[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia. 

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual. 

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport. 

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.

Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques. 

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.

[078] - Amb molta correcció!

Enguany tinc com a objectiu revisar les activitats lingüístiques perquè s’ajustin a l’aprenentatge basat en projectes. I, sobretot, perquè casin amb el meu cavall de batalla personal: l’adquisició d’eines lingüístiques i metalingüístiques per millorar la consciencia d’ús de la llengua. I després de les experiències que he tingut durant els dos trimestres, he redescobert una bona aliada: la correcció.

No és la primera vegada que preparo activitats relacionades amb la correcció. Fins ara li he donat força importància al treball de revisió de textos, sobretot durant el procés de lliurament de les primeres versions d’un treball oral o escrit. Però aquest curs n’han coincidit unes quantes que m’han servit per copsar les reaccions dels alumnes. I val a dir que m’han sorprès gratament. Perquè la correcció obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

És, doncs, una eina per qüestionar-se els textos que llegeixen o que creen. I els alumnes han respost amb curiositat, amb diàleg i amb interès a aquestes activitats, les quals també ajuden a aprofundir en els conceptes lingüístics del mòdul, a polir la gramàtica personal i esmenar els seus vicis. En definitiva, els vol fer conscients de l’us de la llengua i de l’adquisició que en fan.

Per no estendre’m gaire, passo de seguida a explicar aquestes activitats:

Dictats

Confesso que sóc enemic del dictat tradicional. I això que, sorprenentment, a la majoria dels alumnes els agrada. Però un altre dictat és possible i és el que he posat a la pràctica: dictats a veus, creatius, en grups, … El fet de capgirar la sempre feixuga tasca del dictat ha suposat la descoberta de multitud d'opcions per treballar l’ortografia i l’expressió escrita, al mateix temps que els alumnes s’ho passen bé.

Revisio de textos

Normalment als alumnes se’ls oblida revisar els textos que realitzen. I amb tasques com les que he proposat aquest trimestre he volgut incidir en la importància de lliurar els textos ben polits de faltes i ben construïts. Així, vam corregir anuncis sense censura ortogràfica ni expressiva, la carta de Belén Esteban i altres textos extrets de la realitat que ens envolta.

El treball va ser molt interessant perquè van sortir dubtes i preguntes relacionades amb la planificació del text, el registre lingüístic, la millora dels textos escrits, les propietats textuals, etc. Sembla, doncs, que aquestes activitats ajuden a conscienciar-los que som el que escrivim, que els nostres textos reflecteixen el nostre caràcter i diuen molt més de nosaltres que no ens pensem. 

Gamificacio de l’ortografia

No tinc experiència amb activitats de gamificació, però vaig voler provar-ne una per conèixer la reacció dels alumnes. I vaig preparar un concurs per parelles per esbrinar qui en sabia més sobre la B i la V. La resposta va ser molt satisfactòria i la competència sana entre ells va fer d’aquesta activitat una bona eina per treballar i memoritzar un dels maldecaps ortogràfics dels alumnes. Va ser una bona manera també de connectar el concurs amb els mems ortogràfics que havien creats dies enrere, ja que van servir de "xuleta".

És evident, però, que no només es tractava de portar a terme l'activitat. Gràcies a la lectura Reparar l'escriptura (Didàctica de la correcció de l'escrit) de Daniel Cassany, vaig adonar-me del potencial que té la revisió i la posterior reflexió que se'n fa. Per això, cadascuna d'aquestes activitats acabava sempre amb el mateix eslògan: corregir i classificar.

Sí, els alumnes havien de corregir els errors prèviament comentats i, després, classificar-los en calaixos gramaticals: ortografia, morfosintaxi, lèxic i textual. Finalment, i després dels comentaris pertinents, analitzàvem els motius i fèiem evidents a través del mur de l'ortografia de classe; però també deixant constància de tot plegat al portafoli. Amb aquesta col·lecció de mostres, els alumnes s'adonaven dels errors gramaticals i de la freqüència amb la qual l'acostumaven a fer. Però més important que tot això és que es feien conscients del problema i havien de buscar la millor opció per tal de solucionar-lo.
 

