diumenge, 20 de setembre de 2015

[090] Carta abierta al alumnado de un centro de adultos*

Estimado alumnado,


Mañana se inicia el curso 2015-16 en los centros de formación de personas adultas de Cataluña y, seguramente, ya habrá empezado o estará a punto de hacerlo en el resto de España.


Profesores y alumnos compartimos nervios e ilusión en el inicio del nuevo curso. Nosotros, por un lado,  porque  ponemos por fin rostros a los grupos para los que hemos pensado y repensado mil y una actividades durante los últimos meses. Vosotros, por el otro, porque retomáis vuestros estudios después de meses e incluso años de haber estado alejados del mundo académico.

Para aquellos que hace años que no pisáis un aula sabemos que es un momento complicado. Volver a adquirir rutinas y hábitos de trabajo en relación al estudio puede resultar un pelín estresante, especialmente en aquellos casos en los que debéis compaginar el curso con trabajos, hijos y otras obligaciones propias de la vida adulta. No obstante, nuestra experiencia nos dice que el esfuerzo, el trabajo y la ilusión que dedicáis en esta vuelta a las aulas puede asegurar el éxito de la empresa.

Conocemos, pues, las dificultades derivadas del regreso a las aulas, pero también de las motivaciones que os mueven. Son muchas las personas que pasan por nuestros centros cada año. Cada una de ellas con realidades y situaciones personales totalmente diferentes. Aunque tienen un denominador común: la inquietud que os empuja a complementar vuestra formación con miras a acceder, en la gran mayoría de casos, a una mejora profesional.


Es posible también que a muchos de vosotros no os haga falta ningún título. Pero esa inquietud os ha traído hasta un centro de formación de adultos para estudiar algo que os complemente, que os divierta, que os entretenga, que os refresque la memoria o que os acompañe. Nosotros, evidentemente, estaremos a vuestro lado. Porque sea cual sea la meta, estudiar os hace grandes, os fortalece el espíritu. Y porque, en definitiva, el (re)aprendizaje tiene muchas caras, muchas respuestas a una sola pregunta, muchos héroes que luchan para conseguir un mismo objetivo: la voluntad de ser mejores personas.


Nosotros, los docentes, tenemos compromisos que van más allá de impartir clases. Para empezar, el compromiso con vosotros, los alumnos. En vuestro recorrido educativo, cada uno tenéis una serie de experiencias repletas de éxitos y de fracasos. Los profesores somos conscientes de ello y debemos ayudaros a volver a ese recorrido desde donde lo dejasteis, aprovechando vuestras aptitudes, fortaleciendo vuestras debilidades con el fin de construir un aprendizaje de futuro. Pero, además, y durante la construcción de vuestro recorrido, hay que cultivar el aprendizaje autónomo, el desarrollo del espíritu crítico y la conciencia social como herramientas de soporte de la educación para toda la vida.


Para cumplir con este compromiso, los docentes utilizaremos metodologías que rompan con las maneras tradicionales, que se alejen de lo que hayáis vivido con anterioridad en el aula. No podemos repetir esquemas de fracasos anteriores, necesitáis retos que os impliquen en vuestro aprendizaje. Los profesores os queremos despiertos, abiertos, motivados. Por eso, debemos originar auténticas experiencias educativas, colaborativas e impactantes tanto dentro como fuera del aula.
Y es que las aulas no son celdas. Todas deberían tener las puertas abiertas. Y en ese sentido, otro de los compromisos que debemos cumplir los docentes es establecer puentes con la sociedad, con la comunidad educativa, con las entidades cívicas, sociales y culturales del entorno. Durante vuestra estancia en los centros de adultos, pasáis de ser alumnos a creadores de conocimiento, os convertís en agentes activos de la comunidad. Sois portavoces de la  educación de kilómetro 0, la que se genera en las aulas, la que se expande por el barrio y la que, finalmente, se comparte con vuestro municipio o ciudad para proporcionar cultura de proximidad.


En conclusión, para que este curso sea un éxito, todos debemos comprometernos al máximo. Y juntos haremos de este duro camino un paseo compartido. Porque entre tanto aprendizaje, compromiso y tal, hay que disfrutar del paisaje, pasarlo bien, hacer unas risas con los compañeros, con los profesores, con las administrativas, con las señoras de la limpieza del centro. Si estamos contentos, estamos motivados. Y aprendemos. Y eso es lo que, al fin y al cabo, queremos todos.

¡Feliz inicio de curso!



