[052] Lectura en digital

 

Aquests dies de descans per festes nadalenques, m'he proposat posar-me al dia amb les lectures de llibres, textos i articles relacionats amb aspectes de didàctica de la llengua i de la literatura. Sé que no m'ho acabaré tot durant les vacances, però sí que volia començar per aquelles lectures que em poden servir per a preparar els mòduls del 2n trimestre. 

Una d'aquestes és Lectura en digital, un text que va publicar l'Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i dirigit cap al professorat. 

Entre altres aspectes, vol donar a conèixer estratègies que permetin una bona comprensió de textos en format digital. A més, no només teoritza sobre aquest tema, sinó que aporta recursos i propostes didàctiques als docents per tal d'aplicar aquestes estratègies a l'aula.

Val a dir que les estratègies que s'hi inclouen focalitzen el seu interès a cercar informació de textos digitals a través d'eines senzilles: planificació de la cerca, navegació precisa i concreta per la xarxa, utilització de les paraules clau adients o avaluació de la informació que s'ha recollit. 

Amb tot, Lectura en digital és un text necessari i que aporta idees per al treball didàctic de la comprensió oral en general. Però també esdevé un punt de partida per a la millora de la comprensió lectora digital en particular, una competència que ha de ser clau en el món actual que vivim.

[047] El mirall del portafoli docent: conclusions del curs 2011-12

Després d'acabar l'anàlisi i la reflexió relacionades amb la meva tasca docent al llarg del curs 2011-12, cal que comenti els aspectes més destacables.

Primerament, torno a incidir en la importància del portafoli com a eina de (re)coneixement de la feina feta, tal i com ja vaig fer l'any passat. I de manera més concreta, em serveix per passar comptes amb els objectius que em vaig posar abans d'iniciar el curs 2011-12.

Entre les reflexions més interessants -i comparant-les amb les del curs passat- es troba la que he fet al voltant de la millora dels cursos. L'objectiu era programar, modificar i revisar els cursos a nivell anual i no a nivell trimestral com fins ara. En el cas de GES, he valorat els continguts del mòdul i els he programat en funció dels objectius que s'hi han d'assolir. Malgrat que els mòduls són tancats, hi ha aspectes que es repeteixen i que cal reforçar o ampliar (gramàtica, tècniques d'estudi, comprensió i expressió oral i escrita, etc.) i he procurat tenir en compte aquest factor per tal de tenir un fil conductor on els continguts apareguessin de manera gradual. Fins i tot pels cursos nous (català C i català D) he volgut bastir-los amb uns objectius i una metodologia concretes que permetin la creació d'un itinerari que incideixi en els punts importants del curs.

Com a aspecte negatiu, no he tingut massa en compte els mòduls de literatura a l'hora de preparar la programació, com si fossin cursos a part.

Per tant, pel que fa a la modificació i revisió dels cursos a nivell anual, crec que he satisfet les expectatives. En funció de la feina feta els darrers anys, m'he quedat amb tot allò que ha funcionat i que permetia reforçar la idea d'homogeneïtat (avaluació contínua, sistema de correcció, activitats, metodologia, etc.). I he tingut en compte les valoracions dels alumnes d'anys anteriors, les experiències docents i el temps que podia dedicar al mòdul. Tot plegat ha de servir per configurar un itinerari sòlid però mutable gràcies a l'experiència viscuda al llarg del curs escolar.

-
Com a millora, hauré de construir i reforçar aquest fil conductor gramatical i textual per tal d'assegurar el compliment gradual del currículum, dels objectius dels mòduls i de seves les competències bàsiques.

A banda d'aquest punt, enguany he tingut la necessitat de (re)formar-me en la meva matèria, ja que he hagut de parir dos cursos de català que no estaven catalogats al projecte curricular del centre. Per això, vaig demanar assessorament a l'Aula d'Autoaprenentatge de Vic i em van ajudar força per encarar el repte de crear el curs semipresencial de català D. Malauradament, no hi vaig anar de manera assídua.
-
A diferència del curs passat, i atesa la necessitat de revisar continguts gramaticals d'alt nivell, vaig fer una repassada exhaustiva de la gramàtica catalana per tal de donar resposta als dubtes dels meus alumnes. 

