[088] Mestre! Una DAFO i una ronda d'objectius, si us plau!

Ara que el curs està a punt de començar (almenys per als adults), recupero l'anàlisi DAFO del curs 2014-15. No el vull perdre de vista! M'ha de servir com a entrant del gran àpat 2015-16!!!

Després d'aquesta anàlisi, basada en la que va fer el gran Jaume Sans, vaig extreure els objectius del proper curs. I ara, un per un, procuraré menjar-me'ls sense atipar-me.

Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent

Curs 2015-16

- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.

Són nombrosos objectius i força exigents, però espero no

deixar ni una engruna a finals de curs. 

 

 

I tu, quin àpat d'objectius i propostes has demanat 

per a aquest curs? 

 

Els vols compartir?

[066] Análisis de un proyecto: Un aprendizaje por proyectos para adultos, a examen

He decidido autocriticarme. Desde hace años intento aplicar el aprendizaje basado en proyectos en las clases de lengua que imparto en un centro de adultos. Pero a veces tengo la sensación que no sé desplegar en todo su esplendor la secuencia didáctica. 

Por eso, he escogido un proyecto que realizé con alumnos del GESO 2 (segundo nivel para la obtención del título de la ESO), para conocer las virtudes y defectos de este interesante proyecto y, por extensión mejorar la aplicación del aprendizaje basado en proyectos en el entorno de personas adultas.

Espero que sea de vuestro interés.  

Fotolicus 2.0 - Un aprendizaje por proyectos para adultos a examen (Unidad 1 ABPmooc_INTEF) from Centre de Formació Permanent d'Osona Sud

[058] De diaris i llibres de text (un resum del 2n trimestre)

El segon trimestre ja és història. Però no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar allò que ha anat bé i allò que és millorable. Em permetreu que no comenti el mòdul de Lengua castellana 3 (GES 2), ja que no he incorporat canvis substancials i, al marge d'algunes activitats i d'unes millores dels criteris d'avaluació, és semblant al del curs anterior.

A GES 1 vam realitzar els següents mòduls:

Lengua castellana 2

Vam treballar els textos periodístics i no literaris. Els objectius més importants del mòdul són:

· Llegir, comprendre i manipular textos periodístics digitals.

· Comprendre i elaborar notícies a partir de les sis preguntes clau.

· Revisar els textos propis a partir de pautes de revisió. 

En aquest sentit, no hi havia massa diferència amb el que es va fer l'any passat. Però sí que vaig modificar bona part de les activitats.

 

Llengua catalana 2

 

Vam treballar la varietat lingüística i la tipologia textual. Així mateix, i de manera transversal, vam tractar l'anàlisi, la comprensió, l'expressió escrita i la producció de textos usuals de la vida quotidiana i laboral. Els objectius importants d'aquest mòdul són:

· Saber exposar les característiques de la variació lingüística i de les funcions del català.

· Saber fer un mapa conceptual de les varietats lingüístiques del català.

· Classificar errades significatives de textos escrits, externs i propis, segons siguin de coherència, cohesió, adequació o correcció ortogràfica.

· Aplicar les propietats del text en el procés d'elaboració de textos, sobretot, en el procés de revisió del text.

Amb aquest plantejament, volia destacar els elements positius i els negatius d'aquests mòduls. Així, a Lengua castellana 2, tot i millorar les activitats, no he sabut temporitzar-les per tal d'assolir el repte que vaig llençar als alumnes: fer una revista o un diari. Per tant, les activitats han quedat orfes d'un fil argumental i els alumnes mai han tingut la sensació de crear un diari o revista. Per tant, per al curs vinent, hauré de mesurar les tasques perquè el mòdul funcioni tal i com l'havia planejat.

Pel que fa a Llengua catalana 2, vaig modificar el mòdul per a oferir un nou repte: realitzar el dossier del curs de variació lingüística del català. Per fer front a això, els alumnes es van repartir els temes i van buscar, resumir i adequar la informació que van localitzar a Internet. Al mateix temps que es combinava aquesta tasca col·laborativa, amb l'escriptura de textos diversos (carta formal, textos de diversa tipologia, etc.). 

