dissabte, 29 de desembre de 2012

[052] Lectura en digital

 
Aquests dies de descans per festes nadalenques, m'he proposat posar-me al dia amb les lectures de llibres, textos i articles relacionats amb aspectes de didàctica de la llengua i de la literatura. Sé que no m'ho acabaré tot durant les vacances, però sí que volia començar per aquelles lectures que em poden servir per a preparar els mòduls del 2n trimestre. 

Una d'aquestes és Lectura en digital, un text que va publicar l'Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i dirigit cap al professorat. 

Entre altres aspectes, vol donar a conèixer estratègies que permetin una bona comprensió de textos en format digital. A més, no només teoritza sobre aquest tema, sinó que aporta recursos i propostes didàctiques als docents per tal d'aplicar aquestes estratègies a l'aula.

Val a dir que les estratègies que s'hi inclouen focalitzen el seu interès a cercar informació de textos digitals a través d'eines senzilles: planificació de la cerca, navegació precisa i concreta per la xarxa, utilització de les paraules clau adients o avaluació de la informació que s'ha recollit. 

Amb tot, Lectura en digital és un text necessari i que aporta idees per al treball didàctic de la comprensió oral en general. Però també esdevé un punt de partida per a la millora de la comprensió lectora digital en particular, una competència que ha de ser clau en el món actual que vivim.

diumenge, 9 de desembre de 2012

[051] Com ensenyar o com avaluar?

Després de les darreres reflexions dels anteriors posts, sembla que l'antena està més afinada a l'hora d'analitzar les unitat didàctiques que porto a terme i que, al llarg del curs hauré de fer. Sí, tinc l'antena orientada cap a la pregunta que em formulava des de feia setmanes: com vull ensenyar?

Però abans que pengés els posts que emmarcaven les meves intencions docents per a aquest curs, i com acostumo a fer, vaig compartir la idea a Twitter. Al cap d'una estona, la Carme Bové (@carmebove) va fer-me notar un aspecte fonamental per a la recerca de la resposta a la pregunta que abans esmentava. La conversa va anar així: 


I té tota la raó del món! No es pot concebre l'ensenyament sense la prèvia conscienciació de l'avaluació que el determinarà. En aquest punt és on s'hi ha d'incidir més, ja que determinarà l'èxit o el fracàs de la unitat didàctica.

Per això, any rere any he procurat millorar l'avaluació als meus cursos amb una intencionalitat molt clara: la fixació de les tasques i dels criteris d'avaluació. D'aquesta manera, els oriento i els ajudo per tal que assoleixin els objectius del curs.
Perquè amb una avaluació transparent, els alumnes són conscients dels objectius que s'han de complir. Però al mateix temps, podran resseguir el camí traçat al llarg del curs i fer-se amb una idea dels meus senyals d'identitat com a docent.

Sé que amb aquesta mena d'avaluació (generalment contínua, dividida en tasques ordenades gradualment, amb una incidència especial en l'anàlisi de la feina feta), els alumnes poden arribar a copsar el tipus d'ensenyament que vull transmetre. Però també sóc conscient que no és una avaluació perfecta. 

Així, aquesta espiral reflexiva i d'autoconeixement docent em porta a la modificació de molts aspectes de la meva avaluació. Serà la millor manera d'acostar-me a la resposta de la pregunta Com vull ensenyar? Perquè com diu la dita: digues-me com avalues i et diré com ensenyes. 

dilluns, 12 de novembre de 2012

[050] Restablint la definició de docent

Al post anterior, comentava que, amb més temps per a dedicar-me a les classes, tinc una motivació renovada. És per això que -a banda de l'anàlisi i de la reflexió sobre l'activitat docent- m'he volgut marcar un nou objectiu.

Ja fa dos anys que vaig engegar aquest blog amb la intenció d'analitzar la meva activitat docent, reflexionar-hi, polir-la i millorar-la. Val a dir que, en aquest sentit, el blog compleix amb escreix aquest objectiu. I és així que en aquest temps he compilat experiències i reflexions que no només han de restar penjades a Internet. Per aquest motiu, he pensat que és un bon moment per analitzar amb detall la feina feta -i tota la que actualment porto a terme- amb la intenció de contextualitzar la meva tasca docent dins d'un marc pedagògic personal per a l'ensenyament-aprenentatge de català per a adults.

Això no vol dir que no ho hagués tingut en compte anteriorment, però trobo que el moment professional actual m'ho reclama. En aquest inici de curs em noto estancat, tendeixo a repetir esquemes i comportaments docents, metodologies que, tot i ser interessants, no acaben d'acontentar-me. I és que em fa l'efecte que no assoleixo del tot la meva idea de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua per a adults.

Per això, tinc aquesta necessitat professional fruit dels anys d'anàlisi d'aquest blog, i també inspirat per l'intercanvi d'experiències dels bons professionals que segueixo i que he conegut a través de les xarxes socials. Necessito situar-me en un context pedagògic propi, saber organitzar les metodologies i recursos que utilitzo a classe amb noms i cognoms; i saber analitzar tot plegat.
 
En definitiva, és el moment de restablir un perfil de docent que defineixi el meu concepte d'ensenyament-aprenentatge de la llengua, el qual ha de servir per a enriquir l'experiència educativa dels alumnes i, també, la meva pròpia.

dijous, 1 de novembre de 2012

[049] Un canvi de mentalitat docent i personal


Des de la darrera entrada del blog han passat pràcticament dos mesos. No ha estat per mandra ni desinterès: ha estat una qüestió d'adaptació a una nova situació professional, però també de tipus personal i d'actitud davant la meva tasca com a docent.


