[079] - El repte, alliberat: crònica del naixement de Digues-me

No hi ha sentiment més desitjat que el de la llibertat. Necessitem sentir que som capaços de deixar-nos anar sense que cap barrera ens aturi. I a l'aula, les primeres barreres amb les quals ens trobem són les parets de l'aula. Durant aquest trimestre he volgut trencar-les, obrir de bat a bat les finestres i fer que la veu dels alumnes s'escampi per tot el centre i tota la comunitat. D'aquest desig de llibertat va sorgir una revista anomenada Digues-me.

El dia de Sant Jordi va ser l'escollit per publicar el primer número de Digues-me. Ha estat elaborada pels grups de GES 1 de Tona i de Centelles en un treball conjunt ple de dificultats, però també de satisfaccions. Ara intentaré explicar l'experiència, els encerts i les millores que cal fer de cara a properes edicions. 

La idea neix del repte que llenço als alumnes de fer una revista. Per portar-la a terme, vaig aglutinar les activitats dels mòduls de Lengua castellana 2 i de Llengua catalana 2. D'aquesta manera m'assegurava una temporització coherent perquè els alumnes assolissin el repte. I de retruc, treballava les dues llengües al mateix temps.

La negociació dels continguts va ser l'element més divertit i emocionant. L'adequació de les notícies, dels reportatges i de l'entrevista es van decidir en funció del possible lector a qui ens adreçàvem: qualsevol alumne del centre. Això ens va obligar a parlar del registre més adequat, de la llengua que s'havia d'utilitzar, de la llargada dels textos, del paper de les imatges i dels peu de foto, de la selecció dels continguts, de l'estructura, del perfil d'entrevistat més adient, etc. Un debat molt intens que va ajudar a disseccionar qualsevol publicació que trobàvem, a ser crítics amb tot allò que llegíem i, és clar, amb tot allò que escrivíem.

D'altra banda, les activitats van ser força diverses. Pel que fa a les d'escalfament, vam treballar des de l'anàlisi de diaris i de publicacions a la correcció de textos periodístics, passant per la pràctica d'escriptura de notícies en grup i dictats diversos per repassar ortografia i gramàtica. A més, cal sumar les tasques pròpies de l'avaluació: escriure una notícia (individual), un reportatge (grup classe) i una entrevista (grups de centre). I aquí és on els alumnes van demostrar el seu compromís amb el repte.

Val a dir que tot el contingut és original. Vam eliminar el clàssic "cortapega" i el vam canviar pel resum, per les comparacions de les fonts d'informació; i per la investigació exhaustiva, fet que va permetre l'escriptura d'uns textos periodístic magnífics. Estic molt orgullós, sobretot, de la implicació en els reportatges i del treball realitzat conjuntament per tots els alumnes per a la preparació i l'elaboració de l'entrevista. La coordinació de les tasques de creació i selecció de les preguntes, d'ordenació del qüestionari, de l'execució i de la transcripció va resultar fàcil. I també vull destacar l'encert de fer l'entrevista a un exalumne del centre. Van creure més coherent entrevistar un personatge proper i que fos representatiu del centre. Jo els vaig proposar, doncs, al Joan, un senyor que va demostrar el tòpic de l'ensenyament per a adults: mai és tard per tornar a reprendre els estudis.

Però, malauradament, la calma amb la qual vam començar el trimestre i, després, la il·lusió d'enllestir el producte va provocar que, al final m'entrés la pressa per l'avaluació. I tot plegat va repercutir en una mala planificació de les tasques de Llengua catalana 2. Sabien quines eren les que corresponien a Lengua castellana 2, però vaig modificar les de Llengua catalana 2 una mica sobre la marxa. És per aquest motiu que el tractament de les tasques lingüístiques en català no tinguessin les mateixes oportunitats de desenvolupar-se durant el trimestre. 

Malgrat tot, l'avaluació seguia regida per rúbriques creades pels alumnes, el diari personal d'aula i el portafoli lingüístic. I el meu paper en el procés del repte va ser, molt a pesar meu, de guia i redactor en cap de les improvisades taules de redacció que muntàvem a l'aula. No m'estava d'orientar-los en cas de necessitat, de resoldre problemes, de suggerir propostes de millora, etc. En propers anys, vull que tinguin més autonomia per tal de resoldre alguns dels esculls que ens hem trobat (comunicació entre centres, saber contactar amb les fonts, maquetació de la revista, traduccions a altres idiomes, etc.).

