[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia. 

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual. 

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport. 

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.

Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques. 

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.

[078] - Amb molta correcció!

Enguany tinc com a objectiu revisar les activitats lingüístiques perquè s’ajustin a l’aprenentatge basat en projectes. I, sobretot, perquè casin amb el meu cavall de batalla personal: l’adquisició d’eines lingüístiques i metalingüístiques per millorar la consciencia d’ús de la llengua. I després de les experiències que he tingut durant els dos trimestres, he redescobert una bona aliada: la correcció.

No és la primera vegada que preparo activitats relacionades amb la correcció. Fins ara li he donat força importància al treball de revisió de textos, sobretot durant el procés de lliurament de les primeres versions d’un treball oral o escrit. Però aquest curs n’han coincidit unes quantes que m’han servit per copsar les reaccions dels alumnes. I val a dir que m’han sorprès gratament. Perquè la correcció obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

És, doncs, una eina per qüestionar-se els textos que llegeixen o que creen. I els alumnes han respost amb curiositat, amb diàleg i amb interès a aquestes activitats, les quals també ajuden a aprofundir en els conceptes lingüístics del mòdul, a polir la gramàtica personal i esmenar els seus vicis. En definitiva, els vol fer conscients de l’us de la llengua i de l’adquisició que en fan.

Per no estendre’m gaire, passo de seguida a explicar aquestes activitats:

Dictats

Confesso que sóc enemic del dictat tradicional. I això que, sorprenentment, a la majoria dels alumnes els agrada. Però un altre dictat és possible i és el que he posat a la pràctica: dictats a veus, creatius, en grups, … El fet de capgirar la sempre feixuga tasca del dictat ha suposat la descoberta de multitud d'opcions per treballar l’ortografia i l’expressió escrita, al mateix temps que els alumnes s’ho passen bé.

Revisio de textos

Normalment als alumnes se’ls oblida revisar els textos que realitzen. I amb tasques com les que he proposat aquest trimestre he volgut incidir en la importància de lliurar els textos ben polits de faltes i ben construïts. Així, vam corregir anuncis sense censura ortogràfica ni expressiva, la carta de Belén Esteban i altres textos extrets de la realitat que ens envolta.

El treball va ser molt interessant perquè van sortir dubtes i preguntes relacionades amb la planificació del text, el registre lingüístic, la millora dels textos escrits, les propietats textuals, etc. Sembla, doncs, que aquestes activitats ajuden a conscienciar-los que som el que escrivim, que els nostres textos reflecteixen el nostre caràcter i diuen molt més de nosaltres que no ens pensem. 

Gamificacio de l’ortografia

No tinc experiència amb activitats de gamificació, però vaig voler provar-ne una per conèixer la reacció dels alumnes. I vaig preparar un concurs per parelles per esbrinar qui en sabia més sobre la B i la V. La resposta va ser molt satisfactòria i la competència sana entre ells va fer d’aquesta activitat una bona eina per treballar i memoritzar un dels maldecaps ortogràfics dels alumnes. Va ser una bona manera també de connectar el concurs amb els mems ortogràfics que havien creats dies enrere, ja que van servir de "xuleta".

És evident, però, que no només es tractava de portar a terme l'activitat. Gràcies a la lectura Reparar l'escriptura (Didàctica de la correcció de l'escrit) de Daniel Cassany, vaig adonar-me del potencial que té la revisió i la posterior reflexió que se'n fa. Per això, cadascuna d'aquestes activitats acabava sempre amb el mateix eslògan: corregir i classificar.

Sí, els alumnes havien de corregir els errors prèviament comentats i, després, classificar-los en calaixos gramaticals: ortografia, morfosintaxi, lèxic i textual. Finalment, i després dels comentaris pertinents, analitzàvem els motius i fèiem evidents a través del mur de l'ortografia de classe; però també deixant constància de tot plegat al portafoli. Amb aquesta col·lecció de mostres, els alumnes s'adonaven dels errors gramaticals i de la freqüència amb la qual l'acostumaven a fer. Però més important que tot això és que es feien conscients del problema i havien de buscar la millor opció per tal de solucionar-lo.
 