Just el primer dia em van comunicar que aquest curs no seria el cap d'estudis del centre on treballo. Va ser una notícia inesperada i que, inicialment, me la vaig prendre malament. Però amb el pas dels dies, vaig assimilar-ho i, vist amb perspectiva, crec que la decisió -que jo no vaig prendre- ha estat positiva en molts aspectes.

Primer, a nivell organitzatiu de les classes, he pogut dedicar més temps a la preparació dels mòduls del curs i del trimestre. Es podria dir que el fet d'esdevenir "professor ras" m'ha rejovenit l'esperit docent. A banda dels mòduls de GES, aquest curs també faig les classes de català i de castellà per al curs de formació de la prova de grau superior. I de ben segur que sortiran noves propostes de cursos, als quals ara podré dir que sí, ja que tinc temps i motivació per a portar-les a terme.


Segon, a nivell de responsabilitats dins el centre, he deixat un càrrec que sempre vaig portar amb molta il·lusió i professionalitat. N'estic ben satisfet de la tasca realitzada aquests quatre anys com a cap d'estudis, tot i que em sap greu haver-me quedat amb el regust d'idees a mig fer i projectes que potser romandran adormits per sempre més.

I com a conseqüència dels aspectes anteriors, ara he optat per canviar el xip. Val a dir que la feina de cap d'estudis era molt absorbent i em restava temps per a la formació, però també per a la dedicació a la meva família. Per això, i aprofitant l'avinentesa dels aconteixements explicats anteriorment, vaig pensar que seria un bon moment per fer una aturada en el camí i plantejar-me la meva feina amb un altre tarannà. 




D'aquesta manera, i amb la tranquil·litat d'haver passat ja pàgina, n'obro una altra plena de motivació per millorar els cursos d'aquest curs, afrontar el repte de les classes de grau superior, ajudar en la millora del meu centre, estar obert a viure noves experiències docents, dedicar temps a la meva formació docent, a mi mateix (per què no?) i, especialment, gaudir més del que tinc a casa.

Amb aquesta nova mentalitat arrenco -ara sí- el curs 2012-13. Encara em queda camí per recórrer, encara poden passar moltes coses al llarg de l'any. Però no deixaré que aquesta nova flama s'apagui tan fàcilment.

dilluns, 3 de setembre de 2012

[048] Nou curs, nous objectius (I): necessitats i inquietuds del curs 2012-13

Ara que la reflexió sobre el curs 2011-12 ja està feta, és el moment d'encarar el nou curs amb nous objectius docents a la vista. 

Molts dels objectius marcats són millores d'objectius de cursos anteriors, fet que mostra la intenció per polir alguns aspectes docents i acadèmics. 

No serà un curs fàcil i hauré de fer mans i mànigues per sortir-me'n. De tota manera, crec que són objectius raonablement assequibles, tot i que no haig de badar. Com fins ara, anirem pas a pas per tal d'assolir-los amb èxit.

Així doncs, els objectius docents i acadèmics són els següents:
Necessitats i Inquietuds 2012-13

diumenge, 2 de setembre de 2012

[047] El mirall del portafoli docent: conclusions del curs 2011-12


Després d'acabar l'anàlisi i la reflexió relacionades amb la meva tasca docent al llarg del curs 2011-12, cal que comenti els aspectes més destacables.

Primerament, torno a incidir en la importància del portafoli com a eina de (re)coneixement de la feina feta, tal i com ja vaig fer l'any passat. I de manera més concreta, em serveix per passar comptes amb els objectius que em vaig posar abans d'iniciar el curs 2011-12.

Entre les reflexions més interessants -i comparant-les amb les del curs passat- es troba la que he fet al voltant de la millora dels cursos. L'objectiu era programar, modificar i revisar els cursos a nivell anual i no a nivell trimestral com fins ara. En el cas de GES, he valorat els continguts del mòdul i els he programat en funció dels objectius que s'hi han d'assolir. Malgrat que els mòduls són tancats, hi ha aspectes que es repeteixen i que cal reforçar o ampliar (gramàtica, tècniques d'estudi, comprensió i expressió oral i escrita, etc.) i he procurat tenir en compte aquest factor per tal de tenir un fil conductor on els continguts apareguessin de manera gradual. Fins i tot pels cursos nous (català C i català D) he volgut bastir-los amb uns objectius i una metodologia concretes que permetin la creació d'un itinerari que incideixi en els punts importants del curs.

Com a aspecte negatiu, no he tingut massa en compte els mòduls de literatura a l'hora de preparar la programació, com si fossin cursos a part.

