dimecres, 12 d’agost de 2015

[083] Retorn al futur 2: portafoli docent 2014-15 (2 de 3)

Torno a pujar al Delorean del doctor Emmet Brown per continuar amb les reflexions del curs 2014-15. Si bé en el primer post comentava el retorn a l'enfocament comunicatiu i les bones sensacions obtingudes amb els reptes d'enguany i la transformació de l'aula com a espai viu dels alumnes, toca ara parlar de les metodologies, el tractament dels continguts lingüístics i de la pràctica reflexiva portada a terme a través del portafoli.

I és que un dels elements dels quals m'enorgulleixo més aquest curs és el de la implementació del portafoli. La 1a versió és una aproximació a l'objectiu de fer un aprenentatge significatiu, autoregulat, reflexionat i capaç de mostrar com els alumnes aprenen llengua. Encara queda camí per córrer i aspectes que cal millorar. Per exemple, el més difícil d'enguany ha estat el seguiment constant perquè els alumnes l'utilitzin. En aquest sentit, n'hi ha hagut que no han participat de la proposta, tot i advertir-los que el procés desenvolupat al portafoli seria un dels punts clau per a l'avaluació. A més, m'ha quedat pendent la part d'entrevistes medials i només han pogut l'inicial i la final. 
Per tant, s'ha de fer un pas més i redissenyar el portafoli com a base de l'aprenentatge i element important de l'avaluació del curs. Al capdavall, l'aprenentatge no és un estat sinó un procés. Això em porta a desenvolupar un altre element que lliga amb aquesta idea i amb el portafoli: l'autoreflexió per part dels l'alumnes sobre l'aprenentatge de la llengua.

Sé que és un aspecte possiblement més abstracte i més complicat de treballar-lo i d'assolir-lo, però m'interessa l'adquisició de la llengua dels alumnes i la conscienciació d'aquesta adquisició per a la formació d'una base per als aprenentatges futurs. A nivell teòric vull formar-me en aquest camp per tal de saber encaminar un neguit docent que m'acompanya des de fa anys. Per aconseguir-ho cal tornar-hi i fer, doncs, una reflexió profunda de l'aprenentatge de la llengua a GES (i als altres cursos de llengua) per lligar-la amb els interessos dels alumnes i a les seves estratègies d'aprenentatge, utilitzant elements de metacognició. En aquest sentit, enguany em centraré especialment en el reforç de l'(auto)correcció com a eina d'aprenentatge lingüístic. I, és clar, el portafoli lingüístic m'ha d'ajudar també en aquesta tasca!

Per acabar, també he volgut revisar l'ordenació dels continguts gramaticals per als cursos que imparteixo, especialment els de GES. He procurat seguir la pauta establerta a inicis de curs. Vaig separar els temes segons els nivells de graduat i em dóna la sensació que encara no està bastit. No hi ha un equilibri entre morfologia, sintaxi, lèxic, llengua oral, etc. A les classes de GES sembla que tot s'encara cap a la creació de diferents tipologies textuals i em sembla bé, però no del tot encertat, cosa que em genera dubtes. Haig d'intentar que les explicacions gramaticals no només girin al voltant d'aquest fet.
Ja parteixo de la base que no faig classes tradicionals de gramàtica. Sempre busco una activitat o una metodologia adient al grup i que sigui diferent a la normal per donar a conèixer els continguts, per practicar-los i per treure un profit per al repte trimestral. M'he ajudat d'exemples reals de llengua, de recursos clàssic però fets de manera diferent (dictats, mems, ludificació, correccions), d'algun recurs de la "flipped classroom" i de la constant comparació amb altres llengües. 

El que tinc clar és que no em caso amb cap metodologia. És una lliçó que tinc ben apresa. No hi ha solucions màgiques en això de l'aprenentatge de la llengua, sinó metodologies i estratègies adequades per a cada objectiu comunicatiu, per a cada grup i context. Vull construir, doncs, una metodologia que se serveixi de l'aprenentatge informal, de la creativitat, dels aprenentatges previs dels alumnes i de l'humor per arribar a l'assoliment de la gramàtica del curs. Continuaré en aquesta línia de cara al proper curs i espero millorar-la poc a poc. Perquè sé que als alumnes, tot i estranyar-los d'inici, s'hi han interessat i l'han feta seva. Així ho demostra la constant negociació dels termes del repte, de la creació de rúbriques, del tipus d'avaluació, dels criteris que s'hi tindran en compte, de la comunicació que s'ha establert entre tots. No es tracta només d'aprendre llengua, sinó de passar-ho bé mentre s'aprèn, de democratitzar l'aula, de donar el protagonisme als alumnes, a la llengua i a l'aprenentatge.
Materials del mòdul de Literatura de GES 1.
Malauradament, a GES, aquesta cerca contínua de maneres d'ensenyar llengua es tradueix en feina extra que, si la combinem amb la ingent feina que suposa portar a terme els reptes, com ara la revista, ha provocat que no pugui enllestir tots els continguts del mòdul, com ara els de català de GES 1 durant el 2n trimestre. Entenc que en alguns moments del curs vaig haver d'encabir amb calçador alguns temes i no crec que sigui la manera correcta de fer llengua i de donar-li un significat i una coherència amb els objectius del curs i de les tasques que es realitzaven en aquell moment. Per això, controlar la temporalització serà important el proper curs per tal de fer encabir els continguts i les activitats d'aprenentatge per igual; i trobar estratègies per poder assolir-ho tot plegat.
En definitiva, he volgut tornar al passat per millorar el present i els resultats són esperançadors. Aprendre de les hòsties, dels errors, deixar de banda l'autocomplaença i canviar el present. He extret el millor d'aquests moments i comportaments passats, els quals han definit el tarannà aquest curs. Ara només cal continuar xino-xano per aquest camí que he traçat. De ben segur que el meu futur docent m'ho agrairà.

Per cert, i el futur, com pinta? No us perdeu la tercera part d'aquesta reflexiva trilogia! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!