fins al sistema d'avaluació, passant pel seguiment de l'aprenentatge dels alumnes, el treball de'establir un bon clima a l'aula o l'autonomia de l'aprenent, etc. 


A més, es poden trobar experiències docents, seqüències didàctiques (especialment per als  cursos de GES) en les quals s'aplica aquesta metodologia;  i veure vídeos o presentacions de conferències realitzades per Neus Sanmartí, Joan Tomàs Pujolà, Josep Vidal i Olga Esteve.

La llàstima, però, és que la web sembla abandonada (els darrers links són del març del 2010). I és una llàstima perquè ha esdevingut en els darrers anys una font molt abundosa per a millorar la meva base metodològica. És per això estic en deute amb ARC, per tota la (in)formació obtinguda en aquesta web, especialment els articles relacionats amb la pràctica reflexiva, temàtica de la qual Olga Esteve n'és una experta. 


Crec que havia de reconèixer la vàlua d'aquesta web i de la gran tasca que s'ha fet. I espero que el seu abandonament  no sigui etern. Seria una llàstima que no es continués actualitzant, ja que en el (sub)món de l'educació per a adults, descobrir ARC va esdevenir un revulsiu que apuntava a un concepte d'educació més proper, més real. 


Per això, i perquè no em descuidi, abans de començar el curs escolar, repasso alguns articles per continuar ben ferm en les meves creences metodològiques i en la meva construcció com a professor d'adults.

dijous, 27 d’octubre de 2011

[034] #nousreptes



Inauguro els posts d'aquest curs després d'un temps d'inactivitat per habituar-me als que, sens dubte, seran els #nousreptes per a aquest curs 2011-12. Ha estat un mes i mig en què m'he acostumat al nou horari i he començat a posar en marxa alguns dels objectius que m'he proposat. Tot seguit passo a explicar de manera breu tot el que he engegat aquests gairebé darrers dos mesos. 

Primerament, noto de manera satisfactòria la tranquil·litat de no cursar el doctorat, almenys de manera imminent. Això ha permès focalitzar tota l'atenció a l'inici del curs i a tot el que aquest fet comporta: preparació de classes, materials, atenció als alumnes, ordenació d'expedients, posada en marxa del GES, etc. 


Ara per ara, la idea és mantenir aquestes bones sensacions i aquest esperit per assolir alguns dels objectius del curs, tot i que fins i tot això ja ho he començat a fer. Per exemple, millorar i ajustar l'organització i la planificació de les unitats didàctiques dels cursos, així com afegir les propostes o idees que sorgeixin per a tenir-les en compte de cara a propers cursos.

També he apostat fort per trobar una plataforma de comunicació i de col·laboració amb els alumnes, però que serveixi també com a espai de proves per a treballar tasques a través de les TIC. Aquesta via, a manca de formació pràctica en Moodle (no en el funcionament i gestió, sinó en la seva creació) i, sobretot, per la manca d'una plataforma d'aquestes característiques al centre; és la xarxa social educativa Edmodo, de la qual en parlaré en un altre post amb calma.


I, finalment, vull investigar en l'aplicació d'eines metacognitives per a millorar la meva metodologia d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta serà una de les meves obsessions per a aquest curs, ja que darrerament estic repetint metodologies i actituds que ja l'any passat no em van convèncer. I no m'agrada.
.
Per tant, aquest post ha de servir com a punt d'arrencada per saber què faig, com ho faig i què em queda per fer, que no és poca cosa! Però sobretot ha de servir per saber millorar tot el que he fet i tot el que faré. 
-
O sigui que enguany posaré de moda el hashtag  personal #nousreptes per no oblidar el meu compromís amb la meva tasca docent. 
.
Som-hi!


Wikio

dimarts, 23 d’agost de 2011

[033] Preparant el nou curs (I): objectius docents per al curs 2011-12

Després d'analitzar i reflexionar en el post anterior sobre el curs passat a través de les evidències recollides en el meu portafoli docent, és moment ara de mirar cap a endavant. 