Per tant, pel que fa a la modificació i revisió dels cursos a nivell anual, crec que he satisfet les expectatives. En funció de la feina feta els darrers anys, m'he quedat amb tot allò que ha funcionat i que permetia reforçar la idea d'homogeneïtat (avaluació contínua, sistema de correcció, activitats, metodologia, etc.). I he tingut en compte les valoracions dels alumnes d'anys anteriors, les experiències docents i el temps que podia dedicar al mòdul. Tot plegat ha de servir per configurar un itinerari sòlid però mutable gràcies a l'experiència viscuda al llarg del curs escolar.
-
Com a millora, hauré de construir i reforçar aquest fil conductor gramatical i textual per tal d'assegurar el compliment gradual del currículum, dels objectius dels mòduls i de seves les competències bàsiques.
A banda d'aquest punt, enguany he tingut la necessitat de (re)formar-me en la meva matèria, ja que he hagut de parir dos cursos de català que no estaven catalogats al projecte curricular del centre. Per això, vaig demanar assessorament a l'Aula d'Autoaprenentatge de Vic i em van ajudar força per encarar el repte de crear el curs semipresencial de català D. Malauradament, no hi vaig anar de manera assídua.
-
A diferència del curs passat, i atesa la necessitat de revisar continguts gramaticals d'alt nivell, vaig fer una repassada exhaustiva de la gramàtica catalana per tal de donar resposta als dubtes dels meus alumnes. 
-
Pel que fa a la formació en didàctica de la llengua i la literatura, ha estat justeta però continuada. Vaig donar-me de baixa de la revista Articles per motius econòmics. Però he procurat seguir atent a través dels blogs que segueixo i dels meus contactes a les xarxes socials. En aquest cas, el meu PLE ha servit de font d'informació. Enguany sí que li he tret el profit que l'any anterior no li vaig saber trobar.
-
Així, al llarg del curs he procurat llegir articles relacionats amb la pràctica reflexiva, amb la intenció de nodrir el marc en el qual m'agradaria desenvolupar el meu doctorat. Però la formació que tan clar tenia a principis del curs l'hauré d'aparcar per motius personals. En aquest sentit, haig de ser realista i sé que ara la meva situació personal (amb dues filles petites a casa) no em permetria seguir al 100% el procés del doctorat.
Sóc pacient i tinc clar que m'agradaria seguir aquest camí formatiu, però encara tinc rondant al meu voltant formatiu el màster en Educació i TIC (UOC). Ara per ara, no sé si l'abandonaré definitivament o el reprendré més endavant. Però estic segur que els estudis de doctorat poden satisfer les meves inquietuds professionals actuals. I encara ho veig més clar després dels productius contactes que vaig fer durant el curs amb professors molt experimentats en aquest àmbit (Olga Esteve, Joan Tomàs Pujolà), ja que em van donar idees per a la temàtica de la que podria ser la meva futura tesi doctoral.

Com dic, en tinc moltes ganes i si m'haig d'esperar un o dos anys més, ho faré. Mentrestant, puc fer petits gestos autoformatius per tal d'estar ben preparat en el moment que pugui fer el pas.

Per al proper curs, doncs, continuaré amb el reforç de la meva especialitat. I ateses les reflexions anteriors, seré més metòdic a l'hora de treure profit de l'autoaprenentatge en didàctica. Llegiré lectures pendents que tinc, en faré un resum i una anàlisi posterior per treure un profit de cara a la meva formació. També he tornat a subscriure'm a Articles, ja que m'han fet una bona oferta.
I per tal de no trobar a faltar la formació en Educació i TIC, reforçaré el meu PLE, estaré atent a les recomanacions dels docents a les xarxes socials i, fins i tot, els demanaré suport bibliogràfic a alguns dels meus contactes. No descarto tampoc fer cursets durant l'any com el que vaig fer d'Edmodo amb CiberEspiral.

Per acabar, aquest curs he volgut millorar la metodologia perquè els alumnes realitzin les activitats autoregulades. Enguany, aquestes activitats s'han centrat en la correcció gramatical de textos orals i escrits. Però crec que haig de millorar els aspectes de la gramàtica a la carta. No és que no hagi funcionat, però crec que no he estat clar en aquest sentit.

Malgrat tot, el tractament de la gramàtica en aquest mòdul ha estat intens, però, malauradament, diferent de la metodologia que volia posar a la pràctica a les classes. La idea és que la metodologia ha de potenciar l'autoregulació i ha de basar-se en el bastiment dels coneixements previs dels alumnes i l'assoliment d'eines cognitives i metacognitives que els permetin ser autònoms. L'objectiu és ben clar: que esdevinguin persones capaces de millorar els seus textos.
Com ja vaig dir, cal una revisió de la metodologia i apostar per una avaluació personalitzada, amb trobades amb els alumnes i els seus textos. Una bona iniciativa metodològica és apostar sense complexes per una avaluació amb portafoli gramatical en què l'alumne trobi respostes a la pregunta Com escric?.

Val la pena també renovar els criteris d'autocorrecció i acompanyar-los d'una bona base gramatical. En aquest sentit, cal fer una revisió dels continguts gramaticals que s'han d'assolir a cada curs i adaptar-los al grup classe. És una feina que pot funcionar gràcies a l'avaluació personalitzada i a la planificació dels cursos a nivell anual, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, com a objectiu per al curs vinent, modificaré la metodologia de les activitats autoregulades, els criteris que s'han de complir, així com la manera de posar-ho a la pràctica durant el dia a dia a l'aula.
Una de les curiositats d'aquestes reflexions és que, si les comparo amb les que vaig fer el curs anterior, ha millorat la meva relació amb les TIC. I penso que el motiu és que, al llarg del curs he sabut conviure-hi. He après a gestionar-les com a eina de (in)formació (el meu PLE és vital per a aquesta tasca, així com la comunicació amb altres docents via xarxes socials i webs col·laboratives). En aquest sentit, cal que recordi que, gràcies a la divulgació de continguts a Internet, he conegut docents amb qui compartir experiències i projectes molt interessants. Fins i tot, vaig tenir l'oportunitat de participar a les Jornades sobre Literatura i TIC, celebrades a la Universitat de Lleida el passat mes d'abril.


