[093] La setmana de la formació: l'espurna del II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria

Per acabar amb aquesta sèrie de posts destinats a la formació que vaig rebre de manera massiva durant la darrera setmana de setembre, m'agradaria parlar-vos de l'experiència al II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria.

Tal i com expliquen al blog, el II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria es proposava recollir el testimoni de la primera trobada feta a Sevilla el 2014 per tal de -i cito textualment- "impulsar decididamente modelos que integren los conocimientos gramaticales en el uso de la lengua, dando a conocer buenas prácticas, materiales y metodologías que se hayan mostrado efectivas y facilitando materiales o líneas de trabajo que puedan prolongarse más allá del propio encuentro."

Val a dir que el plantejament de la trobada era molt valent i, fins i tot arriscat. Les línies obertes de treball arribaven a nou en forma de tallers. Per suposat, la feina en cadascuna d'elles era inabastable. Sortosament, la intenció dels organitzadors s'adequava a la realitat i van proposar la creació d'un punt d'inici per tal de continuar la investigació més endavant.

Des de la tranquil·litat, doncs, d'aquesta premissa, els tallers van posar-se mans a l'obra durant una jornada de dissabte que  va començar amb una rebuda en forma d'esmorzar necessària per tal d'engegar la feinada que ens venia a sobre. Després, la benvinguda a càrrec dels amfitrions Germán Cánovas, a qui vaig tenir el plaer de desvirtualitzar, i Víctor González va servir per orientar a la seixantena llarga de persones que van aplegar-se a l'Europa International School de Sant Cugat. 
-

Tots dos van exposar clarament el què i el com: la trobada havia de servir per definir bases de treball estables per al desenvolupament de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. Però per aconseguir-ho, van invocar l'esperit del #betacamp, amb un funcionament de treball horitzontal per promoure la participació i la col·laboració de tots els components del grup. 
-

Entre tanta oferta de tallers, vaig optar pel que portava la Carme Durán anomenat Escritura y reflexión metalingüística: un camino de ida y vuelta. Després dels intents fallits per aplicar a l'aula la reflexió metalingüística anys enrere, necessitava reconnectar-me amb l'aspecte de la didàctica de la llengua que més m'interessa. I allà hi era, disposat a absorbir com una esponja tot el que podia aprendre del taller, de la Carme i dels companys.

No em va decebre, ans al contrari. El taller va reordenar les meves idees al voltant d'aquest tema, van agafar més perspectiva, més cos, més seguretat a l'hora de planificar la posada en marxa a l'aula. Per anar al gra, del taller vaig extreure que:

- la llengua s'ha de tractar des de l'experimentació;
- el millor recurs per acostar-se a la llengua és la curiositat;
- cal descobrir, saber analitzar i reflexionar sobre les interioritats de la gramàtica per conèixer-la millor;
- l'aprenentatge ha de transcendir a través de la hipòtesi;
- cal qüestionar-se el funcionament de la gramàtica, posar-la a prova i resoldre les preguntes que puguin sorgir;
- el procés d'adquisició de l'aprenentatge de la gramàtica no ha de tenir límits;
- l'aprenentatge necessita de la participació i de la col·laboració activa dels alumnes i del professor.
-

Per tant, vaig refermar la idea que la gramàtica s'ha de treballar des de la reflexió, des de la metalingüística per tal de donar-li sentit. La llengua s'ha convertit, doncs, en una ciència que cal observar des de la realitat dels alumnes, des de l'ús que en fan, deixant enrere visions tancades que separen la gramàtica de l'oració de la gramàtica discursiva. 

Pissarra de la primera sessió experimental amb metodologies reflexives al curs de preparació de la prova de Grau Superior.

En resum, gràcies a aquesta jornada vaig construir un punt de partida gramatical col·lectiu i personal. En l'aspecte col·lectiu, m'agradaria reprendre la tasca realitzada i compartir idees amb els companys del taller i altres persones que els interessi aquest tema. D'altra banda, i a nivell personal, també voldria continuar amb la investigació a l'aula dels punts forts i febles d'un aprenentatge significatiu, focalitzat en l'adquisició d'eines per a la millora de la gramàtica de l'alumne. M'agrada pensar que aquesta visió de la gramàtica va més enllà de l'aprenentatge i pot tenir incidència directa en l'ús de la llengua de cada dia, atesa la seva naturalesa reflexiva.

