[061] La classe invertida a GES, un recurs metodològic en proves

Amb l'inici del nou curs escolar, arriba el llarg i tortuós camí de la preparació de les classes; és a dir, renovar els cursos, solventar problemes metodològics i, en general, millorar l'experiència d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Per això, i atesa la meva naturalesa inquieta, aquest curs vull invertir l'aula de GES. Vull fer una flipped classroom.

El concepte flipped classroom és, actualment, un dels més comentats i que ha despertat força interès entre la comunitat educativa, especialment a secundària i els ensenyaments superiors. En essència, una classe invertida intercanvia alguns dels processos d'aprenentatge de fora de l'aula per potenciar-ne uns altres dintre de l'aula. És a dir, que el temps de classe es basa en la pràctica de coneixements preparats prèviament a casa a través de vídeos, presentacions, etc. realitzats pels docents. I és clar, si els alumnes treballen la teoria a casa, a l'aula hi haurà temps per a la pràctica, per a la participació a l'aula, per a l'atenció a dubtes concrets, per al foment d'expressió i aplicació d'idees, etc.  

Cal que comenti que no sóc un "flipat" convençut i tampoc un docent que vol anar a la moda metodològica de torn. Però penso que té elements que podrien funcionar per a l'aprenentatge de llengües de GES. Per exemple, podria:

- Ajudar a connectar els aspectes gramaticals específics que treballarem a les unitats didàctiques amb els projectes i tasques que han de realitzar. 

- Evidenciar i, per tant, justificar el lligam entre tasques i continguts gramaticals.

- Posar en comú els problemes d'adquisició i comprensió dels elements gramaticals.

- Dinamitzar l'aula amb les activitats pràctiques.

- Donar a l'alumne un paper actiu en la comprensió teòrica i, sobretot, pràctica dels continguts gramaticals.

- Ajudar a crear un ambient de classe més participatiu.

- Donar autonomia a l'alumne i responsabilitzar-lo del seu aprenentatge.

- Focalitzar l'interès en els problemes concrets de l'adquisició dels coneixements gramaticals.

- Trencar amb els estereotips de classes d'institut que utilitzen metodologies més tradicionals.

En el cas del GES, hi ha alumnes que no els agrada repetir esquemes d'aprenentatge. Jo, personalment, els entenc i trobaria contraproduent tornar a utilitzar les pràctiques metodològiques que eIs van portar al desinterès per aprendre. Per experiència, crec que la incursió d'una metodologia com la flipped classroom, i amb un enfocament comunicatiu de rerefons, pot ser un recurs hàbil per acostar una experiència d'aprenentatge més engrescadora. I tot plegat, vehiculat a través de les noves tecnologies.

Però alerta! No es tracta de reduir la gramàtica a un vídeo, una presentació o un podcast. La classe invertida ha de mostrar que la informació no és d'ús exclusiu del docent. Els alumnes, doncs, han de saber qüestionar, ampliar i adequar la gramàtica als seus interessos d'aprenentatge. En definitiva, han de saber manipular (en el millor sentit de la paraula) els conceptes teòrics i transformar-los en eines de coneixement que permetin un ús de la gramàtica més personal i (meta)reflexiu. 

Per a assolir aquesta fita, establiré unes pautes:

a) a casa, els alumnes hauran de mirar un vídeo, ppt, podcast  (el més curt que sigui possible i amb la informació bàsica) fet per mi (en la mesura que em sigui possible, és clar!) o altri,

b) els alumnes hauran de fer la seva síntesi del que han vist i portar-la a l'aula. Les eines per a abordar la tasca seran diverses: resums, mapes conceptuals fets online i compartits a Edmodo, elaboració d'un qüestionari, etc, 

c) després, a classe, el temps es dedicarà -sobretot- a la pràctica amb un seguit d'activitats diverses. El plantejament de les tasques ha de servir per acostar la teoria, posar en comú els resums dels alumnes i resoldre els dubtes del grup classe i, sobretot, els individuals, posar de manifest els aspectes concrets sobre el tema, aprofundir en els continguts si és necessari, establir eines per al reconeixement dels errors i per a la reflexió de l'ús de la normativa gramatical,  etc.

Una altra pauta possible podria ser la creació d'un debat via Twitter, Edmodo, etc per tal de compartir comentaris, pensaments, idees, dubtes sobre l'element gramatical que s'estigui treballant. També es podrien fer servir murs virtuals, com ara Wallwisher, per continuar amb la participació i el debat.