A més, aquest any he utilitzat de manera més raonada i pragmàtica les TIC. És fàcil deixar-se portar per aplicacions, softwares, xarxes socials i altres xuxes 2.0. Però en el meu cas, i atès el dubte que tenia de la disponibilitat de l'aula d'informàtica, he preferit curar-me en salut i ajustar l'ús de les TIC al màxim possible. I els resultats han estat positius.
-

El protagonisme 2.0 se l'ha emportat la xarxa social educativa Edmodo, eix d'alguns cursos que m'ha permès treballar online amb els alumnes i mostrar una àrea de treball que, en el futur els pot resultar útil per a una formació online. Les tasques realitzades amb Edmodo han funcionat segons el grup i l'activitat. En cap cas, però, l'he fet servir com un substitut de les classes presencials, sinó que s'havia de veure com un espai complementari a la formació presencial.

Per al curs vinent, continuaré amb l'aplicació del reforç d'una xarxa social educativa (Edmodo, RedAlumnos) per a determinats cursos de llengua i literatura. I també seleccionaré i insertaré les eines TIC necessàries i pràctiques que serveixin per a l'assoliment dels objectius del curs a nivell de competències digitals.
-
-
Per a això, tindré en compte la disponibilitat de les aules d'informàtica i si els alumnes tenen Internet a casa per tal de garantir l'accés a les tasques online i a la consulta de material del curs o mòdul. I, evidentment, el grau de coneixement de les eines informàtiques dels alumnes per tal que tothom pugui treure'n profit. Crec que pot ser una bona eina per habituar-los als entorns online i per a despertar la seva autonomia.

En conclusió, considero que aquest any he assolit satisfactòriament amb els objectius acadèmics i formatius que m'havia plantejat per a aquest curs. Ara toca afrontar-ne de nous. I en tinc moltes ganes!

Wikio

divendres, 24 d’agost de 2012

[046] El trimestre de la literatura (2 de 2)

Per acabar amb l'anàlisi dels mòduls relacionats amb la literatura, vull destacar els que vaig fer amb els alumnes de GES 2: un de literatura catalana i un altre de literatura castellana. Anem a pams, però:

Literatura catalana GES 2: Després de dos cursos en què treballàvem una novel·la i l'analitzàvem a través d'una wiki, vaig decidir fer un canvi i preparar una unitat didàctica en què l'anàlisi prèvia de l'obra fos la base per a la realització d'una entrevista a l'autor. En aquest cas, el treball d'aquest mòdul estava centrat en una novel·la contemporània: Dia de caça, de Gerard Guix.
Portada de la novel·la "Dia de caça" de Gerard Guix.
Sempre que preparo un mòdul de literatura no pretenc fer una història de la literatura des d'un plantejament clàssic. Evidentment, sé cal conèixer els principals autors i obres que formen part de la nostra cultura, però potser els nous autors poden connectar de manera més directa amb els alumnes. D'aquesta manera, comprovaran que una novel·la contemporània també estableix lligams amb referents àudiovisuals que ells coneixen, però també amb temes literaris clàssics i autors/es de renom en la història de la literatura.

Perquè, en definitiva, el mòdul té com a objectiu fonamental que esdevinguin lectors competents de textos literaris, que aprenguin a interpretar textos i a saber referir-s'hi de manera fonamentada. I amb el treball portat a terme aquest curs, penso que l'han assolit amb escreix.

Les activitats d'avaluació del mòdul van ser les següents:
La valoració del mòdul, com ja he avançat, és molt positiva. Les activitats escrites s'han realitzat de manera simultània amb l'elaboració de l'entrevista. Els timings han funcionat de manera correcta però millorable. Hauria estat molt bé comptar amb una sessió de debat sobre la novel·la, però crec que els fòrums a Edmodo han ajudat a suplir aquesta mancança. A més, a cada sessió hi havia conversa sobre aspectes del llibre.

Les activitats complementàries han permès una bona anàlisi i contextualització de l'obra. Els debats a Edmodo han donat opinió a la veu dels alumnes, mentre que els resums i la ressenya han ajudat a canalitzar, filtrar i condensar la seva visió personal de l'obra.

Els alumnes s'han involucrat molt en la tasca de l'entrevista. Han sabut treballat en grup i el resultat final ha estat excel·lent. Crec que la bona resposta a les activitats ha estat l'encert en la tria del llibre i, sobretot, del seu autor. I aprofito per agrair al Gerard la seva amabilitat i generositat per tal de fer arribar la literatura als alumnes.Tot plegat ha servit per despertar la curiositat i l'interès per la lectura en alguns dels alumnes del curs.
El grup de GES 2 Centelles i Gerard Guix (centre de la imatge) després de l'entrevista.
Com a aspectes de millora, podria avançar la lectura perquè els alumnes puguin començar  a llegir-la abans que comenci el 3r trimestre. I seria una bona experiència si preparés una activitat en què ells haguessin de contactar amb la persona entrevistada.


Literatura castellana GES 2: Si al mòdul de Literatura catalana vam treballar la novel·la, al de Literatura castellana el gènere protagonista va ser la poesia. Com a l'anterior mòdul, l'objectiu de Literatura castellana era donar eines perquè els alumnes es formessin un criteri propi a l'hora d'opinar sobre la poesia. Però a diferència de Literatura catalana, també es van donar eines per a crear -encara que fos de manera modesta- els seus propis textos poètics. 