Així doncs, els processos que posen en marxa aquestes propostes han obert un ventall de possibilitats que cal continuar investigant. De fet, vull millorar-les i, fins i tot, afegir-ne de noves per treballar els objectius gramaticals del mòdul de manera informal, divertida i arrelada a la realitat, a la curiositat i a la voluntat dels alumnes.

D’aquesta manera, els alumnes podran forjar-se una base lingüística que els permeti una millor comprensió dels conceptes que es puguin treballar al curs i que són la clau per assolir-ne el repte. I si a això li afegeixo l’explicitació al portafoli dels coneixements adquirits, podria obtenir una combinació guanyadora perquè construeixin estratègies pròpies que millorin la revisió de l’expressió escrita i tractin allò que han creat amb responsabilitat. I és clar, amb molta correcció.

[077] - Les cendres del primer trimestre

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge.   

Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.

Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.  

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.

Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.

Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)

I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).

Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.

[076] - Mems per transmetre l'ortografia

 

Trobo inútil explicar l'ortografia a classe. No puc evitar confessar-ho, fins i tot als meus alumnes a l'aula. Per més voluntat que hi posi, l'accentuació continuarà donant maldecaps, confondran la b i la v; no sabran quan han de posar punt i coma o distingir la g de la j. Quin sentit té, doncs, fer ortografia amb l'objectiu de memoritzar, fer exercicis tancats i prou? 

Sé per experiència que cal alguna cosa més que "matxacar" la normativa per millorar l'ortografia. Hi ha tècniques que són més eficients i que els alumnes poden posar a la pràctica de manera més natural, com ara la memòria fotogràfica, la relació de paraules semblants, les rimes, etc. I en tot aquest procés, la norma és, habitualment, l'últim recurs del qual en fan ús.

Per això, enguany, i dins del procés de #rEDUvolution que he engegat, m'he llançat a buscar altres maneres de fer ortografia més divertides i que connectin amb els alumnes. D'aquesta manera, i en un moment de lucidesa espontani, vaig unir l'ortografia amb la moda dels mems. 

 

Segons l'article d'Aïda Rodríguez i Marina Sánchez a Vilaweb, un mem és qualsevol frase, imatge o vídeo que es passeja per la web de manera viral. Podríem dir que és un transmissor d'informació que arriba als internautes i, després, tenen l'oportunitat de reenviar-lo o bé transformar-lo per crear-ne un de nou. I llavors, sant tornem-hi cap a la xarxa! L'ús del mem per fer arribar bromes, acudits, etc. pot ser útil també per transmetre coneixements de manera creativa i divertida. I això és el que vaig fer.

És així com vaig proposar als alumnes del mòdul de Lengua castellana 3 que construíssim un recull d'ortografia castellana amb mems. Els vaig donar un resum de normativa ortogràfica i vam fer grups de 2 o 3 persones. Cadascun d'ells va fer-se càrrec d'un tema i, després, van posar-se mans a l'obra. Un cop acabats els mems, havien d'enganxar-los a les parets de l'aula. 

Atès que l'ortografia és un tema extens, es poden dedicar diverses sessions a la creació de mems per tal d'obtenir el resum complet. De fet, aprofito l'avinentesa que aquest curs tinc dos grups de GES 2 i el realitzem conjuntament, fet que agilitza l'assoliment de la tasca.

A més, val a dir que fer mems és molt senzill. Hi ha pàgines com memegenerator.es o generarmemes.net que faciliten una feina que, inicialment, els alumnes no sabien com desenvolupar-la. Però després de veure un parell d'exemples i, sobretot, crear-ne el primer, els dubtes es van esvair de seguida. La implicació i l'interès van ser notables. Tant és així que alguns grups van fer mems molt creatius i van arribar a utilitzar fotografies pròpies. L'activitat va posar a prova la capacitat de sintetitzar la normativa amb imaginació, de manera que es pogués recordar tant o més que l'explicació d'un llibre de text. 