Al marge de les millores que ja he esmentat, cal que planifiqui amb ells les tasques, els requisits i condicions de lliurament. Això farà que dediqui el mateix temps als continguts lingüístics dels mòduls, a fer una selecció de tasques més acurada i a establir una temporalització s'ajusti a l'obtenció de resultats. Tot plegat, generarà més il·lusió i empenta per assolir l'objectiu final: la publicació de la revista. 

Sóc conscient que hem tirat pel dret en algunes fases de la construcció. I tot ve causat per la manca de planificació a llarg termini. Preníem decisions en poc espai de temps, canviàvem de tipus de text en funció de la feina realitzada, etc. Però, en part, aquesta inèrcia feia que cada sessió fos emocionant, diferent i divertida. Com a docent, viure en aquest caos era l'essència de la meva tasca i, diguem-ho poèticament, l'elixir que dóna sentit a l'educació, a la vida. Quan ABSOLUTAMENT TOT està planificat, no hi ha lloc per a la inquietud. En aquest sentit, van ser unes classes genials.

Fragment del portafoli d'un alumne valorant el repte de fer la revista.

I el resultat? Doncs vosaltres direu! Jo, personalment, estic encantat amb el resultat. Ara toca fer difusió i fer que la revista voli i s'alliberi de la presó de l'aula. El repte ja ha sortit al carrer i els meus alumnes ja pensen en un de nou... I és que la llibertat és addictiva i el desig d'obtenir-la és encoratjador.

[019] El difícil repte d'elaborar un text escrit (IV)

Sempre m'he preguntat quina repercussió tindrà la tasca que es realitza a l'aula. I crec que amb el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1, he pogut copsar fins a quin punt el resultat del treball pot anar un pèl més enllà i revertir de manera directa en la seva vida, atès l'objectiu del mòdul: realitzar textos de la vida quotidiana, com ara el correu electrònic, la carta formal, la redacció del currículum i la carta de presentació. 

I és que, amb l'objectiu d'anar més enllà, vaig preparar una sessió especial per a explicar aquests dos textos darrers, tan necessaris com importants a la nostra vida.

Gràcies a l'ajuda de dues responsables d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost, vam fer una classe per explicar com fer un bon currículum i una carta de presentació, per saber quins aspectes s'han de tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una entrevista de feina. A nivell lingüístic, i atès un dels objectius del curs (fomentar l'autonomia i l'autoavaluació en la creació de textos escrits),  vam incidir els avantatges i les limitacions de les eines lingüístiques que podem tenir a mà per millorar de manera autònoma l'expressió i l'ortografia (correctors, traductors, diccionaris online, Optimot, etc.) un cop s'acabi la formació del GES.

La resposta dels alumnes va ser molt positiva perquè van trobar un motiu, un lligam, una identificació entre la llengua i la seva experiència laboral. I aquest motiu, aquest lligam, aquesta identificació té un nom: enfocament comunicatiu.

La sessió va donar sentit a l'aprenentatge de la llengua, ja que les habilitats i competències que se n'extreuen d'una activitat així es posen al servei d'un objectiu real i que repercuteix en la seva vida diària. Segur que a l'hora de fer el currículum i la carta de presentació, l'actitud dels alumnes serà diferent que amb qualsevol altra mena de tasca, perquè ha deixat de ser un exercici de classe i ha passat a esdevenir una esperança per millorar la seva situació laboral. I és que la majoria dels alumnes que tenim a classe, malauradament, pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. I un currículum pot convertir-se en una oportunitat de treball.

Per tant, un bon enfocament comunicatiu ajuda a la motivació dels alumnes i a generar un interès per a la millora dels textos escrits, tant a nivell textual com ortogràfic. I amb aquesta experiència he tingut la gran sort de comprovar-ho.

Wikio

[017] El difícil repte d'elaborar un text escrit (III)

Hem arribat a la recta final del mòdul de Llengua catalana 2. I arribats a aquest punt, la valoració de la tasca és, inicialment, positiva. Els alumnes han adquirit el modus operandi dels treballs escrits: fer un primer esborrany, contestar la graella d'autoavaluació, rebre la correcció del professor, tornar a corregir el text i contestar la graella del segon esbós. I així fins que el text estigui correcte a nivell ortogràfic i estructural.