*Aquest article ha estat escrit a quatre mans pel Ramón Paraíso i jo mateix. El Ramón és director del CFA Dolors Paul (Cunit) i podeu seguir-lo a través del blog De vuelta. És un espai sobre reflexió educativa, centrada en la formació per a persones adultes. 
A la xarxa no hi ha gaire blogs que professin l'educació per a adults. Però tot i això, el blog del Ramon hi ha obtingut força notorietat. Els seus escrits mostren dubtes, projectes de futur i reflexions d'interès que posen de manifest la bona feina que es realitzen en alguns centres d'adults per tal de dignificar-los i reivindicar-los com a espais d'innovació educativa i de renovació vital per als nostres alumnes.

Gràcies per donar-me l'oportunitat d'escriure aquest post amb tu, Ramón. Espero que sigui l'inici d'una sèrie de col·laboracions.

divendres, 18 de setembre de 2015

[089] Un pas endavant cap a una nova escola d'adults

Són temps incerts per a la formació d'adults. Almenys és la impressió que tinc després de gairebé tres setmanes de començar el nou curs. Per qui no ho sàpiga, el mes de setembre a les escoles d'adults és un malson per als docents. És l'època de vetllar l'oferta formativa d'aquest any, de fer el seguiment perquè els cursos s'obrin amb el mínim de places exigides pels ajuntaments. I m'estic adonant que, a diferència d'altres anys, els cursos no s'acaben d'omplir del tot, el ritme d'inscripcions no és tan intens com altres vegades. I em temo que no és un afer local. A tall d'exemple, el Quim Balaguer també escrivia al seu blog sobre aquesta qüestió. Vol dir, doncs, que hem tocat sostre? Què passa? Les escoles d'adults han arribat a la fi del camí?

En absolut! No m'ho crec, és clar! Però sí crec que no arribem a un sector de públic que s'oculta per motius que desconec. Estic convençut que, malgrat les incerteses, hi ha lloc encara per a la formació d'adults. Però per sortir de l'atzucac, hem de sortir a la cerca de nous horitzons. No podem esperar miracles, tampoc no es pot viure del passat, de les fites aconseguides anys enrere. Fem un pas més, fem camí cap a una nova escola d'adults.

I això, com es fa? Tot seguit proposaré una sèrie d'eixos que podrien obrir la via a un replantejament del sentit de l'escola d'adults:

Desfer-nos de les etiquetes
Hem fet molt bona feina fins ara. Fem-la visible, carai! Compartim-la, ensenyem-la a la societat, a la gent, a la comunitat educativa per demostrar que hi ha il·lusió, vida i motivació per ser millors. Però ensenyem-la també per eliminar falses etiquetes. L'escola d'adults no és una extensió del casal per a la gent gran ni un centre cívic i prou com molta gent es pensa. És l'àgora on tothom hi té cabuda, l'altaveu de totes les oportunitats que la vida dóna als nostres alumnes per aconseguir un millor futur, una millor qualitat de vida. 

Prendre el pols a l'entorn
La societat canvia i, per tant, les necessitats també ho fan amb el pas del temps. Hem de copsar, doncs, la realitat social que envolta a l'escola d'adults per tal de donar resposta a qualsevol demanda educativa. Això facilitarà la cohesió de l'escola amb l'entorn, amb el teixit educatiu i cultural del municipi o ciutat.

Fer servir la reflexió
A més, ens hem d'exigir autoanàlisi per millorar. L'aspecte reflexiu permet la valoració de qualsevol element de l'escola d'adults: des de la gestió pura i dura fins a la tasca administrativa, passant per la tasca docent, metodologies, avaluacions, etc. Així, la valoració ha de portar a la reflexió, a nous objectius, a nous reptes, al coneixement real de la situació. En definitiva, la pràctica reflexiva ha d'esdevenir l'autèntic revulsiu per caminar de manera ferma cap al futur.
Tenir sempre un pla B (i un pla C, D,...)
No hi ha solucions màgiques per a la baixa demanda d'alumnes. De fet, ni per a qualsevol adversitat. Només hi ha treball constant, planificació d'estratègies de futur consensuades per l'equip directiu, pels docents i, en cas d'escoles municipals, també pels ajuntaments. Hem de viure en el present curs, però també tenir perspectiva i preparar el terreny del futur per actuar-hi a temps amb més eficàcia.