Però compte! Els mems no són nomes eines memorístiques. Són la punta de l'iceberg d'un procés de comprensió més ampli. Són el punt de partida d'una sèrie d'activitats que volen prendre com a eix central la consulta del resum ortogràfic amb mems. I he començat, doncs, a revestir-ho amb activitats complementàries, com ara concursos per saber qui domina la b i la v, dictats creatius, i, com no, activitats tradicionals d'omplir buits. Això sí, aquestes darreres activitats són per fer a casa, de manera aleatòria i amb una data de lliurament raonable i consensuada. 

Exemple de dictat creatiu amb forats.

No obstant, si bé estic satisfet de la resposta per part dels alumnes, queda molta feina per fer. Tot plegat va ser força improvisat i requereix d'un plantejament racional perquè doni els fruits que busco. Una bona manera de treure-li rendiment és contextualitzar les activitats amb les reflexions que puguin fer els alumnes al portafoli lingüístic.

Cal, doncs, continuar amb la investigació, l'experimentació a l'aula per copsar allò que funciona i allò que no per tal d'anar disenyant una idea que pot donar molt de joc, fins i tot en altres àmbits, com ara la llengua catalana, l'anglesa, les matemàtiques i també les socials. I si no, que li diguin a Ramón Paraíso, director del centre de persones adultes M. Dolors Paul, de Cunit. Va saber extreure les bondats d'aquesta idea i traslladar-les a l'àmbit de les ciències socials en el projecte "Y lo sabes". Perquè la teoria amb mems entra millor! ; )

En definitiva, els mems esdevenen píndola de transmissió ortogràfica divertida, creativa i són eines transversals d'un objectiu encara més simple que el memorístic. En el futur haig de treballar perquè siguin la base per a una comprensió de la normativa. Crec que, combinant els mems amb altres activitats atractives (dictats "diferents", exercicis amb gamificació inclosa, reflexions al portafoli lingüístic, etc.) i amb una adequada contextualització, permetran una connexió conscient entre la normativa amb estratègies d'aprenentatge pràctiques a la vida real. Només així l'explicació de l'ortografia guanya sentit a l'aula.

[075] - El portafoli: primera avaluació

Després de tancar el primer trimestre amb el portafoli en marxa, puc fer una valoració de la incidència que ha tingut a l'aula.

Primerament, l'ús del portafoli sumat a les rúbriques, les converses, les entrevistes i l'assoliment d'un repte com a eines d'avaluació és excel·lent. Ha esdevingut l'eix de l'evoluació. Però cal ressaltar que als grups de GES 1 ha funcionat millor. Atès que els temps de dedicació als mòduls són més curts fa que l'hàbit d'escriure diàriament s'adopti de seguida. 

Per altra banda, i per la mateixa causa, no hem pogut materialitzar un dels projecte d'aquest trimestre: l'exposició dels bons records (una seqüència didàctica que procuraré explicar en una altra ocasió).

En segon terme i malauradament, a GES 2 el portafoli ha necessitat força pedagogia i treball de conscienciació constant entre alguns dels alumnes dels grups de Centelles i de Tona. Ha estat una tasca feixuga fer que s'acostumessin a escriure cada dia. Els comentaris típics eren que no entenien per què havien d'explicar el que havien fet a la classe, no sabien què dir, ... 

En resum, els feia mandra perquè estan acostumats a un aprenentatge bulímic. Mai en cap moment de la seva vida acadèmica s'han plantejat què aprenen i com aprenen. En aquests casos, doncs, hauré de ser més incisiu per tal de convéncer de les bondats del portafoli i, en  general, d'aquesta metodologia.

Haig de confessar -com ho he fet a les classes- que anava perdut en la implementació del portafoli lingüístic a GES. Però dia a dia he millorat l'artefacte, l'he posat a prova i l'he anat ajustant en funció de les necessitats de l'aula. M'ha anat molt bé en aquest sentit la lectura del llibre Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje, d'Elena Barberà Gregori i Elena de Martín Rojo (UOC 2011) per posar les bases d'aquest projecte.