Sigui com sigui, l'èxit o el fracàs de la classe invertida serà, en bona mesura, cosa meva. De mi dependrà el nivell d'aprofundiment gramatical de les classes, de la dinamització de l'aula per a generar interès entre els alumnes, de despertar la motivació i engrescar-los en el procés d'aprenentatge; i de fer que la classe invertida sigui un element capaç d'alliberar les classes del tedi tradicional i donar temps a la pràctica, a la reflexió i, sobretot, a la veu de l'alumne. Espero sortir-me'n i que la sang no em baixi al cap!

[060] La darrera peça del puzzle: reflexions del curs 2012-13

Toca fer balanç del darrer curs, acabar el puzzle del 2012-13 amb l'encaix de les darreres peces. Com sempre, l'ajuda del  portafoli ha estat fonamental per a valorar els diferents objectius i saber si els he assolit o no. Anem, doncs, a posar punt i final al puzzle.

Haig d'admetre, per començar, que aquest ha resultat un any tranquil, atesa la desvinculació d'obligacions a l'escola com a cap d'estudis. Això ha permès centrar-me en la preparació de les classes i complir amb escreix els objectius proposats pel que fa a la revisió dels mòduls.
 

Gràcies a això he millorat les unitats didàctiques, especialment l'adaptació dels cursos en funció dels alumnes, del seu tarannà i de les dinàmiques de cada grup a l'hora de fer front als mòduls. En alguns casos, les he canviat del tot respecte l'any anterior (Literatura GES 1, Llengua catalana 2, Literatura catalana GES 2) i he modificat activitats, tipus d'avaluació, etc. A més, he revisat els criteris d'avaluació, els recursos de cada mòdul, els dossiers, etc.

Un altre encert d'enguany ha estat la planificació anual dels mòduls de GES amb la intenció de connectar els mòduls, enllaçar continguts amb metodologies determinades per tal d'assolir de manera gradual les competències de cada nivell. 
 

Durant el curs 2012-13 també m'he volgut refermar en l'enfocament comunicatiu com a base de la meva metodologia. A aquestes alçades de la pel·lícula docent, volia assegurar-me que l'opció metodològica del repte real com a motor de l'aprenentatge encara era vigent. I ara no en tinc cap mena de dubte. L'únic element negatiu és que la mala temporització de les activitats han anul·lat o han deixat al marge en moments puntuals la reciprocitat de la tasca dels alumnes amb la vida real. Això podria crear confusió entre els alumnes que, potser, han tingut en algun moment la sensació de no comprendre del tot per què demanava la realització de les activitats.

 

A més, he afegit recursos per a un aprenentatge significatiu (creació d'esquemes i mapes mentals, ...) i una tímida i errònia introducció al flipped classroom (Llengua catalana 2). Sé que puc combinar i adaptar les bondats de cadascuna d'elles per a assolir una base metodològica pròpia, útil per a l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, vull continuar formant-me amb la lectura de materials concrets per a conèixer millor aquests plantejaments i poder implementar així els mòduls de GES i la resta de les classes.

De fet, aquest és el curs on he tingut molt en compte la lectura d'articles i documentació online. I bona part del que he llegit ha arribat gràcies a dues vies: el meu PLE i la interacció amb altres fantàstics docents. He pogut mantenir converses molt productives amb persones del gremi (Elisabet Alenyà, Jaume Sans, Carme Bové, Enric Serra  @LaMirandolina, @tedellimona) i altres professionals de l'educació que segueixo i que m'han aportat -directament o indirecta- molts coneixements al llarg del curs. La ingent quantitat d'articles i recursos que m'han proporcionat tots ells fa que, de cara al curs vinent, estableixi un sistema de buidatge per canalitzar tot el que pot resultar positiu per a la meva formació. Una eina que m'ha ajudat i que, avui dia, considero fonamental per a gestionar informació és Evernote. #recomano

Ara bé, malgrat la formació autodidacta, la idea de cursar el doctorat encara hi és. Però per motius familiars i, evidentment, econòmics, haig de renunciar-hi temporalment. I crec que amb el PLE i les xarxes socials, puc mantenir la motivació per aprendre més sobre l'ensenyament-aprenentatge de llengües i millorar la meva formació com a docent.

Malauradament, i com cada any, el meu punt feble ha estat l'ajustament de les activitats autoregulades en les unitats didàctiques. Val a dir, però, que és un punt que he abandonat en els mòduls de GES que ho he considerat oportú. Però l'he mantingut en els que era imprescindible per a conèixer les sensacions dels alumnes vers l'aprenentatge portat a terme a l'aula (Llengua catalana 1, Literatura, Literatura castellana).

