[040] La publicitat a GES 2: una aposta per la creativitat

Amb els alumnes de GES 2  he volgut reprendre el tema de la publicitat i deixar de banda l'activitat de l'exposició fotogràfica com a eix vertebrador del mòdul. L'experiència de l'any passat va ser gratificant, però complicada i massa absorbent. Penso que per portar-la a terme novament cal una revisió a fons dels seus objectius, de les activitats, de la programació de les tasques i, per suposat, de la metodologia.

Per tant, he tornat a la publicitat amb un treball també interessant. L'objectiu del mòdul és doble. Per una banda, els alumnes han de saber interpretar el llenguatge audiovisual a través de l'anàlisi de fotografies i de la publicitat. I per una altra, la temàtica ha de servir per  a perfeccionar la redacció oral i escrita de textos explicatius i descriptius, així com de textos argumentatius.

Activitats que conformen l'avaluació del modul de Llengua castellana 3

Entre les activitats que he preparat, en voldria destacar una: l'elaboració de la campanya publicitària. Els alumnes esdevindran els publicistes i el professor, el client. Tots ells han de preparar en grups una campanya publicitària per a vendre una barra de xocolata especial per a adolescents i joves en edat escolar. L'objectiu no és cap altre que el de saber argumentar (o defensar) la seva campanya.

Per a fer-ho hauran de realitzar tres tasques:

1) Informe de la campanya:

Hauran d'explicar i justificar les decisions preses per a la campanya en un text d'entre 100 i 200 paraules. A part del briefing, poden seguir aquestes preguntes com a pauta:

¿QUIÉN VA A SER EL PÚBLICO DESTINATARIO DE LA CAMPAÑA?

¿EN QUÉ VAMOS A BASAR LA IDEA PRINCIPAL?

¿QUÉ NOMBRE LE VAMOS A PONER AL PRODUCTO?

¿QUÉ ESLOGAN VAMOS A ELEGIR PARA EL ANUNCIO DEL PRODUCTO?

¿QUÉ CARACTERÍSTICAS VAMOS A DESTACAR EN EL TEXTO?

¿QUÉ NÚMERO DE IMÁGENES SON LAS MÁS ADECUADAS PARA QUE EL ANUNCIO DEL PRODUCTO SEA MÁS EFECTIVO?

¿QUÉ ELEMENTOS (COLORES, TIPOGRAFÍA, RECURSOS LINGÜÍSTICOS, PERSUASIVOS, RETÓRICOS, ETC.) VAMOS A ELEGIR PARA RESALTAR EL PRODUCTO EN EL ANUNCIO?

¿CUÁL ES EL ORDEN MÁS ADECUADO PARA LOS ELEMENTOS DEL ANUNCIO DEL PRODUCTO?


2) Anunci del producte:

Hauran de dissenyar l'anunci publicitari del producte en suport audiovisual (cartell publicitari, falca radiofònica, spot de televisió).


3) Presentació oral a la classe:

El grup exposarà a l'aula la seva campanya publicitària. Tindran entre 5 i 7 minuts per a convèncer el profe que el seu treball publicitari és el millor. 

Per ara, l'activitat ha resultat molt motivadora i els grups s'estan mostrant molt creatius. Això em fa pensar que he donat en el clau i que el canvi ha servit per a millorar l'experiència del mòdul. A més, i per incentivar l'esperit competitiu, la millor campanya s'endurà un punt extra de la nota final del treball, mentre que la resta (si compleixen els requisits mínims de puntualitat en el lliurament), obtindran mig punt.

Ja en tinc ganes de veure els resultats i, evidentment, els comentaré en un futur post!

Wikio

[035] Refermant la metodologia: recursos per a un aprenentatge reflexiu i competencial

L'estiu passat, i després de fer el rigorós examen de consciència del curs 2010-11 a través del meu portafoli docent, vaig començar a revisar les unitats didàctiques per a cada curs. Abans, però, vaig fer una repassada a qüestions teòriques per tal d'acotar millor els cursos del 2011-12 a l'enfocament educatiu que des de fa temps procuro aplicar a l'aula.