Tot i la satisfacció d'haver obtingut bons resultats amb l'actual versió de portafoli, encara puc fer-hi millores, com ara:

- revisió de les preguntes del diari d'aula;

- cerca d'estratègies d'acostament d'aprenentatges i habilitats anteriors amb les adquirides al llarg del curs;

- difusió de pedagogia del portafoli entre els alumnes;

- elaboració conjunta entre docent i alumnes del guió del portafoli;

- millora dels criteris d'avaluació del portafoli;

- determinació conjunta de conclusions per establir l'aprenentatge lingüístic futur.

I és que el portafoli ha de ser un organisme viu, capaç de mimetitzar-se amb l'alumne per esdevenir mirall d'autoconeixement didàctic i reflex del procés d'aprenentatge lingüístic. Espero, doncs, fer-lo créixer!

[073] - El portafoli lingüístic de GES

Volia compartir amb vosaltres el portafoli que estic utilitzant aquest curs amb els alumnes de GES. La finalitat és senzilla: fer conscient el progrés i la millora de l'aprenentatge lingüístic.

És la primera vegada que construeixo un document com aquest i he volgut seguir pautes i criteris bàsics, funcionals i que estan al meu abast. Així, m'he basat en el Portafoli europeu de les Llengües i en portafolis docents que jo, personalment, faig servir. A més, també he utilitzat eines d'autoavaluació de tasques del CNL. 

Com tot en aquesta vida, és una eina oberta al canvi i a la transformació, adaptable a qualsevol situació i tot terreny.

Si us plau, feu difusió d'aquest document amb responsabilitat. És a dir, digueu d'on l'heu tret, compartiu les experiències, comenteu-les, suggeriu canvis, etc.  

Aquest és el meu regal per a aquestes festes. Espero que us agradi.

Portafoli de llengües GES (versió 1.0) from Josep Miquel Arroyo Baena

[072] Cap a l'evoluació

Una de les meves obsessions com a docent és la planificació de l'avaluació. La considero la pedra angular del curs, l'element bàsic abans de fer qualsevol altre pas per a programar. No puc fer res sense saber què avaluaré i com ho faré.

Però en tots aquests anys no he trobat la fórmula màgica que harmonitzi metodologia i avaluació. I em temo que serà una batalla permanent. Perquè de ben segur que no es tracta de trobar una fórmula, sinó adequar la millor avaluació per a cada curs. Per aquest motiu he procurat millorar l'avaluació any rere any. 

Fins ara, avaluava dues vessants: la tasca final i els processos metalingüístics. Però després de moltes experiències, vaig adonar-me que poc a poc abandonava la reflexió metalingüística per pura desídia. Jo diria que, possiblement, l'alumne no ho entenia del tot  (a la majoria els interessava la nota i prou). A més, crec que mai he sabut fer visible la connexió de la tasca amb l'aprenentatge de llengües. Aquesta frustració l'he arrossegat durant anys i per això li vaig declarar la guerra. Estava cansat de sentir com es diluïa una marca de la casa: fer visibles les respostes a per què aprenc així i com ho puc millorar. O el que és el mateix, l'aprenentatge reflexiu.

D'aquesta manera em vaig trobar al cap del carrer... fins ara. Si fer coses diferents a l'aula ha de tenir una avaluació a mida, això només significava una cosa. Així que m'he omplert de coratge per desenvolupar el portafoli lingüístic a les classes de GES com a eina d'avaluació. Sempre he pensat que fer coses diferents a l'aula genera reflexió i aprenentatge de molta qualitat. I tot a través de la valoració del procés. 

Per tant, la recolecció d'aquesta informació em permet obtenir una radiografia de l'evolució lingüística de l'alumne molt clara. Tot plegat es pot compilar al portafoli gràcies a les evidències de l'aprenentatge, a entrevistes personalitzades, al pacte dels criteris d'avaluació amb la classe, a la creació de rúbriques, etc. 