Després d'unes setmanes, i juntament amb el portafoli i les diferents propostes del que vaig anomenar "evoluació", he començat a explorar a l'aula les entranyes de la gramàtica. Això només vol dir que el II Encuentro de Docentes de Lenguas en Secundaria han aconseguit revifar l'espurna. Ara espero que la resta d'assistents també comencin a fer foc ben aviat. I que ho puguem explicar tot a la tercera edició.

[092] La setmana de la formació (1 de 2): coaching, motivació i drogues

Un dels objectius d'aquest curs és refrescar els coneixements i aprendre més sobre els meus camps d'actuació: la didàctica de la llengua i de la literatura, la formació d'adults, innovació educativa, etc. I la darrera setmana de setembre vaig patir una sobredosi positiva de formació, els detalls de la qual passo tot seguit a comentar.

Primer explicaré la que vaig fer durant tres dies a la Diputació de Barcelona. L'àrea d'Educació impulsa l'organització dels cursos de preparació per a la prova d'accés a cicles formatius de Formació Professional. I ofereix formació als professionals que hi treballen. En aquest cas, el nom del curs ja ho diu tot: Eines i metodologies específiques de treball amb persones joves i adultes. Motivació i orientació. Intercanvi d'experiències i bones pràctiques. 

Durant 15 hores repartides en tres dies, una desena de persones vam rebre una formació per solucionar conflictes i problemes amb el grup classe. No és un tema menor, atès el canvi gradual que han sofert les escoles d'adults pel que fa a la tipologia d'alumnes. D'aquesta necessitat sorgeix, doncs, una formació que assenyala de ple als tres eixos per millorar l'ambient de l'aula: cohesió de grup, motivació i atenció; i tractament de casos relacionats amb consum de drogues. Personalment, els dos primers eixos es van tractar molt encertadament, mentre que l'últim no estava ben focalitzat. Però anem per parts:

1. Cohesió de grup

La classe la va conduir Alícia Marín Muniesa, coach i entrenadora personal. Diria que va ser la sessió ideal, ja que va suposar una immersió en la pràctica de la cohesió de grup per part de tots els assistents. No sóc molt fan del coaching, però haig de donar la raó a que algunes tècniques que ens va mostrar poden ser molt efectives per als nostres alumnes. La sensació de pertinença a un grup comença des de la confiança entre tots els seus membres. I l'Alícia ens va proposar diverses estratègies infal·libles per fer pinya, per crear vincles, per assolir objectius comuns. Fa poc n'he pogut aplicar alguna a les classes de GES i funcionen. 

2. Motivació i atenció

En aquesta ocasió, el torn va ser per Màrius Martínez, pedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. No va ser tan "moguda" com l'anterior, però sí la que més interès em va despertar. La sessió va servir per conscienciar-nos que, al marge de l'assignatura que ensenyem, cal nodrir-la amb elements que motivin els alumnes i els permeti estar atents. 

Va desmitificar la idea del professor que vol canviar la vida dels alumnes (el mal del professor Keating) i va posar les coses "a puesto". És a dir, no podem canviar els nostres alumnes al 100%, però sí capgirar la tendència negativa per construir un graó que els faci pujar cap a la seva formació. Si coneixem d'on venen els nostres alumnes (fracàs escolar, baixa autoestima, inseguretat, etc), sabrem com motivar-los de manera positiva i fer que la classe sigui un espai de retrobament amb els estudis i de reconciliació amb el seu futur.

3. Tractament dels conflictes relacionats amb el consum de drogues

La primera part de la sessió la va conduir Gemma Garcia Enrich, psicòloga d'Spott. De les tres sessions, aquesta va ser la més fluixa. No vol dir que no fos interessant, sinó que no va assolir l'objectiu que buscava. Tot plegat va ser una sessió informativa de dades relacionades amb els joves, les drogues i les conseqüències en el rendiment escolar. En cap cas va servir per analitzar casos concrets, establir propostes d'actuació a l'aula o reflexionar de manera clara sobre possibles solucions. 