Així que vaig tornar a clicar a ARC, com he fet tantíssimes vegades aquests darrers anys. Aquesta és una web de la Unitat d'Educació Permanent que té com a objectiu orientar els docents de persones adultes cap a un aprenentatge i una formació competencials dels nostres alumnes. Per entendre'ns, l'objectiu és establir una base metodològica per a crear el que anomenen alumnes competents. I això significa -i cito textualment les paraules que apareixen a la web- que "ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació". 


Així, a ARC trobareu material teòric, metodològic i recursos que aprofundeixen en aquesta manera d'entendre la formació per a adults. I aquest aprofundiment és total, ja que hi ha reflexions relacionades que transcorren per tots els estadis del procés d'ensenyament-aprenentatge: des de la creació d'unitats didàctiques i cursos basats en competències bàsiques, fins al sistema d'avaluació, passant pel seguiment de l'aprenentatge dels alumnes, el treball de'establir un bon clima a l'aula o l'autonomia de l'aprenent, etc. 

A més, es poden trobar experiències docents, seqüències didàctiques (especialment per als  cursos de GES) en les quals s'aplica aquesta metodologia;  i veure vídeos o presentacions de conferències realitzades per Neus Sanmartí, Joan Tomàs Pujolà, Josep Vidal i Olga Esteve.

La llàstima, però, és que la web sembla abandonada (els darrers links són del març del 2010). I és una llàstima perquè ha esdevingut en els darrers anys una font molt abundosa per a millorar la meva base metodològica. És per això estic en deute amb ARC, per tota la (in)formació obtinguda en aquesta web, especialment els articles relacionats amb la pràctica reflexiva, temàtica de la qual Olga Esteve n'és una experta. 

Crec que havia de reconèixer la vàlua d'aquesta web i de la gran tasca que s'ha fet. I espero que el seu abandonament  no sigui etern. Seria una llàstima que no es continués actualitzant, ja que en el (sub)món de l'educació per a adults, descobrir ARC va esdevenir un revulsiu que apuntava a un concepte d'educació més proper, més real. 


Per això, i perquè no em descuidi, abans de començar el curs escolar, repasso alguns articles per continuar ben ferm en les meves creences metodològiques i en la meva construcció com a professor d'adults.

Wikio

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul. 


Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan  estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!

Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i  voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.


Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip. 

Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.


Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

Wikio

[022] Facilitar oportunidades: una visión de la educación permanente en #500palabras

Puede ser que mi aportación al proyecto PurposedES no sea ya necesaria. El alto nivel de los anteriores posts, las opiniones y las voces que están detrás de las reflexiones expuestas hasta ahora, hablan con la seguridad digna de las auténticas eminencias en el oficio de la docencia y, por consiguiente, poseen una autoridad que envidio y que espero obtener algún día. Pero también puede ser que sí pueda añadir una nueva lente a todo este caleidoscopio educativo si hablo del ámbito en el cual trabajo: la educación para personas adultas.

Para muchos, este es el cajón desastre del sistema educativo, olvidado por las instituciones educativas, ahogado por iniciativas privadas e infravalorado por los que creen que es una “educación de segunda”. Lo que mucha gente desconoce es que la educación para las personas adultas ha cambiado mucho y, afortunadamente, se está reivindicando como una plataforma que puede impulsar decisivamente el futuro laboral y académico de los estudiantes que pasan por sus aulas.

Desde mi punto de vista, la escuela de personas adultas facilita una segunda oportunidad, pero también una tercera, una cuarta o una quinta. ¡E incluso una primera oportunidad! ¿Es posible eso? Evidentemente que lo es si se tiene en cuenta que el perfil del alumnado es tan heterogéneo como único a la vez. Las circunstancias vitales y la (mala o difícil) experiencia académica son los argumentos más repetidos por todos los alumnos que deciden retomar sus estudios. El aumento gradual de estudiantes en las aulas de adultos demuestra que nunca es tarde para (re)aprender, hecho que da sentido al concepto lifelong learning, el cual rompe con la tradicional creencia que la educación es un proceso que se vive durante una etapa limitada de nuestras vidas.

