[051] Com ensenyar o com avaluar?

Després de les darreres reflexions dels anteriors posts, sembla que l'antena està més afinada a l'hora d'analitzar les unitat didàctiques que porto a terme i que, al llarg del curs hauré de fer. Sí, tinc l'antena orientada cap a la pregunta que em formulava des de feia setmanes: com vull ensenyar?

Però abans que pengés els posts que emmarcaven les meves intencions docents per a aquest curs, i com acostumo a fer, vaig compartir la idea a Twitter. Al cap d'una estona, la Carme Bové (@carmebove) va fer-me notar un aspecte fonamental per a la recerca de la resposta a la pregunta que abans esmentava. La conversa va anar així: 

I té tota la raó del món! No es pot concebre l'ensenyament sense la prèvia conscienciació de l'avaluació que el determinarà. En aquest punt és on s'hi ha d'incidir més, ja que determinarà l'èxit o el fracàs de la unitat didàctica.

Per això, any rere any he procurat millorar l'avaluació als meus cursos amb una intencionalitat molt clara: la fixació de les tasques i dels criteris d'avaluació. D'aquesta manera, els oriento i els ajudo per tal que assoleixin els objectius del curs.

Perquè amb una avaluació transparent, els alumnes són conscients dels objectius que s'han de complir. Però al mateix temps, podran resseguir el camí traçat al llarg del curs i fer-se amb una idea dels meus senyals d'identitat com a docent.

Sé que amb aquesta mena d'avaluació (generalment contínua, dividida en tasques ordenades gradualment, amb una incidència especial en l'anàlisi de la feina feta), els alumnes poden arribar a copsar el tipus d'ensenyament que vull transmetre. Però també sóc conscient que no és una avaluació perfecta. 

Així, aquesta espiral reflexiva i d'autoconeixement docent em porta a la modificació de molts aspectes de la meva avaluació. Serà la millor manera d'acostar-me a la resposta de la pregunta Com vull ensenyar? Perquè com diu la dita: digues-me com avalues i et diré com ensenyes.