Entenc que és un cas que amoïna a un grup important de professors d'adults, però em va semblar una formació per cobrir expedient. En el cas del centre on treballo, en el moment que es detecta un cas de consum a l'aula, s'engega una maquinària que comença per un informe del docent que el detecta, el posa en coneixement del director/a del centre i aquest/a, tot seguit el porta a l'ajuntament del poble corresponent. És a dir, hi ha un protocol. I posaria la mà al foc que, en la majoria dels casos, les escoles d'adults actuen igual. I aquest fet només es va esmentar a les darreries de la sessió! 

Malgrat que la informació és sempre benvinguda, entenc que el que es demanava és, sobretot, compartir solucions més que no pas repassar el catàleg de les drogues que una part del nostre alumnat consumeix. Hauria agraït, doncs, l'anàlisi de casos concrets per fixar-nos en la resolució. De tota manera, potser seria més eficaç una formació més local. Vull dir que s'hauria pogut fer "in situ", a cada centre, amb l'anàlisi de casos que hi hagin succeït, amb el coneixement de saber si s'hi aplica algun protocol, amb una orientació personalitzada que resolgui els dubtes i neguits de l'equip docent i de l'equip directiu.

Finalment, la tècnica d'Educació de la Diputació de Barcelona, Anna Ferri, va fer-nos cinc cèntims de l'estat dels cursos de preparació per a la prova d'accés a grau mitjà i superior. Els números no són el meu fort, però va donar dades rellevants que obliguen a reformular algunes qüestions, com ara el futur del curs de grau mitjà.

 

En conclusió, van ser tres dies de formació necessària per a qualsevol docent que treballi amb grups de grau mitjà o superior. I n'he tret profit, certament. Un curs que està exclusivament destinat a professors d'adults cal fer-lo! Aquest, però, era el nivell 1 de la formació. I ja espero apuntar-me al nivell 2. 

Ben aviat, completaré la setmana de la formació amb la crònica del II Encuentro de Docentes de Lenguas. 

[090] Carta abierta al alumnado de un centro de adultos*

Estimado alumnado,

Mañana se inicia el curso 2015-16 en los centros de formación de personas adultas de Cataluña y, seguramente, ya habrá empezado o estará a punto de hacerlo en el resto de España.

Profesores y alumnos compartimos nervios e ilusión en el inicio del nuevo curso. Nosotros, por un lado,  porque  ponemos por fin rostros a los grupos para los que hemos pensado y repensado mil y una actividades durante los últimos meses. Vosotros, por el otro, porque retomáis vuestros estudios después de meses e incluso años de haber estado alejados del mundo académico.

Para aquellos que hace años que no pisáis un aula sabemos que es un momento complicado. Volver a adquirir rutinas y hábitos de trabajo en relación al estudio puede resultar un pelín estresante, especialmente en aquellos casos en los que debéis compaginar el curso con trabajos, hijos y otras obligaciones propias de la vida adulta. No obstante, nuestra experiencia nos dice que el esfuerzo, el trabajo y la ilusión que dedicáis en esta vuelta a las aulas puede asegurar el éxito de la empresa.

Conocemos, pues, las dificultades derivadas del regreso a las aulas, pero también de las motivaciones que os mueven. Son muchas las personas que pasan por nuestros centros cada año. Cada una de ellas con realidades y situaciones personales totalmente diferentes. Aunque tienen un denominador común: la inquietud que os empuja a complementar vuestra formación con miras a acceder, en la gran mayoría de casos, a una mejora profesional.

Es posible también que a muchos de vosotros no os haga falta ningún título. Pero esa inquietud os ha traído hasta un centro de formación de adultos para estudiar algo que os complemente, que os divierta, que os entretenga, que os refresque la memoria o que os acompañe. Nosotros, evidentemente, estaremos a vuestro lado. Porque sea cual sea la meta, estudiar os hace grandes, os fortalece el espíritu. Y porque, en definitiva, el (re)aprendizaje tiene muchas caras, muchas respuestas a una sola pregunta, muchos héroes que luchan para conseguir un mismo objetivo: la voluntad de ser mejores personas.

Nosotros, los docentes, tenemos compromisos que van más allá de impartir clases. Para empezar, el compromiso con vosotros, los alumnos. En vuestro recorrido educativo, cada uno tenéis una serie de experiencias repletas de éxitos y de fracasos. Los profesores somos conscientes de ello y debemos ayudaros a volver a ese recorrido desde donde lo dejasteis, aprovechando vuestras aptitudes, fortaleciendo vuestras debilidades con el fin de construir un aprendizaje de futuro. Pero, además, y durante la construcción de vuestro recorrido, hay que cultivar el aprendizaje autónomo, el desarrollo del espíritu crítico y la conciencia social como herramientas de soporte de la educación para toda la vida.

