diumenge, 4 d’agost del 2013

[060] La darrera peça del puzzle: reflexions del curs 2012-13

Toca fer balanç del darrer curs, acabar el puzzle del 2012-13 amb l'encaix de les darreres peces. Com sempre, l'ajuda del  portafoli ha estat fonamental per a valorar els diferents objectius i saber si els he assolit o no. Anem, doncs, a posar punt i final al puzzle.

Haig d'admetre, per començar, que aquest ha resultat un any tranquil, atesa la desvinculació d'obligacions a l'escola com a cap d'estudis. Això ha permès centrar-me en la preparació de les classes i complir amb escreix els objectius proposats pel que fa a la revisió dels mòduls.
 
Gràcies a això he millorat les unitats didàctiques, especialment l'adaptació dels cursos en funció dels alumnes, del seu tarannà i de les dinàmiques de cada grup a l'hora de fer front als mòduls. En alguns casos, les he canviat del tot respecte l'any anterior (Literatura GES 1, Llengua catalana 2, Literatura catalana GES 2) i he modificat activitats, tipus d'avaluació, etc. A més, he revisat els criteris d'avaluació, els recursos de cada mòdul, els dossiers, etc.

Un altre encert d'enguany ha estat la planificació anual dels mòduls de GES amb la intenció de connectar els mòduls, enllaçar continguts amb metodologies determinades per tal d'assolir de manera gradual les competències de cada nivell. 
 
Durant el curs 2012-13 també m'he volgut refermar en l'enfocament comunicatiu com a base de la meva metodologia. A aquestes alçades de la pel·lícula docent, volia assegurar-me que l'opció metodològica del repte real com a motor de l'aprenentatge encara era vigent. I ara no en tinc cap mena de dubte. L'únic element negatiu és que la mala temporització de les activitats han anul·lat o han deixat al marge en moments puntuals la reciprocitat de la tasca dels alumnes amb la vida real. Això podria crear confusió entre els alumnes que, potser, han tingut en algun moment la sensació de no comprendre del tot per què demanava la realització de les activitats.
 
A més, he afegit recursos per a un aprenentatge significatiu (creació d'esquemes i mapes mentals, ...) i una tímida i errònia introducció al flipped classroom (Llengua catalana 2). Sé que puc combinar i adaptar les bondats de cadascuna d'elles per a assolir una base metodològica pròpia, útil per a l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, vull continuar formant-me amb la lectura de materials concrets per a conèixer millor aquests plantejaments i poder implementar així els mòduls de GES i la resta de les classes.
De fet, aquest és el curs on he tingut molt en compte la lectura d'articles i documentació online. I bona part del que he llegit ha arribat gràcies a dues vies: el meu PLE i la interacció amb altres fantàstics docents. He pogut mantenir converses molt productives amb persones del gremi (Elisabet Alenyà, Jaume Sans, Carme Bové, Enric Serra  @LaMirandolina, @tedellimona) i altres professionals de l'educació que segueixo i que m'han aportat -directament o indirecta- molts coneixements al llarg del curs. La ingent quantitat d'articles i recursos que m'han proporcionat tots ells fa que, de cara al curs vinent, estableixi un sistema de buidatge per canalitzar tot el que pot resultar positiu per a la meva formació. Una eina que m'ha ajudat i que, avui dia, considero fonamental per a gestionar informació és Evernote. #recomano


Ara bé, malgrat la formació autodidacta, la idea de cursar el doctorat encara hi és. Però per motius familiars i, evidentment, econòmics, haig de renunciar-hi temporalment. I crec que amb el PLE i les xarxes socials, puc mantenir la motivació per aprendre més sobre l'ensenyament-aprenentatge de llengües i millorar la meva formació com a docent.
Malauradament, i com cada any, el meu punt feble ha estat l'ajustament de les activitats autoregulades en les unitats didàctiques. Val a dir, però, que és un punt que he abandonat en els mòduls de GES que ho he considerat oportú. Però l'he mantingut en els que era imprescindible per a conèixer les sensacions dels alumnes vers l'aprenentatge portat a terme a l'aula (Llengua catalana 1, Literatura, Literatura castellana).

L'abandonament ha estat conscient, atès que, en el cas d'alguns mòduls, fer una enquesta al final del curs no és gens representatiu per a extreure evidències de l'aprenentatge dels alumnes al llarg del trimestre. A més, en els cursos on l'aspecte metacognitiu és cabdal, els alumnes no han sabut respondre a algunes preguntes, fet que em fa que em replantegi la metodologia que permeti veure als alumnes la funcionalitat d'aquesta mena d'activitats i connectar-los amb el seu propi aprenentatge. Això em servirà també per a observar quins elements són necessaris per al desenvolupament d'un portafoli a les classes de GES, un altre punt aquest que any rere any no aconsegueixo que aixequi el vol.



Cal, doncs, una millora de les activitats autoregulades. Hi crec, però cal que tinguin una raó de ser. I especialment, vull trobar una manera perquè els alumnes en siguin conscients del que han après al curs, així com establir un criteri clar per a la correcció ortogràfica i gramatical autoregulada.

Un altre punt que no he pogut millorar és la convivència de les xarxes socials educatives (Edmodo, RedAlumnos) amb els cursos presencials. Enguany he provat que els alumnes entressin per a resoldre activitats concretes perquè fos, d'una vegada per totes, una extensió de l'aula, un espai per a resoldre dubtes, relacionar-se amb els companys, un lloc de recepció de tasques, de consulta de notes i de comunicació amb el docent. He aconseguit alguns d'aquests objectius, però no he trobat la manera d'encabir plenament una eina d'aquesta mena en els mòduls, fins al punt de passar d'ella.

D'aquesta manera, en el moment de planificar les UD's, hauré de reflexionar sobre quin ús vull que facin els alumnes de les xarxes socials educatives. I tot seguit, preparar els cursos tot pensant en tasques concretes i hàbits determinats que els alumnes hauran de fer en aquests entorns virtuals.


Això sí, un punt positiu se'l porta la selecció i inserció d'eines TIC a les classes. He procurat al llarg del curs ser acurat i utilitzar les eines adequades: editors de fotos online, software i editors d'àudio online, editors de mapes conceptuals online, etc. I crec que m'he sortit prou bé perquè són fàcils d'utilitzar, gratuïtes i estan fetes moltes d'elles amb la filosofia del software lliure. No en puc demanar més! Però hi ha alumnes que, per més apps i xarxes educatives que els mostri, encara tenen problemes per a gestionar un element tan bàsic com el seu correu electrònic.



Per tant, per al curs vinent, potenciaré l'ús d'eines TIC bàsiques i continuaré amb l'encaix d'activitats amb l'ús d'aquestes eines. Però també vull explorar el món dels smartphones per convertir els mòbils dels alumnes en eines útils per a l'aprenentatge de llengües.

Com a conclusió de tot el que he comentat fins ara, puc dir que ha estat el curs on cos i ment han treballat units per a la millora de la metodologia. Però també cal que esmenti que aquest any ha servit per a millorar l'ànim, per guanyar confiança i per, en definitiva, tenir ben clara la meva definició com a docent. I tot plegat ha estat gràcies als reptes que he hagut de superar: un atapeït curs de preparació per a la prova de grau superior, conflictes a l'aula GES, uns cursos amb alumnes poc motivats, etc. Tots aquests elements, en comptes de considerar-los pedres al camí, són puzzles que cal compondre per a obtenir, després, la satisfacció de la resolució. I enguany sembla que hagi acabat un puzzle de 3000 peces. I gaudeixo de la imatge resultant, però no en tinc prou: el proper curs vull començar el de 5000!!!