[060] La darrera peça del puzzle: reflexions del curs 2012-13

Toca fer balanç del darrer curs, acabar el puzzle del 2012-13 amb l'encaix de les darreres peces. Com sempre, l'ajuda del  portafoli ha estat fonamental per a valorar els diferents objectius i saber si els he assolit o no. Anem, doncs, a posar punt i final al puzzle.

Haig d'admetre, per començar, que aquest ha resultat un any tranquil, atesa la desvinculació d'obligacions a l'escola com a cap d'estudis. Això ha permès centrar-me en la preparació de les classes i complir amb escreix els objectius proposats pel que fa a la revisió dels mòduls.
 

Gràcies a això he millorat les unitats didàctiques, especialment l'adaptació dels cursos en funció dels alumnes, del seu tarannà i de les dinàmiques de cada grup a l'hora de fer front als mòduls. En alguns casos, les he canviat del tot respecte l'any anterior (Literatura GES 1, Llengua catalana 2, Literatura catalana GES 2) i he modificat activitats, tipus d'avaluació, etc. A més, he revisat els criteris d'avaluació, els recursos de cada mòdul, els dossiers, etc.

Un altre encert d'enguany ha estat la planificació anual dels mòduls de GES amb la intenció de connectar els mòduls, enllaçar continguts amb metodologies determinades per tal d'assolir de manera gradual les competències de cada nivell. 
 

Durant el curs 2012-13 també m'he volgut refermar en l'enfocament comunicatiu com a base de la meva metodologia. A aquestes alçades de la pel·lícula docent, volia assegurar-me que l'opció metodològica del repte real com a motor de l'aprenentatge encara era vigent. I ara no en tinc cap mena de dubte. L'únic element negatiu és que la mala temporització de les activitats han anul·lat o han deixat al marge en moments puntuals la reciprocitat de la tasca dels alumnes amb la vida real. Això podria crear confusió entre els alumnes que, potser, han tingut en algun moment la sensació de no comprendre del tot per què demanava la realització de les activitats.

 

A més, he afegit recursos per a un aprenentatge significatiu (creació d'esquemes i mapes mentals, ...) i una tímida i errònia introducció al flipped classroom (Llengua catalana 2). Sé que puc combinar i adaptar les bondats de cadascuna d'elles per a assolir una base metodològica pròpia, útil per a l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, vull continuar formant-me amb la lectura de materials concrets per a conèixer millor aquests plantejaments i poder implementar així els mòduls de GES i la resta de les classes.

De fet, aquest és el curs on he tingut molt en compte la lectura d'articles i documentació online. I bona part del que he llegit ha arribat gràcies a dues vies: el meu PLE i la interacció amb altres fantàstics docents. He pogut mantenir converses molt productives amb persones del gremi (Elisabet Alenyà, Jaume Sans, Carme Bové, Enric Serra  @LaMirandolina, @tedellimona) i altres professionals de l'educació que segueixo i que m'han aportat -directament o indirecta- molts coneixements al llarg del curs. La ingent quantitat d'articles i recursos que m'han proporcionat tots ells fa que, de cara al curs vinent, estableixi un sistema de buidatge per canalitzar tot el que pot resultar positiu per a la meva formació. Una eina que m'ha ajudat i que, avui dia, considero fonamental per a gestionar informació és Evernote. #recomano

Ara bé, malgrat la formació autodidacta, la idea de cursar el doctorat encara hi és. Però per motius familiars i, evidentment, econòmics, haig de renunciar-hi temporalment. I crec que amb el PLE i les xarxes socials, puc mantenir la motivació per aprendre més sobre l'ensenyament-aprenentatge de llengües i millorar la meva formació com a docent.

Malauradament, i com cada any, el meu punt feble ha estat l'ajustament de les activitats autoregulades en les unitats didàctiques. Val a dir, però, que és un punt que he abandonat en els mòduls de GES que ho he considerat oportú. Però l'he mantingut en els que era imprescindible per a conèixer les sensacions dels alumnes vers l'aprenentatge portat a terme a l'aula (Llengua catalana 1, Literatura, Literatura castellana).