Para cumplir con este compromiso, los docentes utilizaremos metodologías que rompan con las maneras tradicionales, que se alejen de lo que hayáis vivido con anterioridad en el aula. No podemos repetir esquemas de fracasos anteriores, necesitáis retos que os impliquen en vuestro aprendizaje. Los profesores os queremos despiertos, abiertos, motivados. Por eso, debemos originar auténticas experiencias educativas, colaborativas e impactantes tanto dentro como fuera del aula.

Y es que las aulas no son celdas. Todas deberían tener las puertas abiertas. Y en ese sentido, otro de los compromisos que debemos cumplir los docentes es establecer puentes con la sociedad, con la comunidad educativa, con las entidades cívicas, sociales y culturales del entorno. Durante vuestra estancia en los centros de adultos, pasáis de ser alumnos a creadores de conocimiento, os convertís en agentes activos de la comunidad. Sois portavoces de la  educación de kilómetro 0, la que se genera en las aulas, la que se expande por el barrio y la que, finalmente, se comparte con vuestro municipio o ciudad para proporcionar cultura de proximidad.

En conclusión, para que este curso sea un éxito, todos debemos comprometernos al máximo. Y juntos haremos de este duro camino un paseo compartido. Porque entre tanto aprendizaje, compromiso y tal, hay que disfrutar del paisaje, pasarlo bien, hacer unas risas con los compañeros, con los profesores, con las administrativas, con las señoras de la limpieza del centro. Si estamos contentos, estamos motivados. Y aprendemos. Y eso es lo que, al fin y al cabo, queremos todos.

¡Feliz inicio de curso!

*Aquest article ha estat escrit a quatre mans pel Ramón Paraíso i jo mateix. El Ramón és director del CFA Dolors Paul (Cunit) i podeu seguir-lo a través del blog De vuelta. És un espai sobre reflexió educativa, centrada en la formació per a persones adultes. 

A la xarxa no hi ha gaire blogs que professin l'educació per a adults. Però tot i això, el blog del Ramon hi ha obtingut força notorietat. Els seus escrits mostren dubtes, projectes de futur i reflexions d'interès que posen de manifest la bona feina que es realitzen en alguns centres d'adults per tal de dignificar-los i reivindicar-los com a espais d'innovació educativa i de renovació vital per als nostres alumnes.

Gràcies per donar-me l'oportunitat d'escriure aquest post amb tu, Ramón. Espero que sigui l'inici d'una sèrie de col·laboracions.

[081] Sospirant a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes

El passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de participar a l'edició d'enguany de l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes (#EEAdults15). Desconeixia totalment l'existència d'aquest event i em va alegrar conèixer la iniciativa. I encara més, formar-ne part. 

Un dels organitzadors, l'amic Ramón Paraíso, em "va enredar" per portar a terme un taller relacionat amb la proposta didàctica que plantejo als meus cursos del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud. I m'hi vaig deixar enredar amb els ulls tancats! 

Haig de confessar, però, que em va costar preparar la sessió, atesa la desconeixença del públic al qual m'havia de dirigir, les expectatives d'aquest, els dubtes per plantejar una sessió pràctica, etc. Però gràcies als consells i l'experiència del Ramón, vaig aconseguir trobar el camí adequat i el perfil de taller que buscava.

L'objectiu del taller era que els assistents coneguessin la metodologia per construir reptes als alumnes de les classes de llengües. D'aquesta manera, passaríem del sospir motivat per molts factors negatius -els quals vam comentar- al sospir en positiu. 

Pel feedback dels assistents, crec que els va interessar força el plantejament comunicatiu dels reptes. Molts em demanaven per l'avaluació i per l'experiència amb el portafoli lingüístic com a opció de valoració del procés més que no pas de l'adquisició de continguts. Aquest és, de fet, el quid de la qüestió i el motiu pel qual el repte ha d'esdevenir motor del canvi de xip metodològic perquè l'aprenentatge de llengües tingui significat entre els alumnes. I només així, a través d'experiències reals, podrem fer que els alumnes sospirin de satisfacció per haver superat el repte.

