dimarts, 31 d’agost del 2010

[002] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (i II)

La idea de crear el meu ple va sorgir després d’una sessió del Màster de Formació de Català per a Persones Adultes de la UB realitzada per l’Enric Serra, professor de la UAB. Va explicar-nos les possibilitats didàctiques del web 2.0 i com aquest ha generat noves conductes en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. I el clar exemple és l’auge del PLE (entorn personal d’aprenentatge) entre els alumnes i els docents com a eina (auto)formativa. I després d'aquella sessió, vaig adonar-me que el PLE seria una eina molt útil per al desenvolupament de la meva tasca docent.

No cal que recordi com és de necessària la formació per a un docent. Fins fa pocs anys no m’havia aturat a pensar en la meva formació com a professor. Però sortosament un sisè sentit em va advertir que calia una sacsejada important. Per això vaig matricular-me al Màster. I durant el curs vaig aprendre una lliçó molt senzilla però alhora vital: necessitava més formació.
Malauradament, les opcions formatives en el meu centre eren (i són) escasses, fet que em va obligar a buscar altres vies, i més després d’haver acabat el màster. Per això, a part de subscriure’m a la revista Articles i continuar amb la formació (m’he matriculat al Màster en educació i TIC a la UOC), vaig decidir que era el moment de construir el meu PLE.

Una imatge del meu humil PLE
Tal i com jo l’entenc, el PLE representa el paradigma de la perpètua (auto)formació. O el que és el mateix: un PLE ben gestionat pot suposar un bon suport per a l’aprenentatge al llarg de la vida. I aquesta va ser la motivació que em va empènyer a construir el PLE. No és la meva intenció explicar ara les seves virtuts, sinó comentar-vos què suposa des de la meva experiència haver creat el meu PLE:

- Obtenir una font acurada i filtrada dels webs i blogs que poden ajudar-me en el camp de la formació d’adults.

- Estar informat puntualment de qualsevol qüestió relacionada amb la formació d’adults i amb l’ensenyament-aprenentatge de llengües (cursos, màsters, conferències, simposis, actualitat, articles, novetats editorials,  recursos, informació, les TIC aplicades a la formació per a adults, ...).

- Tenir la possibilitat de compartir tota aquesta informació amb altres docents, gràcies a les xarxes socials (Twitter, Facebook, ...).

- Opinar, comentar, analitzar i reflexionar sobre les informacions que m’arriben a través del PLE. A més, pot servir com a plataforma de difusió i de desenvolupament de la meva tasca docent.

- Gestionar millor la informació, fet que suposa un estalvi de temps.

Exemple de PLE (extret de https://sites.google.com/site/microtallerstac/)
Evidentment, la construcció d’un PLE pot resultar fantàstic, però també comporta uns efectes secundaris no tan positius. Així, i atès que el meu PLE és per a tota la vida, hauré de cuidar-lo i actualitzar-lo sovint en funció de les meves necessitats docents. Cal que quedi clar que la construcció d’un PLE no s’acaba mai, sinó que evoluciona, talment com nosaltres. Si s’entén que el PLE és una projecció virtual dels interessos i necessitats com a formador de persones adultes, és lògic pensar, doncs, que el PLE també s'ha d'actualitzar. Per tant, mantenir-lo requerirà molta força de voluntat.

De la mateixa manera, també serà necessària una bona dosi d’organització per seleccionar, resumir i compartir les fonts del meu PLE. És a dir, caldrà la creació d’una rutina per consultar i per gestionar el volum d’informació que s’emmagatzemarà dia a dia. Però malgrat aquests punts negatius, jo veig el got mig ple (perdoneu el joc fàcil de paraules!).

Amb tot, el meu PLE s’ha convertit en poc temps en un punt de de referència important per a la meva formació, els fruits de la qual han de repercutir en la millora docent. Poc a poc el vaig millorant perquè encara l'estic desenvolupant. Ara el meu principal objectiu és incorporar el PLE a la meva rutina diària. I quan passi un temps prudencial, faré una valoració més detallada.


Wikio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!