El resultat va ser força desigual, segons el grup, la temàtica i l'alumne. Malgrat tot, no és una mala idea, però crec que no la tenia del tot controlada, ja que el dia a dia va imposibilitar el fet de veure el resultat final. I en un treball col·laboratiu és important que els alumnes se n'adonin d'aquest fet. En aquest sentit van faltar elements de cohesió entre les activitats per donar un sentit global al mòdul. I és aquest un factor que també haig de millorar a Llengua castellana 2, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, i malgrat la millora de les activitats i de la explicitació dels criteris d'avaluació, ha fallat justament l'element clau d'aquesta mena de cursos: el treball cooperatiu i la cohesió de les tasques individuals per esdevenir-les col·lectives. Per al curs vinent, vull emmendar aquest error, però també portar més enllà aquests mòduls. No em val només amb l'intent de fer un curs amb un projecte comú. Sé que puc reconvertir-los i portar-los al nivell adequat perquè esdevinguin reptes engrescadors i amb sentit. Hauré, doncs, de continuar en aquesta línia.

[045] El trimestre de la literatura (1 de 2)

Com -malauradament- ja és habitual, ha acabat el curs i no he explicat quins mòduls he realitzat. També és habitual que acabi el tercer trimestre amb els mòduls de literatura, tant a GES 1 com a GES 2. És una bona manera de tancar el curs, ja que procuro treballar amb la literatura de manera pràctica, de tal manera que els alumnes (de)mostrin la seva creativitat, capacitat d'anàlisi i d'opinió al voltant de la novel·la i de la poesia. 

En aquest primer post comentaré el mòdul de nivell 1 Literatura. L'any passat vaig fer un xurro de mòdul i aquest curs he volgut fer justícia amb ell i li he donat una mica més d'entitat.  

Per començar, hem treballat un gènere força interessant: la novel·la de detectius. I amb l'objectiu fonamental de presentar una introducció a la literatura de gènere -en aquest cas, el policíac - a partir del contacte directe amb els textos literaris i els seus temes més recurrents, hem assolit l'objectiu d'aprendre a reconèixer alguns dels recursos i tòpics literaris que han estat presents a la literatura detectivesca des dels inicis. I hem comprovat també com s'han anat perpetuant fins avui dia, tant a novel·les com a pel·lícules, series de televisió i còmics.

També, en menor mesura, el mòdul ha donat unes bases perquè els alumnes es formin un criteri propi a l'hora d'opinar sobre literatura i per a crear -tot i que sigui de manera modesta- els seus textos literaris.

Activitats d'avaluació del mòdul de Literatura de GES 1.

De les activitats proposades, una ha estat la lectura i l'anàlisi d'un d'aquests dos llibres: El gos dels Baskerville, de Sir Arthur Conan Doyle; o Deu negrets, d'Agatha Christie. El treball consistia a contestar una sèrie de preguntes seleccionades dels dossiers didàctics del programa El Gust Per La Lectura dedicats a la novel·la de detectius.

A més, han lliurat un dossier d'activitats lingüístiques relacionades amb la narrativa, on han repassat temes com la cohesió (pronoms febles, sinònims), les característiques de la narració (argument, personatges, temps, espai, ordre cronològic de l'acció), els temps verbals, exercicis de creació literària, estil directe i estil indirecte, etc.

Per acabar, també han realitzat un projecte de novel·la de detectius en què les eines del resum, la descripció i la narració han estat indispensables. Així, han hagut de realitzar:

1) L'escriptura de l'argument de la novel·la i definir l'estil de la història (entre 60 i 100 paraules).
2) La descripció del personatge principal (màxim de 100 paraules).
3) L'escriptura de l'esbós del final de la novel·la (màxim de 150 paraules).

La valoració que faig del mòdul és positiva. Hem tingut temps d'assolir els objectius principals i els alumnes han respost molt bé a les tasques. Les lectures s'han rebut amb un cert recel inicial, però han acabat agradant. Per a alguns alumnes, ha resultat sorprenent que històries escrites fa un segle aproximadament encara conservin la seva vigència i siguin encara actualitat gràcies al cinema, la televisió o els còmics.