Aquestes darreres setmanes he enllestit el portafoli del curs que ben aviat s'iniciarà. I, com en l'anterior curs, he marcat uns objectius que procuraré complir al llarg dels tres trimestres del curs 2011-12. Tot seguit els passo a mostrar:

Objectius Docents Per Al Curs 2011-12





Wikio

dimecres, 17 d’agost de 2011

[032] El portafoli no enganya: evidències sobre la meva formació durant el curs 2010-11

A inicis del passat curs vaig començar a crear el meu portafoli docent. Va ser una de les tasques que volia portar a terme seriosament després d’acabar el Màster de Formació de Professors de Català per a Adults. L’experiència ha estat positiva, però sé que encara estic lluny d’extreure tot el seu potencial. De fet, aquest any l’he utilitzat sobretot per familiaritzar-me amb l’eina i per conèixer-la millor.


Tot i ser –per entendre’ns- el curs de prova del portafoli, he comprovat que em pot resultar molt útil per a la preparació d’unitats didàctiques, però també per a recollir reflexions al voltant de la tasca i de la manera com l’estic portant a terme. I, en un àmbit més personal, em proporciona un espai de confessió que construeix una visió de comportaments, pensaments, actituds i opinions personals sobre l’educació. Tot plegat em proporciona material de coneixement propi que em (re)situa professionalment.

Un exemple d’aquesta vàlua del portafoli com a eina professional –i metaprofessional- el vaig trobar en el moment de repassar de quina manera havia complert els meus objectiu per a aquest curs. I va haver un punt que va generar molts dubtes que he arrossegat aquest any pel que fa a la formació com a docent. L’objectiu en qüestió i la manera com l’assoliria era el següent:

Formar-me de manera sistemàtica en la meva matèria (llengua i literatura catalanes), així com en la didàctica de la llengua i l’ús de les TIC en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua.


COM? A través de lectures relacionades amb la llengua catalana (gramàtica, millora de l’expressió escrita, ...) i amb la didàctica de la llengua (suscripció a Articles, lectura de blogs, articles diversos, etc). i el seguiment autoregulador dels progressos (assistència a l’aula d’autoformació).

També hauré de construir el meu PLE (entorn personal d’aprenentatge) i començar a desplegar-lo gràcies a l’ús de les eines 2.0 (blogs, microblogs, xarxes socials, etc.) que m’ajudin a millorar la meva tasca docent i la meva competència lingüística.

La resposta a la pregunta si l’objectiu s’havia assolit em va fer treure una sèrie de reflexions que em van sorprendre per la sinceritat amb la qual l’exposava. Per exemple, vaig comentar que no havia anat a l’aula d’autoformació, tot i que ho vaig compensar amb la lectura de llibres específics de gramàtica. O sigui que de cara al curs vinent hauré de millorar-ho, i més quan sé que és un aspecte aquest –el repàs d’aspectes gramaticals concrets- un punt en el qual haig de fer-me fort.


Pel que respecta a la part de didàctica va sortir millor parada. He estat més al dia, gràcies a la subscripció a Articles aquest any i als blogs als quals m’he subscrit gràcies al PLE. En aquest sentit, cal destacar la encara forta influència del màster de català, els apunts del qual encara consulto per a la preparació d’unitats didàctiques i per a repassar alguns conceptes.

Però les conclusions més sorprenents se les va endur la part formativa en TIC. El motiu és que, tot i atractiva, la vaig trobar poc funcional. Al llarg del curs no vaig deixar de tenir la sensació que més que una eina formativa, amb el PLE i tot el que això comporta (lectura de posts, escriure els posts per al meu blog, contestar i mantenir contactes a través dels comentaris al blog, xarxes socials, etc.) tenia una nosa. Gestionar l’activitat formativa a traves del PLE requereix temps i dedicació, cosa que durant el dia a dia era complicat de poder obtenir. A més, no vaig de trobar el punt col·laboratiu a les xarxes socials i crec que de cara al curs vinent hauré d’investigar sobre aquestes possibilitats de crear xarxa i compartir experiències de manera més intensa que aquest any.