Ja fa uns mesos que he pogut desplegar-lo i n'estic molt content. Ara sí podré valorar la dedicació, l'originalitat, l'esforç i, sobretot, el progrés en tots els sentits, tal i com jo desitjava. Per ara, alguns resultats em conviden a ser optimista. En aquest sentit, la implicació de la majoria dels alumnes ha estat impressionant. Jo aprenc al mateix temps que ells a fer servir el portafoli com a eina d'avaluació. I no em fa por equivocar-me o rectificar, adequar l'eina a les seves necessitats i inquietuds. Ha de ser tan flexible i heterogeni com ells.

 

En definitiva, amb el portafoli com a eina d'avaluació tindré proves tangibles perque d'una vegada per totes els alumnes avancin cap a un aprenentatge de present i, sobretot, de futur. D'això se'n diu evoluació.

[071] En (re)construcció metodològica

Fa setmanes que preparo els terrenys del nou curs 2014-15. És un espai on hauré de construir la metodologia que faré servir amb els alumnes, especialment amb els de GESO. Pel que fa a la resta de cursos, intentaré mantenir-la aixecada, tot i que l'hauré d'adaptar a uns objectius menys prosaics, com ara la superació d'una prova (grau superior, nivells A, C i D de català).

Sigui com sigui, aquesta metodologia estarà fixada sobre quatre pilars fonamentals:

1) L'alumne com a protagonista

La implicació de l'alumne (com a individu i com a membre d'un grup-classe més ampli) ha de ser cabdal. I perquè se senti com a protagonista, cal engegar eines de democratització de l'aula perquè prengui decisions en el seu aprenentatge. Com a professor, haig d'estar amantent a copsar les inquietuds i saber gestionar les emocions durant el procés d'aprenentatge. 

És clau, doncs, que l'aula se socialitzi i que connecti amb la realitat del centre i del municipi perquè el grup en general (i l'alumne en particular) senti que més que un alumne, és creador de coneixement i de cultura.

2) El procés importa tant o més que el producte final

En termes qualitatius, el procés pel qual s'arriba a l'assoliment del producte final és el que més m'ha d'interessar dels alumnes. Per això, m'agradaria establir una avaluació que valori més aviat les reflexions del procés que ha seguit l'alumne per tal d'arribar a port. D'aquesta manera, aconseguiré que es potenciï l'autonomia de l'aprenentatge i que, a nivell d'adquisició de llengües, esdevinguin visibles les activitats metalingüístiques, les quals han de servir per a la millora de la formació lingüística dels alumnes.

3) L'aprenentatge ha de ser significatiu

Un element lligat amb la idea de l'alumne com a protagonista. Haig de buscar reptes encoratjadors, impactants, que tinguin punts de connexió amb els estudiants, amb el seu dia a dia, amb el seu entorn proper, ... Només d'aquesta manera, l'educació tindrà sentit per als alumnes. Perquè comprovaran que la llengua forma part de les seves vides i que la necessiten per desenvolupar-se com a persones.

4) L'aprenentatge ha de ser LOL

Enguany, en nego a explicar la gramatica a la manera tradicional. Vaja, que li planto cara a l'ensenyament formal. És per això que haig de buscar altres maneres d'arribar als objectius lingüístics. I prepararé activitats més lúdiques per tal d'explicar-los a classe. M'ajudaré d'un corpus lingüístic diferent, en el qual novel·les, contes, poemes i hipertext connecten amb pel·lícules, música i videojocs. Tot s'hi val per aprendre llengua i literatura, per relacionar usos lingüístics i reflexionar-hi.

Són aquests punts, en essència, els fonaments que han de caracteritzar-me com a docent. Em sembla que són maons senzills, segurs i fiables, els quals asseguraré amb un bon ciment de pràctica reflexiva docent durant tot el temps que duri l'obra. Sóc conscient que requerirà de molt d'esforç per embastar-los tots sense que caigui la construcció. Però amb paciència i treball, seré capaç d'aixecar la casa per a un nou curs que es presenta feliçment incert.