Por tanto, no entiendo la educación como quien recuerda la mili (quién la hiciese) o el día de su boda. La educación es un proceso permanente de adquisición y construcción de conocimientos formal e informal. Esto significa que cualquier persona debe tener la oportunidad de subirse de nuevo a un tren que, por un motivo u otro, tuvo que abandonar. Y como docente, mi obligación es guiar el proceso, facilitar metodologías que se aparten de las tradicionales, que sean más vivas, dinámicas, prácticas y reflexivas. Pero, por encima de todo, debo saber cómo motivar a los alumnos, para que así la guía y la facilitación de métodos reales y metacognitivos adquieran un estímulo adecuado para llegar a la siguiente estación.

Así, y desde mi experiencia en la formación permanente, el propósito de la educación es fomentar métodos de aprendizaje motivadores con proyectos reales que permitan el análisis y la reflexión sobre el mundo que nos rodea, con el objetivo de aprovechar y mejorar las herramientas cognitivas y metacognitivas de nuestros alumnos. De esta manera, sabrán valorar la oportunidad que nunca les concedió el sistema educativo para completar su formación. Pero también tomarán consciencia de que su educación aún no ha acabado y que tienen toda una vida para aprender, descubrir y compartir. 

Wikio

[021] Fotolicus 2.0 és 1 èxit!

Un fantàstic treball en equip que està donant molta vida al centre.

Wikio

[019] El difícil repte d'elaborar un text escrit (IV)

Sempre m'he preguntat quina repercussió tindrà la tasca que es realitza a l'aula. I crec que amb el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1, he pogut copsar fins a quin punt el resultat del treball pot anar un pèl més enllà i revertir de manera directa en la seva vida, atès l'objectiu del mòdul: realitzar textos de la vida quotidiana, com ara el correu electrònic, la carta formal, la redacció del currículum i la carta de presentació. 

I és que, amb l'objectiu d'anar més enllà, vaig preparar una sessió especial per a explicar aquests dos textos darrers, tan necessaris com importants a la nostra vida.

Gràcies a l'ajuda de dues responsables d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost, vam fer una classe per explicar com fer un bon currículum i una carta de presentació, per saber quins aspectes s'han de tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una entrevista de feina. A nivell lingüístic, i atès un dels objectius del curs (fomentar l'autonomia i l'autoavaluació en la creació de textos escrits),  vam incidir els avantatges i les limitacions de les eines lingüístiques que podem tenir a mà per millorar de manera autònoma l'expressió i l'ortografia (correctors, traductors, diccionaris online, Optimot, etc.) un cop s'acabi la formació del GES.

La resposta dels alumnes va ser molt positiva perquè van trobar un motiu, un lligam, una identificació entre la llengua i la seva experiència laboral. I aquest motiu, aquest lligam, aquesta identificació té un nom: enfocament comunicatiu.

La sessió va donar sentit a l'aprenentatge de la llengua, ja que les habilitats i competències que se n'extreuen d'una activitat així es posen al servei d'un objectiu real i que repercuteix en la seva vida diària. Segur que a l'hora de fer el currículum i la carta de presentació, l'actitud dels alumnes serà diferent que amb qualsevol altra mena de tasca, perquè ha deixat de ser un exercici de classe i ha passat a esdevenir una esperança per millorar la seva situació laboral. I és que la majoria dels alumnes que tenim a classe, malauradament, pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. I un currículum pot convertir-se en una oportunitat de treball.

Per tant, un bon enfocament comunicatiu ajuda a la motivació dels alumnes i a generar un interès per a la millora dels textos escrits, tant a nivell textual com ortogràfic. I amb aquesta experiència he tingut la gran sort de comprovar-ho.

