dimecres, 25 de febrer de 2015

[077] - Les cendres del primer trimestre

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge. 
 
Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.
Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.
 

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.
Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.
Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)
I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).
Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!