Espero, doncs, que als assistents els agradés el taller i hagués servit d'inspiració per a futures accions docents a l'aula de llengües. Agraeixo finalment l'oportunitat d'explicar les meves experiències a l'aula als organitzadors de l'event. Ja sabeu que podreu comptar amb mi per a futures edicions. Quan vulgueu, hi torno! 

PD: Us deixo la presentació en versió pdf. És una pena no poder-la penjar tal i com la vaig mostrar, però l'essencial és aquí.

Catàleg de reptes i sospirs: experiències innovadores a l'aula de llengües dels centres d'adults from Josep Miquel Arroyo Baena

Diapositiva 17 - Link explicatiu de la revista del centre.

Diapositiva 18 - Link explicatiu de la campanya publicitària.

Diapositiva 21 - Link a Tipus de tasques i a Avaluació.

[065] Presentación para el Mooc ABP

[052] Lectura en digital

 

Aquests dies de descans per festes nadalenques, m'he proposat posar-me al dia amb les lectures de llibres, textos i articles relacionats amb aspectes de didàctica de la llengua i de la literatura. Sé que no m'ho acabaré tot durant les vacances, però sí que volia començar per aquelles lectures que em poden servir per a preparar els mòduls del 2n trimestre. 

Una d'aquestes és Lectura en digital, un text que va publicar l'Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i dirigit cap al professorat. 

Entre altres aspectes, vol donar a conèixer estratègies que permetin una bona comprensió de textos en format digital. A més, no només teoritza sobre aquest tema, sinó que aporta recursos i propostes didàctiques als docents per tal d'aplicar aquestes estratègies a l'aula.

Val a dir que les estratègies que s'hi inclouen focalitzen el seu interès a cercar informació de textos digitals a través d'eines senzilles: planificació de la cerca, navegació precisa i concreta per la xarxa, utilització de les paraules clau adients o avaluació de la informació que s'ha recollit. 

Amb tot, Lectura en digital és un text necessari i que aporta idees per al treball didàctic de la comprensió oral en general. Però també esdevé un punt de partida per a la millora de la comprensió lectora digital en particular, una competència que ha de ser clau en el món actual que vivim.

[035] Refermant la metodologia: recursos per a un aprenentatge reflexiu i competencial

L'estiu passat, i després de fer el rigorós examen de consciència del curs 2010-11 a través del meu portafoli docent, vaig començar a revisar les unitats didàctiques per a cada curs. Abans, però, vaig fer una repassada a qüestions teòriques per tal d'acotar millor els cursos del 2011-12 a l'enfocament educatiu que des de fa temps procuro aplicar a l'aula.


Així que vaig tornar a clicar a ARC, com he fet tantíssimes vegades aquests darrers anys. Aquesta és una web de la Unitat d'Educació Permanent que té com a objectiu orientar els docents de persones adultes cap a un aprenentatge i una formació competencials dels nostres alumnes. Per entendre'ns, l'objectiu és establir una base metodològica per a crear el que anomenen alumnes competents. I això significa -i cito textualment les paraules que apareixen a la web- que "ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació". 


Així, a ARC trobareu material teòric, metodològic i recursos que aprofundeixen en aquesta manera d'entendre la formació per a adults. I aquest aprofundiment és total, ja que hi ha reflexions relacionades que transcorren per tots els estadis del procés d'ensenyament-aprenentatge: des de la creació d'unitats didàctiques i cursos basats en competències bàsiques, fins al sistema d'avaluació, passant pel seguiment de l'aprenentatge dels alumnes, el treball de'establir un bon clima a l'aula o l'autonomia de l'aprenent, etc. 

A més, es poden trobar experiències docents, seqüències didàctiques (especialment per als  cursos de GES) en les quals s'aplica aquesta metodologia;  i veure vídeos o presentacions de conferències realitzades per Neus Sanmartí, Joan Tomàs Pujolà, Josep Vidal i Olga Esteve.

La llàstima, però, és que la web sembla abandonada (els darrers links són del març del 2010). I és una llàstima perquè ha esdevingut en els darrers anys una font molt abundosa per a millorar la meva base metodològica. És per això estic en deute amb ARC, per tota la (in)formació obtinguda en aquesta web, especialment els articles relacionats amb la pràctica reflexiva, temàtica de la qual Olga Esteve n'és una experta. 

