divendres, 12 d’abril de 2013

[056] Saber tornar enrere


Per l'experiència d'aquest any amb un grup de GES, he trobat que els alumnes només observen i deixen que el temps de classe passi ràpidament. És a dir, que no hi ha implicació amb la proposta didàctica del curs, malgrat que sigui avaluació contínua, i que estigui formada per tasques que, inicialment, són motivadores. No n'hi ha prou amb això ni amb una autoavaluació amb cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal encarar les classes cap a les metodologies que permetin la participació activa de l'alumne. 

Al llarg d'aquests anys he flirtejat amb l'aprenentatge significatiu, amb el learning by doing, fonamentat tot plegat en un enfocament comunicatiu. Però potser mai l'he desplegat amb totes les seves conseqüències. Tinc la sensació que he domesticat les activitats, que han perdut part de la seva essència autoreguladora i activa per part de l'alumne. A més, en determinats cursos, han perdut efectivitat i no tenen cap incidència en el seu entorn, fet que dilueix el sentit de l'aprenentatge significatiu. 
 
Per això, he volgut fer una aturada en el camí i tornar enrere, recuperar les meves senyes d'identitat metodològiques amb tot el que això comporta. El tercer trimestre serà el moment de fer el cop de cap, un pas ben ferm per millorar i ser honest amb la meva definició com a docent.   

2 comentaris:

  1. L'enhorabona per aquesta actitud tan honesta, per veure l'ensenyament com un servei. Estic convençuda que l'objectiu màxim d'un professor és el benefici de l'alumne, i que per tant no importen les metodologies. Les maneres d'ajudar a aprendre només vénen determinades pel context i els protagonistes de l'aprenentatge, entre els quals hi ets tu i les teves senyes d'identitat.

    Si et ve de gust, podem reflexionar conjuntament, en alguna part d'aquest camí.

    Elisabet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules. Puc equivocar-me de metodologia, puc no saber-la desplegar correctament, però de cap de les maneres puc permetre que aquestes experiències m'empenyin a llençar la tovallola. És per a mi una obligació moral investigar, tastar, documentar-me, experimentar i no conformar-me amb les fórmules clàssiques d'ensenyament-aprenentatge.

      Et prenc la paraula, doncs, de fer reflexió conjunta. Sempre és i serà positiu compartir punts de vista, esforços i recursos sobre això tan difícil -i alhora tan addictiu- que anomenem ensenyament.

      Josep Miquel.

      Elimina

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!