-

Pel que fa a la formació en didàctica de la llengua i la literatura, ha estat justeta però continuada. Vaig donar-me de baixa de la revista Articles per motius econòmics. Però he procurat seguir atent a través dels blogs que segueixo i dels meus contactes a les xarxes socials. En aquest cas, el meu PLE ha servit de font d'informació. Enguany sí que li he tret el profit que l'any anterior no li vaig saber trobar.
-

Així, al llarg del curs he procurat llegir articles relacionats amb la pràctica reflexiva, amb la intenció de nodrir el marc en el qual m'agradaria desenvolupar el meu doctorat. Però la formació que tan clar tenia a principis del curs l'hauré d'aparcar per motius personals. En aquest sentit, haig de ser realista i sé que ara la meva situació personal (amb dues filles petites a casa) no em permetria seguir al 100% el procés del doctorat.

Sóc pacient i tinc clar que m'agradaria seguir aquest camí formatiu, però encara tinc rondant al meu voltant formatiu el màster en Educació i TIC (UOC). Ara per ara, no sé si l'abandonaré definitivament o el reprendré més endavant. Però estic segur que els estudis de doctorat poden satisfer les meves inquietuds professionals actuals. I encara ho veig més clar després dels productius contactes que vaig fer durant el curs amb professors molt experimentats en aquest àmbit (Olga Esteve, Joan Tomàs Pujolà), ja que em van donar idees per a la temàtica de la que podria ser la meva futura tesi doctoral.

Com dic, en tinc moltes ganes i si m'haig d'esperar un o dos anys més, ho faré. Mentrestant, puc fer petits gestos autoformatius per tal d'estar ben preparat en el moment que pugui fer el pas.

Per al proper curs, doncs, continuaré amb el reforç de la meva especialitat. I ateses les reflexions anteriors, seré més metòdic a l'hora de treure profit de l'autoaprenentatge en didàctica. Llegiré lectures pendents que tinc, en faré un resum i una anàlisi posterior per treure un profit de cara a la meva formació. També he tornat a subscriure'm a Articles, ja que m'han fet una bona oferta.

I per tal de no trobar a faltar la formació en Educació i TIC, reforçaré el meu PLE, estaré atent a les recomanacions dels docents a les xarxes socials i, fins i tot, els demanaré suport bibliogràfic a alguns dels meus contactes. No descarto tampoc fer cursets durant l'any com el que vaig fer d'Edmodo amb CiberEspiral.

Per acabar, aquest curs he volgut millorar la metodologia perquè els alumnes realitzin les activitats autoregulades. Enguany, aquestes activitats s'han centrat en la correcció gramatical de textos orals i escrits. Però crec que haig de millorar els aspectes de la gramàtica a la carta. No és que no hagi funcionat, però crec que no he estat clar en aquest sentit.

Malgrat tot, el tractament de la gramàtica en aquest mòdul ha estat intens, però, malauradament, diferent de la metodologia que volia posar a la pràctica a les classes. La idea és que la metodologia ha de potenciar l'autoregulació i ha de basar-se en el bastiment dels coneixements previs dels alumnes i l'assoliment d'eines cognitives i metacognitives que els permetin ser autònoms. L'objectiu és ben clar: que esdevinguin persones capaces de millorar els seus textos.

Com ja vaig dir, cal una revisió de la metodologia i apostar per una avaluació personalitzada, amb trobades amb els alumnes i els seus textos. Una bona iniciativa metodològica és apostar sense complexes per una avaluació amb portafoli gramatical en què l'alumne trobi respostes a la pregunta Com escric?.

Val la pena també renovar els criteris d'autocorrecció i acompanyar-los d'una bona base gramatical. En aquest sentit, cal fer una revisió dels continguts gramaticals que s'han d'assolir a cada curs i adaptar-los al grup classe. És una feina que pot funcionar gràcies a l'avaluació personalitzada i a la planificació dels cursos a nivell anual, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, com a objectiu per al curs vinent, modificaré la metodologia de les activitats autoregulades, els criteris que s'han de complir, així com la manera de posar-ho a la pràctica durant el dia a dia a l'aula.