Crec que havia de reconèixer la vàlua d'aquesta web i de la gran tasca que s'ha fet. I espero que el seu abandonament  no sigui etern. Seria una llàstima que no es continués actualitzant, ja que en el (sub)món de l'educació per a adults, descobrir ARC va esdevenir un revulsiu que apuntava a un concepte d'educació més proper, més real. 


Per això, i perquè no em descuidi, abans de començar el curs escolar, repasso alguns articles per continuar ben ferm en les meves creences metodològiques i en la meva construcció com a professor d'adults.

Wikio

[014] (Re)aprenent català: petita història d'un repte

Fa gairebé un mes que vaig començar un curs de Català inicial a Calldetenes. Estava força il·lusionat, ja que feia temps que no donava classes en aquest nivell. I retrobar-me amb l'ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana per a alumnes que la desconeixien totalment, em permetia refrescar i millorar les meves metodologies. Però quan vaig saber que faria classes a un grup de dones marroquines d'entre 25 i 55 anys, que no parlen ni entenen el català i que, a més, no estaven alfabetitzades, les meves expectatives es van capgirar.

Per un moment, vaig pensar en els problemes que la no alfabetització podia comportar: dificultats de comprensió entre alumnes-docent, reestructuració de la programació del curs, canvi radical de recursos i activitats a l'aula, etc. Però tot seguit vaig pensar també en la manera d'ensenyar català amb aquest handicap. I el fet d'enfrontar-me a l'ensenyament-aprenentatge del català des d'aquesta perspectiva em va encoratjar encara més. No sé si és freqüent que passi, però davant dels reptes em creixo i faig mans i mànigues per sortir-me'n. I aquest era un moment en què havia de posar-me novament a prova.

Sortosament, vaig recapgirar la situació i vaig analitzar cadascun dels paràmetres que conformaven el curs: destinataris, necessitats (aprendre català oral bàsic per utilitzar-lo en situacions qüotidianes), expectatives (acotar l'aprenentatge a situacions comunicatives concretes i molt bàsiques), temps (1 hora i mitja setmanal), continguts (Com et dius?, La família, Com ets?, Què fas? Què vols/què necessites?, La casa), materials i recursos necessaris (projector, ordinador, imatges, vídeos, cançons, textos orals), materials i recursos disponibles,  etc. Tot plegat no em deixava alternativa: havia de fer un curs 100% oral i visual.

El resultat final encara està per veure. L'únic que puc avançar és que estic molt satisfet de l'inici del curs, ja que durant aquest primer mes ha donat els seus fruits. Per començar, les alumnes continuen assistint a l'aula, un símptoma molt clar que s'ha encertat amb el plantejament de curs, el qual connecta amb les seves expectatives.

En segon lloc, les classes esdevenen més amenes i la participació en els exercicis s'eleva a la categoria d'imprescindible, un fet aquest que ajuda a cohesionar el grup i a prendre consciència de la importància de la pràctica oral. A més, la recepció de les activitats està sent positiva. 

Encara que sembli mentida, el matamosques és una eina lingüística molt útil!

En tercer lloc, les activitats proposades tenen un contingut lúdic que les fa efectives i desinhibidores, fet que provoca que les alumnes hi col·laborin sense por. En aquest sentit, haig d'agrair la gran troballa del llibre Xerrameca, un dels pocs -per no dir l'únic- materials per a l'ensenyament-aprenentatge de català a alumnes no alfabetitzats. 

I finalment, a nivell docent, malgrat l'esforç i la dificultat de crear material específic per a cada tema (com comentava, no hi ha gaire material d'aprenentatge de llengües per a alumnes adults no alfabetitzats), em permet compilar fitxes, exercicis, experiències i recursos per a un futur curs d'aquestes característiques. Quan acabi el curs, no descarto realitzar un dossier recopilatori i penjar-lo per si algú el necessités!

Fitxa de vocabulari utilitzada en una de les primeres sessions del curs.