No vull que les TIC esdevinguin una obligació sinó un plaer, un element més per a la meva informació i per a la meva formació. I, és clar, m’he proposat per al curs vinent treure’n més rendiment. Crec que no vaig saber gestionar-lo com calia. Suposo que acostumar-se a les bondats del PLE i de les xarxes socials requereix un procés en què es descobreixi exactament què es vol. Ara fa poc he modificat el PLE a nivell tècnic per facilitar-ne l’accés i el canvi ha anat força bé. 

Les reflexions sobre les TIC com a eina formativa van fer replantejar-me la meva relació amb les noves tecnologies. I més quan aquest any vaig començar el Màster en Educació i TIC a la UOC i vaig arribar a la conclusió que han estat una decepció. Tenia moltes expectatives posades en aquest màster, pensava que m’obriria portes, que tindria un caràcter més pràctic, que generaria debat de la manera com s’han d’entendre les TIC amb l’educació. Però va resultar ser l’anti e-learning: materials de l’any 2001 que et porten a casa en format paper, activitats gens atractives i amb poc suc 2.0 (debats, treballs col·laboratius que s’acaben fent sense consciència col·laborativa, matèries teòriques complicades i allunyades de l’educació, poc sentiment de pertinença a una aula, respostes a dubtes poc àgils per part d’alguns docents i consultors, etc.)


Les meves reticències al màster no tenen a veure amb una mala experiència pròpiament dita. De fet, els resultats van ser molt bons. Més aviat té a veure amb la idea que jo m’havia fet del màster. Em va decebre el que em vaig trobar. Suposo que les expectatives eren massa elevades. A més, el volum de feina que es demanava em va desbordar i em va portar al límit de les meves forces físiques i mentals, fins al punt d’entrar en fallida per estrès i perjudicar part de la meva feina i a la meva dedicació a la família. No vaig saber portar el curs, vaig fer 4 assignatures i em va esgotar. Suposo que vaig pensar que podria amb tot i vaig subestimar la formació on line.

Així que tot plegat es va convertir en una doble decepció: per no respondre a les expectatives creades i perquè no vaig poder continuar al semestre següent –un màster no el regalen i no em podia permetre pagar més de 600 euros per només 2 assignatures, que era el màxim d’assignatures que estava disposat a fer després de l’experiència anterior.

Però més enllà de la decepció, tota l’anàlisi feta sobre la meva (auto)formació durant el curs 2010-11 va tenir com a punt positiu que, finalment, em vaig adonar que allò que havia d’haver estudiat no era aquest màster, sinó llençar-me de cap a la 1a opció que tenia al cap des del principi: els estudis de doctorat de didàctica de la llengua. Suposo que les paraules tesi doctoral em venien massa grans en aquell moment i em va fer por accedir-hi, però hauria estat el pas adequat. I adonar-me d’això ha costat un any i posar en marxa el portafoli docent.
Ara em trobo en procés de redreçar aquesta situació. He demanat informació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra per iniciar els estudis de doctorat. I les converses que he fet amb alguns professors/es han ajudat a decidir-me i a recuperar la il·lusió perduda el curs passat. Això m’ha engrescat i m’ha animat perquè he vist que em sentiré realitzat i crec que m’ho podré compaginar amb la resta d’obligacions.

O sigui que la tasca reflexiva feta arran de la posada en marxa del meu portafoli docent ha donat fruits molt importants de cara al futur. Així, i com he comentat anteriorment, he reorientat la meva vessant formativa, la qual s’ha concretat amb una sèrie d’objectius per al curs 2011-12. A més, puc dir que amb el pas del temps –i el portafoli m’ha acabat de donar la raó- he descobert que m’agrada estudiar, investigar, conèixer i aplicar tot això a la meva tasca diària. A més, la formació pot obrir en el futur altres portes que convidin a nous reptes professionals, pels quals vull estar molt preparat. Són aquests arguments de pes –almenys per a mi- per animar a tots els professors/es a utilitzar el portafoli. No us en penedireu!