L'abandonament ha estat conscient, atès que, en el cas d'alguns mòduls, fer una enquesta al final del curs no és gens representatiu per a extreure evidències de l'aprenentatge dels alumnes al llarg del trimestre. A més, en els cursos on l'aspecte metacognitiu és cabdal, els alumnes no han sabut respondre a algunes preguntes, fet que em fa que em replantegi la metodologia que permeti veure als alumnes la funcionalitat d'aquesta mena d'activitats i connectar-los amb el seu propi aprenentatge. Això em servirà també per a observar quins elements són necessaris per al desenvolupament d'un portafoli a les classes de GES, un altre punt aquest que any rere any no aconsegueixo que aixequi el vol.

Cal, doncs, una millora de les activitats autoregulades. Hi crec, però cal que tinguin una raó de ser. I especialment, vull trobar una manera perquè els alumnes en siguin conscients del que han après al curs, així com establir un criteri clar per a la correcció ortogràfica i gramatical autoregulada.

Un altre punt que no he pogut millorar és la convivència de les xarxes socials educatives (Edmodo, RedAlumnos) amb els cursos presencials. Enguany he provat que els alumnes entressin per a resoldre activitats concretes perquè fos, d'una vegada per totes, una extensió de l'aula, un espai per a resoldre dubtes, relacionar-se amb els companys, un lloc de recepció de tasques, de consulta de notes i de comunicació amb el docent. He aconseguit alguns d'aquests objectius, però no he trobat la manera d'encabir plenament una eina d'aquesta mena en els mòduls, fins al punt de passar d'ella.

D'aquesta manera, en el moment de planificar les UD's, hauré de reflexionar sobre quin ús vull que facin els alumnes de les xarxes socials educatives. I tot seguit, preparar els cursos tot pensant en tasques concretes i hàbits determinats que els alumnes hauran de fer en aquests entorns virtuals.

Això sí, un punt positiu se'l porta la selecció i inserció d'eines TIC a les classes. He procurat al llarg del curs ser acurat i utilitzar les eines adequades: editors de fotos online, software i editors d'àudio online, editors de mapes conceptuals online, etc. I crec que m'he sortit prou bé perquè són fàcils d'utilitzar, gratuïtes i estan fetes moltes d'elles amb la filosofia del software lliure. No en puc demanar més! Però hi ha alumnes que, per més apps i xarxes educatives que els mostri, encara tenen problemes per a gestionar un element tan bàsic com el seu correu electrònic.

Per tant, per al curs vinent, potenciaré l'ús d'eines TIC bàsiques i continuaré amb l'encaix d'activitats amb l'ús d'aquestes eines. Però també vull explorar el món dels smartphones per convertir els mòbils dels alumnes en eines útils per a l'aprenentatge de llengües.

Com a conclusió de tot el que he comentat fins ara, puc dir que ha estat el curs on cos i ment han treballat units per a la millora de la metodologia. Però també cal que esmenti que aquest any ha servit per a millorar l'ànim, per guanyar confiança i per, en definitiva, tenir ben clara la meva definició com a docent. I tot plegat ha estat gràcies als reptes que he hagut de superar: un atapeït curs de preparació per a la prova de grau superior, conflictes a l'aula GES, uns cursos amb alumnes poc motivats, etc. Tots aquests elements, en comptes de considerar-los pedres al camí, són puzzles que cal compondre per a obtenir, després, la satisfacció de la resolució. I enguany sembla que hagi acabat un puzzle de 3000 peces. I gaudeixo de la imatge resultant, però no en tinc prou: el proper curs vull començar el de 5000!!!

[059] Un projecte de recerca lingüística a GES

El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d'enguany, vaig portar a terme un repte d'envergadura: fer un treball de recerca.

Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d'ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d'adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura. 

L'objectiu del treball era que l'alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n'extreuen, ...). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió.

La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d'un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l'autogestió i autoregulació del procés d'aprenentatge.

Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d'Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l'inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d'això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.   

L'experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.

En aquest sentit, trobo molt positiva l'actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l'aplicació dels mètodes d'anàlisi en un treball d'aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l'aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d'important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d'informació i crític amb el procés d'investigació. 

Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d'autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d'autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d'anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d'aquesta manera, posar en el mateix camí l'objectiu del treball i una metodologia concretes.

Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l'aprenentatge o que, d'altra banda, se'n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l'excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.  

Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d'atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l'avançament d'alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d'investigació per millorar l'experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.

[058] De diaris i llibres de text (un resum del 2n trimestre)

El segon trimestre ja és història. Però no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar allò que ha anat bé i allò que és millorable. Em permetreu que no comenti el mòdul de Lengua castellana 3 (GES 2), ja que no he incorporat canvis substancials i, al marge d'algunes activitats i d'unes millores dels criteris d'avaluació, és semblant al del curs anterior.

A GES 1 vam realitzar els següents mòduls:

Lengua castellana 2

Vam treballar els textos periodístics i no literaris. Els objectius més importants del mòdul són:

· Llegir, comprendre i manipular textos periodístics digitals.

· Comprendre i elaborar notícies a partir de les sis preguntes clau.

· Revisar els textos propis a partir de pautes de revisió. 

En aquest sentit, no hi havia massa diferència amb el que es va fer l'any passat. Però sí que vaig modificar bona part de les activitats.

 

Llengua catalana 2

 

Vam treballar la varietat lingüística i la tipologia textual. Així mateix, i de manera transversal, vam tractar l'anàlisi, la comprensió, l'expressió escrita i la producció de textos usuals de la vida quotidiana i laboral. Els objectius importants d'aquest mòdul són:

· Saber exposar les característiques de la variació lingüística i de les funcions del català.

· Saber fer un mapa conceptual de les varietats lingüístiques del català.

· Classificar errades significatives de textos escrits, externs i propis, segons siguin de coherència, cohesió, adequació o correcció ortogràfica.

· Aplicar les propietats del text en el procés d'elaboració de textos, sobretot, en el procés de revisió del text.

Amb aquest plantejament, volia destacar els elements positius i els negatius d'aquests mòduls. Així, a Lengua castellana 2, tot i millorar les activitats, no he sabut temporitzar-les per tal d'assolir el repte que vaig llençar als alumnes: fer una revista o un diari. Per tant, les activitats han quedat orfes d'un fil argumental i els alumnes mai han tingut la sensació de crear un diari o revista. Per tant, per al curs vinent, hauré de mesurar les tasques perquè el mòdul funcioni tal i com l'havia planejat.

Pel que fa a Llengua catalana 2, vaig modificar el mòdul per a oferir un nou repte: realitzar el dossier del curs de variació lingüística del català. Per fer front a això, els alumnes es van repartir els temes i van buscar, resumir i adequar la informació que van localitzar a Internet. Al mateix temps que es combinava aquesta tasca col·laborativa, amb l'escriptura de textos diversos (carta formal, textos de diversa tipologia, etc.). 

El resultat va ser força desigual, segons el grup, la temàtica i l'alumne. Malgrat tot, no és una mala idea, però crec que no la tenia del tot controlada, ja que el dia a dia va imposibilitar el fet de veure el resultat final. I en un treball col·laboratiu és important que els alumnes se n'adonin d'aquest fet. En aquest sentit van faltar elements de cohesió entre les activitats per donar un sentit global al mòdul. I és aquest un factor que també haig de millorar a Llengua castellana 2, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, i malgrat la millora de les activitats i de la explicitació dels criteris d'avaluació, ha fallat justament l'element clau d'aquesta mena de cursos: el treball cooperatiu i la cohesió de les tasques individuals per esdevenir-les col·lectives. Per al curs vinent, vull emmendar aquest error, però també portar més enllà aquests mòduls. No em val només amb l'intent de fer un curs amb un projecte comú. Sé que puc reconvertir-los i portar-los al nivell adequat perquè esdevinguin reptes engrescadors i amb sentit. Hauré, doncs, de continuar en aquesta línia.