Estimar-nos més
Molts docents de l'escola d'adults som persones preparades per a aquesta feina: llicenciats, professionals que s'han format acadèmicament per a aquesta tasca i que, malauradament, no són prou valorats. Hem de presumir d'equip de l'escola, dels professors, fem-nos valer i mostrem-nos com a peces imprescindibles per a la millora dels centres d'adults. Som PROFESSIONALS, sí. I som qui ha de liderar el canvi a l'aula i a l'escola. Som, per tant, gent  que té un compromís amb l'educació d'adults i que aportarem al grup tot el possible per innovar en aquest àmbit. 

Sentim-nos orgullosos de pertànyer a una part de l'educació que, sovint, no se l'estima prou. Proclamem als quatre vents el nostre amor a la formació d'adults!

No defallir MAI
Si la situació actual és complicada, hem de ser forts. Analitzem la situació, sacsegem-nos, reinventem-nos, capgirem el rumb. Però mai deixem que la marea ens porti cap al desastre. L'educació d'adults té futur. Només cal treballar-hi per construir-lo.

En conclusió, de cap manera el camí està fet. Si creiem en les nostres possibilitats, si mostrem la vàlua de la proposta educativa, si forgem ponts amb la societat i amb els alumnes, si aprenem dels errors i dels encerts, si sabem ser honestos i adquirim la reflexió com a estratègia de futur, serem capaços de reinventar el sentit de l'escola d'adults perquè esdevingui un espai innovador i de referència educativa. 

Ho podem fer, pas a pas. Però comencem des d'ara mateix a caminar...

dimecres, 16 de setembre de 2015

[088] Mestre! Una DAFO i una ronda d'objectius, si us plau!

Ara que el curs està a punt de començar (almenys per als adults), recupero l'anàlisi DAFO del curs 2014-15. No el vull perdre de vista! M'ha de servir com a entrant del gran àpat 2015-16!!!
Després d'aquesta anàlisi, basada en la que va fer el gran Jaume Sans, vaig extreure els objectius del proper curs. I ara, un per un, procuraré menjar-me'ls sense atipar-me.








Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent
Curs 2015-16


- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.


Són nombrosos objectius i força exigents, però espero no

deixar ni una engruna a finals de curs. 
 
 
I tu, quin àpat d'objectius i propostes has demanat 
per a aquest curs? 
 
Els vols compartir?

dimarts, 1 de setembre de 2015

[087] Come as you are o l'actitud grunge de l'aprenentatge

He decidit no preparar res per a aquest curs que comença. S'ha acabat programar cursos que encara no sé si jo seré el docent. És possible, fins i tot, que no hi hagi prou alumnes! 

Aquesta és una de les realitats amb les quals cada any haig de conviure. I, és clar, no m'agrada. Sóc dels que planifiquen setmanes abans de començar el curs, dels que durant el mes d'agost ja preparen material del curs, dels que sospesa els pros i contres de les activitats mentre passeja per la platja. Però aquest any, no. És inútil organitzar un curs invisible. Llavors, per què perdre el temps?

Enguany viuré la docència amb un esperit nou, un esperit adolescent. Mudaré la pell del professor hipermetòdic i calculador per convertir-me en un paio senzill que construirà els cursos futurs en el present immediat. No faré volar coloms si és que els coloms no venen abans cap a mi. Que els alumnes que no conec vinguin cap a mi, que s'hi acostin com van ser, com vull que siguin, com a amics, com vells enemics*. Tant fa! Viuré l'aprenentatge amb tots ells de la mateixa manera: amb energia, amb ràbia, amb passió.
Vine, doncs, curs 2015-16! Et prometo que no porto cap arma perillosa, tret d'una pistola metodològica carregada de reptes, projectes i reflexions. I la dispararé indiscriminadament a l'aula. Els alumnes seran els protagonistes d'un espectacle que els farà creure en el futur, malgrat les adversitats. Aquest és l'objectiu: crear un futur en comunitat, obert a qualsevol experiència i aprenentatge. I, és clar, no puc fer-ho sol. Necessitaré dels futurs alumnes per tocar tots junts la cançó més enèrgica de totes. Només llavors saltaré de l'escenari, quan hi hagi públic!

Però mentre no arribi el dia del concert, hi ballaré sol, grenyes amunt i avall. Sé que estic a punt per a tot, l'esperit adolescent sempre ho està. I el desig em mantindrà viu fins que el miratge del curs que comença es manifesti físicament i vulgui acompanyar-me a l'escenari d'enguany.

*Adaptació lliure de la cançó Come as you are, de Nirvana.