[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia. 

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual. 

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport. 

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.

Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques. 

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.

[076] - Mems per transmetre l'ortografia

 

Trobo inútil explicar l'ortografia a classe. No puc evitar confessar-ho, fins i tot als meus alumnes a l'aula. Per més voluntat que hi posi, l'accentuació continuarà donant maldecaps, confondran la b i la v; no sabran quan han de posar punt i coma o distingir la g de la j. Quin sentit té, doncs, fer ortografia amb l'objectiu de memoritzar, fer exercicis tancats i prou? 

Sé per experiència que cal alguna cosa més que "matxacar" la normativa per millorar l'ortografia. Hi ha tècniques que són més eficients i que els alumnes poden posar a la pràctica de manera més natural, com ara la memòria fotogràfica, la relació de paraules semblants, les rimes, etc. I en tot aquest procés, la norma és, habitualment, l'últim recurs del qual en fan ús.

Per això, enguany, i dins del procés de #rEDUvolution que he engegat, m'he llançat a buscar altres maneres de fer ortografia més divertides i que connectin amb els alumnes. D'aquesta manera, i en un moment de lucidesa espontani, vaig unir l'ortografia amb la moda dels mems. 

 

Segons l'article d'Aïda Rodríguez i Marina Sánchez a Vilaweb, un mem és qualsevol frase, imatge o vídeo que es passeja per la web de manera viral. Podríem dir que és un transmissor d'informació que arriba als internautes i, després, tenen l'oportunitat de reenviar-lo o bé transformar-lo per crear-ne un de nou. I llavors, sant tornem-hi cap a la xarxa! L'ús del mem per fer arribar bromes, acudits, etc. pot ser útil també per transmetre coneixements de manera creativa i divertida. I això és el que vaig fer.

És així com vaig proposar als alumnes del mòdul de Lengua castellana 3 que construíssim un recull d'ortografia castellana amb mems. Els vaig donar un resum de normativa ortogràfica i vam fer grups de 2 o 3 persones. Cadascun d'ells va fer-se càrrec d'un tema i, després, van posar-se mans a l'obra. Un cop acabats els mems, havien d'enganxar-los a les parets de l'aula. 

Atès que l'ortografia és un tema extens, es poden dedicar diverses sessions a la creació de mems per tal d'obtenir el resum complet. De fet, aprofito l'avinentesa que aquest curs tinc dos grups de GES 2 i el realitzem conjuntament, fet que agilitza l'assoliment de la tasca.

A més, val a dir que fer mems és molt senzill. Hi ha pàgines com memegenerator.es o generarmemes.net que faciliten una feina que, inicialment, els alumnes no sabien com desenvolupar-la. Però després de veure un parell d'exemples i, sobretot, crear-ne el primer, els dubtes es van esvair de seguida. La implicació i l'interès van ser notables. Tant és així que alguns grups van fer mems molt creatius i van arribar a utilitzar fotografies pròpies. L'activitat va posar a prova la capacitat de sintetitzar la normativa amb imaginació, de manera que es pogués recordar tant o més que l'explicació d'un llibre de text. 

Però compte! Els mems no són nomes eines memorístiques. Són la punta de l'iceberg d'un procés de comprensió més ampli. Són el punt de partida d'una sèrie d'activitats que volen prendre com a eix central la consulta del resum ortogràfic amb mems. I he començat, doncs, a revestir-ho amb activitats complementàries, com ara concursos per saber qui domina la b i la v, dictats creatius, i, com no, activitats tradicionals d'omplir buits. Això sí, aquestes darreres activitats són per fer a casa, de manera aleatòria i amb una data de lliurament raonable i consensuada. 

Exemple de dictat creatiu amb forats.

No obstant, si bé estic satisfet de la resposta per part dels alumnes, queda molta feina per fer. Tot plegat va ser força improvisat i requereix d'un plantejament racional perquè doni els fruits que busco. Una bona manera de treure-li rendiment és contextualitzar les activitats amb les reflexions que puguin fer els alumnes al portafoli lingüístic.