Un altre punt positiu és que, sovint, hem fet classes en què els alumnes han treballat la lectura i els treballs a l'aula, fet que ha convertit moltes classes en petits tallers de literatura. Per tant, he pres el rol d'orientador i de guia en la majoria de les sessions i ha generat un bon clima a l'aula.


Com a aspectes de millora, crec que caldria, almenys, un examen de validació per saber si els alumnes han llegit o no la novel·la. Sortosament, no he tingut dubtes aquest curs, però ho hauré de tenir present per a futurs alumnes. És una mesura que em costarà d'assumir però que és justa.

D'altra banda, he trobat a faltar una o dues sessions dedicades de manera exclusiva a l'anàlisi de la novel·la. Tot i que en parlàvem de manera individual o en petits grups sobre aspectes concrets dels llibres, hauria estat molt profitós una classe de tertúlia literària. Però la dificultat en alguns grups a causa que els alumnes llegien les dues obres i que havien d'acabar tant el dossier d'activitats lingüístiques com el projecte de novel·la, va fer que ho deixés aparcat.

En general, estic força satisfet amb els resultats obtinguts amb el mòdul. Ha estat un encert el gènere escollit. No descarto, però, fer altres gèneres en cursos posteriors. Tot i que per sobre de qualsevol altre objectiu, jo ja dono com a un triomf veure els meus alumnes com llegeixen a l'aula. Aquesta imatge és ja d'excel·lent.

Wikio

[037] El camí cap al portafoli de GES (i 2)

De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més participativa per als alumnes, n'extrec aquestes conclusions:

1) Les activitats d'autoavaluació han incidit en el recull d'evidències perquè els alumnes analitzin i reflexionin sobre el seu aprenentatge, però sobretot perquè siguin conscients de com aprenen.

Per aconseguir-ho, he creat activitats i exercicis que obliguen a l'anàlisi de la feina feta durant el trimestre. En el cas de Llengua catalana 1, la part autoavaluativa ha estat més important, atès que un dels objectius del mòdul és mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual tant pròpia com aliena.

A més, amb les activitats escrites de Llengua castellana 1 i Llengua catalana 3 he seguit el sistema de correcció que ja aplicava el curs passat i que tan bons resultats em va donar perquè els els alumnes es responsabilitzin dels seus textos.

Amb tot, els resultats són positius però no prou satisfactoris des del meu punt de vista. No sé si els alumnes han entès la importància de l'autoavaluació i de la reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre. Penso que ho he explicat tot força bé, però penso que la proposta metodològica no ha quedat clara. En aquest sentit, la introducció de la guia d'estudi per a cada mòdul i les pertinents instruccions de les activitats d'avaluació han servit per conèixer el funcionament del mòdul a nivell general, però ha faltat detallar tot el relacionat amb la part autoavaluativa, d'anàlisi i de reflexió que he volgut treballar-hi.


Per això, caldrà millorar de quina manera introdueixo els alumnes en la metodologia i en els conceptes autoavaluatius perquè tot plegat no els resulti llunyà o poc entenedor. El millor, segurament, és que ho faci de manera moderada i amb poques activitats en què s'hi especifiquin detalladament les passes que cal seguir. D'aquesta manera, es podrà traçar el camí cap al veritable objectiu d'aquest curs: crear un portafoli de llengua per als cursos de GES. 

2) Com a conseqüència lògica del que he explicat anteriorment, tinc la necessitat de crear una pauta d'avaluació estable. Gràcies a la feina d'anys anteriors, la pauta de la majoria d'activitats s'han anat configurant, estan força definides. Però l'objectiu d'aquest curs -la creació d'un portafoli de llengua- m'ha empès a tirar pel dret en alguns casos i això no m'ha convençut. 

Tot plegat prové de les ganes per acostar-me a l'assoliment d'aquest objectiu. I crec sincerament, que ha faltat programació i previsió, afinar més l'autoavaluació i polir-la perquè els alumnes i jo mateix anem dibuixant els objectius. Diria que em falta perspectiva avaluativa, ja que he inundat d'autoavaluació als alumnes sense explicar-los -ni explicar-me tampoc a mi- per què havien de reflexionar tant sobre la feina que havien fet. 