Així doncs, els processos que posen en marxa aquestes propostes han obert un ventall de possibilitats que cal continuar investigant. De fet, vull millorar-les i, fins i tot, afegir-ne de noves per treballar els objectius gramaticals del mòdul de manera informal, divertida i arrelada a la realitat, a la curiositat i a la voluntat dels alumnes.

D’aquesta manera, els alumnes podran forjar-se una base lingüística que els permeti una millor comprensió dels conceptes que es puguin treballar al curs i que són la clau per assolir-ne el repte. I si a això li afegeixo l’explicitació al portafoli dels coneixements adquirits, podria obtenir una combinació guanyadora perquè construeixin estratègies pròpies que millorin la revisió de l’expressió escrita i tractin allò que han creat amb responsabilitat. I és clar, amb molta correcció.

[077] - Les cendres del primer trimestre

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge.   

Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.

Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.  

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.

Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.

Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)

I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).

Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.

[075] - El portafoli: primera avaluació

Després de tancar el primer trimestre amb el portafoli en marxa, puc fer una valoració de la incidència que ha tingut a l'aula.

Primerament, l'ús del portafoli sumat a les rúbriques, les converses, les entrevistes i l'assoliment d'un repte com a eines d'avaluació és excel·lent. Ha esdevingut l'eix de l'evoluació. Però cal ressaltar que als grups de GES 1 ha funcionat millor. Atès que els temps de dedicació als mòduls són més curts fa que l'hàbit d'escriure diàriament s'adopti de seguida. 

Per altra banda, i per la mateixa causa, no hem pogut materialitzar un dels projecte d'aquest trimestre: l'exposició dels bons records (una seqüència didàctica que procuraré explicar en una altra ocasió).

En segon terme i malauradament, a GES 2 el portafoli ha necessitat força pedagogia i treball de conscienciació constant entre alguns dels alumnes dels grups de Centelles i de Tona. Ha estat una tasca feixuga fer que s'acostumessin a escriure cada dia. Els comentaris típics eren que no entenien per què havien d'explicar el que havien fet a la classe, no sabien què dir, ... 

En resum, els feia mandra perquè estan acostumats a un aprenentatge bulímic. Mai en cap moment de la seva vida acadèmica s'han plantejat què aprenen i com aprenen. En aquests casos, doncs, hauré de ser més incisiu per tal de convéncer de les bondats del portafoli i, en  general, d'aquesta metodologia.

Haig de confessar -com ho he fet a les classes- que anava perdut en la implementació del portafoli lingüístic a GES. Però dia a dia he millorat l'artefacte, l'he posat a prova i l'he anat ajustant en funció de les necessitats de l'aula. M'ha anat molt bé en aquest sentit la lectura del llibre Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje, d'Elena Barberà Gregori i Elena de Martín Rojo (UOC 2011) per posar les bases d'aquest projecte.

Tot i la satisfacció d'haver obtingut bons resultats amb l'actual versió de portafoli, encara puc fer-hi millores, com ara:

- revisió de les preguntes del diari d'aula;

- cerca d'estratègies d'acostament d'aprenentatges i habilitats anteriors amb les adquirides al llarg del curs;

- difusió de pedagogia del portafoli entre els alumnes;

- elaboració conjunta entre docent i alumnes del guió del portafoli;

- millora dels criteris d'avaluació del portafoli;

- determinació conjunta de conclusions per establir l'aprenentatge lingüístic futur.

I és que el portafoli ha de ser un organisme viu, capaç de mimetitzar-se amb l'alumne per esdevenir mirall d'autoconeixement didàctic i reflex del procés d'aprenentatge lingüístic. Espero, doncs, fer-lo créixer!

[073] - El portafoli lingüístic de GES

Volia compartir amb vosaltres el portafoli que estic utilitzant aquest curs amb els alumnes de GES. La finalitat és senzilla: fer conscient el progrés i la millora de l'aprenentatge lingüístic.

És la primera vegada que construeixo un document com aquest i he volgut seguir pautes i criteris bàsics, funcionals i que estan al meu abast. Així, m'he basat en el Portafoli europeu de les Llengües i en portafolis docents que jo, personalment, faig servir. A més, també he utilitzat eines d'autoavaluació de tasques del CNL. 