D'aquesta manera, el mòdul es va convertir en una mena de taller de poesia on es combinaven activitats d'anàlisi poètica amb activitats de creació. I els resultats són molt interessants. Les activitats que van realitzar són:
Els tres poemes que havien de fer eren un haikú, un cal·ligrama o un poema visual; i un poema lliure. Totes les activitats de creació estaven ben pautades i sabien perfectament què havien de fer per tal de superar les activitats.

En aquest cas, cal tenir això molt clar, ja que amb qualsevol tasca creativa, l'alumne tendeix a pensar que la nota es posa en funció de si agrada més o menys al professor. Per això, a l'hora de posar una nota, em basava sobretot en els criteris de correcció establerts a la tasca. El fet de tenir més nota o menys depenia, doncs, del seguiment acurat de les pautes de les activitats (adequar-se a la temàtica, a l'estructura, obtenir una rima treballada, utilitzar les figures retòriques, explicar el poema, etc). 
Poema visual realitzat per l'Omar Ujayad, alumne de GES 2 (Tona).
Com a punts forts del mòdul, cal destacar que els alumnes realitzaven les tasques a classe i, per tant, em tenien a la seva disposició per tal d'orientar-los cap a les muses. Va ser un treball agraït, ja que els alumnes no es portaven gaire feina a casa. La metodologia, doncs, ha funcionat.

Com a punts millorables, crec que l'activitat oral va restar en un segon pla i li va treure importància en el conjunt de l'avaluació. A més, va haver descoordinació de les activitats creatives amb la publicació de la revista literària. Hauria d'haver-la executat de manera simultània i no donar tant de temps per a cada lliurament. Ha faltat el punt de difusió de l'activitat fora de l'aula, un element que considero important i que els alumnes agraeixen. Mostrar els seus treballs i que surtin més enllà de les quatre parets de l'escola ha de ser fonamental en activitats creatives com aquestes. I, fins i tot, per a activitats com les de l'entrevista, en què s'hauria pogut contextualitzar en un entorn real (revista del poble, emissora de ràdio local, podcast literari, etc.)

Així, val la pena tenir aquesta millora per al curs vinent, així com la possibilitat d'afegir que, a més dels poemes, a la revista poguessin publicar articles d'opinió relacionats amb la literatura (experiències pròpies, anàlisi de poemes favorits, etc).

Wikio

dimarts, 31 de juliol de 2012

[045] El trimestre de la literatura (1 de 2)

Com -malauradament- ja és habitual, ha acabat el curs i no he explicat quins mòduls he realitzat. També és habitual que acabi el tercer trimestre amb els mòduls de literatura, tant a GES 1 com a GES 2. És una bona manera de tancar el curs, ja que procuro treballar amb la literatura de manera pràctica, de tal manera que els alumnes (de)mostrin la seva creativitat, capacitat d'anàlisi i d'opinió al voltant de la novel·la i de la poesia. 

En aquest primer post comentaré el mòdul de nivell 1 Literatura. L'any passat vaig fer un xurro de mòdul i aquest curs he volgut fer justícia amb ell i li he donat una mica més d'entitat.  

Per començar, hem treballat un gènere força interessant: la novel·la de detectius. I amb l'objectiu fonamental de presentar una introducció a la literatura de gènere -en aquest cas, el policíac - a partir del contacte directe amb els textos literaris i els seus temes més recurrents, hem assolit l'objectiu d'aprendre a reconèixer alguns dels recursos i tòpics literaris que han estat presents a la literatura detectivesca des dels inicis. I hem comprovat també com s'han anat perpetuant fins avui dia, tant a novel·les com a pel·lícules, series de televisió i còmics.

També, en menor mesura, el mòdul ha donat unes bases perquè els alumnes es formin un criteri propi a l'hora d'opinar sobre literatura i per a crear -tot i que sigui de manera modesta- els seus textos literaris.
Activitats d'avaluació del mòdul de Literatura de GES 1.
De les activitats proposades, una ha estat la lectura i l'anàlisi d'un d'aquests dos llibres: El gos dels Baskerville, de Sir Arthur Conan Doyle; o Deu negrets, d'Agatha Christie. El treball consistia a contestar una sèrie de preguntes seleccionades dels dossiers didàctics del programa El Gust Per La Lectura dedicats a la novel·la de detectius.

A més, han lliurat un dossier d'activitats lingüístiques relacionades amb la narrativa, on han repassat temes com la cohesió (pronoms febles, sinònims), les característiques de la narració (argument, personatges, temps, espai, ordre cronològic de l'acció), els temps verbals, exercicis de creació literària, estil directe i estil indirecte, etc.

Per acabar, també han realitzat un projecte de novel·la de detectius en què les eines del resum, la descripció i la narració han estat indispensables. Així, han hagut de realitzar:

1) L'escriptura de l'argument de la novel·la i definir l'estil de la història (entre 60 i 100 paraules).
2) La descripció del personatge principal (màxim de 100 paraules).
3) L'escriptura de l'esbós del final de la novel·la (màxim de 150 paraules).
La valoració que faig del mòdul és positiva. Hem tingut temps d'assolir els objectius principals i els alumnes han respost molt bé a les tasques. Les lectures s'han rebut amb un cert recel inicial, però han acabat agradant. Per a alguns alumnes, ha resultat sorprenent que històries escrites fa un segle aproximadament encara conservin la seva vigència i siguin encara actualitat gràcies al cinema, la televisió o els còmics.