Wikio

dijous, 28 de juliol de 2011

[031] Reflexions després del tancament del curs 2010-11

Com a resum del curs, escriuré un post en què valoraré el curs a mode de memòria. Parlaré de molts temes en general sense concretar-ne cap, ja que em reservo la reflexió més profunda per al meu portafolis docent. Així doncs, començo:

a) UNITATS DIDÀCTIQUES
.
Han estat força atractives i completes, afegint sempre que ha estat necessari eines TIC (blogs, xarxes socials, wikis, generadors de còmic, etc.). He millorat en la seva majoria les unitats dels anys anteriors i m'haig de replantejar canvis en la unitat de GES 1 de les rondalles. Enguany, els alumnes han suggerit un canvi de temàtica i ho tindré en compte per al curs vinent. A més, haig de treure un major rendiment als recursos ortogràfics que he proposat al llarg del curs. Cal que aquesta vessant normativa esdevingui transversal al llarg dels mòduls i és un dels punts que hauré de rumiar pel proper curs.
.
Un altre aspecte destacable de les unitats didàctiques és que la gran majoria tenien l'enfocament comunicatiu com a base, el qual es tradueix en activitats que busquen la millora de la comprensió i de l'expressió orals i escrites en contextos reals. Estic content perquè fa anys que intento assolir l'enfocament comunicatiu com a base fonamental del meu segell docent. I aquest és el primer curs que he aconseguit aplicar-lo en tots els mòduls. Ha estat una fita personal que caldrà millorar al llarg dels anys.

Vinyeta de Forges. Una manera força explícita i humorística de descriure l'enfocament comunicatiu.
b) METODOLOGIES
.
Les activitats portades a terme han estat revestides d'un enfocament comunicatiu, tal i com comentava anteriorment. I lògicament, això obliga a replantejar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, he procurat fer de guia, de negociador i de facilitador, al mateix temps que he cedit el protagonisme a l'alumne i a la manera com s'enfronta a la tasca

.
c) ASPECTES POSITIUS    
.
He pogut organitzar i elaborar unitat didàctiques específiques per a cada mòdul de GES, fet que m'ha proporcionat una bona base de treball per als propers cursos, així com noves idees per a millorar-les i per a crear-ne de noves.
.
Estic satisfet d'haver assolit uns fonaments comunicatius a les unitats didàctiques. De la mateixa manera, també m'ha semblat molt positiu i un aspecte a tenir en compte la vessant metacognitiva d'algunes tasques realitzades durant aquest curs. Tot plegat m'ha donat idees per començar a plantejar amb seriositat la implantació d'un portafolis de l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge i d'obtenció del títol de graduat escolar.
També crec que la incorporació d'eines TIC ja és un fet. Les experiències dels anteriors cursos han donat uns fruits molt sucosos durant aquest any
Tot i això, l'ús de les TIC no és la finalitat sinó el mitjà per arribar a l'objectiu. Per aquest motiu dosifico les TIC i el nivell de dificultat de la tasca per a que l'alumne sigui capaç de dominar aquesta eina i, també, sigui capaç d'assolir l'objectiu a través d'aquesta eina TIC.
.
Finalment, valoro positivament l'ús de les eines TIC que he tingut al meu abast (blog, PLE, portafolis docentxarxes socials, etc.) per a aprofitar-les en l'anàlisi i la reflexió de la meva tasca docent. L'únic retret que li posaria és que són amants molt exigents. Per això, i de cara al curs vinent, hauria de trobar la manera de rendibilitzar les meves eines TIC a través d'una millor organització personal del temps. Penso que li puc treure més  suc del que inicialment pensava.