Com tot en aquesta vida, és una eina oberta al canvi i a la transformació, adaptable a qualsevol situació i tot terreny.

Si us plau, feu difusió d'aquest document amb responsabilitat. És a dir, digueu d'on l'heu tret, compartiu les experiències, comenteu-les, suggeriu canvis, etc.  

Aquest és el meu regal per a aquestes festes. Espero que us agradi.

Portafoli de llengües GES (versió 1.0) from Josep Miquel Arroyo Baena

[072] Cap a l'evoluació

Una de les meves obsessions com a docent és la planificació de l'avaluació. La considero la pedra angular del curs, l'element bàsic abans de fer qualsevol altre pas per a programar. No puc fer res sense saber què avaluaré i com ho faré.

Però en tots aquests anys no he trobat la fórmula màgica que harmonitzi metodologia i avaluació. I em temo que serà una batalla permanent. Perquè de ben segur que no es tracta de trobar una fórmula, sinó adequar la millor avaluació per a cada curs. Per aquest motiu he procurat millorar l'avaluació any rere any. 

Fins ara, avaluava dues vessants: la tasca final i els processos metalingüístics. Però després de moltes experiències, vaig adonar-me que poc a poc abandonava la reflexió metalingüística per pura desídia. Jo diria que, possiblement, l'alumne no ho entenia del tot  (a la majoria els interessava la nota i prou). A més, crec que mai he sabut fer visible la connexió de la tasca amb l'aprenentatge de llengües. Aquesta frustració l'he arrossegat durant anys i per això li vaig declarar la guerra. Estava cansat de sentir com es diluïa una marca de la casa: fer visibles les respostes a per què aprenc així i com ho puc millorar. O el que és el mateix, l'aprenentatge reflexiu.

D'aquesta manera em vaig trobar al cap del carrer... fins ara. Si fer coses diferents a l'aula ha de tenir una avaluació a mida, això només significava una cosa. Així que m'he omplert de coratge per desenvolupar el portafoli lingüístic a les classes de GES com a eina d'avaluació. Sempre he pensat que fer coses diferents a l'aula genera reflexió i aprenentatge de molta qualitat. I tot a través de la valoració del procés. 

Per tant, la recolecció d'aquesta informació em permet obtenir una radiografia de l'evolució lingüística de l'alumne molt clara. Tot plegat es pot compilar al portafoli gràcies a les evidències de l'aprenentatge, a entrevistes personalitzades, al pacte dels criteris d'avaluació amb la classe, a la creació de rúbriques, etc. 

Ja fa uns mesos que he pogut desplegar-lo i n'estic molt content. Ara sí podré valorar la dedicació, l'originalitat, l'esforç i, sobretot, el progrés en tots els sentits, tal i com jo desitjava. Per ara, alguns resultats em conviden a ser optimista. En aquest sentit, la implicació de la majoria dels alumnes ha estat impressionant. Jo aprenc al mateix temps que ells a fer servir el portafoli com a eina d'avaluació. I no em fa por equivocar-me o rectificar, adequar l'eina a les seves necessitats i inquietuds. Ha de ser tan flexible i heterogeni com ells.

 

En definitiva, amb el portafoli com a eina d'avaluació tindré proves tangibles perque d'una vegada per totes els alumnes avancin cap a un aprenentatge de present i, sobretot, de futur. D'això se'n diu evoluació.

[071] En (re)construcció metodològica

Fa setmanes que preparo els terrenys del nou curs 2014-15. És un espai on hauré de construir la metodologia que faré servir amb els alumnes, especialment amb els de GESO. Pel que fa a la resta de cursos, intentaré mantenir-la aixecada, tot i que l'hauré d'adaptar a uns objectius menys prosaics, com ara la superació d'una prova (grau superior, nivells A, C i D de català).

Sigui com sigui, aquesta metodologia estarà fixada sobre quatre pilars fonamentals:

1) L'alumne com a protagonista

La implicació de l'alumne (com a individu i com a membre d'un grup-classe més ampli) ha de ser cabdal. I perquè se senti com a protagonista, cal engegar eines de democratització de l'aula perquè prengui decisions en el seu aprenentatge. Com a professor, haig d'estar amantent a copsar les inquietuds i saber gestionar les emocions durant el procés d'aprenentatge. 