Per tant, amb una previsió més exacta i precisa de les activitats del mòdul i d'una pauta d'avaluació explícita, m'hauria ajudat a exposar millor l'objectiu del mòdul i també el del curs. Però també hauria servit per explicar als alumnes de quina manera seran avaluats a les diverses activitats d'avaluació. Potser així haurien entès millor la vessant autoreguladora dels mòduls.

3) Finalment, cal comentar que tampoc han ajudat les nombroses activitats de cada mòdul. A excepció de Llengua catalana 3, la programació del qual ha anat com una seda, la resta de mòduls no han tingut el temps suficient per extreure elements d'anàlisi i de reflexió per part dels alumnes. en alguns casos, als alumnes se'ls acumulaven fins a 3 activitats, fet que provocava més aviat que estiguessin més preocupats per treure-se-les de sobre que no pas de cap altra cosa.  I ni allargant els terminis de lliurament vaig aconseguir encaminar la seva percepció de l'avaluació.

Així que la seva actitud davant de l'assoliment de l'activitat no era el que s'esperava, s'havia difuminat l'objectiu de l'autoavaluació entre obligacions de lliuraments i acumulació d'activitats. I, és clar, per millorar aquest punt de cara al futur només hi ha l'opció de reduir les tasques i temporitzar-les de manera adequada. 

En definitiva, ha estat un trimestre positiu en general: m'he refermat en la metodologia de l'any passat i ha estat un encert, els mòduls han millorat en preparació, en diversitat d'activitats i en una major transparència pel que fa al sistema d'avaluació. A més, he volgut fer l'esforç per reconduir-lo i donar-li el punt reflexiu que fa anys que busco per als meus mòduls, tot i que he anat massa de pressa. Però perquè això millori, haig de tenir en compte els aspectes següents:

- Reduir i temporalitzar adequadament les activitats d'avaluació.

- Els alumnes hauran de ser conscients de què se'ls avalua exactament i, sobretot, com se'ls avalua. Amb cada activitat que sigui important per a un treball d'autoavaluació del mòdul, s'explicitaran els criteris d'avaluació perquè els alumnes tinguin una pauta per a millorar les activitats. 

Aquestes millores en la programació i en l'avaluació han de servir per continuar en aquesta línia reflexiva i participativa, la qual ha de portar-nos cap a l'assoliment de l'objectiu final: la creació d'un portafoli del curs.

Sóc conscient que és un projecte que requereix una planificació a llarg termini, però no està de més començar a fer moviments per arribar-hi al més aviat possible. Aquest trimestre tot just he posat els fonaments i espero que el segon trimestre pugui reforçar els punts forts i, sobretot, els febles per tal d'assolir aquest gran repte.


Wikio

[036] El camí cap al portafoli de GES (1)

Després d'acabar el trimestre, és hora de comprovar, d'analitzar i de valorar la feina feta. Cal que comenti que ha estat un trimestre amb canvis substancials en tots els aspectes. Però un dels que volia millorar per sobre de qualsevol altre és l'avaluació. Però per poder millorar l'avaluació s'han de tenir ben organitzades les tasques d'avaluació i, evidentment, la seva progressió al llarg del trimestre.

Per això, tot seguit exposaré breument els continguts i objectius molt generals dels cursos del 1r trimestre (excepte el de català D); i després passaré a valorar els punts forts i febles de la seva avaluació a nivell general.

Mòduls de nivell 1 de GES

Llengua catalana 1: En aquest mòdul hem treballat les habilitats de comprensió i expressió oral i la lectura expressiva. La finalitat és que l'alumne sigui capaç de comunicar-se amb seguretat en situacions del dia a dia (acadèmiques, laborals o socials en general); i que, al mateix temps, sigui capaç de reflexionar i millorar les seves activitats orals.


Activitats del mòdul:

Llengua castellana 1: L'objectiu fonamental ha estat treballar la comprensió lectora i l'expressió escrita a través dels textos periodístics, no literaris i propis de la societat digital. A més, he procurat que valoressin els seus propis textos i activitats a partir de pautes de revisió i activitats de reflexió.