.
d) ASPECTES NEGATIUS
.
Hauria de lligar millor el sistema d'avaluació dels meus cursos. Arran d'algunes experiències al llarg d'aquest curs i per comentaris d'alguns alumnes, crec que els puc millorar i per això els revisaré a consciència. En aquest sentit, el curs vinent ja serà un pas endavant la inclusió dels criteris comuns d'avaluació en el document Normes d'Organització i Funcionament del centre.
Vull millorar l'aspecte formatiu de la meva especialitat; és a dir, la llengua i la literatura catalanes, la didàctica de la llengua i les TIC. La manca d'un pla organitzatiu i de gestió del temps en són els responsables. Aprofitaré el meu PLE per a aquestes tasques i procuraré gestionar-me millor el temps, veritable taló d'Aquil·les d'aquest curs.
.
Una altra qüestió és la meva decepció personal de les TIC com a eina de formació docent durant aquest curs. Des de fa mesos tinc l'estranya sensació que les eines TIC no m'han proporcionat el que jo esperava. Crec que les expectatives estaven pels núvols i allà s'hi han quedat. D'aquesta aventura en trec la decepció del Màster en Educació i TIC i la sensació de voler que les TIC em responguessin als meus dubtes de planificació i de gestió docent massa de pressa.
Per tant, crec que "baixaré del núvol" i em dedicaré a explorar el terreny 2.0 de manera més realista. Això també implica saber gestionar-les bé (necessito una bona base d'ús d'aules virtuals), un element aquest que també pot millorar per al curs vinent.
.
De ben segur que em deixo coses per comentar, però ja acabaran de sortir quan faci l'avaluació final del meu portafolis. I, és clar, això serà mereixedor d'un futur post. 
.
Bon estiu!

Wikio

diumenge, 26 de juny de 2011

[030] La fotografia com a eina lingüística (i II)

Amb una mica de retard us deixo amb les fotografies que els alumnes de GES 2 van realitzar per a l’exposició Fotolicus 2.0 com a activitat central del mòdul de Lengua castellana 3.

Fotolicus 2.0 - GES 2, Aula Oberta Tona (10-11)

El treball per dur a terme Fotolicus 2.0. va començar amb la divisió de la classe en tres petits grups de quatre persones. Cadascun d'ells va triar una temàtica diferent: dos d'ells tenien a veure amb el carnaval, mentre que el tercer grup va preferir fer un treball amb el que intentaven explicar sentiments només amb imatges. El resultat final va ser de bastant dispar, ja que dos dels tres grups no van acabar de treure tot el profit a aquesta activitat ni al seu tema. A més, a això s'ha d'afegir també el fet que els grups van haver d'enfrontar-se a un altre problema: treballar en grup. Encara que sembli una ximpleria això va resultar francament complicat i va anar per a mi el gran obstacle d'aquesta unitat.
 
Per a mi, l'activitat va ser bastant estressant en alguns moments perquè és com si dividís la classe en tres; o sigui, tres classes dins d'una classe. Vaig haver de conviure sempre des del principi fins a fins al final amb aquesta premissa, sobretot per no crear suspicàcies que no derivessin en els típics comentaris ("com que és el grup favorit", "estàs més temps amb aquest grup", etc.).