Doncs apa, agafo el casc (per si de cas) i va: mans a l'obra!

[066] Análisis de un proyecto: Un aprendizaje por proyectos para adultos, a examen

He decidido autocriticarme. Desde hace años intento aplicar el aprendizaje basado en proyectos en las clases de lengua que imparto en un centro de adultos. Pero a veces tengo la sensación que no sé desplegar en todo su esplendor la secuencia didáctica. 

Por eso, he escogido un proyecto que realizé con alumnos del GESO 2 (segundo nivel para la obtención del título de la ESO), para conocer las virtudes y defectos de este interesante proyecto y, por extensión mejorar la aplicación del aprendizaje basado en proyectos en el entorno de personas adultas.

Espero que sea de vuestro interés.  

Fotolicus 2.0 - Un aprendizaje por proyectos para adultos a examen (Unidad 1 ABPmooc_INTEF) from Centre de Formació Permanent d'Osona Sud

[053] Una reflexió sobre el 1r trimestre

Amb el segon trimestre ja en marxa, volia aturar-me un moment per comentar alguns aspectes relacionats amb la feina feta durant el passat trimestre.

Començaré explicant-vos que he fet els mateixos mòduls de GES que el curs passat: Llengua catalana 1 i Lengua castellana 1 de GES 1; i Llengua catalana 3 de GES 2.

He modificat alguns aspectes pel que fa als continguts i a les avaluacions. Per exemple, a Llengua castellana he preferit fer una repassada exhaustiva a les tècniques d'estudi, les quals, aplicades amb encert, poden ajudar a la realització de tasques més complexes. D'aquesta manera, he lligat el text expositiu amb la tècnica de la lectura (prelectura inclosa), el subratllat, el resum i la revisió del resum a través d'un exercici final com és la creació d'un tríptic. 

Les activitats d'avaluació del mòdul de Lengua castellana 1 de GES 1.

A Llengua catalana 1, el curs orientat a la millora de l'expressió oral i de la lectura expressiva, la valoració de les activitats és de les poques coses que s'ha retocat. També he volgut  reduir el nombre de repeticions dels lliuraments de les tasques orals. Abans, les lectures es repetien almenys dues vegades, mentre que enguany no els he demanat cap repetició.

Les activitats d'avaluació del mòdul de Lengua catalana 1 de GES 1.

Finalment, el curs que ha sofert menys canvis respecte el curs passat és el de Llengua catalana 3 de GES 2 pel que fa a activitats, metodologia i avaluació.

De tot plegat, n'extrec algunes conclusions que passo a comentar breument:

- S'han millorat les activitats de les unitats didàctiques de cada curs. Malauradament, a Llengua catalana 1, hauria faltat revisar-ne algunes, ja que he tingut la sensació que els alumnes repetien la tasca. Com a millora, hauria de refer-les i lligar-les a través d'un aprenentatge significatiu. Cal, doncs, un repte per a l'alumnat.

- S'han revisat les unitats didàctiques per tal d'emmarcar-les en un context de curs. És a dir, els objectius dels mòduls, especialment els de GES 1, formen part d'un tot encara més ampli. Es pot considerar, doncs, la primera peça del curs 2012-13 i que ha de servir com a base per a la resta del curs, però també, per encarar el curs següent, quan facin el salt a GES 2.

- No he seguit del tot el sistema de correcció de textos d'anys anteriors. En els textos de Llengua catalana 3, i atès que les tasques es lliuraven a través d'Edmodo, he aprofitat l'avinentesa per corregir-los online, tot fent servir comentaris. Però per als textos de Lengua castellana 1, els alumnes no tenien una pauta clara de correcció. Això ha passat perquè enguany l'havia de revisar i modificar i no ho he fet.  