Cal, doncs, continuar amb la investigació, l'experimentació a l'aula per copsar allò que funciona i allò que no per tal d'anar disenyant una idea que pot donar molt de joc, fins i tot en altres àmbits, com ara la llengua catalana, l'anglesa, les matemàtiques i també les socials. I si no, que li diguin a Ramón Paraíso, director del centre de persones adultes M. Dolors Paul, de Cunit. Va saber extreure les bondats d'aquesta idea i traslladar-les a l'àmbit de les ciències socials en el projecte "Y lo sabes". Perquè la teoria amb mems entra millor! ; )

En definitiva, els mems esdevenen píndola de transmissió ortogràfica divertida, creativa i són eines transversals d'un objectiu encara més simple que el memorístic. En el futur haig de treballar perquè siguin la base per a una comprensió de la normativa. Crec que, combinant els mems amb altres activitats atractives (dictats "diferents", exercicis amb gamificació inclosa, reflexions al portafoli lingüístic, etc.) i amb una adequada contextualització, permetran una connexió conscient entre la normativa amb estratègies d'aprenentatge pràctiques a la vida real. Només així l'explicació de l'ortografia guanya sentit a l'aula.

[068] Enseñar como siempre vs. enseñar como nunca

¿Qué hago para enseñar como siempre?

- Utilizo un libro de texto y no me salgo del guión.

- La evaluación la realizo con exámenes durante el curso.

- Los alumnos deben escucharme y estar en silencio.

- Sólo participarán en el turno de preguntas posterior a la explicación de la materia.

- Mando deberes a los alumnos que corregiremos en clase al día siguiente.

- Sanciono a las personas que no hacen los deberes. 

- Los deberes sirven para practicar esquemas y conceptos que he explicado en clase.

- La pizarra servirá para que los alumnos copien mis esquemas.

- Reduciré la participación y la colaboración entre los alumnos con ejercicios controlados dentro del aula.

- En la evaluación, los alumnos deben reproducir exactamente lo que se ha explicado en clase.

- enseño a todos los alumnos de la misma manera, sin tener en cuenta las individualidades de cada uno, o preocupación alguna por ello.

- Doy importancia a los resultados más que a lo que aprenden los alumnos.

- No soy crítico con los contenidos de la materia que imparto.

¿Qué hago para enseñar como nunca?

- No utilizo libro de texto como guión.

- Propongo proyectos y retos para motivar a los alumnos.

- Consensuo, negocio y diseñamos las características del proyecto (actividades, evaluación, etc.) con los alumnos para democratizar el proceso de aprendizaje.

- Procuro que los alumnos utilizen simultáneamente competencias diversas para la superación del reto.

- Utilizo metodologías para que los alumnos reflexionen sobre el proyecto y sobre cómo aprenden (metacognición).

- Quiero que los alumnos tengan experiencias reales de aprendizaje a través del aprendizaje basado en proyectos.

- Abro las puertas del aula para que muestre su trabajo al entorno más cercano y, así, tenga incidencia en éste.

- Baso la evaluación en evidencias del proceso de aprendizaje (portafolio y rúbricas) que los alumnos deberán mostrar y argumentar.

- Tengo en cuenta la individualidad de cada alumno para la realización y su aporte personal al proyecto.

- Creo grupos y a cada uno se les asigna una tarea para llevar a cabo el proyecto.

- Dejo la clase en manos del diálogo para orientar y guiar a los alumnos hacia el objetivo del proyecto.   

[066] Análisis de un proyecto: Un aprendizaje por proyectos para adultos, a examen

He decidido autocriticarme. Desde hace años intento aplicar el aprendizaje basado en proyectos en las clases de lengua que imparto en un centro de adultos. Pero a veces tengo la sensación que no sé desplegar en todo su esplendor la secuencia didáctica. 

Por eso, he escogido un proyecto que realizé con alumnos del GESO 2 (segundo nivel para la obtención del título de la ESO), para conocer las virtudes y defectos de este interesante proyecto y, por extensión mejorar la aplicación del aprendizaje basado en proyectos en el entorno de personas adultas.

Espero que sea de vuestro interés.  

Fotolicus 2.0 - Un aprendizaje por proyectos para adultos a examen (Unidad 1 ABPmooc_INTEF) from Centre de Formació Permanent d'Osona Sud

[059] Un projecte de recerca lingüística a GES

El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d'enguany, vaig portar a terme un repte d'envergadura: fer un treball de recerca.

Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d'ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d'adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura. 

L'objectiu del treball era que l'alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n'extreuen, ...). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió.

La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d'un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l'autogestió i autoregulació del procés d'aprenentatge.

Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d'Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l'inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d'això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.   

L'experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.

En aquest sentit, trobo molt positiva l'actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l'aplicació dels mètodes d'anàlisi en un treball d'aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l'aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d'important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d'informació i crític amb el procés d'investigació. 

Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d'autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d'autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d'anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d'aquesta manera, posar en el mateix camí l'objectiu del treball i una metodologia concretes.

Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l'aprenentatge o que, d'altra banda, se'n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l'excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.  

Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d'atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l'avançament d'alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d'investigació per millorar l'experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.

[040] La publicitat a GES 2: una aposta per la creativitat

Amb els alumnes de GES 2  he volgut reprendre el tema de la publicitat i deixar de banda l'activitat de l'exposició fotogràfica com a eix vertebrador del mòdul. L'experiència de l'any passat va ser gratificant, però complicada i massa absorbent. Penso que per portar-la a terme novament cal una revisió a fons dels seus objectius, de les activitats, de la programació de les tasques i, per suposat, de la metodologia.

Per tant, he tornat a la publicitat amb un treball també interessant. L'objectiu del mòdul és doble. Per una banda, els alumnes han de saber interpretar el llenguatge audiovisual a través de l'anàlisi de fotografies i de la publicitat. I per una altra, la temàtica ha de servir per  a perfeccionar la redacció oral i escrita de textos explicatius i descriptius, així com de textos argumentatius.

Activitats que conformen l'avaluació del modul de Llengua castellana 3

Entre les activitats que he preparat, en voldria destacar una: l'elaboració de la campanya publicitària. Els alumnes esdevindran els publicistes i el professor, el client. Tots ells han de preparar en grups una campanya publicitària per a vendre una barra de xocolata especial per a adolescents i joves en edat escolar. L'objectiu no és cap altre que el de saber argumentar (o defensar) la seva campanya.

Per a fer-ho hauran de realitzar tres tasques:

1) Informe de la campanya:

Hauran d'explicar i justificar les decisions preses per a la campanya en un text d'entre 100 i 200 paraules. A part del briefing, poden seguir aquestes preguntes com a pauta:

¿QUIÉN VA A SER EL PÚBLICO DESTINATARIO DE LA CAMPAÑA?

¿EN QUÉ VAMOS A BASAR LA IDEA PRINCIPAL?

¿QUÉ NOMBRE LE VAMOS A PONER AL PRODUCTO?

¿QUÉ ESLOGAN VAMOS A ELEGIR PARA EL ANUNCIO DEL PRODUCTO?

¿QUÉ CARACTERÍSTICAS VAMOS A DESTACAR EN EL TEXTO?

¿QUÉ NÚMERO DE IMÁGENES SON LAS MÁS ADECUADAS PARA QUE EL ANUNCIO DEL PRODUCTO SEA MÁS EFECTIVO?

¿QUÉ ELEMENTOS (COLORES, TIPOGRAFÍA, RECURSOS LINGÜÍSTICOS, PERSUASIVOS, RETÓRICOS, ETC.) VAMOS A ELEGIR PARA RESALTAR EL PRODUCTO EN EL ANUNCIO?

¿CUÁL ES EL ORDEN MÁS ADECUADO PARA LOS ELEMENTOS DEL ANUNCIO DEL PRODUCTO?


2) Anunci del producte:

Hauran de dissenyar l'anunci publicitari del producte en suport audiovisual (cartell publicitari, falca radiofònica, spot de televisió).


3) Presentació oral a la classe:

El grup exposarà a l'aula la seva campanya publicitària. Tindran entre 5 i 7 minuts per a convèncer el profe que el seu treball publicitari és el millor. 

Per ara, l'activitat ha resultat molt motivadora i els grups s'estan mostrant molt creatius. Això em fa pensar que he donat en el clau i que el canvi ha servit per a millorar l'experiència del mòdul. A més, i per incentivar l'esperit competitiu, la millor campanya s'endurà un punt extra de la nota final del treball, mentre que la resta (si compleixen els requisits mínims de puntualitat en el lliurament), obtindran mig punt.

Ja en tinc ganes de veure els resultats i, evidentment, els comentaré en un futur post!

Wikio

[039] Reprenent el repte del text escrit

Aquest trimestre tornem a fer el mòdul de Llengua catalana 2. L'objectiu principal és que els alumnes sàpiguen utilitzar les tècniques de construcció bàsiques de textos molt usuals en la seva vida laboral: una carta formal, un correu electrònic, un currículum vitae i una carta de presentació.

En essència, els objectius, les activitats, la metodologia i l'avaluació són els mateixos que ja vaig explicar en una sèrie de posts anteriors. Però arran de les reflexions fetes el curs passat, he volgut aplicar alguns canvis per millorar l'experiència del curs:

- els alumnes només podran fer 3 versions possibles dels textos proposats. Això farà que l'avaluació no es perpetuï i els obligarà a ser més exigents amb cada revisió.