L'abandonament ha estat conscient, atès que, en el cas d'alguns mòduls, fer una enquesta al final del curs no és gens representatiu per a extreure evidències de l'aprenentatge dels alumnes al llarg del trimestre. A més, en els cursos on l'aspecte metacognitiu és cabdal, els alumnes no han sabut respondre a algunes preguntes, fet que em fa que em replantegi la metodologia que permeti veure als alumnes la funcionalitat d'aquesta mena d'activitats i connectar-los amb el seu propi aprenentatge. Això em servirà també per a observar quins elements són necessaris per al desenvolupament d'un portafoli a les classes de GES, un altre punt aquest que any rere any no aconsegueixo que aixequi el vol.

Cal, doncs, una millora de les activitats autoregulades. Hi crec, però cal que tinguin una raó de ser. I especialment, vull trobar una manera perquè els alumnes en siguin conscients del que han après al curs, així com establir un criteri clar per a la correcció ortogràfica i gramatical autoregulada.

Un altre punt que no he pogut millorar és la convivència de les xarxes socials educatives (Edmodo, RedAlumnos) amb els cursos presencials. Enguany he provat que els alumnes entressin per a resoldre activitats concretes perquè fos, d'una vegada per totes, una extensió de l'aula, un espai per a resoldre dubtes, relacionar-se amb els companys, un lloc de recepció de tasques, de consulta de notes i de comunicació amb el docent. He aconseguit alguns d'aquests objectius, però no he trobat la manera d'encabir plenament una eina d'aquesta mena en els mòduls, fins al punt de passar d'ella.

D'aquesta manera, en el moment de planificar les UD's, hauré de reflexionar sobre quin ús vull que facin els alumnes de les xarxes socials educatives. I tot seguit, preparar els cursos tot pensant en tasques concretes i hàbits determinats que els alumnes hauran de fer en aquests entorns virtuals.

Això sí, un punt positiu se'l porta la selecció i inserció d'eines TIC a les classes. He procurat al llarg del curs ser acurat i utilitzar les eines adequades: editors de fotos online, software i editors d'àudio online, editors de mapes conceptuals online, etc. I crec que m'he sortit prou bé perquè són fàcils d'utilitzar, gratuïtes i estan fetes moltes d'elles amb la filosofia del software lliure. No en puc demanar més! Però hi ha alumnes que, per més apps i xarxes educatives que els mostri, encara tenen problemes per a gestionar un element tan bàsic com el seu correu electrònic.

Per tant, per al curs vinent, potenciaré l'ús d'eines TIC bàsiques i continuaré amb l'encaix d'activitats amb l'ús d'aquestes eines. Però també vull explorar el món dels smartphones per convertir els mòbils dels alumnes en eines útils per a l'aprenentatge de llengües.

Com a conclusió de tot el que he comentat fins ara, puc dir que ha estat el curs on cos i ment han treballat units per a la millora de la metodologia. Però també cal que esmenti que aquest any ha servit per a millorar l'ànim, per guanyar confiança i per, en definitiva, tenir ben clara la meva definició com a docent. I tot plegat ha estat gràcies als reptes que he hagut de superar: un atapeït curs de preparació per a la prova de grau superior, conflictes a l'aula GES, uns cursos amb alumnes poc motivats, etc. Tots aquests elements, en comptes de considerar-los pedres al camí, són puzzles que cal compondre per a obtenir, després, la satisfacció de la resolució. I enguany sembla que hagi acabat un puzzle de 3000 peces. I gaudeixo de la imatge resultant, però no en tinc prou: el proper curs vull començar el de 5000!!!

[059] Un projecte de recerca lingüística a GES

El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d'enguany, vaig portar a terme un repte d'envergadura: fer un treball de recerca.

Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d'ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d'adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura. 

L'objectiu del treball era que l'alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n'extreuen, ...). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió.

La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d'un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l'autogestió i autoregulació del procés d'aprenentatge.

Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d'Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l'inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d'això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.   

L'experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.

En aquest sentit, trobo molt positiva l'actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l'aplicació dels mètodes d'anàlisi en un treball d'aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l'aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d'important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d'informació i crític amb el procés d'investigació. 

Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d'autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d'autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d'anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d'aquesta manera, posar en el mateix camí l'objectiu del treball i una metodologia concretes.

Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l'aprenentatge o que, d'altra banda, se'n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l'excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.  

Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d'atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l'avançament d'alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d'investigació per millorar l'experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.