En aquest cas, la metodologia s'ha anat modificant a mesura que passava el mòdul, especialment la part d'autocorrecció. Crec que, com a element de millora, hauria de clarificar des del primer moment el funcionament de la part autoregulada. I és que, de fet, és l'element important en el meu plantejament d'aquest mòdul i penso que cal modificar-lo perquè pugui donar els seus fruits.

També cal que comenti que el sistema de correcció no és el clàssic de tota la vida; és a dir, el docent corregeix i marca els errors, els fa plenament visibles i dóna el text als alumnes. El meu objectiu és que els alumnes es responsabilitzin dels seus textos. Han de ser capaços d'analitzar i de reflexionar sobre la feina feta perquè en siguin conscients dels seus errors, però també dels seus encerts.

Per aconseguir aquest objectiu, he optat per implantar un codi ortogràfic i textual comú amb símbols per reconèixer la mena d'error que s'ha fet (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, idea inintel·ligible, desordre en l'exposició de les idees, etc.) perquè l'alumne el detecti, es pregunti què ha passat en cada cas i faci l'esforç de trobar la solució a l'error marcat pel professor. Aquesta manera de treballar la millora dels textos li dec a la professora de la UVic, la Mariona Casas, que ens el va mostrar en una sessió del Màster de Formació de Professors de Català per a Adults.

A més, una altra aspecte que introduiexo -evidentment- és el del repàs als problemes més freqüents. Entre totes les correccions, elaboro un top 5 de faltes d'ortografia i aspectes relacionats amb les propietats textuals. Com més coincidència hi ha entre els alumnes amb un error, més opcions té aquest error de ser el nostre número 1. És una manera entretinguda de tractar l'ortografia i fer-la passable. I tot plegat es consolida amb exercicis de repàs dels errors apareguts als textos. Des de fa uns anys, recomano la compra del llibre Ortografia catalana, de l'editorial Castellnou, ja que el trobo molt adient per als meus alumnes. Permet treballar de manera col·lectiva com de manera individual (autodidacta), fet que m'interessa especialment i que connecta novament amb l'objectiu del mòdul.

Per tant, aquest sistema combinat amb un procés d'autoavaluació pot ajudar a l'assoliment de l'objectiu que m'havia marcat i que comentava anteriorment. Però tot dependrà de la pràctica i de la profunditat amb la qual qualli la metodologia en els alumnes. Jo des del primer curs de GES -i en altres cursos de llengua catalana per a adults- ja l'aplico des del primer trimestre i la continuo aplicant en els meus treballs. Penso que, per sobre dels continguts, cal insistir en ensenyar habilitats i competències. I en el cas concret que he exposat en aquest post, considero importantíssim dotar els alumnes de recursos que els permetin enfrontar-se a l'escriptura d'un text, tot coneixent les seves aptituds (tant bones com no tan bones) i aplicant una metodologia que els ajudi a desenvolupar-les.

Cal, encara, més èmfasi, fer un treball encara més exhaustiu i de més envergadura (per exemple, que la resta d'assignatures, incloses les de ciències i de socials, apliquessin la mateixa metodologia als seus treballs de classe). Però la primera pedra ja s'hi ha posat. Ara esperem que en el recorregut del GES pugui aixecar i millorar la construcció metodològica que desplego als meus cursos de llengua.

Wikio

[016] Treballant amb el còmic (II)

Una vinyeta feta amb Pixton. Si voleu veure'n la resta, cliqueu la imatge.

En un anterior post vaig explicar quina tasca estava realitzant al mòdul de Llengua castellana 2 de GES 1 amb el còmic. I ara volia aprofundir-hi una mica.

Fins ara, estic satisfet dels resultats que estic obtenint. Penso que he encertat en l'ús del còmic com a porta d'entrada al text narratiu i a l'interès per la lectura. Fins i tot hi ha alumnes que s'han sorprès pel fet d'estar tan enganxats al còmic. Ja és una gran fita que llegeixin i que vagin a la biblioteca a buscar un dels 5 còmics que vaig proposar per a la ressenya. En aquest sentit, he complert un objectiu importantíssim: que llegeixin i sàpiguen valorar la lectura.

