dimecres, 24 de desembre de 2014

[073] - El portafoli lingüístic de GES

Volia compartir amb vosaltres el portafoli que estic utilitzant aquest curs amb els alumnes de GES. La finalitat és senzilla: fer conscient el progrés i la millora de l'aprenentatge lingüístic.

És la primera vegada que construeixo un document com aquest i he volgut seguir pautes i criteris bàsics, funcionals i que estan al meu abast. Així, m'he basat en el Portafoli europeu de les Llengües i en portafolis docents que jo, personalment, faig servir. A més, també he utilitzat eines d'autoavaluació de tasques del CNL. 

Com tot en aquesta vida, és una eina oberta al canvi i a la transformació, adaptable a qualsevol situació i tot terreny.

Si us plau, feu difusió d'aquest document amb responsabilitat. És a dir, digueu d'on l'heu tret, compartiu les experiències, comenteu-les, suggeriu canvis, etc.  

Aquest és el meu regal per a aquestes festes. Espero que us agradi.


diumenge, 14 de desembre de 2014

[072] Cap a l'evoluació

Una de les meves obsessions com a docent és la planificació de l'avaluació. La considero la pedra angular del curs, l'element bàsic abans de fer qualsevol altre pas per a programar. No puc fer res sense saber què avaluaré i com ho faré.

Però en tots aquests anys no he trobat la fórmula màgica que harmonitzi metodologia i avaluació. I em temo que serà una batalla permanent. Perquè de ben segur que no es tracta de trobar una fórmula, sinó adequar la millor avaluació per a cada curs. Per aquest motiu he procurat millorar l'avaluació any rere any. 

Fins ara, avaluava dues vessants: la tasca final i els processos metalingüístics. Però després de moltes experiències, vaig adonar-me que poc a poc abandonava la reflexió metalingüística per pura desídia. Jo diria que, possiblement, l'alumne no ho entenia del tot  (a la majoria els interessava la nota i prou). A més, crec que mai he sabut fer visible la connexió de la tasca amb l'aprenentatge de llengües. Aquesta frustració l'he arrossegat durant anys i per això li vaig declarar la guerra. Estava cansat de sentir com es diluïa una marca de la casa: fer visibles les respostes a per què aprenc així i com ho puc millorar. O el que és el mateix, l'aprenentatge reflexiu.
D'aquesta manera em vaig trobar al cap del carrer... fins ara. Si fer coses diferents a l'aula ha de tenir una avaluació a mida, això només significava una cosa. Així que m'he omplert de coratge per desenvolupar el portafoli lingüístic a les classes de GES com a eina d'avaluació. Sempre he pensat que fer coses diferents a l'aula genera reflexió i aprenentatge de molta qualitat. I tot a través de la valoració del procés. 

Per tant, la recolecció d'aquesta informació em permet obtenir una radiografia de l'evolució lingüística de l'alumne molt clara. Tot plegat es pot compilar al portafoli gràcies a les evidències de l'aprenentatge, a entrevistes personalitzades, al pacte dels criteris d'avaluació amb la classe, a la creació de rúbriques, etc. 

Ja fa uns mesos que he pogut desplegar-lo i n'estic molt content. Ara sí podré valorar la dedicació, l'originalitat, l'esforç i, sobretot, el progrés en tots els sentits, tal i com jo desitjava. Per ara, alguns resultats em conviden a ser optimista. En aquest sentit, la implicació de la majoria dels alumnes ha estat impressionant. Jo aprenc al mateix temps que ells a fer servir el portafoli com a eina d'avaluació. I no em fa por equivocar-me o rectificar, adequar l'eina a les seves necessitats i inquietuds. Ha de ser tan flexible i heterogeni com ells.
 