- faré especial èmfasi en la revisió dels textos i en la millora de cada versió. Serà l'element clau de l'avaluació.

- hi haurà gramàtica a la carta. Dividiré les classes en part pràctica i part consultiva dels temes gramaticals que hagin sorgit arran dels errors comesos pels alumnes. No em cenyiré al llibre Ortografia catalana, sinó que hauré de trobar altres recursos gramaticals més complets i accessibles.

- donaré importància a la puntualitat de lliurament dels treballs. Baixaré 0'5 punts per sessió que no es lliuri el treball ni les correccions.

- prepararé un dossier gramatical i una bateria d'exercicis per reforçar els problemes gramaticals i textuals que vagin sorgint. 

Penso que els canvis ajudaran a simplificar i a focalitzar els criteris d'avaluació. Però també serviran per no desorientar als alumnes sobre quin és l'objectiu principal d'aquest curs.


A part d'això, tornaré a fer la sessió amb el servei d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost. L'experiència de l'any anterior ha fet que no m'ho plantegi gens ni mica, ja que va motivar als alumnes i va establir el lligam entre escola i societat que tant busco a les meves classes d'adults.


Amb tot, espero que el mòdul acabi consolidant-se i millorant gràcies a aquestes modificacions i, per suposat, a l'experiència dels meus alumnes.



PD: Us deixo el dossier de treball que utilitzo per a aquest curs. És un material compilatori teòric i pràctic que he anat polint amb el temps.

DOSSIER MÒDUL LLENGUA CATALANA 2 Wikio

[031] Reflexions després del tancament del curs 2010-11

Com a resum del curs, escriuré un post en què valoraré el curs a mode de memòria. Parlaré de molts temes en general sense concretar-ne cap, ja que em reservo la reflexió més profunda per al meu portafolis docent. Així doncs, començo:

a) UNITATS DIDÀCTIQUES
.

Han estat força atractives i completes, afegint sempre que ha estat necessari eines TIC (blogs, xarxes socials, wikis, generadors de còmic, etc.). He millorat en la seva majoria les unitats dels anys anteriors i m'haig de replantejar canvis en la unitat de GES 1 de les rondalles. Enguany, els alumnes han suggerit un canvi de temàtica i ho tindré en compte per al curs vinent. A més, haig de treure un major rendiment als recursos ortogràfics que he proposat al llarg del curs. Cal que aquesta vessant normativa esdevingui transversal al llarg dels mòduls i és un dels punts que hauré de rumiar pel proper curs.
.

Un altre aspecte destacable de les unitats didàctiques és que la gran majoria tenien l'enfocament comunicatiu com a base, el qual es tradueix en activitats que busquen la millora de la comprensió i de l'expressió orals i escrites en contextos reals. Estic content perquè fa anys que intento assolir l'enfocament comunicatiu com a base fonamental del meu segell docent. I aquest és el primer curs que he aconseguit aplicar-lo en tots els mòduls. Ha estat una fita personal que caldrà millorar al llarg dels anys.

Vinyeta de Forges. Una manera força explícita i humorística de descriure l'enfocament comunicatiu.

b) METODOLOGIES

.

Les activitats portades a terme han estat revestides d'un enfocament comunicatiu, tal i com comentava anteriorment. I lògicament, això obliga a replantejar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, he procurat fer de guia, de negociador i de facilitador, al mateix temps que he cedit el protagonisme a l'alumne i a la manera com s'enfronta a la tasca. 

.

c) ASPECTES POSITIUS    
.

He pogut organitzar i elaborar unitat didàctiques específiques per a cada mòdul de GES, fet que m'ha proporcionat una bona base de treball per als propers cursos, així com noves idees per a millorar-les i per a crear-ne de noves.

.

Estic satisfet d'haver assolit uns fonaments comunicatius a les unitats didàctiques. De la mateixa manera, també m'ha semblat molt positiu i un aspecte a tenir en compte la vessant metacognitiva d'algunes tasques realitzades durant aquest curs. Tot plegat m'ha donat idees per començar a plantejar amb seriositat la implantació d'un portafolis de l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge i d'obtenció del títol de graduat escolar.

També crec que la incorporació d'eines TIC ja és un fet. Les experiències dels anteriors cursos han donat uns fruits molt sucosos durant aquest any. 