Una de les curiositats d'aquestes reflexions és que, si les comparo amb les que vaig fer el curs anterior, ha millorat la meva relació amb les TIC. I penso que el motiu és que, al llarg del curs he sabut conviure-hi. He après a gestionar-les com a eina de (in)formació (el meu PLE és vital per a aquesta tasca, així com la comunicació amb altres docents via xarxes socials i webs col·laboratives). En aquest sentit, cal que recordi que, gràcies a la divulgació de continguts a Internet, he conegut docents amb qui compartir experiències i projectes molt interessants. Fins i tot, vaig tenir l'oportunitat de participar a les Jornades sobre Literatura i TIC, celebrades a la Universitat de Lleida el passat mes d'abril.

A més, aquest any he utilitzat de manera més raonada i pragmàtica les TIC. És fàcil deixar-se portar per aplicacions, softwares, xarxes socials i altres xuxes 2.0. Però en el meu cas, i atès el dubte que tenia de la disponibilitat de l'aula d'informàtica, he preferit curar-me en salut i ajustar l'ús de les TIC al màxim possible. I els resultats han estat positius.
-

El protagonisme 2.0 se l'ha emportat la xarxa social educativa Edmodo, eix d'alguns cursos que m'ha permès treballar online amb els alumnes i mostrar una àrea de treball que, en el futur els pot resultar útil per a una formació online. Les tasques realitzades amb Edmodo han funcionat segons el grup i l'activitat. En cap cas, però, l'he fet servir com un substitut de les classes presencials, sinó que s'havia de veure com un espai complementari a la formació presencial.

Per al curs vinent, continuaré amb l'aplicació del reforç d'una xarxa social educativa (Edmodo, RedAlumnos) per a determinats cursos de llengua i literatura. I també seleccionaré i insertaré les eines TIC necessàries i pràctiques que serveixin per a l'assoliment dels objectius del curs a nivell de competències digitals.
-

-
Per a això, tindré en compte la disponibilitat de les aules d'informàtica i si els alumnes tenen Internet a casa per tal de garantir l'accés a les tasques online i a la consulta de material del curs o mòdul. I, evidentment, el grau de coneixement de les eines informàtiques dels alumnes per tal que tothom pugui treure'n profit. Crec que pot ser una bona eina per habituar-los als entorns online i per a despertar la seva autonomia.

En conclusió, considero que aquest any he assolit satisfactòriament amb els objectius acadèmics i formatius que m'havia plantejat per a aquest curs. Ara toca afrontar-ne de nous. I en tinc moltes ganes!

Wikio

[018] La fotografia com a eina lingüística (I)

A inicis del segon trimestre vaig llançar un repte als alumnes de l'assignatura de Llengua espanyola 3 de GES 2: organitzar una exposició de fotografia. Evidentment, la iniciativa va ser rebuda amb escepticisme, ja que el grup d'enguany és en general força complicat a nivell de comportament i de motivació.

A grans trets, la unitat didàctica que vaig posar en marxa i que arribarà al seu zènit el proper dijous 31 de març amb la inauguració al centre, té com a objectius principals:

- saber descriure imatges a nivell denotatiu i connotatiu.

- saber exposar i argumentar la lectura denotativa i connotativa de les fotografies realitzades pels alumnes.

- saber analitzar la tasca feta i reflexionar-hi.

- saber elaborar la publicitat d'un acte cultural (exposició fotogràfica).

- saber gestionar el treball en grup.

Tots aquests objectius s'han combinat amb una metodologia molt clara: els alumnes s'han de responsabilitzar del seu progrés i, per tant, han de gestionar els tempos de lliurament de les tasques. Mentrestant, el docent dinamitza, orienta, facilita i motiva els alumnes per assolir el repte amb èxit.

Així, les tasques que han realitzat en grups de 4 persones són les següents:

- realització d'un mínim de 4 fotografies originals per persona (16 x grup) al voltant de dos temes: la disfressa i sense paraules,

- acompanyar cada imatge amb un títol i una descripció denotativa i connotativa. Ha de tenir un mínim de 100 paraules. Les descripcions s'han de lliurar en castellà i en català,

- redacció d'un post diari al blog de l'assignatura que expliqui què s'ha fet durant la sessió, analitzar la tasca realitzada pel grup i reflexionar-hi, 

- creació d'un díptic, un flyer i un cartell per fer difusió de l'exposició,

- preparació d'una exposició oral que expliqui el més rellevant a nivell d'elaboració del treball i a nivell connotatiu de les imatges. La podran fer tant en català com en castellà.