Un altre punt positiu és que, sovint, hem fet classes en què els alumnes han treballat la lectura i els treballs a l'aula, fet que ha convertit moltes classes en petits tallers de literatura. Per tant, he pres el rol d'orientador i de guia en la majoria de les sessions i ha generat un bon clima a l'aula.


Com a aspectes de millora, crec que caldria, almenys, un examen de validació per saber si els alumnes han llegit o no la novel·la. Sortosament, no he tingut dubtes aquest curs, però ho hauré de tenir present per a futurs alumnes. És una mesura que em costarà d'assumir però que és justa.
D'altra banda, he trobat a faltar una o dues sessions dedicades de manera exclusiva a l'anàlisi de la novel·la. Tot i que en parlàvem de manera individual o en petits grups sobre aspectes concrets dels llibres, hauria estat molt profitós una classe de tertúlia literària. Però la dificultat en alguns grups a causa que els alumnes llegien les dues obres i que havien d'acabar tant el dossier d'activitats lingüístiques com el projecte de novel·la, va fer que ho deixés aparcat.

En general, estic força satisfet amb els resultats obtinguts amb el mòdul. Ha estat un encert el gènere escollit. No descarto, però, fer altres gèneres en cursos posteriors. Tot i que per sobre de qualsevol altre objectiu, jo ja dono com a un triomf veure els meus alumnes com llegeixen a l'aula. Aquesta imatge és ja d'excel·lent.


dimecres, 18 de juliol de 2012

[044] La cara i la creu dels cursos del llengua catalana d'aquest curs (2 de 2)


I per acabar la valoració dels cursos de català, ara toca el curs de preparació per a la prova de català C. La valoració del curs en general és molt positiva. Malgrat que el curs va començar al segon trimestre, vaig satisfer les expectatives dels alumnes. A diferència del curs de nivell D, vaig tenir l'ocasió de trobar-me amb el grup setmanes abans de començar el curs i copsar les seves necessitats. Això va ser cabdal per tal de preparar el curs amb moltes garanties d'èxit. 

La trobada amb els alumnes responia al fet que, inicialment, el curs no l'havia de fer jo. Per aquest motiu, em vaig veure obligat a modificar alguns aspectes del curs: vaig canviar l'horari perquè no podia complir amb les hores estipulades. Així, en comptes de 3 hores a la setmana, vam establir dues hores a la setmana i un suport virtual per tal de resoldre dubtes al llarg de la setmana. A més, vam utilitzar la xarxa social educativa Edmodo per tal de resoldre els dubtes que al llarg de la setmana poguessin tenir els alumnes. I al mateix temps, Edmodo servia per proposar material teòric extra, enllaços a recursos lingüístics d'interès, exercicis i tasques online, etc. Va ser una manera de suplir l'hora que es va perdre pel camí.

Val a dir que la tasca a Edmodo va ser un suport extra que no esperava desenvolupar tant com ho vaig fer, però que, finalment, va funcionar força bé. Els alumnes van respondre positivament a l'ús de les TIC com a suport per al seu aprenentatge. D'aquesta manera, el curs es va convertir en una mena de formació semipresencial. Però encara estem lluny d'anomenar-lo així. 

Ateses les consideracions anteriors (inici al 2n trimestre, nou horari), la metodologia havia d'adequar-se també a aquesta nova tessitura. Partia del fet que els alumnes tenien una bona base gramatical ja apresa (fet que amb les proves de nivell i les acreditacions presentades pels alumnes abans d'apuntar-s'hi va quedar demostrat), vaig focalitzar l'interès a resoldre els seus dubtes. Vaig centrar-me especialment en les excepcions a les normes gramaticals, en la millora de les eines de preparació, redacció i revisió de textos escrits i en la realització de tasques i exercicis que es poguessin trobar a la prova de català C. El meu rol era, essencialment, de guia de l'aprenentatge. Vaig evitar les “classes magistrals” per una qüestió de temps, atorgant-los a ells que preparessin la classe en funció dels seus dubtes.
Per tant, una classe de català C consistia a:

a) corregir els exercicis setmanals de redacció de textos – Vam establir un sistema d'autocorrecció que permetia a l'alumne saber quins eren els seus errors més freqüents en el moment de redactar. Al llarg del curs l'hem ajustat en funció de les seves necessitats. De cara al curs vinent, el repassaré per tal de millorar-ho per a propers cursos.
b) resolució dels dubtes gramaticals – Setmanalment, els proposava que repassessin temes gramaticals concrets, que fessin els exercicis i després, a l'aula, resoldríem els dubtes teòrics i pràctics. Com a eina de treball, vam fer servir el llibre Curs de llengua catalana Nivell C del Departament deJustícia. Ha resultat una bona eina com a referència del curs. I el millor de tot, gratuïta! La resta de material complementari l'he extret d'altres llibres (10 exàmens del nou nivell C) i l'he penjat a Edmodo, així com enllaços de recursos (diccionaris en línia, pàgines web d'interès, etc.).
c) correcció de simulacre de proves de català C – La pràctica de simulacres d'examen al llarg del curs ha estat molt positiu per als alumnes i el que, en definitiva, els va ajudar més a l'hora d'encarar la prova real. D'una banda, perquè es familiaritzen amb el tipus de preguntes que hi apareixen, però per una altra, perquè vam repassar gramàtica de la millor manera possible: amb la pràctica.

La valoració de la metodologia, doncs, és molt positiva i crec que haig d'insistir per aquest camí i deixar que l'alumne “s'apoderi” de la classe en benefici de la seva formació. Per al curs vinent, cal investigar en aquesta línia a l'hora d'establir la metodologia i preparar les activitats del curs.