Wikio

[018] La fotografia com a eina lingüística (I)

A inicis del segon trimestre vaig llançar un repte als alumnes de l'assignatura de Llengua espanyola 3 de GES 2: organitzar una exposició de fotografia. Evidentment, la iniciativa va ser rebuda amb escepticisme, ja que el grup d'enguany és en general força complicat a nivell de comportament i de motivació.

A grans trets, la unitat didàctica que vaig posar en marxa i que arribarà al seu zènit el proper dijous 31 de març amb la inauguració al centre, té com a objectius principals:

- saber descriure imatges a nivell denotatiu i connotatiu.

- saber exposar i argumentar la lectura denotativa i connotativa de les fotografies realitzades pels alumnes.

- saber analitzar la tasca feta i reflexionar-hi.

- saber elaborar la publicitat d'un acte cultural (exposició fotogràfica).

- saber gestionar el treball en grup.

Tots aquests objectius s'han combinat amb una metodologia molt clara: els alumnes s'han de responsabilitzar del seu progrés i, per tant, han de gestionar els tempos de lliurament de les tasques. Mentrestant, el docent dinamitza, orienta, facilita i motiva els alumnes per assolir el repte amb èxit.

Així, les tasques que han realitzat en grups de 4 persones són les següents:

- realització d'un mínim de 4 fotografies originals per persona (16 x grup) al voltant de dos temes: la disfressa i sense paraules,

- acompanyar cada imatge amb un títol i una descripció denotativa i connotativa. Ha de tenir un mínim de 100 paraules. Les descripcions s'han de lliurar en castellà i en català,

- redacció d'un post diari al blog de l'assignatura que expliqui què s'ha fet durant la sessió, analitzar la tasca realitzada pel grup i reflexionar-hi, 

- creació d'un díptic, un flyer i un cartell per fer difusió de l'exposició,

- preparació d'una exposició oral que expliqui el més rellevant a nivell d'elaboració del treball i a nivell connotatiu de les imatges. La podran fer tant en català com en castellà.

Dos dels aspectes en què més es va fer èmfasi van ser en la composició i els tipus de plans i enquadraments.

Prèviament a deixar via lliure als grups, els quals van ser escollits pel professor, vam fer unes quantes sessions pràctiques sobre les característiques de la imatge, vam pactar quin grup s'encarregaria de cadascun dels textos publicitaris proposats (flyer, cartell, díptic) i vam establir aspectes comuns de treball (destinataris de l'exposició, selecció del tema, nom de l'exposició, colors i tipografia per als textos publicitaris, creació del logo, etc.). 

Amb totes les peces de la tasca al taulell, el repte ja estava servit. Ara hauria de comentar amb detall com es van desenvolupant les activitats. Però em permetreu que ho faci en un proper post!

Wikio

[016] Treballant amb el còmic (II)

Una vinyeta feta amb Pixton. Si voleu veure'n la resta, cliqueu la imatge.

En un anterior post vaig explicar quina tasca estava realitzant al mòdul de Llengua castellana 2 de GES 1 amb el còmic. I ara volia aprofundir-hi una mica.

Fins ara, estic satisfet dels resultats que estic obtenint. Penso que he encertat en l'ús del còmic com a porta d'entrada al text narratiu i a l'interès per la lectura. Fins i tot hi ha alumnes que s'han sorprès pel fet d'estar tan enganxats al còmic. Ja és una gran fita que llegeixin i que vagin a la biblioteca a buscar un dels 5 còmics que vaig proposar per a la ressenya. En aquest sentit, he complert un objectiu importantíssim: que llegeixin i sàpiguen valorar la lectura.

Trobo encertadíssim l'ús el còmic, ateses les seves característiques tècniques. La barreja d'imatge i text, la temàtica diversa dels còmics proposats, la llibertat d'escollir el còmic que més els tiba han estat elements clau per veure imatges insòlites a l'aula -veure com llegeixen en un silenci sepulcral no té preu!-, especialment per a un perfil d'alumne que no està acostumat a llegir i que partia de la idea que els còmics eren per a nens o freaks. 