Activitats del mòdul: 

Mòduls de nivell 2 de GES

Llengua catalana 3: Ens hem centrat en el procés d'elaboració de textos argumentatius orals i escrits, seguint les tres fases necessàries: planificació, redacció i revisió. A través de les activitats proposades i de la metodologia emprada, els alumnes han adquirit eines per a crear textos argumentatius. Però també hem procurat que guanyin autonomia, anàlisi i reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre.


Activitats del mòdul:

De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més activa per als alumnes, extrec unes conclusions que n'explicaré en el següent post.

Wikio 

[031] Reflexions després del tancament del curs 2010-11

Com a resum del curs, escriuré un post en què valoraré el curs a mode de memòria. Parlaré de molts temes en general sense concretar-ne cap, ja que em reservo la reflexió més profunda per al meu portafolis docent. Així doncs, començo:

a) UNITATS DIDÀCTIQUES
.

Han estat força atractives i completes, afegint sempre que ha estat necessari eines TIC (blogs, xarxes socials, wikis, generadors de còmic, etc.). He millorat en la seva majoria les unitats dels anys anteriors i m'haig de replantejar canvis en la unitat de GES 1 de les rondalles. Enguany, els alumnes han suggerit un canvi de temàtica i ho tindré en compte per al curs vinent. A més, haig de treure un major rendiment als recursos ortogràfics que he proposat al llarg del curs. Cal que aquesta vessant normativa esdevingui transversal al llarg dels mòduls i és un dels punts que hauré de rumiar pel proper curs.
.

Un altre aspecte destacable de les unitats didàctiques és que la gran majoria tenien l'enfocament comunicatiu com a base, el qual es tradueix en activitats que busquen la millora de la comprensió i de l'expressió orals i escrites en contextos reals. Estic content perquè fa anys que intento assolir l'enfocament comunicatiu com a base fonamental del meu segell docent. I aquest és el primer curs que he aconseguit aplicar-lo en tots els mòduls. Ha estat una fita personal que caldrà millorar al llarg dels anys.

Vinyeta de Forges. Una manera força explícita i humorística de descriure l'enfocament comunicatiu.

b) METODOLOGIES

.

Les activitats portades a terme han estat revestides d'un enfocament comunicatiu, tal i com comentava anteriorment. I lògicament, això obliga a replantejar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, he procurat fer de guia, de negociador i de facilitador, al mateix temps que he cedit el protagonisme a l'alumne i a la manera com s'enfronta a la tasca. 

.

c) ASPECTES POSITIUS    
.

He pogut organitzar i elaborar unitat didàctiques específiques per a cada mòdul de GES, fet que m'ha proporcionat una bona base de treball per als propers cursos, així com noves idees per a millorar-les i per a crear-ne de noves.

.

Estic satisfet d'haver assolit uns fonaments comunicatius a les unitats didàctiques. De la mateixa manera, també m'ha semblat molt positiu i un aspecte a tenir en compte la vessant metacognitiva d'algunes tasques realitzades durant aquest curs. Tot plegat m'ha donat idees per començar a plantejar amb seriositat la implantació d'un portafolis de l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge i d'obtenció del títol de graduat escolar.

També crec que la incorporació d'eines TIC ja és un fet. Les experiències dels anteriors cursos han donat uns fruits molt sucosos durant aquest any. 

Tot i això, l'ús de les TIC no és la finalitat sinó el mitjà per arribar a l'objectiu. Per aquest motiu dosifico les TIC i el nivell de dificultat de la tasca per a que l'alumne sigui capaç de dominar aquesta eina i, també, sigui capaç d'assolir l'objectiu a través d'aquesta eina TIC.
.

Finalment, valoro positivament l'ús de les eines TIC que he tingut al meu abast (blog, PLE, portafolis docent, xarxes socials, etc.) per a aprofitar-les en l'anàlisi i la reflexió de la meva tasca docent. L'únic retret que li posaria és que són amants molt exigents. Per això, i de cara al curs vinent, hauria de trobar la manera de rendibilitzar les meves eines TIC a través d'una millor organització personal del temps. Penso que li puc treure més  suc del que inicialment pensava.