[057] L'aprenentatge dels conflictes a l'aula

Encara que no ho sembli, a l'aula fem front a situacions impròpies d'una escola d'adults. El motiu és, essencialment, per la constant d'aquests darrers anys, la qual és la matriculació a GES d'alumnes molt joves, d'entre 16 i 20 anys aproximadament.

Evidentment, no voldria generalitzar, però sovint aquest perfil d'alumne respon a casos d'un fracàs escolar que el seu centre no s'ha vist capaç de redreçar. I, de cop i volta, es troba a l'escola d'adults, perdut, confós i amb la mateixa actitud que quan va sortir de l'institut. És a dir, repeteix esquemes de comportament perquè entén que l'escola d'adults és una extensió de l'institut. I amb tot aquest còctel, els problemes estan més que servits.

No som la segona part de l'institut ni la solució màgica per als centres de secundària perquè els alumnes "rebotats" obtinguin el graduat. I perquè això s'entengui així, fem molta pedagogia entre aquests alumnes i, és clar, entre la resta de centres educatius. Però després de tants anys, encara hi ha conflictes que cal solucionar.

Enguany és un curs dels més durs, però no m'he arronsat i he procurat fer canvis en alguns aspectes de la gestió del conflicte a l'aula. Fins ara tenia la tendència a ser flexible, tolerant, negociador. En definitiva, tractava els alumnes com a persones adultes, ni més ni menys. Però per ser tractat com a adult, cal demostrar-ho i sovint alguns alumnes em donen arguments per pensar que encara són adolescents.  

Ara, però, prenc una actitud diferent davant el conflicte, sóc més expeditiu i sé definir la línia de convivència amb el grup classe-docent. A més, i en un aspecte més personal, he après a ser mesurat en els meus raonaments, no fer judicis previs ni deixar-me portar per idees preestablertes. 

Per a que tota aquesta millora personal hagi reeixit, ha estat d'una enorme ajuda i un gran suport l'aplicació i la publicació des de l'any passat de les Normes de Funcionament i Organització del centre. És un document imprescindible que sorgeix de les experiències viscudes els cursos anteriors i que tot just l'any passat el consell escolar va ratificar. 

Per tant, amb aquest marc normatiu i aquesta nova actitud, crec fermament que he millorat en la gestió dels conflictes a l'aula. I com a centre, estic molt content per la resposta que ha donat l'equip directiu i el claustre de professors a determinats casos. Cal seguir en aquesta línia per tal de crear a l'escola el millor ambient d'aprenentatge possible. Això sí, per a tothom.

[056] Saber tornar enrere

Per l'experiència d'aquest any amb un grup de GES, he trobat que els alumnes només observen i deixen que el temps de classe passi ràpidament. És a dir, que no hi ha implicació amb la proposta didàctica del curs, malgrat que sigui avaluació contínua, i que estigui formada per tasques que, inicialment, són motivadores. No n'hi ha prou amb això ni amb una autoavaluació amb cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal encarar les classes cap a les metodologies que permetin la participació activa de l'alumne. 

Al llarg d'aquests anys he flirtejat amb l'aprenentatge significatiu, amb el learning by doing, fonamentat tot plegat en un enfocament comunicatiu. Però potser mai l'he desplegat amb totes les seves conseqüències. Tinc la sensació que he domesticat les activitats, que han perdut part de la seva essència autoreguladora i activa per part de l'alumne. A més, en determinats cursos, han perdut efectivitat i no tenen cap incidència en el seu entorn, fet que dilueix el sentit de l'aprenentatge significatiu. 

 

Per això, he volgut fer una aturada en el camí i tornar enrere, recuperar les meves senyes d'identitat metodològiques amb tot el que això comporta. El tercer trimestre serà el moment de fer el cop de cap, un pas ben ferm per millorar i ser honest amb la meva definició com a docent.   