Tot i això, l'ús de les TIC no és la finalitat sinó el mitjà per arribar a l'objectiu. Per aquest motiu dosifico les TIC i el nivell de dificultat de la tasca per a que l'alumne sigui capaç de dominar aquesta eina i, també, sigui capaç d'assolir l'objectiu a través d'aquesta eina TIC.
.

Finalment, valoro positivament l'ús de les eines TIC que he tingut al meu abast (blog, PLE, portafolis docent, xarxes socials, etc.) per a aprofitar-les en l'anàlisi i la reflexió de la meva tasca docent. L'únic retret que li posaria és que són amants molt exigents. Per això, i de cara al curs vinent, hauria de trobar la manera de rendibilitzar les meves eines TIC a través d'una millor organització personal del temps. Penso que li puc treure més  suc del que inicialment pensava.

.

d) ASPECTES NEGATIUS

.

Hauria de lligar millor el sistema d'avaluació dels meus cursos. Arran d'algunes experiències al llarg d'aquest curs i per comentaris d'alguns alumnes, crec que els puc millorar i per això els revisaré a consciència. En aquest sentit, el curs vinent ja serà un pas endavant la inclusió dels criteris comuns d'avaluació en el document Normes d'Organització i Funcionament del centre.

Vull millorar l'aspecte formatiu de la meva especialitat; és a dir, la llengua i la literatura catalanes, la didàctica de la llengua i les TIC. La manca d'un pla organitzatiu i de gestió del temps en són els responsables. Aprofitaré el meu PLE per a aquestes tasques i procuraré gestionar-me millor el temps, veritable taló d'Aquil·les d'aquest curs.
.

Una altra qüestió és la meva decepció personal de les TIC com a eina de formació docent durant aquest curs. Des de fa mesos tinc l'estranya sensació que les eines TIC no m'han proporcionat el que jo esperava. Crec que les expectatives estaven pels núvols i allà s'hi han quedat. D'aquesta aventura en trec la decepció del Màster en Educació i TIC i la sensació de voler que les TIC em responguessin als meus dubtes de planificació i de gestió docent massa de pressa.

Per tant, crec que "baixaré del núvol" i em dedicaré a explorar el terreny 2.0 de manera més realista. Això també implica saber gestionar-les bé (necessito una bona base d'ús d'aules virtuals), un element aquest que també pot millorar per al curs vinent.

.

De ben segur que em deixo coses per comentar, però ja acabaran de sortir quan faci l'avaluació final del meu portafolis. I, és clar, això serà mereixedor d'un futur post. 
.

Bon estiu!

Wikio

[030] La fotografia com a eina lingüística (i II)

Amb una mica de retard us deixo amb les fotografies que els alumnes de GES 2 van realitzar per a l’exposició Fotolicus 2.0 com a activitat central del mòdul de Lengua castellana 3.

Fotolicus 2.0 - GES 2, Aula Oberta Tona (10-11)

El treball per dur a terme Fotolicus 2.0. va començar amb la divisió de la classe en tres petits grups de quatre persones. Cadascun d'ells va triar una temàtica diferent: dos d'ells tenien a veure amb el carnaval, mentre que el tercer grup va preferir fer un treball amb el que intentaven explicar sentiments només amb imatges. El resultat final va ser de bastant dispar, ja que dos dels tres grups no van acabar de treure tot el profit a aquesta activitat ni al seu tema. A més, a això s'ha d'afegir també el fet que els grups van haver d'enfrontar-se a un altre problema: treballar en grup. Encara que sembli una ximpleria això va resultar francament complicat i va anar per a mi el gran obstacle d'aquesta unitat.

 
Per a mi, l'activitat va ser bastant estressant en alguns moments perquè és com si dividís la classe en tres; o sigui, tres classes dins d'una classe. Vaig haver de conviure sempre des del principi fins a fins al final amb aquesta premissa, sobretot per no crear suspicàcies que no derivessin en els típics comentaris ("com que és el grup favorit", "estàs més temps amb aquest grup", etc.).