Una de les mancances del curs ha estat una avaluació amb cara i ulls, però la tipologia i les circumstàncies del curs no ho van permetre. De fet, l'avaluació era constant, ja que setmanalment, corregia tasques gramaticals i textuals dels alumnes. De cara a propers cursos, s'haurà d'establir un sistema d'avaluació concret. Crec que pot ser molt positiu.
El grup ha respost molt bé a tot el que s'ha proposat. Ha estat un grup pacient (va esperar un trimestre fins que es va obrir el curs!), molt treballador, molt constant i molt motivat. No és d'estranyar, doncs, que hagin respost tan bé al curs, a la proposta metodològica, a les activitats presencials i virtuals. De les 10 persones que van començar, 9 es van apuntar a la prova, però només 8 es van presentar. Encara no hi ha resultats, però confio que els va anar bé.

Per al proper curs tindré molt en compte aquesta experiència per tal de proposar un curs semipresencial com cal. En aquest sentit, ja he fet arribar al departament de català del Centre inclourà aquesta modalitat de curs (2 hores setmanals presencials i 1 hora de tasques virtuals) per a cursos especialment orientats per a la preparació de la prova per a l'obtenció del certificat de català C. I de la mateixa manera, reconvertiré el de nivell D seguint aquestes pautes.

Wikio

dimarts, 17 de juliol de 2012

[043] La cara i la creu dels cursos del llengua catalana d'aquest curs (1 de 2)


Continuo amb la descripció, anàlisi i valoració dels cursos d'aquest curs que ja és història. 
Ara toca explicar els dos cursos de llengua catalana que he portat: un de preparació per a la prova de nivell C i un altre del nivell D. Són cares ben distintes d'una mateixa moneda que tot seguit passo a comentar. Si va bé, començo per la creu, el curs de preparació per a la prova del certificat de nivell D.

I és que parlar del curs de preparació del nivell D que he fet al centre és parlar d'un petit fracàs. Anem a pams i començo exposant quin era el plantejament del curs i en què es va acabar convertint.
Títol: Curs de preparació per a l'obtenció del certificat de català D (semipresencial)

Durada: 2 trimestres.

Hores presencials/semipresencials: 35 hores cada trimestre. (20h presencials i 15 semipresencials). El primer mes es faran classes presencials setmanals i els 2 mesos restants, classes presencials quinzenals.

Observacions: Per al curs s'utilitzarà la xarxa social Edmodo. És una plataforma digital que actua com a xarxa social alhora. La idea és que Edmodo serveixi per penjar activitats complementàries i de reforç. A manca d'un Moodle al centre, crec que era una bona opció.
Aquest era el plantejament inicial, però a la pràctica, el curs semipresencial s'ha diluït. La idea de fer-ho així era perquè els alumnes ja tenien una base molt sòlida de llengua catalana, fet que em va fer pensar que podrien seguir el ritme i el plantejament evidentment pràctic. Això em permetria centrar-me en la tasca de guia i orientador dels aspectes que realment els costava als alumnes i anar a atacar les dificultats concretes dels alumnes.

Finalment, la majoria dels alumnes no han combregat amb la semipresencialitat; és a dir, la tasca online no s'ha tingut en compte per a la formació del curs i s'ha quedat en un 2n o 3r pla. No sé si ha estat culpa de la mena d'activitats plantejades o el tipus de la plataforma que he utilitzat, però no ha funcionat gens.

Podria ser també que els alumnes no estiguessin preparats per a un curs amb aquest plantejament semipresencial. I encara, si anem més enllà, crec que, a hores d'ara, puc confessar que em vaig equivocar. Pensava que els alumnes respondrien al tipus de classes, però els vaig sobrevalorar. Això passa per no fer un estudi previ de l'interès o la preparació dels alumnes per extreure el profit que jo esperava. Pel que sembla, no eren tan autònoms com semblava...
Per tant, he pagat la novatada i arran de tots aquests elements, el curs es va fondre i els (pocs) alumnes que seguien el curs només donaven importància a la part presencial. O sigui que el curs vinent el remodelaré, però sense renunciar al plantejament semipresencial. Hauria de millorar molt la part virtual i trobar l'equilibri entre docent comunicador i docent guia-orientador.

En confiança, i per resumir la sensació que m'ha deixat el curs, crec que estic a anys llum del que esperaven els alumnes. La metodologia clàssica de profe transmissor de coneixements encara és una llosa que no permet innovar o provar noves metodologies basades en l'autoformació. O sigui que em trobo com un peix en un aquari de tortugues.

Per al proper curs tindré molt en compte l'experiència per tal de proposar un curs semipresencial com cal. De fet, ja he presentat una millora per a aquesta modalitat de curs, seguint la bona experiència a Centelles (l'explicaré en el capítol següent) per a cursos especialment orientats per a la preparació de la prova per a l'obtenció del certificat de català. Crec que és un tipus de curs modern i atractiu que casa molt bé amb la mena de cursos que s'imparteixen a la resta d'escoles, ja que té en compte les noves tecnologies com a eines pràctiques per a l'aprenentatge de les llengües. Esperem que les millores serveixin per a oferir un curs de català D més sòlid.


