[089] Un pas endavant cap a una nova escola d'adults

Són temps incerts per a la formació d'adults. Almenys és la impressió que tinc després de gairebé tres setmanes de començar el nou curs. Per qui no ho sàpiga, el mes de setembre a les escoles d'adults és un malson per als docents. És l'època de vetllar l'oferta formativa d'aquest any, de fer el seguiment perquè els cursos s'obrin amb el mínim de places exigides pels ajuntaments. I m'estic adonant que, a diferència d'altres anys, els cursos no s'acaben d'omplir del tot, el ritme d'inscripcions no és tan intens com altres vegades. I em temo que no és un afer local. A tall d'exemple, el Quim Balaguer també escrivia al seu blog sobre aquesta qüestió. Vol dir, doncs, que hem tocat sostre? Què passa? Les escoles d'adults han arribat a la fi del camí?

En absolut! No m'ho crec, és clar! Però sí crec que no arribem a un sector de públic que s'oculta per motius que desconec. Estic convençut que, malgrat les incerteses, hi ha lloc encara per a la formació d'adults. Però per sortir de l'atzucac, hem de sortir a la cerca de nous horitzons. No podem esperar miracles, tampoc no es pot viure del passat, de les fites aconseguides anys enrere. Fem un pas més, fem camí cap a una nova escola d'adults.

I això, com es fa? Tot seguit proposaré una sèrie d'eixos que podrien obrir la via a un replantejament del sentit de l'escola d'adults:

Desfer-nos de les etiquetes
Hem fet molt bona feina fins ara. Fem-la visible, carai! Compartim-la, ensenyem-la a la societat, a la gent, a la comunitat educativa per demostrar que hi ha il·lusió, vida i motivació per ser millors. Però ensenyem-la també per eliminar falses etiquetes. L'escola d'adults no és una extensió del casal per a la gent gran ni un centre cívic i prou com molta gent es pensa. És l'àgora on tothom hi té cabuda, l'altaveu de totes les oportunitats que la vida dóna als nostres alumnes per aconseguir un millor futur, una millor qualitat de vida. 

Prendre el pols a l'entorn

La societat canvia i, per tant, les necessitats també ho fan amb el pas del temps. Hem de copsar, doncs, la realitat social que envolta a l'escola d'adults per tal de donar resposta a qualsevol demanda educativa. Això facilitarà la cohesió de l'escola amb l'entorn, amb el teixit educatiu i cultural del municipi o ciutat.

Fer servir la reflexió

A més, ens hem d'exigir autoanàlisi per millorar. L'aspecte reflexiu permet la valoració de qualsevol element de l'escola d'adults: des de la gestió pura i dura fins a la tasca administrativa, passant per la tasca docent, metodologies, avaluacions, etc. Així, la valoració ha de portar a la reflexió, a nous objectius, a nous reptes, al coneixement real de la situació. En definitiva, la pràctica reflexiva ha d'esdevenir l'autèntic revulsiu per caminar de manera ferma cap al futur.

Tenir sempre un pla B (i un pla C, D,...)
No hi ha solucions màgiques per a la baixa demanda d'alumnes. De fet, ni per a qualsevol adversitat. Només hi ha treball constant, planificació d'estratègies de futur consensuades per l'equip directiu, pels docents i, en cas d'escoles municipals, també pels ajuntaments. Hem de viure en el present curs, però també tenir perspectiva i preparar el terreny del futur per actuar-hi a temps amb més eficàcia.

Estimar-nos més

Molts docents de l'escola d'adults som persones preparades per a aquesta feina: llicenciats, professionals que s'han format acadèmicament per a aquesta tasca i que, malauradament, no són prou valorats. Hem de presumir d'equip de l'escola, dels professors, fem-nos valer i mostrem-nos com a peces imprescindibles per a la millora dels centres d'adults. Som PROFESSIONALS, sí. I som qui ha de liderar el canvi a l'aula i a l'escola. Som, per tant, gent  que té un compromís amb l'educació d'adults i que aportarem al grup tot el possible per innovar en aquest àmbit. 

Sentim-nos orgullosos de pertànyer a una part de l'educació que, sovint, no se l'estima prou. Proclamem als quatre vents el nostre amor a la formació d'adults!

No defallir MAI
Si la situació actual és complicada, hem de ser forts. Analitzem la situació, sacsegem-nos, reinventem-nos, capgirem el rumb. Però mai deixem que la marea ens porti cap al desastre. L'educació d'adults té futur. Només cal treballar-hi per construir-lo.

En conclusió, de cap manera el camí està fet. Si creiem en les nostres possibilitats, si mostrem la vàlua de la proposta educativa, si forgem ponts amb la societat i amb els alumnes, si aprenem dels errors i dels encerts, si sabem ser honestos i adquirim la reflexió com a estratègia de futur, serem capaços de reinventar el sentit de l'escola d'adults perquè esdevingui un espai innovador i de referència educativa. 

Ho podem fer, pas a pas. Però comencem des d'ara mateix a caminar...