En definitiva, amb el portafoli com a eina d'avaluació tindré proves tangibles perque d'una vegada per totes els alumnes avancin cap a un aprenentatge de present i, sobretot, de futur. D'això se'n diu evoluació.

dijous, 21 d’agost de 2014

[071] En (re)construcció metodològica

Fa setmanes que preparo els terrenys del nou curs 2014-15. És un espai on hauré de construir la metodologia que faré servir amb els alumnes, especialment amb els de GESO. Pel que fa a la resta de cursos, intentaré mantenir-la aixecada, tot i que l'hauré d'adaptar a uns objectius menys prosaics, com ara la superació d'una prova (grau superior, nivells A, C i D de català).

Sigui com sigui, aquesta metodologia estarà fixada sobre quatre pilars fonamentals:

1) L'alumne com a protagonista
La implicació de l'alumne (com a individu i com a membre d'un grup-classe més ampli) ha de ser cabdal. I perquè se senti com a protagonista, cal engegar eines de democratització de l'aula perquè prengui decisions en el seu aprenentatge. Com a professor, haig d'estar amantent a copsar les inquietuds i saber gestionar les emocions durant el procés d'aprenentatge. 

És clau, doncs, que l'aula se socialitzi i que connecti amb la realitat del centre i del municipi perquè el grup en general (i l'alumne en particular) senti que més que un alumne, és creador de coneixement i de cultura.

2) El procés importa tant o més que el producte final
En termes qualitatius, el procés pel qual s'arriba a l'assoliment del producte final és el que més m'ha d'interessar dels alumnes. Per això, m'agradaria establir una avaluació que valori més aviat les reflexions del procés que ha seguit l'alumne per tal d'arribar a port. D'aquesta manera, aconseguiré que es potenciï l'autonomia de l'aprenentatge i que, a nivell d'adquisició de llengües, esdevinguin visibles les activitats metalingüístiques, les quals han de servir per a la millora de la formació lingüística dels alumnes.
3) L'aprenentatge ha de ser significatiu
Un element lligat amb la idea de l'alumne com a protagonista. Haig de buscar reptes encoratjadors, impactants, que tinguin punts de connexió amb els estudiants, amb el seu dia a dia, amb el seu entorn proper, ... Només d'aquesta manera, l'educació tindrà sentit per als alumnes. Perquè comprovaran que la llengua forma part de les seves vides i que la necessiten per desenvolupar-se com a persones.

4) L'aprenentatge ha de ser LOL
Enguany, en nego a explicar la gramatica a la manera tradicional. Vaja, que li planto cara a l'ensenyament formal. És per això que haig de buscar altres maneres d'arribar als objectius lingüístics. I prepararé activitats més lúdiques per tal d'explicar-los a classe. M'ajudaré d'un corpus lingüístic diferent, en el qual novel·les, contes, poemes i hipertext connecten amb pel·lícules, música i videojocs. Tot s'hi val per aprendre llengua i literatura, per relacionar usos lingüístics i reflexionar-hi.
Són aquests punts, en essència, els fonaments que han de caracteritzar-me com a docent. Em sembla que són maons senzills, segurs i fiables, els quals asseguraré amb un bon ciment de pràctica reflexiva docent durant tot el temps que duri l'obra. Sóc conscient que requerirà de molt d'esforç per embastar-los tots sense que caigui la construcció. Però amb paciència i treball, seré capaç d'aixecar la casa per a un nou curs que es presenta feliçment incert.

Doncs apa, agafo el casc (per si de cas) i va: mans a l'obra!

dilluns, 18 d’agost de 2014

[070] Lectures didàctiques 2 - rEDUvolution

Reprenc la secció en format de podcast Lectures didàctiques per parlar d'un llibre que val molt la pena. Es tracta de rEDUvolution, de María Acaso (2013, Paidós).
 
El podcast -que no va més enllà dels 15 minuts- exposa les idees més interessants del llibre per reflexionar-hi en veu alta. No hi trobareu, doncs, una valoració clàssica, sinó que he volgut compartir el que m'ha suggerit aquesta lectura i de quina manera em podria ajudar com a docent.
 
I vosaltres, l'heu llegit? Espero els vostres comentaris, suggeriments, crítiques al podcast, etc. 
 