Tinc la base establerta, però em falta que els alumnes la facin seva i que entrin en el joc de l'autocorrecció. Per això, durant aquest curs hauré de fer aquesta revisió i millorar la manera d'introduir la metodologia de la correcció a l'aula.

- Estic molt lluny d'aplicar un portafoli de GES als alumnes. Les primeres passes no han estat satisfactòries per diversos motius. El més important és la encara nombrosa quantitat de tasques que han fet els alumnes de GES 1 per a cada mòdul. Entre Llengua catalana 1 i Llengua castellana 1 han estat més pendents del seu lliurament que de saber si assolien un objectiu o no.

Si aprofundeixo en el problema, crec que la causa de l'estancament d'aquest objectiu es troba en què no he estat capaç de transmetre les meves intencions des d'un principi.  He redescobert la importància del docent en aquesta tasca. I si el docent no transmet, no comunica ni motiva, els alumnes no ho aprendran per ells mateixos. Per tant, haig de reforçar la tasca de professor com a guia i orientador de l'aprenentatge.  

A més, i com a segon element de millora per encaminar-me al portafoli de GES, haig de fer que els alumnes prenguin consciència del que fan portant-los al meu terreny. No n'hi ha prou amb l'explicitació dels continguts i dels criteris d'avaluació, ni tampoc amb la realització d'exercicis d'autoavaluació a cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal aprofundir en les metodologies utilitzades fins ara perquè permetin la participació activa de l'alumne tant a les classes com en la creació del portafoli.

Finalment, hauré de tenir molt present que, per a fer realitat el portafoli de GES, hauré de planificar millor l'itinerari al llarg de l'any. Ara que sóc a temps, procuraré prendre notes dels punts positius i negatius de la planificació feta per a aquest curs. 

Amb tot, la sensació final és de decepció, ja que podria haver fet més per tal d'assolir els objectius. De tota manera, veig el got mig ple, ja que he ajustat els objectius gramaticals de cada mòdul i he aconseguit preparar tasques engrescadores. I el que és el millor de tot, sóc conscient de tots els aspectes millorables per als propers anys. 

Tinc un objectiu, un repte entre mans. I tinc moltes ganes d'assolir-lo.

[046] El trimestre de la literatura (2 de 2)

Per acabar amb l'anàlisi dels mòduls relacionats amb la literatura, vull destacar els que vaig fer amb els alumnes de GES 2: un de literatura catalana i un altre de literatura castellana. Anem a pams, però:

Literatura catalana GES 2: Després de dos cursos en què treballàvem una novel·la i l'analitzàvem a través d'una wiki, vaig decidir fer un canvi i preparar una unitat didàctica en què l'anàlisi prèvia de l'obra fos la base per a la realització d'una entrevista a l'autor. En aquest cas, el treball d'aquest mòdul estava centrat en una novel·la contemporània: Dia de caça, de Gerard Guix.

Portada de la novel·la "Dia de caça" de Gerard Guix.

Sempre que preparo un mòdul de literatura no pretenc fer una història de la literatura des d'un plantejament clàssic. Evidentment, sé cal conèixer els principals autors i obres que formen part de la nostra cultura, però potser els nous autors poden connectar de manera més directa amb els alumnes. D'aquesta manera, comprovaran que una novel·la contemporània també estableix lligams amb referents àudiovisuals que ells coneixen, però també amb temes literaris clàssics i autors/es de renom en la història de la literatura.

Perquè, en definitiva, el mòdul té com a objectiu fonamental que esdevinguin lectors competents de textos literaris, que aprenguin a interpretar textos i a saber referir-s'hi de manera fonamentada. I amb el treball portat a terme aquest curs, penso que l'han assolit amb escreix.

Les activitats d'avaluació del mòdul van ser les següents:

La valoració del mòdul, com ja he avançat, és molt positiva. Les activitats escrites s'han realitzat de manera simultània amb l'elaboració de l'entrevista. Els timings han funcionat de manera correcta però millorable. Hauria estat molt bé comptar amb una sessió de debat sobre la novel·la, però crec que els fòrums a Edmodo han ajudat a suplir aquesta mancança. A més, a cada sessió hi havia conversa sobre aspectes del llibre.