És clau, doncs, que l'aula se socialitzi i que connecti amb la realitat del centre i del municipi perquè el grup en general (i l'alumne en particular) senti que més que un alumne, és creador de coneixement i de cultura.

2) El procés importa tant o més que el producte final

En termes qualitatius, el procés pel qual s'arriba a l'assoliment del producte final és el que més m'ha d'interessar dels alumnes. Per això, m'agradaria establir una avaluació que valori més aviat les reflexions del procés que ha seguit l'alumne per tal d'arribar a port. D'aquesta manera, aconseguiré que es potenciï l'autonomia de l'aprenentatge i que, a nivell d'adquisició de llengües, esdevinguin visibles les activitats metalingüístiques, les quals han de servir per a la millora de la formació lingüística dels alumnes.

3) L'aprenentatge ha de ser significatiu

Un element lligat amb la idea de l'alumne com a protagonista. Haig de buscar reptes encoratjadors, impactants, que tinguin punts de connexió amb els estudiants, amb el seu dia a dia, amb el seu entorn proper, ... Només d'aquesta manera, l'educació tindrà sentit per als alumnes. Perquè comprovaran que la llengua forma part de les seves vides i que la necessiten per desenvolupar-se com a persones.

4) L'aprenentatge ha de ser LOL

Enguany, en nego a explicar la gramatica a la manera tradicional. Vaja, que li planto cara a l'ensenyament formal. És per això que haig de buscar altres maneres d'arribar als objectius lingüístics. I prepararé activitats més lúdiques per tal d'explicar-los a classe. M'ajudaré d'un corpus lingüístic diferent, en el qual novel·les, contes, poemes i hipertext connecten amb pel·lícules, música i videojocs. Tot s'hi val per aprendre llengua i literatura, per relacionar usos lingüístics i reflexionar-hi.

Són aquests punts, en essència, els fonaments que han de caracteritzar-me com a docent. Em sembla que són maons senzills, segurs i fiables, els quals asseguraré amb un bon ciment de pràctica reflexiva docent durant tot el temps que duri l'obra. Sóc conscient que requerirà de molt d'esforç per embastar-los tots sense que caigui la construcció. Però amb paciència i treball, seré capaç d'aixecar la casa per a un nou curs que es presenta feliçment incert.

Doncs apa, agafo el casc (per si de cas) i va: mans a l'obra!

[067] Doblem i subtitulem: mi diseño de un proyecto

Soy un docente inquieto, lo reconozco. Eso es positivo porque en todo momento pienso en retos y actividades que podría realizar en el aula. Aunque, por otra parte, de tanto pensar, pocos proyectos acaban por materializarse. Y eso que el perfil de alumnos con los que trabajo normalmente casi que me exige una renovación constante.

Así que en esta unidad 2 he pensado en plantear un proyecto de lenguas que me ronda por la cabeza desde hace tiempo. Su título provisional es “Doblem i subtitulem! (Doblamos y subtitulamos). Lo quería desarrollar en el módulo de Lengua catalana 1, el cuál pertenece al itinerario del curso para la obtención del graduado escolar para adultos. En unas 35 horas (2 sesiones semanales de 2 horas y 30 minutos), los alumnos deberán realizar un doblaje cinematográfico con voz y con subtítulos.

Este será el reto para mis alumnos que, en general, son mayores de 18 años, aunque en el aula las mezclas son dispares (jóvenes, padres o madres de família, parados, mayores de 55 años, etc). Pero no sólo son dispares en edad, sino en formación académica, en aptitudes, en expectativas, en uso de las (nuevas) tecnologías, en planes de futuro, etc. Todo este panorama hace que cada curso sea diferente. Aunque hay algo que los une: la gran mayoría proceden de un sistema educativo que les queda lejos o que, directamente, les ha echado. La experiencia educativa, por tanto, tiende a ser negativa, genera miedos y dudas. Y nada mejor que un aprendizaje basado en proyectos para construir conocimiento práctico, dar confianza e idea de pertenecer a un equipo.

