Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autoregulació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autoregulació. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de novembre del 2011

[035] Refermant la metodologia: recursos per a un aprenentatge reflexiu i competencial



L'estiu passat, i després de fer el rigorós examen de consciència del curs 2010-11 a través del meu portafoli docent, vaig començar a revisar les unitats didàctiques per a cada curs. Abans, però, vaig fer una repassada a qüestions teòriques per tal d'acotar millor els cursos del 2011-12 a l'enfocament educatiu que des de fa temps procuro aplicar a l'aula.


Així que vaig tornar a clicar a ARC, com he fet tantíssimes vegades aquests darrers anys. Aquesta és una web de la Unitat d'Educació Permanent que té com a objectiu orientar els docents de persones adultes cap a un aprenentatge i una formació competencials dels nostres alumnes. Per entendre'ns, l'objectiu és establir una base metodològica per a crear el que anomenen alumnes competents. I això significa -i cito textualment les paraules que apareixen a la web- que "ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació". 


Així, a ARC trobareu material teòric, metodològic i recursos que aprofundeixen en aquesta manera d'entendre la formació per a adults. I aquest aprofundiment és total, ja que hi ha reflexions relacionades que transcorren per tots els estadis del procés d'ensenyament-aprenentatge: des de la creació d'unitats didàctiques i cursos basats en competències bàsiques, fins al sistema d'avaluació, passant pel seguiment de l'aprenentatge dels alumnes, el treball de'establir un bon clima a l'aula o l'autonomia de l'aprenent, etc. 


A més, es poden trobar experiències docents, seqüències didàctiques (especialment per als  cursos de GES) en les quals s'aplica aquesta metodologia;  i veure vídeos o presentacions de conferències realitzades per Neus Sanmartí, Joan Tomàs Pujolà, Josep Vidal i Olga Esteve.

La llàstima, però, és que la web sembla abandonada (els darrers links són del març del 2010). I és una llàstima perquè ha esdevingut en els darrers anys una font molt abundosa per a millorar la meva base metodològica. És per això estic en deute amb ARC, per tota la (in)formació obtinguda en aquesta web, especialment els articles relacionats amb la pràctica reflexiva, temàtica de la qual Olga Esteve n'és una experta. 


Crec que havia de reconèixer la vàlua d'aquesta web i de la gran tasca que s'ha fet. I espero que el seu abandonament  no sigui etern. Seria una llàstima que no es continués actualitzant, ja que en el (sub)món de l'educació per a adults, descobrir ARC va esdevenir un revulsiu que apuntava a un concepte d'educació més proper, més real. 


Per això, i perquè no em descuidi, abans de començar el curs escolar, repasso alguns articles per continuar ben ferm en les meves creences metodològiques i en la meva construcció com a professor d'adults.

dijous, 27 d’octubre del 2011

[034] #nousreptes



Inauguro els posts d'aquest curs després d'un temps d'inactivitat per habituar-me als que, sens dubte, seran els #nousreptes per a aquest curs 2011-12. Ha estat un mes i mig en què m'he acostumat al nou horari i he començat a posar en marxa alguns dels objectius que m'he proposat. Tot seguit passo a explicar de manera breu tot el que he engegat aquests gairebé darrers dos mesos. 

Primerament, noto de manera satisfactòria la tranquil·litat de no cursar el doctorat, almenys de manera imminent. Això ha permès focalitzar tota l'atenció a l'inici del curs i a tot el que aquest fet comporta: preparació de classes, materials, atenció als alumnes, ordenació d'expedients, posada en marxa del GES, etc. 


Ara per ara, la idea és mantenir aquestes bones sensacions i aquest esperit per assolir alguns dels objectius del curs, tot i que fins i tot això ja ho he començat a fer. Per exemple, millorar i ajustar l'organització i la planificació de les unitats didàctiques dels cursos, així com afegir les propostes o idees que sorgeixin per a tenir-les en compte de cara a propers cursos.

També he apostat fort per trobar una plataforma de comunicació i de col·laboració amb els alumnes, però que serveixi també com a espai de proves per a treballar tasques a través de les TIC. Aquesta via, a manca de formació pràctica en Moodle (no en el funcionament i gestió, sinó en la seva creació) i, sobretot, per la manca d'una plataforma d'aquestes característiques al centre; és la xarxa social educativa Edmodo, de la qual en parlaré en un altre post amb calma.


