[079] - El repte, alliberat: crònica del naixement de Digues-me

No hi ha sentiment més desitjat que el de la llibertat. Necessitem sentir que som capaços de deixar-nos anar sense que cap barrera ens aturi. I a l'aula, les primeres barreres amb les quals ens trobem són les parets de l'aula. Durant aquest trimestre he volgut trencar-les, obrir de bat a bat les finestres i fer que la veu dels alumnes s'escampi per tot el centre i tota la comunitat. D'aquest desig de llibertat va sorgir una revista anomenada Digues-me.

El dia de Sant Jordi va ser l'escollit per publicar el primer número de Digues-me. Ha estat elaborada pels grups de GES 1 de Tona i de Centelles en un treball conjunt ple de dificultats, però també de satisfaccions. Ara intentaré explicar l'experiència, els encerts i les millores que cal fer de cara a properes edicions. 

La idea neix del repte que llenço als alumnes de fer una revista. Per portar-la a terme, vaig aglutinar les activitats dels mòduls de Lengua castellana 2 i de Llengua catalana 2. D'aquesta manera m'assegurava una temporització coherent perquè els alumnes assolissin el repte. I de retruc, treballava les dues llengües al mateix temps.

La negociació dels continguts va ser l'element més divertit i emocionant. L'adequació de les notícies, dels reportatges i de l'entrevista es van decidir en funció del possible lector a qui ens adreçàvem: qualsevol alumne del centre. Això ens va obligar a parlar del registre més adequat, de la llengua que s'havia d'utilitzar, de la llargada dels textos, del paper de les imatges i dels peu de foto, de la selecció dels continguts, de l'estructura, del perfil d'entrevistat més adient, etc. Un debat molt intens que va ajudar a disseccionar qualsevol publicació que trobàvem, a ser crítics amb tot allò que llegíem i, és clar, amb tot allò que escrivíem.

D'altra banda, les activitats van ser força diverses. Pel que fa a les d'escalfament, vam treballar des de l'anàlisi de diaris i de publicacions a la correcció de textos periodístics, passant per la pràctica d'escriptura de notícies en grup i dictats diversos per repassar ortografia i gramàtica. A més, cal sumar les tasques pròpies de l'avaluació: escriure una notícia (individual), un reportatge (grup classe) i una entrevista (grups de centre). I aquí és on els alumnes van demostrar el seu compromís amb el repte.

Val a dir que tot el contingut és original. Vam eliminar el clàssic "cortapega" i el vam canviar pel resum, per les comparacions de les fonts d'informació; i per la investigació exhaustiva, fet que va permetre l'escriptura d'uns textos periodístic magnífics. Estic molt orgullós, sobretot, de la implicació en els reportatges i del treball realitzat conjuntament per tots els alumnes per a la preparació i l'elaboració de l'entrevista. La coordinació de les tasques de creació i selecció de les preguntes, d'ordenació del qüestionari, de l'execució i de la transcripció va resultar fàcil. I també vull destacar l'encert de fer l'entrevista a un exalumne del centre. Van creure més coherent entrevistar un personatge proper i que fos representatiu del centre. Jo els vaig proposar, doncs, al Joan, un senyor que va demostrar el tòpic de l'ensenyament per a adults: mai és tard per tornar a reprendre els estudis.

Però, malauradament, la calma amb la qual vam començar el trimestre i, després, la il·lusió d'enllestir el producte va provocar que, al final m'entrés la pressa per l'avaluació. I tot plegat va repercutir en una mala planificació de les tasques de Llengua catalana 2. Sabien quines eren les que corresponien a Lengua castellana 2, però vaig modificar les de Llengua catalana 2 una mica sobre la marxa. És per aquest motiu que el tractament de les tasques lingüístiques en català no tinguessin les mateixes oportunitats de desenvolupar-se durant el trimestre. 

Malgrat tot, l'avaluació seguia regida per rúbriques creades pels alumnes, el diari personal d'aula i el portafoli lingüístic. I el meu paper en el procés del repte va ser, molt a pesar meu, de guia i redactor en cap de les improvisades taules de redacció que muntàvem a l'aula. No m'estava d'orientar-los en cas de necessitat, de resoldre problemes, de suggerir propostes de millora, etc. En propers anys, vull que tinguin més autonomia per tal de resoldre alguns dels esculls que ens hem trobat (comunicació entre centres, saber contactar amb les fonts, maquetació de la revista, traduccions a altres idiomes, etc.).

Al marge de les millores que ja he esmentat, cal que planifiqui amb ells les tasques, els requisits i condicions de lliurament. Això farà que dediqui el mateix temps als continguts lingüístics dels mòduls, a fer una selecció de tasques més acurada i a establir una temporalització s'ajusti a l'obtenció de resultats. Tot plegat, generarà més il·lusió i empenta per assolir l'objectiu final: la publicació de la revista. 

Sóc conscient que hem tirat pel dret en algunes fases de la construcció. I tot ve causat per la manca de planificació a llarg termini. Preníem decisions en poc espai de temps, canviàvem de tipus de text en funció de la feina realitzada, etc. Però, en part, aquesta inèrcia feia que cada sessió fos emocionant, diferent i divertida. Com a docent, viure en aquest caos era l'essència de la meva tasca i, diguem-ho poèticament, l'elixir que dóna sentit a l'educació, a la vida. Quan ABSOLUTAMENT TOT està planificat, no hi ha lloc per a la inquietud. En aquest sentit, van ser unes classes genials.

