[017] El difícil repte d'elaborar un text escrit (III)

Hem arribat a la recta final del mòdul de Llengua catalana 2. I arribats a aquest punt, la valoració de la tasca és, inicialment, positiva. Els alumnes han adquirit el modus operandi dels treballs escrits: fer un primer esborrany, contestar la graella d'autoavaluació, rebre la correcció del professor, tornar a corregir el text i contestar la graella del segon esbós. I així fins que el text estigui correcte a nivell ortogràfic i estructural.

En aquest cas, la metodologia s'ha anat modificant a mesura que passava el mòdul, especialment la part d'autocorrecció. Crec que, com a element de millora, hauria de clarificar des del primer moment el funcionament de la part autoregulada. I és que, de fet, és l'element important en el meu plantejament d'aquest mòdul i penso que cal modificar-lo perquè pugui donar els seus fruits.

També cal que comenti que el sistema de correcció no és el clàssic de tota la vida; és a dir, el docent corregeix i marca els errors, els fa plenament visibles i dóna el text als alumnes. El meu objectiu és que els alumnes es responsabilitzin dels seus textos. Han de ser capaços d'analitzar i de reflexionar sobre la feina feta perquè en siguin conscients dels seus errors, però també dels seus encerts.

Per aconseguir aquest objectiu, he optat per implantar un codi ortogràfic i textual comú amb símbols per reconèixer la mena d'error que s'ha fet (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, idea inintel·ligible, desordre en l'exposició de les idees, etc.) perquè l'alumne el detecti, es pregunti què ha passat en cada cas i faci l'esforç de trobar la solució a l'error marcat pel professor. Aquesta manera de treballar la millora dels textos li dec a la professora de la UVic, la Mariona Casas, que ens el va mostrar en una sessió del Màster de Formació de Professors de Català per a Adults.

A més, una altra aspecte que introduiexo -evidentment- és el del repàs als problemes més freqüents. Entre totes les correccions, elaboro un top 5 de faltes d'ortografia i aspectes relacionats amb les propietats textuals. Com més coincidència hi ha entre els alumnes amb un error, més opcions té aquest error de ser el nostre número 1. És una manera entretinguda de tractar l'ortografia i fer-la passable. I tot plegat es consolida amb exercicis de repàs dels errors apareguts als textos. Des de fa uns anys, recomano la compra del llibre Ortografia catalana, de l'editorial Castellnou, ja que el trobo molt adient per als meus alumnes. Permet treballar de manera col·lectiva com de manera individual (autodidacta), fet que m'interessa especialment i que connecta novament amb l'objectiu del mòdul.

Per tant, aquest sistema combinat amb un procés d'autoavaluació pot ajudar a l'assoliment de l'objectiu que m'havia marcat i que comentava anteriorment. Però tot dependrà de la pràctica i de la profunditat amb la qual qualli la metodologia en els alumnes. Jo des del primer curs de GES -i en altres cursos de llengua catalana per a adults- ja l'aplico des del primer trimestre i la continuo aplicant en els meus treballs. Penso que, per sobre dels continguts, cal insistir en ensenyar habilitats i competències. I en el cas concret que he exposat en aquest post, considero importantíssim dotar els alumnes de recursos que els permetin enfrontar-se a l'escriptura d'un text, tot coneixent les seves aptituds (tant bones com no tan bones) i aplicant una metodologia que els ajudi a desenvolupar-les.

Cal, encara, més èmfasi, fer un treball encara més exhaustiu i de més envergadura (per exemple, que la resta d'assignatures, incloses les de ciències i de socials, apliquessin la mateixa metodologia als seus treballs de classe). Però la primera pedra ja s'hi ha posat. Ara esperem que en el recorregut del GES pugui aixecar i millorar la construcció metodològica que desplego als meus cursos de llengua.

Wikio