.

d) ASPECTES NEGATIUS

.

Hauria de lligar millor el sistema d'avaluació dels meus cursos. Arran d'algunes experiències al llarg d'aquest curs i per comentaris d'alguns alumnes, crec que els puc millorar i per això els revisaré a consciència. En aquest sentit, el curs vinent ja serà un pas endavant la inclusió dels criteris comuns d'avaluació en el document Normes d'Organització i Funcionament del centre.

Vull millorar l'aspecte formatiu de la meva especialitat; és a dir, la llengua i la literatura catalanes, la didàctica de la llengua i les TIC. La manca d'un pla organitzatiu i de gestió del temps en són els responsables. Aprofitaré el meu PLE per a aquestes tasques i procuraré gestionar-me millor el temps, veritable taló d'Aquil·les d'aquest curs.
.

Una altra qüestió és la meva decepció personal de les TIC com a eina de formació docent durant aquest curs. Des de fa mesos tinc l'estranya sensació que les eines TIC no m'han proporcionat el que jo esperava. Crec que les expectatives estaven pels núvols i allà s'hi han quedat. D'aquesta aventura en trec la decepció del Màster en Educació i TIC i la sensació de voler que les TIC em responguessin als meus dubtes de planificació i de gestió docent massa de pressa.

Per tant, crec que "baixaré del núvol" i em dedicaré a explorar el terreny 2.0 de manera més realista. Això també implica saber gestionar-les bé (necessito una bona base d'ús d'aules virtuals), un element aquest que també pot millorar per al curs vinent.

.

De ben segur que em deixo coses per comentar, però ja acabaran de sortir quan faci l'avaluació final del meu portafolis. I, és clar, això serà mereixedor d'un futur post. 
.

Bon estiu!

Wikio

[030] La fotografia com a eina lingüística (i II)

Amb una mica de retard us deixo amb les fotografies que els alumnes de GES 2 van realitzar per a l’exposició Fotolicus 2.0 com a activitat central del mòdul de Lengua castellana 3.

Fotolicus 2.0 - GES 2, Aula Oberta Tona (10-11)

El treball per dur a terme Fotolicus 2.0. va començar amb la divisió de la classe en tres petits grups de quatre persones. Cadascun d'ells va triar una temàtica diferent: dos d'ells tenien a veure amb el carnaval, mentre que el tercer grup va preferir fer un treball amb el que intentaven explicar sentiments només amb imatges. El resultat final va ser de bastant dispar, ja que dos dels tres grups no van acabar de treure tot el profit a aquesta activitat ni al seu tema. A més, a això s'ha d'afegir també el fet que els grups van haver d'enfrontar-se a un altre problema: treballar en grup. Encara que sembli una ximpleria això va resultar francament complicat i va anar per a mi el gran obstacle d'aquesta unitat.

 
Per a mi, l'activitat va ser bastant estressant en alguns moments perquè és com si dividís la classe en tres; o sigui, tres classes dins d'una classe. Vaig haver de conviure sempre des del principi fins a fins al final amb aquesta premissa, sobretot per no crear suspicàcies que no derivessin en els típics comentaris ("com que és el grup favorit", "estàs més temps amb aquest grup", etc.).

 
Tots ja coneixien l’objectiu general, on havíem d'arribar l'últim dia de classe. Però per arribar a aquest dia devíem sobretot organitzar-nos moltíssim, tant els grups com jo mateix. Al cap i a la fi un dels objectius d'aquesta unitat és el de saber treballar i organitzar-se en grup. Aquest punt crec que va ser el més feble. Cap dels grups excepte un va saber portar bé la distribució del temps. Per això a les classes vaig crear una rutina diària que servís per recordar totes les activitats que el grup havia d'anar realitzant al llarg d'aquesta classe i de les següents. Jo crec que va ser un encert per anar recordant els objectius principals i secundaris, per reconstruir alguns aspectes del treball que anaven creant, i per reforçar tota la teoria que vam veure en les classes anteriors al treball en si. A més, vam crear un blog com a quadern de bitàcola i del qual s’encarregaven cada membre del grup. 

