[003] Generar confiança

El perfil del futur alumne del GESO ha anat variant amb el pas dels anys. Darrerament, hi ha alumnes força joves d’entre 16 i 18 anys que conviuen amb el perfil més clàssic d’alumne del GESO. Però malgrat l’aparent distància entre tots dos perfils, el que els uneix és, generalment, la por que genera la tornada al món acadèmic. I aquesta és una sensació que puc corroborar un any més, ja que durant aquesta setmana m’he encarregat de fer el que s’anomenen avaluacions inicials, o el que és el mateix: la primera presa de contacte amb les persones que es volen matricular al GESO.

Per ara, la gran majoria d’alumnes que han passat per l’avaluació inicial, la qual consisteix en una entrevista i, si escau, una prova escrita; m’ha confessat el neguit que els suposa la represa dels seus estudis. Els d’edats compreses entre els 25 i els 45 anys són els més sensibles a aquesta por, perquè fa molts van acabar els estudis (l’antiga EGB) o els van deixar penjats i des de llavors han tingut poc o cap contacte amb els llibres de text.

En canvi, els més joves, saben que han de tenir el títol perquè els han dit que serà important per al seu futur. Però tothom sap que insistir als joves o imposar-los alguna ordre que impliqui un grau de maduresa suposa en la majoria dels casos el rebuig i el menyspreu, en aquest cas als estudis. La reacció és força previsible, atesa la confusió i el desconcert que suposa donar sentit a la paraula futur amb 16 o 17 anys.

Entenc què poden sentir tant els joves com els no tan joves perquè no hi ha res més dur que enfrontar-se amb el fantasma del fracàs escolar. Les males experiències acadèmiques reviuen, les oportunitats perdudes suren i les cames de la seguretat fan figa. Per això, més enllà de conèixer els seus interessos, els seus antecedents acadèmics i les seves motivacions; l’objectiu final d’una avaluació inicial és fer que siguin conscients que la matriculació al GESO és el primer pas que ha de portar a refer el camí del seu futur. Perquè no només el GESO significa l’obtenció d’un títol, sinó en molts casos l’assumpció d’un repte que jo com a docent tinc l’obligació de procurar que qualsevol alumne el pugui assumir. I en aquest sentit és important que en l’avaluació inicial es generi confiança perquè els alumnes comprenguin que no serà un camí fàcil però en cap cas inabastable. És en aquest moment que el docent ha de desplegar unes eines que no són pròpiament acadèmiques, sinó més aviat psicològiques per crear un ambient distès i relaxat durant l’entrevista.

Sovint les paraules esforç, estudi, voluntarietat o responsabilitat s’utilitzen per crear un discurs feixuc que inciti a valorar el treball que suposa la construcció d’un futur. Jo intento defugir d’aquests paràmetres a l’hora de tractar amb els interessats en reprendre els seus estudis i, en canvi, els parlo d’un altre concepte encara més important: la consciència.

Crec que és el terme clau per animar els alumnes joves i no tan joves perquè determina la predisposició dels alumnes davant del procés d’aprenentatge. Per entendre’ns, cal activar el mecanisme que permeti el “canvi de xip”, fer que els alumnes s’impliquin de  manera activa en la seva formació i assumeixin un compromís amb el seu futur. I aquesta és una tasca que cal posar en marxa des del primer dia.

Wikio