Actualment, i després d'unes sessions dedicades a explicar les característiques del còmic i com connecten amb el text narratiu, han començat a treballar en els dos treballs per a aquest trimestre: la ressenya i la creació d'un còmic propi.

Pel que fa a la ressenya, he donat 5 títols de còmics diversos en temàtica i procedència. Aquesta és la llista dels còmics:

- El arte de volar, de Antonio Altarriba/Kim

- Kick-Ass, de Mark Millar i John Romita JR.

- Arrugas, de Paco Roca.

- Bone: lejos de Boneville, de Jeff Smith.

- Metropolis, de Osamu Tezuka.

El segon treball és el de l'elaboració d'un còmic utilitzant el web Pixton. Per guardar-me les espatlles, i atesa les possibles "dificultats" tècniques i formatives pel que fa a l'informàtica, he deixat l'opció de realitzar el còmic amb altres tècniques (fotografies, dibuixos originals, collages, etc.). Els alumnes, a part del còmic que haurà de tenir entre 15 i 20 vinyetes, han de lliurar una descripció del personatge principal i un guió tècnic de cada vinyeta.

Com dic, ara estan immersos amb els treballs. Quan acabi el trimestre, faré les valoracions finals, així com ensenyaré alguns dels treballs que hagin fet.

Wikio

[011] Canviarem l'escola?

Vull compartir una presentació feta per Jaime Olmos, professor que reflexiona i investiga sobre les possibilitats educatives de les TIC. Tot i treballar amb clientela diferent (ell, alumnes de primària i de secundària; jo, adults), em sento molt a prop de la seva causa. 

Darrerament, he viscut al meu centre sensacions molt semblants a les que a la presentació hi exposa. Però també sóc optimista i, malgrat que de vegades sembli que m'estampi contra un mur, faré mans i mànigues per fer pedagogia del canvi necessari que ha de fer el sistema educatiu i com les TIC poden ajudar a aquesta fita.

Gràcies, Jaime, per la presentació. M'anima molt saber que hi ha persones que comparteixen la mateixa causa.

TIC y EDUCACIÓN... ¿Cambiará la escuela?

View more presentations from Jaime Olmos.

Wikio

[010] Treballant amb el còmic (I)

Aquest trimestre estem treballant amb el còmic dintre del mòdul de Llengua castellana 2. L'any passat també vaig utilitzar aquest gènere per introduir el text narratiu i la lectura/interpretació de la imatge. Enguany, però, vull millorar l'experiència i enfocar les activitats amb l'objectiu de potenciar l'aspecte narratiu. 

Crec que el còmic és una fantàstica porta d'entrada cap a la lectura i que pot ajudar a la comprensió de les característiques dels textos narratius. El component visual i creatiu és un molt bon esquer per atraure els alumnes i motivar-los per a la bona consecució de les tasques.

Entre les activitats proposades, hi ha la ressenya d'un còmic i la creació d'un còmic a través de Pixton. I en propers posts ja tindré temps d'aprofundir-hi i explicar-les amb més calma. Avui només volia mostrar el primer resultat d'un exercici que hem realitzat aquests dies a classe: la creació d'un personatge inspirat en un llevataps. Què us en sembla?

Wikio

[009] Facebook com a eina de debat 2.0 (anàlisi d'una activitat)

Tot i haver entrat ja en el segon trimestre, voldria fer una mena de retrospectiva d'algunes activitats i aspectes metodològics que he portat a terme al llarg del primer trimestre. I començaré per una activitat 2.0 molt interessant i de la qual us en devia fa temps un post: el debat a través del grup de Facebook. 

Vaig portar aquesta activitat avaluable dins del mòdul de GESO 2 Llengua catalana 3, en el qual vaig treballar el text argumentatiu. L'objectiu principal de l'activitat era elaborar arguments i contraarguments breus en un context de debat virtual sobre temes d'actualitat. 