Trobo encertadíssim l'ús el còmic, ateses les seves característiques tècniques. La barreja d'imatge i text, la temàtica diversa dels còmics proposats, la llibertat d'escollir el còmic que més els tiba han estat elements clau per veure imatges insòlites a l'aula -veure com llegeixen en un silenci sepulcral no té preu!-, especialment per a un perfil d'alumne que no està acostumat a llegir i que partia de la idea que els còmics eren per a nens o freaks. 

Actualment, i després d'unes sessions dedicades a explicar les característiques del còmic i com connecten amb el text narratiu, han començat a treballar en els dos treballs per a aquest trimestre: la ressenya i la creació d'un còmic propi.

Pel que fa a la ressenya, he donat 5 títols de còmics diversos en temàtica i procedència. Aquesta és la llista dels còmics:

- El arte de volar, de Antonio Altarriba/Kim

- Kick-Ass, de Mark Millar i John Romita JR.

- Arrugas, de Paco Roca.

- Bone: lejos de Boneville, de Jeff Smith.

- Metropolis, de Osamu Tezuka.

El segon treball és el de l'elaboració d'un còmic utilitzant el web Pixton. Per guardar-me les espatlles, i atesa les possibles "dificultats" tècniques i formatives pel que fa a l'informàtica, he deixat l'opció de realitzar el còmic amb altres tècniques (fotografies, dibuixos originals, collages, etc.). Els alumnes, a part del còmic que haurà de tenir entre 15 i 20 vinyetes, han de lliurar una descripció del personatge principal i un guió tècnic de cada vinyeta.

Com dic, ara estan immersos amb els treballs. Quan acabi el trimestre, faré les valoracions finals, així com ensenyaré alguns dels treballs que hagin fet.

Wikio

[013] El difícil repte d'elaborar un text escrit (II)

A l'hora d'explicar quina és la millor manera d'enfrontar-se a la creació d'un text escrit, he optat per fer especial èmfasi en la planificació prèvia a la redacció. Cal que els alumnes siguin conscients de les característiques que emmarquen la situació comunicativa abans d'agafar el boli; és a dir, el destinatari, l'objectiu del text, el tema, el tipus de text, el grau de formalitat i l'extensió. 

Personalment, penso que la planificació és cabdal. I en un context d'adults és molt important que els alumnes el comencin a aplicar en la seva rutina acadèmica per fer fora la por a l'enfrontament al paper en blanc. 

Exemple d'exercici d'expressió escrita del mòdul de GESO 1, Llengua catalana 2

A més, el punt de partida ha estat en tot moment la simulació de situacions comunicatives reals i que són presumibles que els alumnes visquin en algun moment de la seva vida. L'anàlisi prèvia també m'ha ajudat a mostrar de quina manera es despleguen les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i normativa).


Així, l'experiència amb activitats que recreen una situació comunicativa real m'han permès explicar tots els elements bàsics de l'expressió escrita, però, sobretot m'han servit per analitzar i fer conscients els alumnes que la llengua és un vehicle que han d'adaptar a les seves necessitats comunicatives.

Wikio

[012] El difícil repte d'elaborar un text escrit (I)

Mentre que al mòdul Llengua castellana 2 de GESO 1 treballo el text narratiu a través del còmic, a Llengua catalana 2 fem textos de la vida quotidiana. És un mòdul agraït, ja que intento ensenyar als alumnes les tècniques que s'han de tenir presents a l'hora de construir textos que els poden ajudar en la seva vida laboral: una carta formal, un correu electrònic, un currículum vitae o una carta de presentació.

Enguany, però, he volgut focalitzar encara més l'interès per la creació de textos pràctics i reduir el nombre de lliuraments per centrar-me en aspectes metacognitius. Així, un dels objectius que m'he plantejat,  a banda que els alumnes siguin capaços de construir textos de la vida diària, és que tinguin consciència de com els construeixen. I no hi ha res millor per a aquest exercici que el portafolis i l'autoavaluació.

Amb aquest plantejament he iniciat el mòdul que es presenta molt interessant i que en certs aspectes vull millorar. Espero aconseguir-ho!

Wikio