divendres, 18 de juliol del 2014

[069] L'any de les bufetades: reflexions del curs 2013-14

És moment de valorar el curs que  he deixat enrere. I quan ho hagi fet, estaré a punt per portar a terme un canvi de rumb que m'havia marcat en un post anterior. Abans, però, reflexionaré sobre el curs 2013-14.

Ho diré clarament: ha estat el curs de les bufetades. Si per bufetades, voleu posar errors, també hi estaré d'acord. I ho sento així per diversos factors:

a) No he seguit uns objectius clars. A l'inici d'aquest curs no els vaig especificar en el portafolis docent. Això ha resultat catastròfic per a tot: des de la planificació i/o revisió de les unitats didàctiques del curs fins a la fixació meditada d'aspectes metodològics. És com si hagués construït una casa sense fonaments.

b) A causa del punt anterior, he improvisat massa pel que fa a l'adopció de metodologies noves. M'he deixat portar per les expectatives generades el curs passat per la classe invertida. He cregut cegament en les "flipped classroom" i m'he obligat a incloure-la a l'aula amb uns resultats més que discutibles. 

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'aula no és un laboratori. Les metodologies d'aprenentatge s'han d'adequar als alumnes i aquest és un punt en el que he fracassat amb la classe invertida. Si la vull utilitzar el proper curs, hauré de reflexionar en com l'he portat a terme aquest any i aprendre a moldejar-la perquè em sigui útil. I si no em va bé, doncs no passa res! No seré pitjor professor per no fer-ne ús!

c) La improvisació també ha volgut assaltar les unitats didàctiques de GES. Però, sortosament, no ha estat així, ja que he optat per a triar unitats didàctiques amb les quals m'hi he trobat còmode anys enrere i on l'enfocament comunicatiu era l'element principal: la creació de la campanya publicitària a Llengua castellana 3, he recuperat el Cinefòrum a Llengua catalana 3; i el taller de poesia a Literatura castellana (GES 2). 

Les novetats a GES 2 les he reservat per a Literatura catalana. Aquí vaig voler provar d'adaptar el repte a les dues classes que he tingut. I d'aquesta manera, amb un grup vam treballar els relats digitals, mentre que amb l'altre vam respondre a la pregunta següent: la literatura eròtica "et posa"? Les dues experiències van ser molt positives. Vaig cedir el protagonisme als alumnes, a les seves creacions, a les seves opinions, etc. Va ser l'encert del curs i n'estic força satisfet del resultat.

Amb els mòduls de GES 1, tampoc me la vaig voler jugar i vam fer lectura expressiva (Llengua catalana 1) i biografies (Llengua castellana 1). I vaig recuperar la creació de textos formals (Llengua catalana 2), els textos periodístics (Lengua castellana 2) i l'estudi comparat del gènere de detectius a la literatura i al cinema (Literatura). 

d) Un dels encerts del curs és la bona tria de les eines TIC que vam utilitzar per a assolir els reptes proposats. L'equilibri de les "noves" tecnologies amb les tasques que s'havien de realitzar va ser l'adequat. Des de fa temps que sóc força sensible a l'ús de la tecnologia necessària i procuro no enlluernar-me amb l'app de torn. 

L'únic problema TIC, però, és que vam abandonar Edmodo. El fet que el centre disposés de Moodle a mig primer trimestre va fer que aturés l'activitat a Edmodo per intentar fer el pas a la nova aula virtual. Però volia evitar que els alumnes notessin el canvi, una tasca impossible perquè Edmodo i Moodle s'assemblen com un ou a una castanya. I vaig decidir no fer servir cap plataforma fins al curs vinent.

e) Fa massa anys que arrossego la millora d'aspectes importants, com són les activitats de reflexió metalingüística i la correcció de tasques i activitats. I aquest curs no he fet gran cosa per a millorar-ho. Per a això em cal paciència i formació, pilars sobre els quals basaré bona part de la preparació dels cursos per a l'any vinent.
f) No tot són bufetades, però. Sortosament, i com a revulsiu a la crisi metodològica que vaig sofrir a mig curs, vaig saber acostar-me als alumnes perquè decidissim entre tots el tipus d'avaluació, els criteris pels quals serien avaluats, el tipus de repte, etc. Encara em queda camp per córrer, però penso que va ser un encert. Al capdavall, els alumnes són els destinataris de tot el que fem a l'aula i, sobretot, de com ho fem. La seva implicació en aquesta part de l'aprenentatge ha de ser important per a generar implicació, motivació i un lligam amb el procés.

En definitiva, no ha estat un any fàcil. El curs 2013-14 ha estat l'any dels desenganys metodològics, d'obrir els ulls i adonar-me que, en part, havia traït l'essència reflexiva que havia anat conreant durant els darrers anys. El puzzle que havia fet el 2012-13 ha perdut moltes peces i ara resta novament incomplet. És moment, doncs, de començar la (r)evolució que ja havia promulgat fa mesos

Diuen que una bona bufa en el moment adequat pot ajudar a espavilar-nos. I ara que les he rebut (metafòricament parlant) toca aixecar-se i avançar des de la reflexió docent. Per millorar, per ensenyar llengua i literatura des de la tranquil·litat de saber que tot el que faig (i com ho faig) té un significat per als alumnes i per a mi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!