[094] Sóc un pringat, but I like it!

Ja fa aproximadament un mes i mig que el curs ha començat. I ho confesso: no ho porto massa bé. Vaig molt cansat a causa d'un horari que m'obliga a fer torn partit, fet que no em deixa temps per a una bona preparació de les classes, ni per escriure un miserable tuit, fer un post com i quan Déu mana... O per, senzillament, arribar d'hora i amb forces a casa per estar una estona amb la família. Una merda, vaja!

Molts de vosaltres pensareu que teniu horaris pitjors. No ho dubto. Però no escric això per lamentar-me o perquè em compadiu. Ho faig per mostrar que els professors/es d'adults som un pringats en això de l'ensenyament. Aquests horaris són marca de la casa, qui els pateix sap que no hi ha res a fer per evitar-los. Només podem fer una cosa: aguantar i fer-ho el millor possible. Perquè, al capdavall, pensem en els alumnes i procurem que no se'ns noti la burrada d'hores, en el meu cas, fins i tot, de 9 a 20 h non stop almenys dos dies a la setmana.

I és que cada curs em reclama atenció personalitzada, activitats concretes i pensades en funció dels alumnes que conformen la classe. Si li sumem que, a més, segueixo metodologies innovadores, creo continguts exclusius en comptes de copiar-los o de fer la gara-gara al llibre de text de torn, el temps de preparació es multiplica. Tot plegat és insostenible si pretenc mantenir una qualitat a l'aula, perquè tot plegat és incompatible amb la quantitat de cursos o "pirules" horàries que haig de fer per tenir una jornada digna. I per acabar-ho d'adobar, no tots els cursos comencen al mateix temps, cosa que no permet avançar cap mena de preparació. Seria feina sense sentit, ja que hi ha la possibilitat que no s'obri el curs. Un desastre, tu!

Aquesta és la realitat del meu centre i, segurament, la de molts centres d'adults, especialment els de titularitat municipal. Tenim unes ràtios per classes que no responen al criteri lògic de l'oferta i de la demanda, una obesa oferta formativa que es perpetua en el temps i tampoc recull del tot les inquietuds i necessitats reals dels alumnes. Aquesta programació, a més, ha de procurar l'estabilitat laboral dels docents que, com deia abans, han de fer mans i mànigues per arribar a les hores de contracte. I en fem moltes, de mans i mànigues, creieu-me!

Perquè, en definitiva, l'únic que vull és treballar. Perquè m'agrada aquesta feina, perquè m'ho passo bé amb els meus alumnes. D'aquesta manera, puc dir que sóc un pringat, però feliç. Ara bé, ser un pringat no significa quedar-se com un estaquirot a l'espera que les coses canviïn. Així, sóc també un pringat actiu que té la sort d'haver trobat un fantàstic equip de pringats. I tots junts tenim ganes de canviar l'escola on treballem. I ja ens hem posat en marxa. Tenim entre mans un projecte que té com a objectiu sacsejar els ciments del centre per abordar de sense embuts un pla estratègic de millora. No serà fàcil, però tampoc impossible.

És una idea que em motiva, un desig que ens fa empènyer el centre cap a un futur millor. I, de retruc, m'ajuda a tirar endavant, malgrat l'horari, malgrat la son que arrossego, malgrat les hores no remunerades que he fet, malgrat les adversitats horàries que comporta una professió com la de professor d'adults. Sí, sóc un pringat, but I like it!!!