Vaig donar moltes voltes a l'entorn 2.0 que havia de suportar l'activitat. Vaig visitar llocs de creació de fòrums i no em van fer el pes. A més, m'interessava una eina fàcil d'utilitzar i que estigués a l'abast dels alumnes. I va ser llavors quan se'm va encendre la bombeta: Facebook.
Era la solució a diversos problemes: el 90% de la classe tenia perfil en aquesta xarxa social, bona part dels alumnes es connectaven habitualment, la facilitat d'establir un grup en pocs clics era notable. D'aquesta manera va néixer el grup Debat 2.0 (GESO 2 - CFA Tona).

La metodologia va ser molt senzilla: el professor servia l'activitat, però també moderava el debat i el dinamitzava quan el fil argumental s'esgotava. Procurava no intervenir gaire per cedir el protagonisme a la co-construcció del debat per part dels alumnes. 
Mentrestant, van ser ells mateixos els que havien de portar el pes de l'activitat amb les seves opinions.  

Temes que es van treballar amb el grup de debat de GESO 2 (CFA Tona)

Els vaig proposar tres temes de durada quinzenal cada debat i havien de fer entre 2 i 4 intervencions. Per agilitzar la discussió i procurar una participació activa, els vaig demanar que fessin intervencions curtes, que seguissin el fil del debat a l'hora de participar-hi i que estiguessin connectats per estar al cas de la conversa. 


Pel que fa a l'aspecte textual i ortogràfic, els vaig demanar que agafessin les intervencions pròpies d'un dels temes i que les corregissin i escriguessin en un document a part. Aquesta tasca ja l'hem realitzat sovint durant el curs anterior i, per tant, havien de seguir les pautes d'autocorrecció a través del llistat de símbols que ja coneixen (us dec un post comentant el sistema d'autocorrecció ortogràfica i discursiva).


Un fet que em va cridar l'atenció va ser que el grup va decidir per majoria que el grup de debat fos privat. És per aquest motiu que no podreu llegir les opinions dels alumnes.

La valoració de l'activitat és positiva, tot i que em van sorprendre algunes actituds dels alumnes. Per exemple, els alumnes que es connecten més a Facebook van passar del grup de debat. És a dir, deixaven missatges al seu mur, penjaven fotos, estadístiques d'enquestes xorres, però no tenien temps per entrar al grup de debat i, almenys, llegir els comentaris dels companys. I és que per més a l'abast que hi posi la tecnologia, això no garanteix l'èxit de l'activitat. I la tecnologia tampoc no va esdevenir com a element motivador, fet que vaig trobar frustrant en un intent de crear activitats engrescadores. Malgrat tot, però, el conjunt és satisfactori.

PUNTS FORTS

- Inicialment, va ser una activitat que va despertar interès.


- Molts dels arguments estaven  ben estructurats.


- Les intervencions es van ajustar al fil de la conversa.


- Gran quantitat de tipus d'arguments.


- Fluïdesa argumentativa, contraargumentativa, anàlisi, etc.


- Tècnicament, la creació del grup  i l'adhesió dels participants va ser senzilla i força ràpida.


- Com a eina de debat, el grup de Facebook va complir.




PUNTS FEBLES


- L'interès per l'activitat va minvar amb el temps.


- Alguns alumnes no van participar, malgrat estar connectats assíduament.


- Evidents símptomes d'apatia davant l'activitat per part d'alguns alumnes.


- Vaig trobar a faltar un millor sistema de distribució dels missatges per part del grup de Facebook (els missatges apareixen un darrere de l'altre, però no els subindexa).


- Alguns dels temes seleccionats no van quallar entre els alumnes.