I ara, si teniu paciència, pitgeu el play i escolteu el podcast.
 
Agraït.  

divendres, 18 de juliol de 2014

[069] L'any de les bufetades: reflexions del curs 2013-14

És moment de valorar el curs que  he deixat enrere. I quan ho hagi fet, estaré a punt per portar a terme un canvi de rumb que m'havia marcat en un post anterior. Abans, però, reflexionaré sobre el curs 2013-14.

Ho diré clarament: ha estat el curs de les bufetades. Si per bufetades, voleu posar errors, també hi estaré d'acord. I ho sento així per diversos factors:

a) No he seguit uns objectius clars. A l'inici d'aquest curs no els vaig especificar en el portafolis docent. Això ha resultat catastròfic per a tot: des de la planificació i/o revisió de les unitats didàctiques del curs fins a la fixació meditada d'aspectes metodològics. És com si hagués construït una casa sense fonaments.

b) A causa del punt anterior, he improvisat massa pel que fa a l'adopció de metodologies noves. M'he deixat portar per les expectatives generades el curs passat per la classe invertida. He cregut cegament en les "flipped classroom" i m'he obligat a incloure-la a l'aula amb uns resultats més que discutibles. 

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'aula no és un laboratori. Les metodologies d'aprenentatge s'han d'adequar als alumnes i aquest és un punt en el que he fracassat amb la classe invertida. Si la vull utilitzar el proper curs, hauré de reflexionar en com l'he portat a terme aquest any i aprendre a moldejar-la perquè em sigui útil. I si no em va bé, doncs no passa res! No seré pitjor professor per no fer-ne ús!

c) La improvisació també ha volgut assaltar les unitats didàctiques de GES. Però, sortosament, no ha estat així, ja que he optat per a triar unitats didàctiques amb les quals m'hi he trobat còmode anys enrere i on l'enfocament comunicatiu era l'element principal: la creació de la campanya publicitària a Llengua castellana 3, he recuperat el Cinefòrum a Llengua catalana 3; i el taller de poesia a Literatura castellana (GES 2). 

Les novetats a GES 2 les he reservat per a Literatura catalana. Aquí vaig voler provar d'adaptar el repte a les dues classes que he tingut. I d'aquesta manera, amb un grup vam treballar els relats digitals, mentre que amb l'altre vam respondre a la pregunta següent: la literatura eròtica "et posa"? Les dues experiències van ser molt positives. Vaig cedir el protagonisme als alumnes, a les seves creacions, a les seves opinions, etc. Va ser l'encert del curs i n'estic força satisfet del resultat.

Amb els mòduls de GES 1, tampoc me la vaig voler jugar i vam fer lectura expressiva (Llengua catalana 1) i biografies (Llengua castellana 1). I vaig recuperar la creació de textos formals (Llengua catalana 2), els textos periodístics (Lengua castellana 2) i l'estudi comparat del gènere de detectius a la literatura i al cinema (Literatura). 

d) Un dels encerts del curs és la bona tria de les eines TIC que vam utilitzar per a assolir els reptes proposats. L'equilibri de les "noves" tecnologies amb les tasques que s'havien de realitzar va ser l'adequat. Des de fa temps que sóc força sensible a l'ús de la tecnologia necessària i procuro no enlluernar-me amb l'app de torn. 

L'únic problema TIC, però, és que vam abandonar Edmodo. El fet que el centre disposés de Moodle a mig primer trimestre va fer que aturés l'activitat a Edmodo per intentar fer el pas a la nova aula virtual. Però volia evitar que els alumnes notessin el canvi, una tasca impossible perquè Edmodo i Moodle s'assemblen com un ou a una castanya. I vaig decidir no fer servir cap plataforma fins al curs vinent.