[055] El conflicte del docent orientador

Haig de confessar que aquest curs estic aprenent força sobre la meva manera de fer classe. I he descobert que hi ha aspectes que no m'agraden de la gestió a l'aula. 

Per exemple, sé que en certs moments deixo passar determinats hàbits i comportaments als alumnes en detriment de deixar-los fluir i cedir-los llibertat. I són en aquests casos en què el meu paper com a docent entra en conflicte. Per una banda, actuo com a guia, però en altres ocasions, caic en pautes de professor autoritari a causa del comportament dels alumnes en certs moments de la classe. El conflicte, doncs, està servit. 

Em sembla que porto massa temps "enganyat" pel rol del docent en les metodologies que faig servir a classe. He desterrat massa aviat algunes de les bondats del professor tradicional per por a semblar-me a un d'ells. O potser per por a deixar de ser un d'ells. El cert és que he descobert que aquestes cabòries han estat un mal endèmic que no només poden afectar la gestió de l'aula, sinó també la meva imatge com a docent i com a model de comportament.

Enguany, però, procuro analitzar les situacions de conflicte en les quals m'hi pugui trobar i extreure conclusions que m'ajudin a millorar el dia a dia de la classe. Per ara, m'he adonat que hi ha determinades situacions que no han de succeir a la meva classe i en aquests casos cal treure tota l'autoritat possible. Ara, pel que fa al desenvolupament de les activitats del curs i al tracte amb els alumnes, és convenient utilitzar les eines del docent orientador, les quals són les més adients si tinc en compte el tipus de classe i la metodologia que faig servir habitualment.

Així doncs, aposto per l'equilibri, per la convivència del millor de dues cares d'una moneda docent que cal saber dosificar.

[053] Una reflexió sobre el 1r trimestre

Amb el segon trimestre ja en marxa, volia aturar-me un moment per comentar alguns aspectes relacionats amb la feina feta durant el passat trimestre.

Començaré explicant-vos que he fet els mateixos mòduls de GES que el curs passat: Llengua catalana 1 i Lengua castellana 1 de GES 1; i Llengua catalana 3 de GES 2.

He modificat alguns aspectes pel que fa als continguts i a les avaluacions. Per exemple, a Llengua castellana he preferit fer una repassada exhaustiva a les tècniques d'estudi, les quals, aplicades amb encert, poden ajudar a la realització de tasques més complexes. D'aquesta manera, he lligat el text expositiu amb la tècnica de la lectura (prelectura inclosa), el subratllat, el resum i la revisió del resum a través d'un exercici final com és la creació d'un tríptic. 

Les activitats d'avaluació del mòdul de Lengua castellana 1 de GES 1.

A Llengua catalana 1, el curs orientat a la millora de l'expressió oral i de la lectura expressiva, la valoració de les activitats és de les poques coses que s'ha retocat. També he volgut  reduir el nombre de repeticions dels lliuraments de les tasques orals. Abans, les lectures es repetien almenys dues vegades, mentre que enguany no els he demanat cap repetició.

Les activitats d'avaluació del mòdul de Lengua catalana 1 de GES 1.

Finalment, el curs que ha sofert menys canvis respecte el curs passat és el de Llengua catalana 3 de GES 2 pel que fa a activitats, metodologia i avaluació.

De tot plegat, n'extrec algunes conclusions que passo a comentar breument:

- S'han millorat les activitats de les unitats didàctiques de cada curs. Malauradament, a Llengua catalana 1, hauria faltat revisar-ne algunes, ja que he tingut la sensació que els alumnes repetien la tasca. Com a millora, hauria de refer-les i lligar-les a través d'un aprenentatge significatiu. Cal, doncs, un repte per a l'alumnat.

- S'han revisat les unitats didàctiques per tal d'emmarcar-les en un context de curs. És a dir, els objectius dels mòduls, especialment els de GES 1, formen part d'un tot encara més ampli. Es pot considerar, doncs, la primera peça del curs 2012-13 i que ha de servir com a base per a la resta del curs, però també, per encarar el curs següent, quan facin el salt a GES 2.

