[081] Sospirant a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes

El passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de participar a l'edició d'enguany de l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes (#EEAdults15). Desconeixia totalment l'existència d'aquest event i em va alegrar conèixer la iniciativa. I encara més, formar-ne part. 

Un dels organitzadors, l'amic Ramón Paraíso, em "va enredar" per portar a terme un taller relacionat amb la proposta didàctica que plantejo als meus cursos del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud. I m'hi vaig deixar enredar amb els ulls tancats! 

Haig de confessar, però, que em va costar preparar la sessió, atesa la desconeixença del públic al qual m'havia de dirigir, les expectatives d'aquest, els dubtes per plantejar una sessió pràctica, etc. Però gràcies als consells i l'experiència del Ramón, vaig aconseguir trobar el camí adequat i el perfil de taller que buscava.

L'objectiu del taller era que els assistents coneguessin la metodologia per construir reptes als alumnes de les classes de llengües. D'aquesta manera, passaríem del sospir motivat per molts factors negatius -els quals vam comentar- al sospir en positiu. 

Pel feedback dels assistents, crec que els va interessar força el plantejament comunicatiu dels reptes. Molts em demanaven per l'avaluació i per l'experiència amb el portafoli lingüístic com a opció de valoració del procés més que no pas de l'adquisició de continguts. Aquest és, de fet, el quid de la qüestió i el motiu pel qual el repte ha d'esdevenir motor del canvi de xip metodològic perquè l'aprenentatge de llengües tingui significat entre els alumnes. I només així, a través d'experiències reals, podrem fer que els alumnes sospirin de satisfacció per haver superat el repte.

Espero, doncs, que als assistents els agradés el taller i hagués servit d'inspiració per a futures accions docents a l'aula de llengües. Agraeixo finalment l'oportunitat d'explicar les meves experiències a l'aula als organitzadors de l'event. Ja sabeu que podreu comptar amb mi per a futures edicions. Quan vulgueu, hi torno! 

PD: Us deixo la presentació en versió pdf. És una pena no poder-la penjar tal i com la vaig mostrar, però l'essencial és aquí.

Catàleg de reptes i sospirs: experiències innovadores a l'aula de llengües dels centres d'adults from Josep Miquel Arroyo Baena

Diapositiva 17 - Link explicatiu de la revista del centre.

Diapositiva 18 - Link explicatiu de la campanya publicitària.

Diapositiva 21 - Link a Tipus de tasques i a Avaluació.

[079] - El repte, alliberat: crònica del naixement de Digues-me

No hi ha sentiment més desitjat que el de la llibertat. Necessitem sentir que som capaços de deixar-nos anar sense que cap barrera ens aturi. I a l'aula, les primeres barreres amb les quals ens trobem són les parets de l'aula. Durant aquest trimestre he volgut trencar-les, obrir de bat a bat les finestres i fer que la veu dels alumnes s'escampi per tot el centre i tota la comunitat. D'aquest desig de llibertat va sorgir una revista anomenada Digues-me.

El dia de Sant Jordi va ser l'escollit per publicar el primer número de Digues-me. Ha estat elaborada pels grups de GES 1 de Tona i de Centelles en un treball conjunt ple de dificultats, però també de satisfaccions. Ara intentaré explicar l'experiència, els encerts i les millores que cal fer de cara a properes edicions. 

La idea neix del repte que llenço als alumnes de fer una revista. Per portar-la a terme, vaig aglutinar les activitats dels mòduls de Lengua castellana 2 i de Llengua catalana 2. D'aquesta manera m'assegurava una temporització coherent perquè els alumnes assolissin el repte. I de retruc, treballava les dues llengües al mateix temps.

La negociació dels continguts va ser l'element més divertit i emocionant. L'adequació de les notícies, dels reportatges i de l'entrevista es van decidir en funció del possible lector a qui ens adreçàvem: qualsevol alumne del centre. Això ens va obligar a parlar del registre més adequat, de la llengua que s'havia d'utilitzar, de la llargada dels textos, del paper de les imatges i dels peu de foto, de la selecció dels continguts, de l'estructura, del perfil d'entrevistat més adient, etc. Un debat molt intens que va ajudar a disseccionar qualsevol publicació que trobàvem, a ser crítics amb tot allò que llegíem i, és clar, amb tot allò que escrivíem.

