diumenge, 26 de juny de 2011

[030] La fotografia com a eina lingüística (i II)

Amb una mica de retard us deixo amb les fotografies que els alumnes de GES 2 van realitzar per a l’exposició Fotolicus 2.0 com a activitat central del mòdul de Lengua castellana 3.

Fotolicus 2.0 - GES 2, Aula Oberta Tona (10-11)

El treball per dur a terme Fotolicus 2.0. va començar amb la divisió de la classe en tres petits grups de quatre persones. Cadascun d'ells va triar una temàtica diferent: dos d'ells tenien a veure amb el carnaval, mentre que el tercer grup va preferir fer un treball amb el que intentaven explicar sentiments només amb imatges. El resultat final va ser de bastant dispar, ja que dos dels tres grups no van acabar de treure tot el profit a aquesta activitat ni al seu tema. A més, a això s'ha d'afegir també el fet que els grups van haver d'enfrontar-se a un altre problema: treballar en grup. Encara que sembli una ximpleria això va resultar francament complicat i va anar per a mi el gran obstacle d'aquesta unitat.
 
Per a mi, l'activitat va ser bastant estressant en alguns moments perquè és com si dividís la classe en tres; o sigui, tres classes dins d'una classe. Vaig haver de conviure sempre des del principi fins a fins al final amb aquesta premissa, sobretot per no crear suspicàcies que no derivessin en els típics comentaris ("com que és el grup favorit", "estàs més temps amb aquest grup", etc.).

 
Tots ja coneixien l’objectiu general, on havíem d'arribar l'últim dia de classe. Però per arribar a aquest dia devíem sobretot organitzar-nos moltíssim, tant els grups com jo mateix. Al cap i a la fi un dels objectius d'aquesta unitat és el de saber treballar i organitzar-se en grup. Aquest punt crec que va ser el més feble. Cap dels grups excepte un va saber portar bé la distribució del temps. Per això a les classes vaig crear una rutina diària que servís per recordar totes les activitats que el grup havia d'anar realitzant al llarg d'aquesta classe i de les següents. Jo crec que va ser un encert per anar recordant els objectius principals i secundaris, per reconstruir alguns aspectes del treball que anaven creant, i per reforçar tota la teoria que vam veure en les classes anteriors al treball en si. A més, vam crear un blog com a quadern de bitàcola i del qual s’encarregaven cada membre del grup. 
Flyer de l'exposició fet pel grup Destroyers.
Com a aspectes negatius de la unitat, destacaria el fet de centrar l'atenció en alguns exercicis que tenien poc pes en l’avaluació final, però que després es van convertir en exercicis importants i fins i tot indispensables per al resultat final de l'activitat. Em refereixo a la creació de la publicitat de l'esdeveniment i que es va dividir de la següent manera: cada grup es feia càrrec d'una de les vies publicitàries que vam escollir; és a dir, un cartell, un flyer, i un díptic. 
Per homogeneïtzar el resultat final vam tenir diverses sessions destacades en les quals es van debatre com s’havia d’encarar la publicitat de l’exposició. Crec que van ser les classes més enriquidores i en les quals es va veure clarament la intenció d'aquesta unitat que, com deia anteriorment, tenia com a gran eix d'organització el treball en grup. No obstant això, centralitzar l'atenció en aquests objectius i en aquestes activitats que, en principi, no eren importants, va fer que es perdés de vista que el realment important eren les fotografies i les seves descripcions, tant denotatives com connotativa. 
Cartell de l'exposició fet pel grup Los Chukis [nd] Tifany.
Un altre element negatiu també va ser el de la predisposició dels alumnes a no aprofitar el temps. Això es deu al fet que ells mateixos no van saber gestionar el temps del que disposaven i això va portar a molts d'ells a un tipus de rutina bastant perillosa i contrària per poder complir els objectius del curs (poca concentració, contínues visites a Facebook, mala repartició d'obligacions per part de cada grup,...). 

Crec que hi ha aspectes bastant millorables (fixar i pautar els continguts de la unitat per a equilibrar els aspectes relacionats amb la publicitat i l’anàlisi de la imatge, controlar molt més l'organització a través del blog i de reunions durant la classe,...) i de cara al curs següent crec que els tindré molt en compte. 

Wikio

divendres, 3 de juny de 2011

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul. 


Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan  estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!
Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i  voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.


Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip. 
Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.


Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

Wikio