Dos dels aspectes en què més es va fer èmfasi van ser en la composició i els tipus de plans i enquadraments.

Prèviament a deixar via lliure als grups, els quals van ser escollits pel professor, vam fer unes quantes sessions pràctiques sobre les característiques de la imatge, vam pactar quin grup s'encarregaria de cadascun dels textos publicitaris proposats (flyer, cartell, díptic) i vam establir aspectes comuns de treball (destinataris de l'exposició, selecció del tema, nom de l'exposició, colors i tipografia per als textos publicitaris, creació del logo, etc.). 

Amb totes les peces de la tasca al taulell, el repte ja estava servit. Ara hauria de comentar amb detall com es van desenvolupant les activitats. Però em permetreu que ho faci en un proper post!

Wikio

[011] Canviarem l'escola?

Vull compartir una presentació feta per Jaime Olmos, professor que reflexiona i investiga sobre les possibilitats educatives de les TIC. Tot i treballar amb clientela diferent (ell, alumnes de primària i de secundària; jo, adults), em sento molt a prop de la seva causa. 

Darrerament, he viscut al meu centre sensacions molt semblants a les que a la presentació hi exposa. Però també sóc optimista i, malgrat que de vegades sembli que m'estampi contra un mur, faré mans i mànigues per fer pedagogia del canvi necessari que ha de fer el sistema educatiu i com les TIC poden ajudar a aquesta fita.

Gràcies, Jaime, per la presentació. M'anima molt saber que hi ha persones que comparteixen la mateixa causa.

TIC y EDUCACIÓN... ¿Cambiará la escuela?

View more presentations from Jaime Olmos.

Wikio

[010] Treballant amb el còmic (I)

Aquest trimestre estem treballant amb el còmic dintre del mòdul de Llengua castellana 2. L'any passat també vaig utilitzar aquest gènere per introduir el text narratiu i la lectura/interpretació de la imatge. Enguany, però, vull millorar l'experiència i enfocar les activitats amb l'objectiu de potenciar l'aspecte narratiu. 

Crec que el còmic és una fantàstica porta d'entrada cap a la lectura i que pot ajudar a la comprensió de les característiques dels textos narratius. El component visual i creatiu és un molt bon esquer per atraure els alumnes i motivar-los per a la bona consecució de les tasques.

Entre les activitats proposades, hi ha la ressenya d'un còmic i la creació d'un còmic a través de Pixton. I en propers posts ja tindré temps d'aprofundir-hi i explicar-les amb més calma. Avui només volia mostrar el primer resultat d'un exercici que hem realitzat aquests dies a classe: la creació d'un personatge inspirat en un llevataps. Què us en sembla?

Wikio

[009] Facebook com a eina de debat 2.0 (anàlisi d'una activitat)

Tot i haver entrat ja en el segon trimestre, voldria fer una mena de retrospectiva d'algunes activitats i aspectes metodològics que he portat a terme al llarg del primer trimestre. I començaré per una activitat 2.0 molt interessant i de la qual us en devia fa temps un post: el debat a través del grup de Facebook. 

Vaig portar aquesta activitat avaluable dins del mòdul de GESO 2 Llengua catalana 3, en el qual vaig treballar el text argumentatiu. L'objectiu principal de l'activitat era elaborar arguments i contraarguments breus en un context de debat virtual sobre temes d'actualitat. 


Vaig donar moltes voltes a l'entorn 2.0 que havia de suportar l'activitat. Vaig visitar llocs de creació de fòrums i no em van fer el pes. A més, m'interessava una eina fàcil d'utilitzar i que estigués a l'abast dels alumnes. I va ser llavors quan se'm va encendre la bombeta: Facebook.
Era la solució a diversos problemes: el 90% de la classe tenia perfil en aquesta xarxa social, bona part dels alumnes es connectaven habitualment, la facilitat d'establir un grup en pocs clics era notable. D'aquesta manera va néixer el grup Debat 2.0 (GESO 2 - CFA Tona).