D'altra banda, les activitats van ser força diverses. Pel que fa a les d'escalfament, vam treballar des de l'anàlisi de diaris i de publicacions a la correcció de textos periodístics, passant per la pràctica d'escriptura de notícies en grup i dictats diversos per repassar ortografia i gramàtica. A més, cal sumar les tasques pròpies de l'avaluació: escriure una notícia (individual), un reportatge (grup classe) i una entrevista (grups de centre). I aquí és on els alumnes van demostrar el seu compromís amb el repte.

Val a dir que tot el contingut és original. Vam eliminar el clàssic "cortapega" i el vam canviar pel resum, per les comparacions de les fonts d'informació; i per la investigació exhaustiva, fet que va permetre l'escriptura d'uns textos periodístic magnífics. Estic molt orgullós, sobretot, de la implicació en els reportatges i del treball realitzat conjuntament per tots els alumnes per a la preparació i l'elaboració de l'entrevista. La coordinació de les tasques de creació i selecció de les preguntes, d'ordenació del qüestionari, de l'execució i de la transcripció va resultar fàcil. I també vull destacar l'encert de fer l'entrevista a un exalumne del centre. Van creure més coherent entrevistar un personatge proper i que fos representatiu del centre. Jo els vaig proposar, doncs, al Joan, un senyor que va demostrar el tòpic de l'ensenyament per a adults: mai és tard per tornar a reprendre els estudis.

Però, malauradament, la calma amb la qual vam començar el trimestre i, després, la il·lusió d'enllestir el producte va provocar que, al final m'entrés la pressa per l'avaluació. I tot plegat va repercutir en una mala planificació de les tasques de Llengua catalana 2. Sabien quines eren les que corresponien a Lengua castellana 2, però vaig modificar les de Llengua catalana 2 una mica sobre la marxa. És per aquest motiu que el tractament de les tasques lingüístiques en català no tinguessin les mateixes oportunitats de desenvolupar-se durant el trimestre. 

Malgrat tot, l'avaluació seguia regida per rúbriques creades pels alumnes, el diari personal d'aula i el portafoli lingüístic. I el meu paper en el procés del repte va ser, molt a pesar meu, de guia i redactor en cap de les improvisades taules de redacció que muntàvem a l'aula. No m'estava d'orientar-los en cas de necessitat, de resoldre problemes, de suggerir propostes de millora, etc. En propers anys, vull que tinguin més autonomia per tal de resoldre alguns dels esculls que ens hem trobat (comunicació entre centres, saber contactar amb les fonts, maquetació de la revista, traduccions a altres idiomes, etc.).

Al marge de les millores que ja he esmentat, cal que planifiqui amb ells les tasques, els requisits i condicions de lliurament. Això farà que dediqui el mateix temps als continguts lingüístics dels mòduls, a fer una selecció de tasques més acurada i a establir una temporalització s'ajusti a l'obtenció de resultats. Tot plegat, generarà més il·lusió i empenta per assolir l'objectiu final: la publicació de la revista. 

Sóc conscient que hem tirat pel dret en algunes fases de la construcció. I tot ve causat per la manca de planificació a llarg termini. Preníem decisions en poc espai de temps, canviàvem de tipus de text en funció de la feina realitzada, etc. Però, en part, aquesta inèrcia feia que cada sessió fos emocionant, diferent i divertida. Com a docent, viure en aquest caos era l'essència de la meva tasca i, diguem-ho poèticament, l'elixir que dóna sentit a l'educació, a la vida. Quan ABSOLUTAMENT TOT està planificat, no hi ha lloc per a la inquietud. En aquest sentit, van ser unes classes genials.

Fragment del portafoli d'un alumne valorant el repte de fer la revista.

I el resultat? Doncs vosaltres direu! Jo, personalment, estic encantat amb el resultat. Ara toca fer difusió i fer que la revista voli i s'alliberi de la presó de l'aula. El repte ja ha sortit al carrer i els meus alumnes ja pensen en un de nou... I és que la llibertat és addictiva i el desig d'obtenir-la és encoratjador.

[077] - Les cendres del primer trimestre

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge.   

Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.

Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.  

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.

Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.

Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)

I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).

Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.