[077] - Les cendres del primer trimestre

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge.   

Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.

Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.  

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.

Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.

Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)

I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).

Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.

[076] - Mems per transmetre l'ortografia

 

Trobo inútil explicar l'ortografia a classe. No puc evitar confessar-ho, fins i tot als meus alumnes a l'aula. Per més voluntat que hi posi, l'accentuació continuarà donant maldecaps, confondran la b i la v; no sabran quan han de posar punt i coma o distingir la g de la j. Quin sentit té, doncs, fer ortografia amb l'objectiu de memoritzar, fer exercicis tancats i prou? 

Sé per experiència que cal alguna cosa més que "matxacar" la normativa per millorar l'ortografia. Hi ha tècniques que són més eficients i que els alumnes poden posar a la pràctica de manera més natural, com ara la memòria fotogràfica, la relació de paraules semblants, les rimes, etc. I en tot aquest procés, la norma és, habitualment, l'últim recurs del qual en fan ús.

Per això, enguany, i dins del procés de #rEDUvolution que he engegat, m'he llançat a buscar altres maneres de fer ortografia més divertides i que connectin amb els alumnes. D'aquesta manera, i en un moment de lucidesa espontani, vaig unir l'ortografia amb la moda dels mems. 

 

Segons l'article d'Aïda Rodríguez i Marina Sánchez a Vilaweb, un mem és qualsevol frase, imatge o vídeo que es passeja per la web de manera viral. Podríem dir que és un transmissor d'informació que arriba als internautes i, després, tenen l'oportunitat de reenviar-lo o bé transformar-lo per crear-ne un de nou. I llavors, sant tornem-hi cap a la xarxa! L'ús del mem per fer arribar bromes, acudits, etc. pot ser útil també per transmetre coneixements de manera creativa i divertida. I això és el que vaig fer.

És així com vaig proposar als alumnes del mòdul de Lengua castellana 3 que construíssim un recull d'ortografia castellana amb mems. Els vaig donar un resum de normativa ortogràfica i vam fer grups de 2 o 3 persones. Cadascun d'ells va fer-se càrrec d'un tema i, després, van posar-se mans a l'obra. Un cop acabats els mems, havien d'enganxar-los a les parets de l'aula. 

Atès que l'ortografia és un tema extens, es poden dedicar diverses sessions a la creació de mems per tal d'obtenir el resum complet. De fet, aprofito l'avinentesa que aquest curs tinc dos grups de GES 2 i el realitzem conjuntament, fet que agilitza l'assoliment de la tasca.

A més, val a dir que fer mems és molt senzill. Hi ha pàgines com memegenerator.es o generarmemes.net que faciliten una feina que, inicialment, els alumnes no sabien com desenvolupar-la. Però després de veure un parell d'exemples i, sobretot, crear-ne el primer, els dubtes es van esvair de seguida. La implicació i l'interès van ser notables. Tant és així que alguns grups van fer mems molt creatius i van arribar a utilitzar fotografies pròpies. L'activitat va posar a prova la capacitat de sintetitzar la normativa amb imaginació, de manera que es pogués recordar tant o més que l'explicació d'un llibre de text. 

Però compte! Els mems no són nomes eines memorístiques. Són la punta de l'iceberg d'un procés de comprensió més ampli. Són el punt de partida d'una sèrie d'activitats que volen prendre com a eix central la consulta del resum ortogràfic amb mems. I he començat, doncs, a revestir-ho amb activitats complementàries, com ara concursos per saber qui domina la b i la v, dictats creatius, i, com no, activitats tradicionals d'omplir buits. Això sí, aquestes darreres activitats són per fer a casa, de manera aleatòria i amb una data de lliurament raonable i consensuada. 

Exemple de dictat creatiu amb forats.

No obstant, si bé estic satisfet de la resposta per part dels alumnes, queda molta feina per fer. Tot plegat va ser força improvisat i requereix d'un plantejament racional perquè doni els fruits que busco. Una bona manera de treure-li rendiment és contextualitzar les activitats amb les reflexions que puguin fer els alumnes al portafoli lingüístic.