Wikio

dimecres, 30 de maig de 2012

[042] Dues reflexions breus sobre dos mòduls de GES

Amb l'inici del 3r trimestre i el tancament del 2n, ni tan sols havia pogut valorar dos dels mòduls del passat trimestre: el de Llengua catalana 2 (GES 1) i el de Lengua castellana 3 (GES 2). Doncs tot seguit us en faig cinc cèntims:

Llengua catalana 2 (GES 1): La valoració que en faig és molt positiva. Com ja havia comentat en un post anterior, vaig reforçar alguns dels punts febles del curs passat. 

Així, i repassant els aspectes que volia millorar, crec que he encertat en la revisió acotada dels seus textos, en l'explicitació des del primer dia a l'últim dels criteris d'avaluació. Això ha fet que els alumnes hagin respost bé a les exigències i característiques del curs, fet que ha comportat que modifiquessin els textos a nivell gramatical i textual.

D'altra banda, però, haig de millorar els aspectes de la gramàtica a la carta. No és que no hagi funcionat, però crec que no he estat clar en aquest sentit. Inicialment, els vaig preparar un dossier de gramàtica, però no era gens personalitzat. Hi ha hagut part consultiva gramatical, però en grup. Malgrat tot, el tractament de la gramàtica en aquest mòdul ha estat intens, però, malauradament, allunyat de la metodologia que volia posar a la pràctica a les classes.

Crec que cal una revisió de la metodologia i apostar per una avaluació personalitzada, amb trobades amb els alumnes i els seus textos. Una bona iniciativa metodològica és apostar sense complexes per una avaluació amb portafoli gramatical en què l'alumne trobi respostes a la pregunta Com escric?

Evidentment, és una qüestió que no només volia aplicar en aquest mòdul, sinó de manera transversal a la resta de mòduls de GES. És el gran repte de cara al curs vinent: elaborar una metodologia que em permeti desplegar i tractar els continguts de la gramàtica catalana i castellana més àmpliament durant tot el nivell 1 i 2 de GES. 
Embolcall de la xocolatina -el producte que havien de promocionar- fet per un grup
 de GES 2 del CFA Tona.
Llengua castellana 3 (GES 2): Estic molt satisfet de la tasca que he realitzat aquest trimestre en un mòdul que, com ja havia comentat, va retornar als seus orígens. 

Els alumnes han respost molt bé a les activitats proposades, amb moltes ganes de fer una campanya publicitària molt original. I val a dir que pràcticament tots els grups la van fer i amb una completa implicació en el projecte. Només cal veure els cartells publicitaris que van crear, dels quals n'he penjat uns quants al llarg del post.

Cartell publicitari del producte elaborat per un grup de GES 2 del CFA Centelles.
En aquest cas, el sistema d'avaluació ha estat molt encertat. Les activitats proposades s'han adequat a una progressió que culminava amb el treball final de la campanya publicitària. Tot plegat, ha fet que esdevingui un mòdul del qual n'estic molt content. 

Com a aspectes a millorar, però, hauré de trobar exercicis o activitats extra per treballar els dubtes gramaticals que tinguin els alumnes, tot i que la gramàtica i l'expressió orals i escrites s'han tingut en compte de manera clara a l'avaluació. També voldria reforçar l'expressió oral amb alguna activitat prèvia a la presentació de la campanya.

Wikio

dijous, 26 d’abril de 2012

[041] Carta a qui ha d'ensenyar a persones adultes

Fa poc em va arribar via Twitter un PFD anomenat Carta a qui ha d'ensenyar a persones adultes, elaborat per diversos autors vinculats a l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB (ICE). L'origen d'aquest text es troba en les experiències personals dels seus autors/es en el món de la formació permanent. 

Segons expliquen a la seva carta, "vam adquirir experiència i ens vam adonar que no sempre havíem enfocat correctament l’aprenentatge a l’aula". D'aquesta anàlisi es desprèn que en el gremi de la formació per a adults hi ha una "manca de preparació prèvia que gairebé tots nosaltres i, possiblement, els nostres alumnes conseqüentment han patit". Així, el text parteix d'una petita diagnosi sobre la formació d'adults per a oferir una sèrie de reflexions que tenen com a intenció "reafirmar o repensar alguna de les nostres pràctiques".

Llegint el document, m'hi he vist reflectit de cap a peus. La meva experiència docent amb els adults és, sens dubte, fruit de l'experiència i d'una base ideològica i metodològica com la que es desglossa aquí de manera senzilla i natural.

A més, la carta ve acompanyada d'un glossari i d'un llistat d'autors/es de referència en el camp de la didàctica, i dels quals depenen moltes de les teories que donen forma a l'ensenyament per a persones adultes.
És per aquest motiu que vull compartir un document que, tot i la seva simplicitat i superficialitat en el tractament dels continguts, aconsegueix al meu entendre tres coses molt importants:

1) Emmarca la formació permanent amb una sòlida base didàctica per als futurs professionals de l'ensenyament per a persones adultes.

2) Serveix com a revulsiu, com a sacsejador metodològic, com a estímul per als professionals que actualment treballen en la formació permanent. 

3) Posa de manifest que la formació permanent és tan o més important que qualsevol altre branca del sistema educatiu. La tasca silenciosa i autodidacta de molts docents ha dignificat una formació que, en aquests temps, s'ha revaloritzat i espero que amb el temps, se li doni la importància que es mereix. 

Per tot això, aquesta carta m'ha demostrat que no vaig errat, que vaig pel bon camí. I això m'ha fet sentir orgullós de pertànyer a aquest col·lectiu d'homes i de dones que ensenyen a persones adultes.