Recordo que, un dia parlant amb un company del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults, li vaig arribar a dir que l’enfocament comunicatiu era com una religió: s’hi creia o no. I jo en sóc molt creient, i per diversos motius. Però el més clar és el de la comprovació empírica. Així, des de fa dos anys he pogut contrastar els bons resultats d’aquesta actitud comunicativa en els meus cursos de GESO. I és que tinc la gran sort que en el centre on treballo puc organitzar i desenvolupar les classes amb una certa llibertat pedagògica i metodològica, fet que m’ha posat més fàcil l’aplicació de l’enfocament comunicatiu com a marc de les meves unitats didàctiques.
Per tant, els mòduls de català i de castellà de l’àmbit de la comunicació del curs de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO) tenen uns objectius i uns continguts concrets, els quals he volgut reorientar cap a l’assoliment d’unes competències bàsiques que han de permetre el desenvolupament de coneixements, d'habilitats, d'actituds i de responsabilitats comunicatives i lingüístiques pràctiques i aplicables en contextos reals.
Aixoplugat, doncs, en l’enfocament comunicatiu, treballo amb diverses estratègies didàctiques, les quals passo a enumerar:
a) Aprenentatge inductiu: A través de la interacció regulada entre professor i alumne, aquest últim ha de descobrir tot allò que està aprenent. D’aquesta manera, s’obliga a que l’alumne pensi i organitzi el seu propi coneixement i ús de la llengua. Crec que el professor consciencia els alumnes perquè pensin i reflexionin sobre el seu aprenentatge de la llengua.
b) Comunicació real i repte comunicatiu: L’element clau de l’enfocament comunicatiu és que, a través d’activitats que reflecteixen situacions comunicatives reals, promouen l’aprenentatge i la pràctica de les capacitats lingüístiques i comunicatives de la llengua. I el professor ha d’aprofitar aquest concepte per generar activitats que simulin una situació comunicativa que els alumnes podrien trobar-se en la vida real. Per a ells, assolir l’objectiu serà tot un repte que els motivarà i els farà partícips del seu aprenentatge.
c) “Aprendre fent”: Aquest és un terme que vaig escoltar en una entrevista a Roger Schank, investigador sobre el tema de la Intel·ligència Artificial, i la Teoria del Aprenentatge Cognitiu en l’Educació. Sovint els professors pensem que ensenyem el que creiem que és important. Però ens equivoquem. Perquè una cosa és saber quins coneixements tenen els alumnes i una altra cosa és imaginar-se quins coneixements creiem que tenen. I abans d’aplicar qualsevol metodologia, cal interactuar amb els alumnes per copsar aquesta informació que sovint se’ns passa per alt i que permetran ajustar millor les nostres estratègies d’aprenentatge. El professor hauria d’intentar comprendre què és el que els alumnes poden fer i ajudar-los a fer-ho. I per a això, res millor que tutoritzar-los a través de la pràctica. Aprendre per mitjà de projectes, tasques i actuacions d'entorn son vies que porten cap a un aprenentatge viu, motivador, funcional i actiu per als alumnes. Personalment, crec que no hi ha cap altre sistema d’aprenentatge.
d) El professor com a guia: El rol del professor de llengua ha de canviar. S’han d’acabar les classes magistrals en què el professor comunica –que no ensenya- el que els alumnes han d’aprendre. D’aquesta manera, el professor esdevé un vehicle dels continguts del curs més que un facilitador de l’aprenentatge. Per evitar-ho, cal que la responsabilitat de l’aprenentatge passi del professor als alumnes. Per sobre de tot, el professor ha d’intentar desenvolupar en els alumnes un aprenentatge autònom i focalitzat per a satisfer les seves necessitats comunicatives reals. Crec que el professor ha de passar de simple comunicador de continguts a esdevenir orientador que dinamitzi l’aprenentatge i el porti cap a una reflexió conscient de les aptituds cognitives i metacognitives de l’alumne.
Aquestes estratègies conformen la meva base pedagògica. I ara per ara continuaré treballant en aquesta línia perquè considero que encaixa amb la meva manera de comprendre l’ensenyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!