Wikio

[005] L’enfocament comunicatiu o la mare dels ous de la meva actitud docent

Recordo que, un dia parlant amb un company del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults, li vaig arribar a dir que l’enfocament comunicatiu era com una religió: s’hi creia o no. I jo en sóc molt creient, i per diversos motius. Però el més clar és el de la comprovació empírica. Així, des de fa dos anys he pogut contrastar els bons resultats d’aquesta actitud comunicativa en els meus cursos de GESO. I és que tinc la gran sort que en el centre on treballo puc organitzar i desenvolupar les classes amb una certa llibertat pedagògica i metodològica, fet que m’ha posat més fàcil l’aplicació de l’enfocament comunicatiu com a marc de les meves unitats didàctiques.

Per tant, els mòduls de català i de castellà de l’àmbit de la comunicació del curs de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO) tenen uns objectius i uns continguts concrets, els quals he volgut reorientar cap a l’assoliment d’unes competències bàsiques que han de permetre el desenvolupament de coneixements, d'habilitats, d'actituds i de responsabilitats comunicatives i lingüístiques pràctiques i aplicables en contextos reals.

Aixoplugat, doncs, en l’enfocament comunicatiu, treballo amb diverses estratègies didàctiques, les quals passo a enumerar:

a) Aprenentatge inductiu: A través de la interacció regulada entre professor i alumne, aquest últim ha de descobrir tot allò que està aprenent. D’aquesta manera, s’obliga a que l’alumne pensi i organitzi el seu propi coneixement i ús de la llengua. Crec que el professor consciencia els alumnes perquè pensin i reflexionin sobre el seu aprenentatge de la  llengua.

b) Comunicació real i repte comunicatiu: L’element clau de l’enfocament comunicatiu és que, a través d’activitats que reflecteixen situacions comunicatives reals, promouen l’aprenentatge i la pràctica de les capacitats lingüístiques i comunicatives de la llengua. I el professor ha d’aprofitar aquest concepte per generar activitats que simulin una situació comunicativa que els alumnes podrien trobar-se en la vida real. Per a ells, assolir l’objectiu serà tot un repte que els motivarà i els farà partícips del seu aprenentatge.

c) “Aprendre fent”: Aquest és un terme que vaig escoltar en una entrevista a Roger Schank, investigador sobre el tema de la Intel·ligència Artificial, i la Teoria del Aprenentatge Cognitiu en l’Educació. Sovint els professors pensem que ensenyem el que creiem que és important. Però ens equivoquem. Perquè una cosa és saber quins coneixements tenen els alumnes i una altra cosa és imaginar-se quins coneixements creiem que tenen. I abans d’aplicar qualsevol metodologia, cal interactuar amb els alumnes per copsar aquesta informació que sovint se’ns passa per alt i que permetran ajustar millor les nostres estratègies d’aprenentatge. El professor hauria d’intentar comprendre què és el que els alumnes poden fer i ajudar-los a fer-ho. I per a això, res millor que tutoritzar-los a través de la pràctica. Aprendre per mitjà de projectes, tasques i actuacions d'entorn son vies que porten cap a un aprenentatge viu, motivador, funcional i actiu per als alumnes. Personalment, crec que no hi ha cap altre sistema d’aprenentatge.

d) El professor com a guia: El rol del professor de llengua ha de canviar. S’han d’acabar les classes magistrals en què el professor comunica –que no ensenya- el que els alumnes han d’aprendre. D’aquesta manera, el professor esdevé un vehicle dels continguts del curs més que un facilitador de l’aprenentatge. Per evitar-ho, cal que la responsabilitat de l’aprenentatge passi del professor als alumnes. Per sobre de tot, el professor ha d’intentar desenvolupar en els alumnes un aprenentatge autònom i focalitzat per a satisfer les seves necessitats comunicatives reals. Crec que el professor ha de passar de simple comunicador de continguts a esdevenir orientador que dinamitzi l’aprenentatge i el porti cap a una reflexió conscient de les aptituds cognitives i metacognitives de l’alumne.

Aquestes estratègies conformen la meva base pedagògica. I ara per ara continuaré treballant en aquesta línia perquè considero que encaixa amb la meva manera de comprendre l’ensenyament.

Wikio