La metodologia va ser molt senzilla: el professor servia l'activitat, però també moderava el debat i el dinamitzava quan el fil argumental s'esgotava. Procurava no intervenir gaire per cedir el protagonisme a la co-construcció del debat per part dels alumnes. 
Mentrestant, van ser ells mateixos els que havien de portar el pes de l'activitat amb les seves opinions.  

Temes que es van treballar amb el grup de debat de GESO 2 (CFA Tona)

Els vaig proposar tres temes de durada quinzenal cada debat i havien de fer entre 2 i 4 intervencions. Per agilitzar la discussió i procurar una participació activa, els vaig demanar que fessin intervencions curtes, que seguissin el fil del debat a l'hora de participar-hi i que estiguessin connectats per estar al cas de la conversa. 


Pel que fa a l'aspecte textual i ortogràfic, els vaig demanar que agafessin les intervencions pròpies d'un dels temes i que les corregissin i escriguessin en un document a part. Aquesta tasca ja l'hem realitzat sovint durant el curs anterior i, per tant, havien de seguir les pautes d'autocorrecció a través del llistat de símbols que ja coneixen (us dec un post comentant el sistema d'autocorrecció ortogràfica i discursiva).


Un fet que em va cridar l'atenció va ser que el grup va decidir per majoria que el grup de debat fos privat. És per aquest motiu que no podreu llegir les opinions dels alumnes.

La valoració de l'activitat és positiva, tot i que em van sorprendre algunes actituds dels alumnes. Per exemple, els alumnes que es connecten més a Facebook van passar del grup de debat. És a dir, deixaven missatges al seu mur, penjaven fotos, estadístiques d'enquestes xorres, però no tenien temps per entrar al grup de debat i, almenys, llegir els comentaris dels companys. I és que per més a l'abast que hi posi la tecnologia, això no garanteix l'èxit de l'activitat. I la tecnologia tampoc no va esdevenir com a element motivador, fet que vaig trobar frustrant en un intent de crear activitats engrescadores. Malgrat tot, però, el conjunt és satisfactori.

PUNTS FORTS

- Inicialment, va ser una activitat que va despertar interès.


- Molts dels arguments estaven  ben estructurats.


- Les intervencions es van ajustar al fil de la conversa.


- Gran quantitat de tipus d'arguments.


- Fluïdesa argumentativa, contraargumentativa, anàlisi, etc.


- Tècnicament, la creació del grup  i l'adhesió dels participants va ser senzilla i força ràpida.


- Com a eina de debat, el grup de Facebook va complir.




PUNTS FEBLES


- L'interès per l'activitat va minvar amb el temps.


- Alguns alumnes no van participar, malgrat estar connectats assíduament.


- Evidents símptomes d'apatia davant l'activitat per part d'alguns alumnes.


- Vaig trobar a faltar un millor sistema de distribució dels missatges per part del grup de Facebook (els missatges apareixen un darrere de l'altre, però no els subindexa).


- Alguns dels temes seleccionats no van quallar entre els alumnes.

Wikio

[002] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (i II)

La idea de crear el meu ple va sorgir després d’una sessió del Màster de Formació de Català per a Persones Adultes de la UB realitzada per l’Enric Serra, professor de la UAB. Va explicar-nos les possibilitats didàctiques del web 2.0 i com aquest ha generat noves conductes en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. I el clar exemple és l’auge del PLE (entorn personal d’aprenentatge) entre els alumnes i els docents com a eina (auto)formativa. I després d'aquella sessió, vaig adonar-me que el PLE seria una eina molt útil per al desenvolupament de la meva tasca docent.

No cal que recordi com és de necessària la formació per a un docent. Fins fa pocs anys no m’havia aturat a pensar en la meva formació com a professor. Però sortosament un sisè sentit em va advertir que calia una sacsejada important. Per això vaig matricular-me al Màster. I durant el curs vaig aprendre una lliçó molt senzilla però alhora vital: necessitava més formació.

Malauradament, les opcions formatives en el meu centre eren (i són) escasses, fet que em va obligar a buscar altres vies, i més després d’haver acabat el màster. Per això, a part de subscriure’m a la revista Articles i continuar amb la formació (m’he matriculat al Màster en educació i TIC a la UOC), vaig decidir que era el moment de construir el meu PLE.