I, finalment, vull investigar en l'aplicació d'eines metacognitives per a millorar la meva metodologia d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta serà una de les meves obsessions per a aquest curs, ja que darrerament estic repetint metodologies i actituds que ja l'any passat no em van convèncer. I no m'agrada.
.
Per tant, aquest post ha de servir com a punt d'arrencada per saber què faig, com ho faig i què em queda per fer, que no és poca cosa! Però sobretot ha de servir per saber millorar tot el que he fet i tot el que faré. 
-
O sigui que enguany posaré de moda el hashtag  personal #nousreptes per no oblidar el meu compromís amb la meva tasca docent. 
.
Som-hi!


Wikio

divendres, 3 de juny del 2011

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul. 


Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan  estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!
Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i  voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.


Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip. 
Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.


Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

Wikio

divendres, 20 de maig del 2011

[026] El difícil repte d'elaborar un text escrit (i V)

Volia escriure algunes línies per valorar la unitat didàctica que he portat a terme durant el 2n trimestre i  de la qual ja n'he parlat força en aquest blog. 

Després de tancar el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1 valoro positivament la tasca realitzada. És el segon any que el repeteixo i crec que hi ha aspectes que s'han millorat, com ara:

- focalitzar l'atenció en textos de la vida real (carta formal, correu electrònic, currículum, etc.)
-
- emmarcar les tasques fora de les parets de l'aula.
-
- complementar la part de correcció de textos amb eines d'autoaprenentatge.
-
- consolidar la idea del portafolis del mòdul i la tasca d'aprenentatge reflexiu.
.
- aprofundir en les propietats textuals.
.
- mostrar eines per a la creació d'un text escrit (planificació, redacció, revisió).

Tanmateix, però, crec que de cara al curs vinent, podria tenir en compte:

- millorar la complementació de la correcció amb el repàs de les normes gramaticals i ortogràfiques.
.
- ampliar el temps de la correcció amb més presència del llibre Ortografia Catalana com a base de l'autoaprenentatge normatiu.
.
- acotar els lliuraments dels treballs.
.
- fer més pedagogia de l'aprenentatge reflexiu entre els alumnes.
.
- aprofundir més en el portafolis, en l'autoavaluació i en els criteris d'avaluació final.
.
- valorar la possibilitat de fer un projecte més ambiciós amb el portafolis amb la creació de portafolis de curs.

En conclusió, el mòdul continua tenint moltes possibilitats i, a més, encetarà una nova via d'investigació sobre el portafolis com a eina d'aprenentatge al llarg de la resta d'assignatures de llengua de tot el curs.

Wikio

dimarts, 3 de maig del 2011

[023] Explica'm una rondalla (I)

Explica'm una rondalla és el fruit del treball de pràctiques que vaig elaborar l'any passat en el marc del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults a la Universitat de Barcelona (UB).

Amb aquesta unitat pretenc que els alumnes sàpiguen realitzar una narració oral d’un conte, fent ús dels elements i les característiques formals de la rondalla. L’objectiu final és que els alumnes siguin capaços d’explicar oralment una rondalla de forma adequada, correcta, cohesionada i coherent a un grup de nens/nes entre 3 a 6 anys. 
De la mateixa manera, es vol aconseguir que els alumnes siguin conscients del seu progrés com a narradors de contes i que això els ajudi a aconseguir un bon domini de la llengua oral.

La unitat està emmarcada en el mòdul de GES anomenat Literatura, en què es treballa la història de la literatura catalana des dels seus inicis fins a la Renaixença (segle XIX). I atès que condensar tants segles de literatura catalana en només 35 hores és una temeritat, he optat per seleccionar un aspecte concret –la literatura popular- i treballar-lo a fons, sempre de manera pràctica.

Les característiques orals intrínseques de la literatura popular permeten un treball de l’expressió i de la comprensió orals molt interessant. Al mateix temps, també permeten un aprofundiment en el treball encetat ja en el primer trimestre amb la lectura de monòlegs (lectura expressiva). La diferència, però, és que ara s’ha afegit l’element d’autoavaluació i d'autoregulació per consolidar les estratègies i els recursos dels alumnes en una intervenció oral.

Enguany, però, hi ha canvis: no hi haurà públic en la tasca final (tot serà enregistrat en vídeo), he inclòs un exercici d'escriptura d'una rondalla col·laborativa i faig més èmfasi en l'escalfament previ a l'exercici oral. A més, els alumnes tindran tot el material compilat en forma de dossier del curs, fet que facilitarà la tasca d'organització del material com de correcció. L'he penjat per compartir-lo amb tothom qui el vulgui. Espero que us en resulti útil.