Flyer de l'exposició fet pel grup Destroyers.

Com a aspectes negatius de la unitat, destacaria el fet de centrar l'atenció en alguns exercicis que tenien poc pes en l’avaluació final, però que després es van convertir en exercicis importants i fins i tot indispensables per al resultat final de l'activitat. Em refereixo a la creació de la publicitat de l'esdeveniment i que es va dividir de la següent manera: cada grup es feia càrrec d'una de les vies publicitàries que vam escollir; és a dir, un cartell, un flyer, i un díptic. 
Per homogeneïtzar el resultat final vam tenir diverses sessions destacades en les quals es van debatre com s’havia d’encarar la publicitat de l’exposició. Crec que van ser les classes més enriquidores i en les quals es va veure clarament la intenció d'aquesta unitat que, com deia anteriorment, tenia com a gran eix d'organització el treball en grup. No obstant això, centralitzar l'atenció en aquests objectius i en aquestes activitats que, en principi, no eren importants, va fer que es perdés de vista que el realment important eren les fotografies i les seves descripcions, tant denotatives com connotativa. 

Cartell de l'exposició fet pel grup Los Chukis [nd] Tifany.

Un altre element negatiu també va ser el de la predisposició dels alumnes a no aprofitar el temps. Això es deu al fet que ells mateixos no van saber gestionar el temps del que disposaven i això va portar a molts d'ells a un tipus de rutina bastant perillosa i contrària per poder complir els objectius del curs (poca concentració, contínues visites a Facebook, mala repartició d'obligacions per part de cada grup,...). 

Crec que hi ha aspectes bastant millorables (fixar i pautar els continguts de la unitat per a equilibrar els aspectes relacionats amb la publicitat i l’anàlisi de la imatge, controlar molt més l'organització a través del blog i de reunions durant la classe,...) i de cara al curs següent crec que els tindré molt en compte. 

Wikio

[025] En el clau!

Una manera molt senzilla i directa de dir que l'avaluació basada en estudiar i vomitar conceptes no funciona. 

Simplement genial, Calvin i Hobbes!

Wikio

[019] El difícil repte d'elaborar un text escrit (IV)

Sempre m'he preguntat quina repercussió tindrà la tasca que es realitza a l'aula. I crec que amb el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1, he pogut copsar fins a quin punt el resultat del treball pot anar un pèl més enllà i revertir de manera directa en la seva vida, atès l'objectiu del mòdul: realitzar textos de la vida quotidiana, com ara el correu electrònic, la carta formal, la redacció del currículum i la carta de presentació. 

I és que, amb l'objectiu d'anar més enllà, vaig preparar una sessió especial per a explicar aquests dos textos darrers, tan necessaris com importants a la nostra vida.

Gràcies a l'ajuda de dues responsables d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost, vam fer una classe per explicar com fer un bon currículum i una carta de presentació, per saber quins aspectes s'han de tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una entrevista de feina. A nivell lingüístic, i atès un dels objectius del curs (fomentar l'autonomia i l'autoavaluació en la creació de textos escrits),  vam incidir els avantatges i les limitacions de les eines lingüístiques que podem tenir a mà per millorar de manera autònoma l'expressió i l'ortografia (correctors, traductors, diccionaris online, Optimot, etc.) un cop s'acabi la formació del GES.

La resposta dels alumnes va ser molt positiva perquè van trobar un motiu, un lligam, una identificació entre la llengua i la seva experiència laboral. I aquest motiu, aquest lligam, aquesta identificació té un nom: enfocament comunicatiu.

La sessió va donar sentit a l'aprenentatge de la llengua, ja que les habilitats i competències que se n'extreuen d'una activitat així es posen al servei d'un objectiu real i que repercuteix en la seva vida diària. Segur que a l'hora de fer el currículum i la carta de presentació, l'actitud dels alumnes serà diferent que amb qualsevol altra mena de tasca, perquè ha deixat de ser un exercici de classe i ha passat a esdevenir una esperança per millorar la seva situació laboral. I és que la majoria dels alumnes que tenim a classe, malauradament, pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. I un currículum pot convertir-se en una oportunitat de treball.