Una imatge del meu humil PLE

Tal i com jo l’entenc, el PLE representa el paradigma de la perpètua (auto)formació. O el que és el mateix: un PLE ben gestionat pot suposar un bon suport per a l’aprenentatge al llarg de la vida. I aquesta va ser la motivació que em va empènyer a construir el PLE. No és la meva intenció explicar ara les seves virtuts, sinó comentar-vos què suposa des de la meva experiència haver creat el meu PLE:

- Obtenir una font acurada i filtrada dels webs i blogs que poden ajudar-me en el camp de la formació d’adults.

- Estar informat puntualment de qualsevol qüestió relacionada amb la formació d’adults i amb l’ensenyament-aprenentatge de llengües (cursos, màsters, conferències, simposis, actualitat, articles, novetats editorials,  recursos, informació, les TIC aplicades a la formació per a adults, ...).

- Tenir la possibilitat de compartir tota aquesta informació amb altres docents, gràcies a les xarxes socials (Twitter, Facebook, ...).

- Opinar, comentar, analitzar i reflexionar sobre les informacions que m’arriben a través del PLE. A més, pot servir com a plataforma de difusió i de desenvolupament de la meva tasca docent.

- Gestionar millor la informació, fet que suposa un estalvi de temps.

Exemple de PLE (extret de https://sites.google.com/site/microtallerstac/)

Evidentment, la construcció d’un PLE pot resultar fantàstic, però també comporta uns efectes secundaris no tan positius. Així, i atès que el meu PLE és per a tota la vida, hauré de cuidar-lo i actualitzar-lo sovint en funció de les meves necessitats docents. Cal que quedi clar que la construcció d’un PLE no s’acaba mai, sinó que evoluciona, talment com nosaltres. Si s’entén que el PLE és una projecció virtual dels interessos i necessitats com a formador de persones adultes, és lògic pensar, doncs, que el PLE també s'ha d'actualitzar. Per tant, mantenir-lo requerirà molta força de voluntat.

De la mateixa manera, també serà necessària una bona dosi d’organització per seleccionar, resumir i compartir les fonts del meu PLE. És a dir, caldrà la creació d’una rutina per consultar i per gestionar el volum d’informació que s’emmagatzemarà dia a dia. Però malgrat aquests punts negatius, jo veig el got mig ple (perdoneu el joc fàcil de paraules!).

Amb tot, el meu PLE s’ha convertit en poc temps en un punt de de referència important per a la meva formació, els fruits de la qual han de repercutir en la millora docent. Poc a poc el vaig millorant perquè encara l'estic desenvolupant. Ara el meu principal objectiu és incorporar el PLE a la meva rutina diària. I quan passi un temps prudencial, faré una valoració més detallada.

Wikio

[001] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (I)

He fet el cop de cap i he aprofitat les vacances per crear dues eines que m'ajudaran en la meva tasca docent: el meu PLE (Personal Learning Environment) i el meu portafoli. La primera ja està en marxa, mentre que la segona és la que més maldecaps m'ha portat ja que, a la dificultat de construir-la des de zero, he volgut fer-la digitalment.

Per a crear el meu portafoli digital he confiat en Mahara, un espai web dissenyat per a complir la missió de portafolis acadèmic però també docent. Però, a diferència d'altres eportafolis, aquest té el component de les xarxes socials, un element que està a l'ordre del dia. En el cas de Mahara, dóna l'oportunitat de crear comunitats, xarxes d'amics amb els que es poden compartir els teus arxius, els teus vídeos i les teves reflexions.

Els maldecaps dels quals en parlava abans no han vingut perquè Mahara sigui complicat de gestionar, sinó per la meva impaciència. Tenia moltes ganes d'enllestir el meu portafoli però, com és evident, posar-lo en marxa requereix una definició acurada del punt de partida del docent (On sóc? D'on parteixo?), un gran coneixement de les habilitats personals, i una anàlisi de les necessitats com a docent. Quan em vaig adonar d'aquesta veritat, la construcció del portafoli va ser una bassa d'oli.

Haig de passar encara les dades del portafoli inicial al Mahara. Quan acabi aquesta tasca, el següent pas serà integrar-lo en la meva rutina docent. D'aquesta manera podré esprémer-li tot el suc i fer bones les meves favorables impressions sobre aquesta eina. Del PLE, ja en parlaré en un altre moment.

Wikio