En el caso del proyecto de doblaje y subtitulación, la relación con el currículum de adultos es claro, ya que trabaja aspectos de dimensión comunicativa. Algunos de esos aspectos son:

- Comprensión de textos orales y escritos,

- expresión de mensajes orales y escritos,

- producción de textos orales y escritos con intenciones comunicativas diversas y de diferentes contextos de espacio y de tiempo,

- lectura en voz alta,

- identificación y uso de elementos lingüísticos básicos y habituales en la comunicación oral y escrita,

- reconocimiento progresivo y producción de las peculiaridades fonéticas de cada lengua y de los patrones básicos de ritmo, entonación y acentuación de palabras y enunciados,

- reconocimiento progresivo de los símbolos fonéticos con la pronunciación de fonemas de especial dificultad,

- conocomiento y sistematización de aquellos aspectos ortográficos y sintácticos en que no coinciden el uso en la lengua oral y la normativa de la escrita,

- reconocimiento de los elementos que comportan una oración,

- identificación de los campos lexicosemánticos que aparecen en los mensajes y aumento del conocimiento y dominio del léxico nuevo, de frases hechas y de refranes.

Además, contiene una dimensión plurilingüe e intercultural muy interesante, hecho que permitiría un trabajo transversal con otras asignaturas de lenguas (lengua castellana, lengua extranjera inglés). De esta manera, se puede desarrollar:

- El reconocimiento de que cada lengua tiene un funcionamiento propio y que no siempre hay paralelismos ortográficos, semánticos i morfológicos entre sí,

- el uso de la comparación entre lenguas románicas conocidas y otras estrategias para la comprensión de mensajes y textos orales y escritos,

- el conocimiento de la família lingüística de las lenguas románicas, germánicas, etc.

- la valoración y argumentación justificada de que no hay ninguna lengua que sea inherentemente superior o inferior.

En definitiva, es un proyecto que necesito madurar, que tiene mucho potencial para el trabajo multilingüe, multicompetencial (incluyendo las TIC como herramienta útil para el doblaje y la subtitulación) y aporta un reto muy interesante para los alumnos adultos.

[062] El primer vídeo "flipat" per a adults

Fa pocs dies que vaig enllestir el que és la meva primera incursió en la construcció de materials audiovisuals per a GES. La intenció és posar a prova l'experiència de la flipped classroom amb els alumnes adults per tal de buscar nous mètodes de divulgació gramatical, de participació i de dinamització a l'aula.

Pel que fa al vídeo, l'he realitzat per al mòdul de Lengua castellana 1 (GES 1). Enguany treballem en la creació d'una biografia i, a nivell gramatical, hem de conèixer el verb, però concretament les formes en passat. D'aquesta manera, al vídeo hi trobaran tot el que haurien de saber sobre els verbs en passat a nivell morfològic i també ortogràfic. Així doncs, he focalitzat la gramàtica per al compliment de la tasca, i he obviat de manera conscient determinats aspectes de la categoria verbal. 

Penso que el video és senzill, la informació està força condensada i no cansa. En aquest sentit, l'ús de PowToon no és gratuïta. Tots els elements (les imatges, les animacions, les tipografies, el procés de creació de presentacions) estan fets amb la intenció que el contingut -sigui quin sigui- flueixi i arribi als alumnes d'una manera amena. 

Sé que la informació podria estar millor dosificada, un pèl més picadeta, que haig de donar-li un segell propi a les presentacions, etc. Però per ser la primera vegada, n'estic satisfet. Ara haurem de veure què en pensen els alumnes i, sobretot, si ajuda al bon desenvolupament de la flipped classroom. Com ja comentava més extensament al post anterior, la pràctica de la classe invertida pot tenir aspectes positius. I espero que aquest vídeo sigui el primer d'uns quants més. Aixó significarà que la proposta ha estat ben rebuda.

Ah!, el vídeo és aquest:

[059] Un projecte de recerca lingüística a GES

El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d'enguany, vaig portar a terme un repte d'envergadura: fer un treball de recerca.

Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d'ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d'adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura. 

L'objectiu del treball era que l'alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n'extreuen, ...). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió.

