[014] (Re)aprenent català: petita història d'un repte

Fa gairebé un mes que vaig començar un curs de Català inicial a Calldetenes. Estava força il·lusionat, ja que feia temps que no donava classes en aquest nivell. I retrobar-me amb l'ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana per a alumnes que la desconeixien totalment, em permetia refrescar i millorar les meves metodologies. Però quan vaig saber que faria classes a un grup de dones marroquines d'entre 25 i 55 anys, que no parlen ni entenen el català i que, a més, no estaven alfabetitzades, les meves expectatives es van capgirar.

Per un moment, vaig pensar en els problemes que la no alfabetització podia comportar: dificultats de comprensió entre alumnes-docent, reestructuració de la programació del curs, canvi radical de recursos i activitats a l'aula, etc. Però tot seguit vaig pensar també en la manera d'ensenyar català amb aquest handicap. I el fet d'enfrontar-me a l'ensenyament-aprenentatge del català des d'aquesta perspectiva em va encoratjar encara més. No sé si és freqüent que passi, però davant dels reptes em creixo i faig mans i mànigues per sortir-me'n. I aquest era un moment en què havia de posar-me novament a prova.

Sortosament, vaig recapgirar la situació i vaig analitzar cadascun dels paràmetres que conformaven el curs: destinataris, necessitats (aprendre català oral bàsic per utilitzar-lo en situacions qüotidianes), expectatives (acotar l'aprenentatge a situacions comunicatives concretes i molt bàsiques), temps (1 hora i mitja setmanal), continguts (Com et dius?, La família, Com ets?, Què fas? Què vols/què necessites?, La casa), materials i recursos necessaris (projector, ordinador, imatges, vídeos, cançons, textos orals), materials i recursos disponibles,  etc. Tot plegat no em deixava alternativa: havia de fer un curs 100% oral i visual.

El resultat final encara està per veure. L'únic que puc avançar és que estic molt satisfet de l'inici del curs, ja que durant aquest primer mes ha donat els seus fruits. Per començar, les alumnes continuen assistint a l'aula, un símptoma molt clar que s'ha encertat amb el plantejament de curs, el qual connecta amb les seves expectatives.

En segon lloc, les classes esdevenen més amenes i la participació en els exercicis s'eleva a la categoria d'imprescindible, un fet aquest que ajuda a cohesionar el grup i a prendre consciència de la importància de la pràctica oral. A més, la recepció de les activitats està sent positiva. 

Encara que sembli mentida, el matamosques és una eina lingüística molt útil!

En tercer lloc, les activitats proposades tenen un contingut lúdic que les fa efectives i desinhibidores, fet que provoca que les alumnes hi col·laborin sense por. En aquest sentit, haig d'agrair la gran troballa del llibre Xerrameca, un dels pocs -per no dir l'únic- materials per a l'ensenyament-aprenentatge de català a alumnes no alfabetitzats. 

I finalment, a nivell docent, malgrat l'esforç i la dificultat de crear material específic per a cada tema (com comentava, no hi ha gaire material d'aprenentatge de llengües per a alumnes adults no alfabetitzats), em permet compilar fitxes, exercicis, experiències i recursos per a un futur curs d'aquestes característiques. Quan acabi el curs, no descarto realitzar un dossier recopilatori i penjar-lo per si algú el necessités!

Fitxa de vocabulari utilitzada en una de les primeres sessions del curs.

En definitiva, penso que a poc a poc he superat una part d'aquest repte didàctic. I a mesura que van passant les sessions, més segur m'hi trobo. Sé que es pot fer millor, que el temps que es destina al curs (30 hores, 1h:30 setmanal) és -malauradament- insuficient per assolir del tot l'objectiu marcat; i que les alumnes no practiquen fora de classe (un element importantíssim que hauré de treballar al llarg del curs). Però, com deia, em trobo davant d'un repte molt estimulant i això em permetrà superar aquests i altres obstacles per, finalment, arribar a bon port. Això espero!

Wikio