Les activitats complementàries han permès una bona anàlisi i contextualització de l'obra. Els debats a Edmodo han donat opinió a la veu dels alumnes, mentre que els resums i la ressenya han ajudat a canalitzar, filtrar i condensar la seva visió personal de l'obra.

Els alumnes s'han involucrat molt en la tasca de l'entrevista. Han sabut treballat en grup i el resultat final ha estat excel·lent. Crec que la bona resposta a les activitats ha estat l'encert en la tria del llibre i, sobretot, del seu autor. I aprofito per agrair al Gerard la seva amabilitat i generositat per tal de fer arribar la literatura als alumnes.Tot plegat ha servit per despertar la curiositat i l'interès per la lectura en alguns dels alumnes del curs.

El grup de GES 2 Centelles i Gerard Guix (centre de la imatge) després de l'entrevista.

Com a aspectes de millora, podria avançar la lectura perquè els alumnes puguin començar  a llegir-la abans que comenci el 3r trimestre. I seria una bona experiència si preparés una activitat en què ells haguessin de contactar amb la persona entrevistada.

Literatura castellana GES 2: Si al mòdul de Literatura catalana vam treballar la novel·la, al de Literatura castellana el gènere protagonista va ser la poesia. Com a l'anterior mòdul, l'objectiu de Literatura castellana era donar eines perquè els alumnes es formessin un criteri propi a l'hora d'opinar sobre la poesia. Però a diferència de Literatura catalana, també es van donar eines per a crear -encara que fos de manera modesta- els seus propis textos poètics. 

D'aquesta manera, el mòdul es va convertir en una mena de taller de poesia on es combinaven activitats d'anàlisi poètica amb activitats de creació. I els resultats són molt interessants. Les activitats que van realitzar són:

Els tres poemes que havien de fer eren un haikú, un cal·ligrama o un poema visual; i un poema lliure. Totes les activitats de creació estaven ben pautades i sabien perfectament què havien de fer per tal de superar les activitats.

En aquest cas, cal tenir això molt clar, ja que amb qualsevol tasca creativa, l'alumne tendeix a pensar que la nota es posa en funció de si agrada més o menys al professor. Per això, a l'hora de posar una nota, em basava sobretot en els criteris de correcció establerts a la tasca. El fet de tenir més nota o menys depenia, doncs, del seguiment acurat de les pautes de les activitats (adequar-se a la temàtica, a l'estructura, obtenir una rima treballada, utilitzar les figures retòriques, explicar el poema, etc). 

Poema visual realitzat per l'Omar Ujayad, alumne de GES 2 (Tona).

Com a punts forts del mòdul, cal destacar que els alumnes realitzaven les tasques a classe i, per tant, em tenien a la seva disposició per tal d'orientar-los cap a les muses. Va ser un treball agraït, ja que els alumnes no es portaven gaire feina a casa. La metodologia, doncs, ha funcionat.

Com a punts millorables, crec que l'activitat oral va restar en un segon pla i li va treure importància en el conjunt de l'avaluació. A més, va haver descoordinació de les activitats creatives amb la publicació de la revista literària. Hauria d'haver-la executat de manera simultània i no donar tant de temps per a cada lliurament. Ha faltat el punt de difusió de l'activitat fora de l'aula, un element que considero important i que els alumnes agraeixen. Mostrar els seus treballs i que surtin més enllà de les quatre parets de l'escola ha de ser fonamental en activitats creatives com aquestes. I, fins i tot, per a activitats com les de l'entrevista, en què s'hauria pogut contextualitzar en un entorn real (revista del poble, emissora de ràdio local, podcast literari, etc.)

Així, val la pena tenir aquesta millora per al curs vinent, així com la possibilitat d'afegir que, a més dels poemes, a la revista poguessin publicar articles d'opinió relacionats amb la literatura (experiències pròpies, anàlisi de poemes favorits, etc).

Wikio