Per tant, un bon enfocament comunicatiu ajuda a la motivació dels alumnes i a generar un interès per a la millora dels textos escrits, tant a nivell textual com ortogràfic. I amb aquesta experiència he tingut la gran sort de comprovar-ho.

Wikio

[017] El difícil repte d'elaborar un text escrit (III)

Hem arribat a la recta final del mòdul de Llengua catalana 2. I arribats a aquest punt, la valoració de la tasca és, inicialment, positiva. Els alumnes han adquirit el modus operandi dels treballs escrits: fer un primer esborrany, contestar la graella d'autoavaluació, rebre la correcció del professor, tornar a corregir el text i contestar la graella del segon esbós. I així fins que el text estigui correcte a nivell ortogràfic i estructural.

En aquest cas, la metodologia s'ha anat modificant a mesura que passava el mòdul, especialment la part d'autocorrecció. Crec que, com a element de millora, hauria de clarificar des del primer moment el funcionament de la part autoregulada. I és que, de fet, és l'element important en el meu plantejament d'aquest mòdul i penso que cal modificar-lo perquè pugui donar els seus fruits.

També cal que comenti que el sistema de correcció no és el clàssic de tota la vida; és a dir, el docent corregeix i marca els errors, els fa plenament visibles i dóna el text als alumnes. El meu objectiu és que els alumnes es responsabilitzin dels seus textos. Han de ser capaços d'analitzar i de reflexionar sobre la feina feta perquè en siguin conscients dels seus errors, però també dels seus encerts.

Per aconseguir aquest objectiu, he optat per implantar un codi ortogràfic i textual comú amb símbols per reconèixer la mena d'error que s'ha fet (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, idea inintel·ligible, desordre en l'exposició de les idees, etc.) perquè l'alumne el detecti, es pregunti què ha passat en cada cas i faci l'esforç de trobar la solució a l'error marcat pel professor. Aquesta manera de treballar la millora dels textos li dec a la professora de la UVic, la Mariona Casas, que ens el va mostrar en una sessió del Màster de Formació de Professors de Català per a Adults.

A més, una altra aspecte que introduiexo -evidentment- és el del repàs als problemes més freqüents. Entre totes les correccions, elaboro un top 5 de faltes d'ortografia i aspectes relacionats amb les propietats textuals. Com més coincidència hi ha entre els alumnes amb un error, més opcions té aquest error de ser el nostre número 1. És una manera entretinguda de tractar l'ortografia i fer-la passable. I tot plegat es consolida amb exercicis de repàs dels errors apareguts als textos. Des de fa uns anys, recomano la compra del llibre Ortografia catalana, de l'editorial Castellnou, ja que el trobo molt adient per als meus alumnes. Permet treballar de manera col·lectiva com de manera individual (autodidacta), fet que m'interessa especialment i que connecta novament amb l'objectiu del mòdul.

Per tant, aquest sistema combinat amb un procés d'autoavaluació pot ajudar a l'assoliment de l'objectiu que m'havia marcat i que comentava anteriorment. Però tot dependrà de la pràctica i de la profunditat amb la qual qualli la metodologia en els alumnes. Jo des del primer curs de GES -i en altres cursos de llengua catalana per a adults- ja l'aplico des del primer trimestre i la continuo aplicant en els meus treballs. Penso que, per sobre dels continguts, cal insistir en ensenyar habilitats i competències. I en el cas concret que he exposat en aquest post, considero importantíssim dotar els alumnes de recursos que els permetin enfrontar-se a l'escriptura d'un text, tot coneixent les seves aptituds (tant bones com no tan bones) i aplicant una metodologia que els ajudi a desenvolupar-les.

Cal, encara, més èmfasi, fer un treball encara més exhaustiu i de més envergadura (per exemple, que la resta d'assignatures, incloses les de ciències i de socials, apliquessin la mateixa metodologia als seus treballs de classe). Però la primera pedra ja s'hi ha posat. Ara esperem que en el recorregut del GES pugui aixecar i millorar la construcció metodològica que desplego als meus cursos de llengua.

Wikio