e) Fa massa anys que arrossego la millora d'aspectes importants, com són les activitats de reflexió metalingüística i la correcció de tasques i activitats. I aquest curs no he fet gran cosa per a millorar-ho. Per a això em cal paciència i formació, pilars sobre els quals basaré bona part de la preparació dels cursos per a l'any vinent.
f) No tot són bufetades, però. Sortosament, i com a revulsiu a la crisi metodològica que vaig sofrir a mig curs, vaig saber acostar-me als alumnes perquè decidissim entre tots el tipus d'avaluació, els criteris pels quals serien avaluats, el tipus de repte, etc. Encara em queda camp per córrer, però penso que va ser un encert. Al capdavall, els alumnes són els destinataris de tot el que fem a l'aula i, sobretot, de com ho fem. La seva implicació en aquesta part de l'aprenentatge ha de ser important per a generar implicació, motivació i un lligam amb el procés.

En definitiva, no ha estat un any fàcil. El curs 2013-14 ha estat l'any dels desenganys metodològics, d'obrir els ulls i adonar-me que, en part, havia traït l'essència reflexiva que havia anat conreant durant els darrers anys. El puzzle que havia fet el 2012-13 ha perdut moltes peces i ara resta novament incomplet. És moment, doncs, de començar la (r)evolució que ja havia promulgat fa mesos

Diuen que una bona bufa en el moment adequat pot ajudar a espavilar-nos. I ara que les he rebut (metafòricament parlant) toca aixecar-se i avançar des de la reflexió docent. Per millorar, per ensenyar llengua i literatura des de la tranquil·litat de saber que tot el que faig (i com ho faig) té un significat per als alumnes i per a mi. 

dijous, 17 d’abril de 2014

[068] Enseñar como siempre vs. enseñar como nunca

¿Qué hago para enseñar como siempre?

- Utilizo un libro de texto y no me salgo del guión.

- La evaluación la realizo con exámenes durante el curso.

- Los alumnos deben escucharme y estar en silencio.

- Sólo participarán en el turno de preguntas posterior a la explicación de la materia.

- Mando deberes a los alumnos que corregiremos en clase al día siguiente.

- Sanciono a las personas que no hacen los deberes. 

- Los deberes sirven para practicar esquemas y conceptos que he explicado en clase.

- La pizarra servirá para que los alumnos copien mis esquemas.

- Reduciré la participación y la colaboración entre los alumnos con ejercicios controlados dentro del aula.

- En la evaluación, los alumnos deben reproducir exactamente lo que se ha explicado en clase.

- enseño a todos los alumnos de la misma manera, sin tener en cuenta las individualidades de cada uno, o preocupación alguna por ello.

- Doy importancia a los resultados más que a lo que aprenden los alumnos.

- No soy crítico con los contenidos de la materia que imparto.
¿Qué hago para enseñar como nunca?

- No utilizo libro de texto como guión.

- Propongo proyectos y retos para motivar a los alumnos.

- Consensuo, negocio y diseñamos las características del proyecto (actividades, evaluación, etc.) con los alumnos para democratizar el proceso de aprendizaje.

- Procuro que los alumnos utilizen simultáneamente competencias diversas para la superación del reto.

- Utilizo metodologías para que los alumnos reflexionen sobre el proyecto y sobre cómo aprenden (metacognición).

- Quiero que los alumnos tengan experiencias reales de aprendizaje a través del aprendizaje basado en proyectos.

- Abro las puertas del aula para que muestre su trabajo al entorno más cercano y, así, tenga incidencia en éste.

- Baso la evaluación en evidencias del proceso de aprendizaje (portafolio y rúbricas) que los alumnos deberán mostrar y argumentar.

- Tengo en cuenta la individualidad de cada alumno para la realización y su aporte personal al proyecto.

- Creo grupos y a cada uno se les asigna una tarea para llevar a cabo el proyecto.

- Dejo la clase en manos del diálogo para orientar y guiar a los alumnos hacia el objetivo del proyecto.   

[067] Doblem i subtitulem: mi diseño de un proyecto


Soy un docente inquieto, lo reconozco. Eso es positivo porque en todo momento pienso en retos y actividades que podría realizar en el aula. Aunque, por otra parte, de tanto pensar, pocos proyectos acaban por materializarse. Y eso que el perfil de alumnos con los que trabajo normalmente casi que me exige una renovación constante.