La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d'un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l'autogestió i autoregulació del procés d'aprenentatge.

Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d'Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l'inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d'això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.   

L'experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.

En aquest sentit, trobo molt positiva l'actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l'aplicació dels mètodes d'anàlisi en un treball d'aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l'aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d'important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d'informació i crític amb el procés d'investigació. 

Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d'autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d'autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d'anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d'aquesta manera, posar en el mateix camí l'objectiu del treball i una metodologia concretes.

Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l'aprenentatge o que, d'altra banda, se'n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l'excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.  

Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d'atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l'avançament d'alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d'investigació per millorar l'experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.

[058] De diaris i llibres de text (un resum del 2n trimestre)

El segon trimestre ja és història. Però no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar allò que ha anat bé i allò que és millorable. Em permetreu que no comenti el mòdul de Lengua castellana 3 (GES 2), ja que no he incorporat canvis substancials i, al marge d'algunes activitats i d'unes millores dels criteris d'avaluació, és semblant al del curs anterior.

A GES 1 vam realitzar els següents mòduls:

Lengua castellana 2

Vam treballar els textos periodístics i no literaris. Els objectius més importants del mòdul són:

· Llegir, comprendre i manipular textos periodístics digitals.

· Comprendre i elaborar notícies a partir de les sis preguntes clau.

· Revisar els textos propis a partir de pautes de revisió. 

En aquest sentit, no hi havia massa diferència amb el que es va fer l'any passat. Però sí que vaig modificar bona part de les activitats.

 

Llengua catalana 2

 

Vam treballar la varietat lingüística i la tipologia textual. Així mateix, i de manera transversal, vam tractar l'anàlisi, la comprensió, l'expressió escrita i la producció de textos usuals de la vida quotidiana i laboral. Els objectius importants d'aquest mòdul són:

· Saber exposar les característiques de la variació lingüística i de les funcions del català.

· Saber fer un mapa conceptual de les varietats lingüístiques del català.

· Classificar errades significatives de textos escrits, externs i propis, segons siguin de coherència, cohesió, adequació o correcció ortogràfica.

· Aplicar les propietats del text en el procés d'elaboració de textos, sobretot, en el procés de revisió del text.

Amb aquest plantejament, volia destacar els elements positius i els negatius d'aquests mòduls. Així, a Lengua castellana 2, tot i millorar les activitats, no he sabut temporitzar-les per tal d'assolir el repte que vaig llençar als alumnes: fer una revista o un diari. Per tant, les activitats han quedat orfes d'un fil argumental i els alumnes mai han tingut la sensació de crear un diari o revista. Per tant, per al curs vinent, hauré de mesurar les tasques perquè el mòdul funcioni tal i com l'havia planejat.

Pel que fa a Llengua catalana 2, vaig modificar el mòdul per a oferir un nou repte: realitzar el dossier del curs de variació lingüística del català. Per fer front a això, els alumnes es van repartir els temes i van buscar, resumir i adequar la informació que van localitzar a Internet. Al mateix temps que es combinava aquesta tasca col·laborativa, amb l'escriptura de textos diversos (carta formal, textos de diversa tipologia, etc.). 

El resultat va ser força desigual, segons el grup, la temàtica i l'alumne. Malgrat tot, no és una mala idea, però crec que no la tenia del tot controlada, ja que el dia a dia va imposibilitar el fet de veure el resultat final. I en un treball col·laboratiu és important que els alumnes se n'adonin d'aquest fet. En aquest sentit van faltar elements de cohesió entre les activitats per donar un sentit global al mòdul. I és aquest un factor que també haig de millorar a Llengua castellana 2, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, i malgrat la millora de les activitats i de la explicitació dels criteris d'avaluació, ha fallat justament l'element clau d'aquesta mena de cursos: el treball cooperatiu i la cohesió de les tasques individuals per esdevenir-les col·lectives. Per al curs vinent, vull emmendar aquest error, però també portar més enllà aquests mòduls. No em val només amb l'intent de fer un curs amb un projecte comú. Sé que puc reconvertir-los i portar-los al nivell adequat perquè esdevinguin reptes engrescadors i amb sentit. Hauré, doncs, de continuar en aquesta línia.