- No he seguit del tot el sistema de correcció de textos d'anys anteriors. En els textos de Llengua catalana 3, i atès que les tasques es lliuraven a través d'Edmodo, he aprofitat l'avinentesa per corregir-los online, tot fent servir comentaris. Però per als textos de Lengua castellana 1, els alumnes no tenien una pauta clara de correcció. Això ha passat perquè enguany l'havia de revisar i modificar i no ho he fet.  

Tinc la base establerta, però em falta que els alumnes la facin seva i que entrin en el joc de l'autocorrecció. Per això, durant aquest curs hauré de fer aquesta revisió i millorar la manera d'introduir la metodologia de la correcció a l'aula.

- Estic molt lluny d'aplicar un portafoli de GES als alumnes. Les primeres passes no han estat satisfactòries per diversos motius. El més important és la encara nombrosa quantitat de tasques que han fet els alumnes de GES 1 per a cada mòdul. Entre Llengua catalana 1 i Llengua castellana 1 han estat més pendents del seu lliurament que de saber si assolien un objectiu o no.

Si aprofundeixo en el problema, crec que la causa de l'estancament d'aquest objectiu es troba en què no he estat capaç de transmetre les meves intencions des d'un principi.  He redescobert la importància del docent en aquesta tasca. I si el docent no transmet, no comunica ni motiva, els alumnes no ho aprendran per ells mateixos. Per tant, haig de reforçar la tasca de professor com a guia i orientador de l'aprenentatge.  

A més, i com a segon element de millora per encaminar-me al portafoli de GES, haig de fer que els alumnes prenguin consciència del que fan portant-los al meu terreny. No n'hi ha prou amb l'explicitació dels continguts i dels criteris d'avaluació, ni tampoc amb la realització d'exercicis d'autoavaluació a cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal aprofundir en les metodologies utilitzades fins ara perquè permetin la participació activa de l'alumne tant a les classes com en la creació del portafoli.

Finalment, hauré de tenir molt present que, per a fer realitat el portafoli de GES, hauré de planificar millor l'itinerari al llarg de l'any. Ara que sóc a temps, procuraré prendre notes dels punts positius i negatius de la planificació feta per a aquest curs. 

Amb tot, la sensació final és de decepció, ja que podria haver fet més per tal d'assolir els objectius. De tota manera, veig el got mig ple, ja que he ajustat els objectius gramaticals de cada mòdul i he aconseguit preparar tasques engrescadores. I el que és el millor de tot, sóc conscient de tots els aspectes millorables per als propers anys. 

Tinc un objectiu, un repte entre mans. I tinc moltes ganes d'assolir-lo.

[052] Lectura en digital

 

Aquests dies de descans per festes nadalenques, m'he proposat posar-me al dia amb les lectures de llibres, textos i articles relacionats amb aspectes de didàctica de la llengua i de la literatura. Sé que no m'ho acabaré tot durant les vacances, però sí que volia començar per aquelles lectures que em poden servir per a preparar els mòduls del 2n trimestre. 

Una d'aquestes és Lectura en digital, un text que va publicar l'Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i dirigit cap al professorat. 

Entre altres aspectes, vol donar a conèixer estratègies que permetin una bona comprensió de textos en format digital. A més, no només teoritza sobre aquest tema, sinó que aporta recursos i propostes didàctiques als docents per tal d'aplicar aquestes estratègies a l'aula.

Val a dir que les estratègies que s'hi inclouen focalitzen el seu interès a cercar informació de textos digitals a través d'eines senzilles: planificació de la cerca, navegació precisa i concreta per la xarxa, utilització de les paraules clau adients o avaluació de la informació que s'ha recollit. 

Amb tot, Lectura en digital és un text necessari i que aporta idees per al treball didàctic de la comprensió oral en general. Però també esdevé un punt de partida per a la millora de la comprensió lectora digital en particular, una competència que ha de ser clau en el món actual que vivim.