Así que en esta unidad 2 he pensado en plantear un proyecto de lenguas que me ronda por la cabeza desde hace tiempo. Su título provisional es “Doblem i subtitulem! (Doblamos y subtitulamos). Lo quería desarrollar en el módulo de Lengua catalana 1, el cuál pertenece al itinerario del curso para la obtención del graduado escolar para adultos. En unas 35 horas (2 sesiones semanales de 2 horas y 30 minutos), los alumnos deberán realizar un doblaje cinematográfico con voz y con subtítulos.
Este será el reto para mis alumnos que, en general, son mayores de 18 años, aunque en el aula las mezclas son dispares (jóvenes, padres o madres de família, parados, mayores de 55 años, etc). Pero no sólo son dispares en edad, sino en formación académica, en aptitudes, en expectativas, en uso de las (nuevas) tecnologías, en planes de futuro, etc. Todo este panorama hace que cada curso sea diferente. Aunque hay algo que los une: la gran mayoría proceden de un sistema educativo que les queda lejos o que, directamente, les ha echado. La experiencia educativa, por tanto, tiende a ser negativa, genera miedos y dudas. Y nada mejor que un aprendizaje basado en proyectos para construir conocimiento práctico, dar confianza e idea de pertenecer a un equipo.

En el caso del proyecto de doblaje y subtitulación, la relación con el currículum de adultos es claro, ya que trabaja aspectos de dimensión comunicativa. Algunos de esos aspectos son:

- Comprensión de textos orales y escritos,

- expresión de mensajes orales y escritos,

- producción de textos orales y escritos con intenciones comunicativas diversas y de diferentes contextos de espacio y de tiempo,

- lectura en voz alta,

- identificación y uso de elementos lingüísticos básicos y habituales en la comunicación oral y escrita,

- reconocimiento progresivo y producción de las peculiaridades fonéticas de cada lengua y de los patrones básicos de ritmo, entonación y acentuación de palabras y enunciados,

- reconocimiento progresivo de los símbolos fonéticos con la pronunciación de fonemas de especial dificultad,

- conocomiento y sistematización de aquellos aspectos ortográficos y sintácticos en que no coinciden el uso en la lengua oral y la normativa de la escrita,

- reconocimiento de los elementos que comportan una oración,

- identificación de los campos lexicosemánticos que aparecen en los mensajes y aumento del conocimiento y dominio del léxico nuevo, de frases hechas y de refranes.

Además, contiene una dimensión plurilingüe e intercultural muy interesante, hecho que permitiría un trabajo transversal con otras asignaturas de lenguas (lengua castellana, lengua extranjera inglés). De esta manera, se puede desarrollar:

- El reconocimiento de que cada lengua tiene un funcionamiento propio y que no siempre hay paralelismos ortográficos, semánticos i morfológicos entre sí,

- el uso de la comparación entre lenguas románicas conocidas y otras estrategias para la comprensión de mensajes y textos orales y escritos,

- el conocimiento de la família lingüística de las lenguas románicas, germánicas, etc.

- la valoración y argumentación justificada de que no hay ninguna lengua que sea inherentemente superior o inferior.
En definitiva, es un proyecto que necesito madurar, que tiene mucho potencial para el trabajo multilingüe, multicompetencial (incluyendo las TIC como herramienta útil para el doblaje y la subtitulación) y aporta un reto muy interesante para los alumnos adultos.

diumenge, 13 d’abril de 2014

[066] Análisis de un proyecto: Un aprendizaje por proyectos para adultos, a examen


He decidido autocriticarme. Desde hace años intento aplicar el aprendizaje basado en proyectos en las clases de lengua que imparto en un centro de adultos. Pero a veces tengo la sensación que no sé desplegar en todo su esplendor la secuencia didáctica. 