En definitiva, penso que a poc a poc he superat una part d'aquest repte didàctic. I a mesura que van passant les sessions, més segur m'hi trobo. Sé que es pot fer millor, que el temps que es destina al curs (30 hores, 1h:30 setmanal) és -malauradament- insuficient per assolir del tot l'objectiu marcat; i que les alumnes no practiquen fora de classe (un element importantíssim que hauré de treballar al llarg del curs). Però, com deia, em trobo davant d'un repte molt estimulant i això em permetrà superar aquests i altres obstacles per, finalment, arribar a bon port. Això espero!

Wikio

[002] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (i II)

La idea de crear el meu ple va sorgir després d’una sessió del Màster de Formació de Català per a Persones Adultes de la UB realitzada per l’Enric Serra, professor de la UAB. Va explicar-nos les possibilitats didàctiques del web 2.0 i com aquest ha generat noves conductes en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. I el clar exemple és l’auge del PLE (entorn personal d’aprenentatge) entre els alumnes i els docents com a eina (auto)formativa. I després d'aquella sessió, vaig adonar-me que el PLE seria una eina molt útil per al desenvolupament de la meva tasca docent.

No cal que recordi com és de necessària la formació per a un docent. Fins fa pocs anys no m’havia aturat a pensar en la meva formació com a professor. Però sortosament un sisè sentit em va advertir que calia una sacsejada important. Per això vaig matricular-me al Màster. I durant el curs vaig aprendre una lliçó molt senzilla però alhora vital: necessitava més formació.

Malauradament, les opcions formatives en el meu centre eren (i són) escasses, fet que em va obligar a buscar altres vies, i més després d’haver acabat el màster. Per això, a part de subscriure’m a la revista Articles i continuar amb la formació (m’he matriculat al Màster en educació i TIC a la UOC), vaig decidir que era el moment de construir el meu PLE.

Una imatge del meu humil PLE

Tal i com jo l’entenc, el PLE representa el paradigma de la perpètua (auto)formació. O el que és el mateix: un PLE ben gestionat pot suposar un bon suport per a l’aprenentatge al llarg de la vida. I aquesta va ser la motivació que em va empènyer a construir el PLE. No és la meva intenció explicar ara les seves virtuts, sinó comentar-vos què suposa des de la meva experiència haver creat el meu PLE:

- Obtenir una font acurada i filtrada dels webs i blogs que poden ajudar-me en el camp de la formació d’adults.

- Estar informat puntualment de qualsevol qüestió relacionada amb la formació d’adults i amb l’ensenyament-aprenentatge de llengües (cursos, màsters, conferències, simposis, actualitat, articles, novetats editorials,  recursos, informació, les TIC aplicades a la formació per a adults, ...).

- Tenir la possibilitat de compartir tota aquesta informació amb altres docents, gràcies a les xarxes socials (Twitter, Facebook, ...).

- Opinar, comentar, analitzar i reflexionar sobre les informacions que m’arriben a través del PLE. A més, pot servir com a plataforma de difusió i de desenvolupament de la meva tasca docent.

- Gestionar millor la informació, fet que suposa un estalvi de temps.

Exemple de PLE (extret de https://sites.google.com/site/microtallerstac/)

Evidentment, la construcció d’un PLE pot resultar fantàstic, però també comporta uns efectes secundaris no tan positius. Així, i atès que el meu PLE és per a tota la vida, hauré de cuidar-lo i actualitzar-lo sovint en funció de les meves necessitats docents. Cal que quedi clar que la construcció d’un PLE no s’acaba mai, sinó que evoluciona, talment com nosaltres. Si s’entén que el PLE és una projecció virtual dels interessos i necessitats com a formador de persones adultes, és lògic pensar, doncs, que el PLE també s'ha d'actualitzar. Per tant, mantenir-lo requerirà molta força de voluntat.

De la mateixa manera, també serà necessària una bona dosi d’organització per seleccionar, resumir i compartir les fonts del meu PLE. És a dir, caldrà la creació d’una rutina per consultar i per gestionar el volum d’informació que s’emmagatzemarà dia a dia. Però malgrat aquests punts negatius, jo veig el got mig ple (perdoneu el joc fàcil de paraules!).

Amb tot, el meu PLE s’ha convertit en poc temps en un punt de de referència important per a la meva formació, els fruits de la qual han de repercutir en la millora docent. Poc a poc el vaig millorant perquè encara l'estic desenvolupant. Ara el meu principal objectiu és incorporar el PLE a la meva rutina diària. I quan passi un temps prudencial, faré una valoració més detallada.

Wikio