diumenge, 24 de febrer de 2013

[055] El conflicte del docent orientador


Haig de confessar que aquest curs estic aprenent força sobre la meva manera de fer classe. I he descobert que hi ha aspectes que no m'agraden de la gestió a l'aula. 

Per exemple, sé que en certs moments deixo passar determinats hàbits i comportaments als alumnes en detriment de deixar-los fluir i cedir-los llibertat. I són en aquests casos en què el meu paper com a docent entra en conflicte. Per una banda, actuo com a guia, però en altres ocasions, caic en pautes de professor autoritari a causa del comportament dels alumnes en certs moments de la classe. El conflicte, doncs, està servit. 

Em sembla que porto massa temps "enganyat" pel rol del docent en les metodologies que faig servir a classe. He desterrat massa aviat algunes de les bondats del professor tradicional per por a semblar-me a un d'ells. O potser per por a deixar de ser un d'ells. El cert és que he descobert que aquestes cabòries han estat un mal endèmic que no només poden afectar la gestió de l'aula, sinó també la meva imatge com a docent i com a model de comportament.
Enguany, però, procuro analitzar les situacions de conflicte en les quals m'hi pugui trobar i extreure conclusions que m'ajudin a millorar el dia a dia de la classe. Per ara, m'he adonat que hi ha determinades situacions que no han de succeir a la meva classe i en aquests casos cal treure tota l'autoritat possible. Ara, pel que fa al desenvolupament de les activitats del curs i al tracte amb els alumnes, és convenient utilitzar les eines del docent orientador, les quals són les més adients si tinc en compte el tipus de classe i la metodologia que faig servir habitualment.

Així doncs, aposto per l'equilibri, per la convivència del millor de dues cares d'una moneda docent que cal saber dosificar.

6 comentaris:

  1. Hola, Josep Miquel,
    encara no havia comentat cap entrada teva, però de tant en tant et llegeixo, també vaig escoltar amb atenció la teva reflexió en forma de podcast.
    M'interessa el que apuntes en aquesta entrada, el fet de conèixer-nos com a professors, els nostres encerts i els nostres errors, ens fa millorar la docència, sens dubte. Però pots posar algun exemple d'aquestes situacions a l'aula de què parles, que creus que no s'haurien de produir? I on creus que com a professor hi has d'intervenir? (si ho he entès bé...).
    Salut!
    (sóc la tedellimona al twitter)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què tal?

      Gràcies pel teu comentari, primer de tot. la idea d'aquest post i, en definitiva, del blog és justament aquesta: analitzar i reflexionar sobre la meva feina com a docent.

      En aquest cas concret, faig esment d'unes idees que van sortir a causa de la gestió d'un parell de grups concrets que tinc aquest any. Són perfils d'alumnes joves i que han anat a parar a l'escola d'adults perquè han sortit rebotats dels seus centres respectius. En general, són reacis a qualsevol activitat, estan acostumats a una metodologia d'aprenentatge i, evidentment, estan avesats a la llei del mínim esforç. Això fa que de manera assídua qüestionin les tasques proposades, les facin de qualsevol manera i que, per tant, repeteixin esquemes i comportaments d'institut en un entorn d'escola d'adults.

      En aquest cas, la meva tasca -i on hauria d'intervenir- és paliar el rol d'aquesta mena d'alumne, el qual cada vegada està més estès al GES. Pel que fa al tema de les tasques i de com les presenten, és un tema purament metodològic que poc a poc vaig millorant. Amb aquest perfil d'alumnes cal trencar les rutines i proposar-los reptes. És un tema aquest que ben aviat desenvoluparé en un proper post.

      Val a dir que cada grup és diferent i, per tant, cal adaptar-se a les seves necessitats per tal que el curs sigui el més profitós possible.

      Espero haver resolt els teus dubtes. Fins aviat!

      Elimina
    2. Hola!

      Sé de què parles respecte al model de professor autoritari i els elements "extra" que s'afegeixen al grup-classe quan tens aquest tipus d'alumnat, que ve de secundària i que potser cal motivar d'alguna manera.

      Jo vaig treballar a secundària (a la pública i a la privada) i no em va agradar haver de jugar el paper de policia, posar càstigs, etc. que molt sovint venia imposat per la mateixa direcció del centre. Per això, entre d'altres raons, ho vaig deixar i ara treballant amb adults se'm presenten altres dificultats, però sóc ben lluny d'allò. He de reconèixer que no vaig saber com gestionar-ho i que sovint també repetia els esquemes que havia viscut com a alumna durant els meus anys d'institut.

      Sé que no és fàcil, però m'agradaria llegir aquest nou plantejament de les tasques que dius que adaptes a les característiques d'aquest grup que sembla que cada vegada és més habitual a les escoles d'adults.

      Gràcies, sí, has resolt els mues dubtes. Ens seguim llegint!

      Elimina
  2. Hola, Josep Miquel!
    Crec que convertir-se en un guia de l'aprenentatge no ha de voler dir en cap cas abandonar el paper de líder de la comunitat d'aprenentatge. Això és així, el professor és el referent, el coneixedor dels processos d'aprenentatge, qui pot aconsellar. El comportament del professor té molta rellevància, tant per al grup com per als estudiants individualment: si és estricte amb aspectes com la puntualitat o el respecte als compromisos presos pel grup, per exemple, aquesta serà la regla. Aquest paper no el podem abandonar, i no vol dir en cap cas que siguem autoritaris, sinó que tenim clar com volem gestionar el grup perquè hi hem reflexionat, i que som coherents amb aquesta idea. Diria que l'autoritarisme té més a veure amb la impunitat, i som molt lluny d'això, oi?

    Merci, m'has fet pensar sobre això.

    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què tal?

      Tens tota la raó. Sóc conscient del que expliques, però aquest curs la pràctica d'aquest paper docent ha resultat difícil amb dos casos concrets de GES. I l'error que he comès és el d'accentuar la meva autoritat, fer les coses perquè sí, perquè sóc el professor i ja està. No m'ha agradat, perquè acabes perdent justament l'autoritat. I el pitjor és que treus qualsevol validesa al paper de guia.

      La solució, doncs, és la que esmentes: tenir clar com vull gestionar la classe. I ara em trobo en aquest punt. Encara em queda un trimestre amb aquests grups i vull esmenar els meus errors per tal de no recaure en aquest conflicte. Espero explicar-te els meus progressos ben aviat.

      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Elimina
    2. Uf, és que amb el perfil d'alumnes que comentes ha de ser molt complicat! Doncs sí, explica'ns com va, eh?

      Elimina

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!