Por eso, he escogido un proyecto que realizé con alumnos del GESO 2 (segundo nivel para la obtención del título de la ESO), para conocer las virtudes y defectos de este interesante proyecto y, por extensión mejorar la aplicación del aprendizaje basado en proyectos en el entorno de personas adultas.

Espero que sea de vuestro interés.  


dijous, 27 de març de 2014

[064] Adéu, metodologia!

Estic cansat de qüestionar-me la manera de fer les classes i no arribar enlloc. Al llarg d'aquests anys -i aquest blog n'és testimoni- he provat diverses metodologies pedagògiques. Algunes d'elles m'han proporcionat experiències molt enriquidores, d'altres han estat un fracàs, etc. I és cert, totes elles em defineixen. Fins avui.   

Els darrers anys he tingut un modus operandi força semblant: després de considerar algunes maneres de fer arribar un nou curs, llegir articles engrescadors sobre metodologies que en el meu cap sonaven ideals per a les meves classes, començo a planificar estratègies, buscar recursos, casar-los amb els objectius del curs, establir activitats, etc. I mentre el cap s'entesta a polir la carcassa metodològica, el filòleg que porto a dins protesta perquè no veu clar que tot plegat funcioni. No m'agrada el que em diu i el faig callar. Fins avui.

Fins ara he notat una pressió -personal, irracional i persistent- per millorar les classes. I no em fa por dir que això ha estat un error. O millor dit: l'error és obligar-me a millorar les classes i renunciar a maneres que han funcionat només pel fet de canviar, per no fer sempre el mateix, per experimentar, per saber si sóc capaç de portar-les a terme, ... Sí, en alguns casos, n'he estat capaç, però a canvi de sacrificar metodologies més efectives per als alumnes. Eps!, i els alumes són el primer en un curs! I és que en determinats moments, me'n vaig oblidar d'ells. Fins avui.
A new day has come, de Casey Bingham
Perquè això s'ha acabat. La pràctica reflexiva de la meva tasca docent demana a crits un canvi de rumb. Ja no n'hi ha prou a capgirar el mitjó ni a rentar-lo: haig de fer-me amb un de nou. Sacrifico l'enlluernadora innovació pedagògica per la qualitat i per l'experiència perquè ja en tinc prou de posar-me a prova. Vull deixar de tenir la sensació de dominar la metodologia i desmuntar-me al més mínim entrebanc a l'aula. No ajuda al curs, ni al mètode didàctic i, molt menys, a l'aprenentatge de la llengua. No vull prendre mal, i molt menys que el prenguin els alumnes. Perquè ells són els autèntics protagonistes, no les metodologies ni la sapiència didàctica del docent. 

I per tot això vull esmerçar els esforços en una revisió de la meva didàctica de la llengua i de la literatura. Després de tants anys, he decidit donar més veu al filòleg, a l'experiència i domesticar l'ímpetu del pedagog. Vull deixar de veure l'aula com un laboratori, vull tornar a sentir el batec de l'espai d'aprenentetge. I vull començar a reconstruir-lo des de tres eixos fonamentals: l'alumne com a protagonista de l'aprenentatge, donar importància al producte final i, sobretot, al procés; i potenciar l'autonomia de l'aprenentatge de llengües. I tot això amb la base de l'enfocament comunicatiu.
Alerta, però: en cap moment renego del que he fet ni de les metodologies emprades. No sóc un hater. Em quedo amb el millor de totes les experiències viscudes, perquè el pitjor m'ha servit per obrir-me els ulls. Per tant, no és una renúncia als corrents didàctics actuals, sinó una (r)evolució lògica, un gir en el procés que m'hauria fet mal en el futur si hagués continuat amb la dinàmica explicada anteriorment.

Ara, doncs, és moment d'aturar-me, fer balanç, desfer-me d'equipatge innecessari i assentar les bases d'una metodologia docent que he anat gestant des de fa molts anys. És moment de créixer, de tornar a il·lusionar-me, de passar-ho bé i de fer camí amb els alumnes cap a l'aprenentatge de llengües. Al capdavall, es tracta d'això: fer camí i avançar. I ser un professor feliç.