Fragment del portafoli d'un alumne valorant el repte de fer la revista.

I el resultat? Doncs vosaltres direu! Jo, personalment, estic encantat amb el resultat. Ara toca fer difusió i fer que la revista voli i s'alliberi de la presó de l'aula. El repte ja ha sortit al carrer i els meus alumnes ja pensen en un de nou... I és que la llibertat és addictiva i el desig d'obtenir-la és encoratjador.

[078] - Amb molta correcció!

Enguany tinc com a objectiu revisar les activitats lingüístiques perquè s’ajustin a l’aprenentatge basat en projectes. I, sobretot, perquè casin amb el meu cavall de batalla personal: l’adquisició d’eines lingüístiques i metalingüístiques per millorar la consciencia d’ús de la llengua. I després de les experiències que he tingut durant els dos trimestres, he redescobert una bona aliada: la correcció.

No és la primera vegada que preparo activitats relacionades amb la correcció. Fins ara li he donat força importància al treball de revisió de textos, sobretot durant el procés de lliurament de les primeres versions d’un treball oral o escrit. Però aquest curs n’han coincidit unes quantes que m’han servit per copsar les reaccions dels alumnes. I val a dir que m’han sorprès gratament. Perquè la correcció obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

És, doncs, una eina per qüestionar-se els textos que llegeixen o que creen. I els alumnes han respost amb curiositat, amb diàleg i amb interès a aquestes activitats, les quals també ajuden a aprofundir en els conceptes lingüístics del mòdul, a polir la gramàtica personal i esmenar els seus vicis. En definitiva, els vol fer conscients de l’us de la llengua i de l’adquisició que en fan.

Per no estendre’m gaire, passo de seguida a explicar aquestes activitats:

Dictats

Confesso que sóc enemic del dictat tradicional. I això que, sorprenentment, a la majoria dels alumnes els agrada. Però un altre dictat és possible i és el que he posat a la pràctica: dictats a veus, creatius, en grups, … El fet de capgirar la sempre feixuga tasca del dictat ha suposat la descoberta de multitud d'opcions per treballar l’ortografia i l’expressió escrita, al mateix temps que els alumnes s’ho passen bé.

Revisio de textos

Normalment als alumnes se’ls oblida revisar els textos que realitzen. I amb tasques com les que he proposat aquest trimestre he volgut incidir en la importància de lliurar els textos ben polits de faltes i ben construïts. Així, vam corregir anuncis sense censura ortogràfica ni expressiva, la carta de Belén Esteban i altres textos extrets de la realitat que ens envolta.

El treball va ser molt interessant perquè van sortir dubtes i preguntes relacionades amb la planificació del text, el registre lingüístic, la millora dels textos escrits, les propietats textuals, etc. Sembla, doncs, que aquestes activitats ajuden a conscienciar-los que som el que escrivim, que els nostres textos reflecteixen el nostre caràcter i diuen molt més de nosaltres que no ens pensem. 

Gamificacio de l’ortografia

No tinc experiència amb activitats de gamificació, però vaig voler provar-ne una per conèixer la reacció dels alumnes. I vaig preparar un concurs per parelles per esbrinar qui en sabia més sobre la B i la V. La resposta va ser molt satisfactòria i la competència sana entre ells va fer d’aquesta activitat una bona eina per treballar i memoritzar un dels maldecaps ortogràfics dels alumnes. Va ser una bona manera també de connectar el concurs amb els mems ortogràfics que havien creats dies enrere, ja que van servir de "xuleta".

És evident, però, que no només es tractava de portar a terme l'activitat. Gràcies a la lectura Reparar l'escriptura (Didàctica de la correcció de l'escrit) de Daniel Cassany, vaig adonar-me del potencial que té la revisió i la posterior reflexió que se'n fa. Per això, cadascuna d'aquestes activitats acabava sempre amb el mateix eslògan: corregir i classificar.

Sí, els alumnes havien de corregir els errors prèviament comentats i, després, classificar-los en calaixos gramaticals: ortografia, morfosintaxi, lèxic i textual. Finalment, i després dels comentaris pertinents, analitzàvem els motius i fèiem evidents a través del mur de l'ortografia de classe; però també deixant constància de tot plegat al portafoli. Amb aquesta col·lecció de mostres, els alumnes s'adonaven dels errors gramaticals i de la freqüència amb la qual l'acostumaven a fer. Però més important que tot això és que es feien conscients del problema i havien de buscar la millor opció per tal de solucionar-lo.
 

Així doncs, els processos que posen en marxa aquestes propostes han obert un ventall de possibilitats que cal continuar investigant. De fet, vull millorar-les i, fins i tot, afegir-ne de noves per treballar els objectius gramaticals del mòdul de manera informal, divertida i arrelada a la realitat, a la curiositat i a la voluntat dels alumnes.

D’aquesta manera, els alumnes podran forjar-se una base lingüística que els permeti una millor comprensió dels conceptes que es puguin treballar al curs i que són la clau per assolir-ne el repte. I si a això li afegeixo l’explicitació al portafoli dels coneixements adquirits, podria obtenir una combinació guanyadora perquè construeixin estratègies pròpies que millorin la revisió de l’expressió escrita i tractin allò que han creat amb responsabilitat. I és clar, amb molta correcció.