dijous, 21 d’agost del 2014

[071] En (re)construcció metodològica

Fa setmanes que preparo els terrenys del nou curs 2014-15. És un espai on hauré de construir la metodologia que faré servir amb els alumnes, especialment amb els de GESO. Pel que fa a la resta de cursos, intentaré mantenir-la aixecada, tot i que l'hauré d'adaptar a uns objectius menys prosaics, com ara la superació d'una prova (grau superior, nivells A, C i D de català).

Sigui com sigui, aquesta metodologia estarà fixada sobre quatre pilars fonamentals:

1) L'alumne com a protagonista
La implicació de l'alumne (com a individu i com a membre d'un grup-classe més ampli) ha de ser cabdal. I perquè se senti com a protagonista, cal engegar eines de democratització de l'aula perquè prengui decisions en el seu aprenentatge. Com a professor, haig d'estar amantent a copsar les inquietuds i saber gestionar les emocions durant el procés d'aprenentatge. 

És clau, doncs, que l'aula se socialitzi i que connecti amb la realitat del centre i del municipi perquè el grup en general (i l'alumne en particular) senti que més que un alumne, és creador de coneixement i de cultura.

2) El procés importa tant o més que el producte final
En termes qualitatius, el procés pel qual s'arriba a l'assoliment del producte final és el que més m'ha d'interessar dels alumnes. Per això, m'agradaria establir una avaluació que valori més aviat les reflexions del procés que ha seguit l'alumne per tal d'arribar a port. D'aquesta manera, aconseguiré que es potenciï l'autonomia de l'aprenentatge i que, a nivell d'adquisició de llengües, esdevinguin visibles les activitats metalingüístiques, les quals han de servir per a la millora de la formació lingüística dels alumnes.
3) L'aprenentatge ha de ser significatiu
Un element lligat amb la idea de l'alumne com a protagonista. Haig de buscar reptes encoratjadors, impactants, que tinguin punts de connexió amb els estudiants, amb el seu dia a dia, amb el seu entorn proper, ... Només d'aquesta manera, l'educació tindrà sentit per als alumnes. Perquè comprovaran que la llengua forma part de les seves vides i que la necessiten per desenvolupar-se com a persones.

4) L'aprenentatge ha de ser LOL
Enguany, en nego a explicar la gramatica a la manera tradicional. Vaja, que li planto cara a l'ensenyament formal. És per això que haig de buscar altres maneres d'arribar als objectius lingüístics. I prepararé activitats més lúdiques per tal d'explicar-los a classe. M'ajudaré d'un corpus lingüístic diferent, en el qual novel·les, contes, poemes i hipertext connecten amb pel·lícules, música i videojocs. Tot s'hi val per aprendre llengua i literatura, per relacionar usos lingüístics i reflexionar-hi.
Són aquests punts, en essència, els fonaments que han de caracteritzar-me com a docent. Em sembla que són maons senzills, segurs i fiables, els quals asseguraré amb un bon ciment de pràctica reflexiva docent durant tot el temps que duri l'obra. Sóc conscient que requerirà de molt d'esforç per embastar-los tots sense que caigui la construcció. Però amb paciència i treball, seré capaç d'aixecar la casa per a un nou curs que es presenta feliçment incert.

Doncs apa, agafo el casc (per si de cas) i va: mans a l'obra!

dilluns, 18 d’agost del 2014

[070] Lectures didàctiques 2 - rEDUvolution

Reprenc la secció en format de podcast Lectures didàctiques per parlar d'un llibre que val molt la pena. Es tracta de rEDUvolution, de María Acaso (2013, Paidós).
 
El podcast -que no va més enllà dels 15 minuts- exposa les idees més interessants del llibre per reflexionar-hi en veu alta. No hi trobareu, doncs, una valoració clàssica, sinó que he volgut compartir el que m'ha suggerit aquesta lectura i de quina manera em podria ajudar com a docent.
 
I vosaltres, l'heu llegit? Espero els vostres comentaris, suggeriments, crítiques al podcast, etc. 
 
I ara, si teniu paciència, pitgeu el play i escolteu el podcast.
 
Agraït.