 
Tots ja coneixien l’objectiu general, on havíem d'arribar l'últim dia de classe. Però per arribar a aquest dia devíem sobretot organitzar-nos moltíssim, tant els grups com jo mateix. Al cap i a la fi un dels objectius d'aquesta unitat és el de saber treballar i organitzar-se en grup. Aquest punt crec que va ser el més feble. Cap dels grups excepte un va saber portar bé la distribució del temps. Per això a les classes vaig crear una rutina diària que servís per recordar totes les activitats que el grup havia d'anar realitzant al llarg d'aquesta classe i de les següents. Jo crec que va ser un encert per anar recordant els objectius principals i secundaris, per reconstruir alguns aspectes del treball que anaven creant, i per reforçar tota la teoria que vam veure en les classes anteriors al treball en si. A més, vam crear un blog com a quadern de bitàcola i del qual s’encarregaven cada membre del grup. 

Flyer de l'exposició fet pel grup Destroyers.

Com a aspectes negatius de la unitat, destacaria el fet de centrar l'atenció en alguns exercicis que tenien poc pes en l’avaluació final, però que després es van convertir en exercicis importants i fins i tot indispensables per al resultat final de l'activitat. Em refereixo a la creació de la publicitat de l'esdeveniment i que es va dividir de la següent manera: cada grup es feia càrrec d'una de les vies publicitàries que vam escollir; és a dir, un cartell, un flyer, i un díptic. 
Per homogeneïtzar el resultat final vam tenir diverses sessions destacades en les quals es van debatre com s’havia d’encarar la publicitat de l’exposició. Crec que van ser les classes més enriquidores i en les quals es va veure clarament la intenció d'aquesta unitat que, com deia anteriorment, tenia com a gran eix d'organització el treball en grup. No obstant això, centralitzar l'atenció en aquests objectius i en aquestes activitats que, en principi, no eren importants, va fer que es perdés de vista que el realment important eren les fotografies i les seves descripcions, tant denotatives com connotativa. 

Cartell de l'exposició fet pel grup Los Chukis [nd] Tifany.

Un altre element negatiu també va ser el de la predisposició dels alumnes a no aprofitar el temps. Això es deu al fet que ells mateixos no van saber gestionar el temps del que disposaven i això va portar a molts d'ells a un tipus de rutina bastant perillosa i contrària per poder complir els objectius del curs (poca concentració, contínues visites a Facebook, mala repartició d'obligacions per part de cada grup,...). 

Crec que hi ha aspectes bastant millorables (fixar i pautar els continguts de la unitat per a equilibrar els aspectes relacionats amb la publicitat i l’anàlisi de la imatge, controlar molt més l'organització a través del blog i de reunions durant la classe,...) i de cara al curs següent crec que els tindré molt en compte. 

Wikio

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul. 


Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan  estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!

Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i  voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.


Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip. 

Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.


Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

Wikio

[023] Explica'm una rondalla (I)

Explica'm una rondalla és el fruit del treball de pràctiques que vaig elaborar l'any passat en el marc del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults a la Universitat de Barcelona (UB).

Amb aquesta unitat pretenc que els alumnes sàpiguen realitzar una narració oral d’un conte, fent ús dels elements i les característiques formals de la rondalla. L’objectiu final és que els alumnes siguin capaços d’explicar oralment una rondalla de forma adequada, correcta, cohesionada i coherent a un grup de nens/nes entre 3 a 6 anys. 
De la mateixa manera, es vol aconseguir que els alumnes siguin conscients del seu progrés com a narradors de contes i que això els ajudi a aconseguir un bon domini de la llengua oral.

La unitat està emmarcada en el mòdul de GES anomenat Literatura, en què es treballa la història de la literatura catalana des dels seus inicis fins a la Renaixença (segle XIX). I atès que condensar tants segles de literatura catalana en només 35 hores és una temeritat, he optat per seleccionar un aspecte concret –la literatura popular- i treballar-lo a fons, sempre de manera pràctica.

Les característiques orals intrínseques de la literatura popular permeten un treball de l’expressió i de la comprensió orals molt interessant. Al mateix temps, també permeten un aprofundiment en el treball encetat ja en el primer trimestre amb la lectura de monòlegs (lectura expressiva). La diferència, però, és que ara s’ha afegit l’element d’autoavaluació i d'autoregulació per consolidar les estratègies i els recursos dels alumnes en una intervenció oral.

Enguany, però, hi ha canvis: no hi haurà públic en la tasca final (tot serà enregistrat en vídeo), he inclòs un exercici d'escriptura d'una rondalla col·laborativa i faig més èmfasi en l'escalfament previ a l'exercici oral. A més, els alumnes tindran tot el material compilat en forma de dossier del curs, fet que facilitarà la tasca d'organització del material com de correcció. L'he penjat per compartir-lo amb tothom qui el vulgui. Espero que us en resulti útil.