Cal, doncs, continuar amb la investigació, l'experimentació a l'aula per copsar allò que funciona i allò que no per tal d'anar disenyant una idea que pot donar molt de joc, fins i tot en altres àmbits, com ara la llengua catalana, l'anglesa, les matemàtiques i també les socials. I si no, que li diguin a Ramón Paraíso, director del centre de persones adultes M. Dolors Paul, de Cunit. Va saber extreure les bondats d'aquesta idea i traslladar-les a l'àmbit de les ciències socials en el projecte "Y lo sabes". Perquè la teoria amb mems entra millor! ; )

En definitiva, els mems esdevenen píndola de transmissió ortogràfica divertida, creativa i són eines transversals d'un objectiu encara més simple que el memorístic. En el futur haig de treballar perquè siguin la base per a una comprensió de la normativa. Crec que, combinant els mems amb altres activitats atractives (dictats "diferents", exercicis amb gamificació inclosa, reflexions al portafoli lingüístic, etc.) i amb una adequada contextualització, permetran una connexió conscient entre la normativa amb estratègies d'aprenentatge pràctiques a la vida real. Només així l'explicació de l'ortografia guanya sentit a l'aula.

[075] - El portafoli: primera avaluació

Després de tancar el primer trimestre amb el portafoli en marxa, puc fer una valoració de la incidència que ha tingut a l'aula.

Primerament, l'ús del portafoli sumat a les rúbriques, les converses, les entrevistes i l'assoliment d'un repte com a eines d'avaluació és excel·lent. Ha esdevingut l'eix de l'evoluació. Però cal ressaltar que als grups de GES 1 ha funcionat millor. Atès que els temps de dedicació als mòduls són més curts fa que l'hàbit d'escriure diàriament s'adopti de seguida. 

Per altra banda, i per la mateixa causa, no hem pogut materialitzar un dels projecte d'aquest trimestre: l'exposició dels bons records (una seqüència didàctica que procuraré explicar en una altra ocasió).

En segon terme i malauradament, a GES 2 el portafoli ha necessitat força pedagogia i treball de conscienciació constant entre alguns dels alumnes dels grups de Centelles i de Tona. Ha estat una tasca feixuga fer que s'acostumessin a escriure cada dia. Els comentaris típics eren que no entenien per què havien d'explicar el que havien fet a la classe, no sabien què dir, ... 

En resum, els feia mandra perquè estan acostumats a un aprenentatge bulímic. Mai en cap moment de la seva vida acadèmica s'han plantejat què aprenen i com aprenen. En aquests casos, doncs, hauré de ser més incisiu per tal de convéncer de les bondats del portafoli i, en  general, d'aquesta metodologia.

Haig de confessar -com ho he fet a les classes- que anava perdut en la implementació del portafoli lingüístic a GES. Però dia a dia he millorat l'artefacte, l'he posat a prova i l'he anat ajustant en funció de les necessitats de l'aula. M'ha anat molt bé en aquest sentit la lectura del llibre Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje, d'Elena Barberà Gregori i Elena de Martín Rojo (UOC 2011) per posar les bases d'aquest projecte.

Tot i la satisfacció d'haver obtingut bons resultats amb l'actual versió de portafoli, encara puc fer-hi millores, com ara:

- revisió de les preguntes del diari d'aula;

- cerca d'estratègies d'acostament d'aprenentatges i habilitats anteriors amb les adquirides al llarg del curs;

- difusió de pedagogia del portafoli entre els alumnes;

- elaboració conjunta entre docent i alumnes del guió del portafoli;

- millora dels criteris d'avaluació del portafoli;

- determinació conjunta de conclusions per establir l'aprenentatge lingüístic futur.

I és que el portafoli ha de ser un organisme viu, capaç de mimetitzar-se amb l'alumne per esdevenir mirall d'autoconeixement didàctic i reflex del procés d'aprenentatge lingüístic. Espero, doncs, fer-lo créixer!