 
Tots ja coneixien l’objectiu general, on havíem d'arribar l'últim dia de classe. Però per arribar a aquest dia devíem sobretot organitzar-nos moltíssim, tant els grups com jo mateix. Al cap i a la fi un dels objectius d'aquesta unitat és el de saber treballar i organitzar-se en grup. Aquest punt crec que va ser el més feble. Cap dels grups excepte un va saber portar bé la distribució del temps. Per això a les classes vaig crear una rutina diària que servís per recordar totes les activitats que el grup havia d'anar realitzant al llarg d'aquesta classe i de les següents. Jo crec que va ser un encert per anar recordant els objectius principals i secundaris, per reconstruir alguns aspectes del treball que anaven creant, i per reforçar tota la teoria que vam veure en les classes anteriors al treball en si. A més, vam crear un blog com a quadern de bitàcola i del qual s’encarregaven cada membre del grup. 
Flyer de l'exposició fet pel grup Destroyers.
Com a aspectes negatius de la unitat, destacaria el fet de centrar l'atenció en alguns exercicis que tenien poc pes en l’avaluació final, però que després es van convertir en exercicis importants i fins i tot indispensables per al resultat final de l'activitat. Em refereixo a la creació de la publicitat de l'esdeveniment i que es va dividir de la següent manera: cada grup es feia càrrec d'una de les vies publicitàries que vam escollir; és a dir, un cartell, un flyer, i un díptic. 
Per homogeneïtzar el resultat final vam tenir diverses sessions destacades en les quals es van debatre com s’havia d’encarar la publicitat de l’exposició. Crec que van ser les classes més enriquidores i en les quals es va veure clarament la intenció d'aquesta unitat que, com deia anteriorment, tenia com a gran eix d'organització el treball en grup. No obstant això, centralitzar l'atenció en aquests objectius i en aquestes activitats que, en principi, no eren importants, va fer que es perdés de vista que el realment important eren les fotografies i les seves descripcions, tant denotatives com connotativa. 
Cartell de l'exposició fet pel grup Los Chukis [nd] Tifany.
Un altre element negatiu també va ser el de la predisposició dels alumnes a no aprofitar el temps. Això es deu al fet que ells mateixos no van saber gestionar el temps del que disposaven i això va portar a molts d'ells a un tipus de rutina bastant perillosa i contrària per poder complir els objectius del curs (poca concentració, contínues visites a Facebook, mala repartició d'obligacions per part de cada grup,...). 

Crec que hi ha aspectes bastant millorables (fixar i pautar els continguts de la unitat per a equilibrar els aspectes relacionats amb la publicitat i l’anàlisi de la imatge, controlar molt més l'organització a través del blog i de reunions durant la classe,...) i de cara al curs següent crec que els tindré molt en compte. 

Wikio

divendres, 3 de juny de 2011

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul. 


Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan  estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!
Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i  voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.


Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip. 
Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.


Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

Wikio

divendres, 20 de maig de 2011

[026] El difícil repte d'elaborar un text escrit (i V)

Volia escriure algunes línies per valorar la unitat didàctica que he portat a terme durant el 2n trimestre i  de la qual ja n'he parlat força en aquest blog

Després de tancar el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1 valoro positivament la tasca realitzada. És el segon any que el repeteixo i crec que hi ha aspectes que s'han millorat, com ara:

- focalitzar l'atenció en textos de la vida real (carta formal, correu electrònic, currículum, etc.)
-
- emmarcar les tasques fora de les parets de l'aula.
-
- complementar la part de correcció de textos amb eines d'autoaprenentatge.
-
- consolidar la idea del portafolis del mòdul i la tasca d'aprenentatge reflexiu.
.
- aprofundir en les propietats textuals.
.
- mostrar eines per a la creació d'un text escrit (planificació, redacció, revisió).

Tanmateix, però, crec que de cara al curs vinent, podria tenir en compte:

- millorar la complementació de la correcció amb el repàs de les normes gramaticals i ortogràfiques.
.
- ampliar el temps de la correcció amb més presència del llibre Ortografia Catalana com a base de l'autoaprenentatge normatiu.
.
- acotar els lliuraments dels treballs.
.
- fer més pedagogia de l'aprenentatge reflexiu entre els alumnes.
.
- aprofundir més en el portafolis, en l'autoavaluació i en els criteris d'avaluació final.
.
- valorar la possibilitat de fer un projecte més ambiciós amb el portafolis amb la creació de portafolis de curs.

En conclusió, el mòdul continua tenint moltes possibilitats i, a més, encetarà una nova via d'investigació sobre el portafolis com a eina d'aprenentatge al llarg de la resta d'assignatures de llengua de tot el curs.

Wikio

dimecres, 11 de maig de 2011

[025] En el clau!

Una manera molt senzilla i directa de dir que l'avaluació basada en estudiar i vomitar conceptes no funciona. 

Simplement genial, Calvin i Hobbes!



Wikio