dilluns, 12 de novembre del 2012

[050] Restablint la definició de docent

Al post anterior, comentava que, amb més temps per a dedicar-me a les classes, tinc una motivació renovada. És per això que -a banda de l'anàlisi i de la reflexió sobre l'activitat docent- m'he volgut marcar un nou objectiu.

Ja fa dos anys que vaig engegar aquest blog amb la intenció d'analitzar la meva activitat docent, reflexionar-hi, polir-la i millorar-la. Val a dir que, en aquest sentit, el blog compleix amb escreix aquest objectiu. I és així que en aquest temps he compilat experiències i reflexions que no només han de restar penjades a Internet. Per aquest motiu, he pensat que és un bon moment per analitzar amb detall la feina feta -i tota la que actualment porto a terme- amb la intenció de contextualitzar la meva tasca docent dins d'un marc pedagògic personal per a l'ensenyament-aprenentatge de català per a adults.

Això no vol dir que no ho hagués tingut en compte anteriorment, però trobo que el moment professional actual m'ho reclama. En aquest inici de curs em noto estancat, tendeixo a repetir esquemes i comportaments docents, metodologies que, tot i ser interessants, no acaben d'acontentar-me. I és que em fa l'efecte que no assoleixo del tot la meva idea de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua per a adults.

Per això, tinc aquesta necessitat professional fruit dels anys d'anàlisi d'aquest blog, i també inspirat per l'intercanvi d'experiències dels bons professionals que segueixo i que he conegut a través de les xarxes socials. Necessito situar-me en un context pedagògic propi, saber organitzar les metodologies i recursos que utilitzo a classe amb noms i cognoms; i saber analitzar tot plegat.
 
En definitiva, és el moment de restablir un perfil de docent que defineixi el meu concepte d'ensenyament-aprenentatge de la llengua, el qual ha de servir per a enriquir l'experiència educativa dels alumnes i, també, la meva pròpia.

4 comentaris:

  1. Ostres, ostres, ostres!! Benvingut al club! L'he tinguda i continuo tenint aquesta crisi. Ara bé, és el que m'ha empès a no tirar la gorra al foc. M'ha semblat que sempre he anat com un cec provant i experimentant d'una banda a l'altra. Però si t'atures un moment i hi reflexiones --aquesta és la clau-- t'adones que has anat bastint un camí bastant coherent. Em va anar molt bé, després d'una sessió crítica amb l'equip, va ser ordenar els meus principis o valors. És a dir, a dibuixar el meu perfil de docent. El resultat és que t'aixeques amb pas ferm.
    Ànims i a veure quan fem la trobada a mig camí d'Osona i el Baix Llobregat.

    @Txaumell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hem viscut experiències semblants. Com dius, és una crisi d'identitat docent. Sóc conscient que he fet camí, però no sabia cap a on em portava ni què havia de fer amb tot plegat.

      Aquesta sacsejada pedagògica me la prenc com a una oportunitat per posar ordre a la meva idea de l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Malauradament, no tinc una rèplica en el meu entorn laboral, fet que em fa sentir que viatjo sol. Però tinc la sort que, amb les lectures que vaig fent, el fet de compartir les experiències amb tu i altres docents a través de la xarxa i un plantejament reflexiu de la meva tasca, m'ajudarà a construir i a definir un perfil com a docent al llarg d'aquest curs. I tot plegat, traslladar-ho en forma de text per explicar l'experiència.

      Gràcies pel suport! Jo també espero que puguem fer aquesta trobada.

      Elimina
  2. Hola! M'ha agradat molt quan dius "vaig engegar aquest blog amb la intenció d'analitzar la meva activitat docent, reflexionar-hi, polir-la i millorar-la.", perquè m'hi he sentit identificada: a mi escriure també m'ajuda a ordenar-me, a criticar-me... És cert que quan entens per què fas tal cosa a classe, i quines conseqüències té, esdevens més creatiu, perquè prens distància. Vaja, almenys, és el que em passa a mi.
    Apa, fins aviat!
    Elisabet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què tal?

      Gràcies pel comentari. L'objectiu del blog era -i és- aquest: ha d'ajudar-me a analitzar què faig a l'aula, com ho faig. El que passa és que ara li demano que em respongui també per què ho faig d'aquesta manera. En aquest sentit, la tasca del blog serà cabdal per definir la meva tasca docent.

      T'haig d'agrair també les recomanacions bibliogràfiques. Val a dir que els teus posts dedicats a la didàctica de la llengua m'han servit d'estímul per a aquest (re)plantejament docent. Espero continuar compartint aquestes experiències amb tu i amb els bons professionals que he conegut gràcies a les xarxes socials.

      Fins aviat!

      Elimina

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!