dijous, 11 de juliol del 2013

[058] De diaris i llibres de text (un resum del 2n trimestre)

El segon trimestre ja és història. Però no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar allò que ha anat bé i allò que és millorable. Em permetreu que no comenti el mòdul de Lengua castellana 3 (GES 2), ja que no he incorporat canvis substancials i, al marge d'algunes activitats i d'unes millores dels criteris d'avaluació, és semblant al del curs anterior.

A GES 1 vam realitzar els següents mòduls:


Lengua castellana 2

Vam treballar els textos periodístics i no literaris. Els objectius més importants del mòdul són:

· Llegir, comprendre i manipular textos periodístics digitals.

· Comprendre i elaborar notícies a partir de les sis preguntes clau.

· Revisar els textos propis a partir de pautes de revisió. 
En aquest sentit, no hi havia massa diferència amb el que es va fer l'any passat. Però sí que vaig modificar bona part de les activitats.

Llengua catalana 2
 
Vam treballar la varietat lingüística i la tipologia textual. Així mateix, i de manera transversal, vam tractar l'anàlisi, la comprensió, l'expressió escrita i la producció de textos usuals de la vida quotidiana i laboral. Els objectius importants d'aquest mòdul són:

· Saber exposar les característiques de la variació lingüística i de les funcions del català.
· Saber fer un mapa conceptual de les varietats lingüístiques del català.

· Classificar errades significatives de textos escrits, externs i propis, segons siguin de coherència, cohesió, adequació o correcció ortogràfica.
· Aplicar les propietats del text en el procés d'elaboració de textos, sobretot, en el procés de revisió del text.



Amb aquest plantejament, volia destacar els elements positius i els negatius d'aquests mòduls. Així, a Lengua castellana 2, tot i millorar les activitats, no he sabut temporitzar-les per tal d'assolir el repte que vaig llençar als alumnes: fer una revista o un diari. Per tant, les activitats han quedat orfes d'un fil argumental i els alumnes mai han tingut la sensació de crear un diari o revista. Per tant, per al curs vinent, hauré de mesurar les tasques perquè el mòdul funcioni tal i com l'havia planejat.

Pel que fa a Llengua catalana 2, vaig modificar el mòdul per a oferir un nou repte: realitzar el dossier del curs de variació lingüística del català. Per fer front a això, els alumnes es van repartir els temes i van buscar, resumir i adequar la informació que van localitzar a Internet. Al mateix temps que es combinava aquesta tasca col·laborativa, amb l'escriptura de textos diversos (carta formal, textos de diversa tipologia, etc.). 


El resultat va ser força desigual, segons el grup, la temàtica i l'alumne. Malgrat tot, no és una mala idea, però crec que no la tenia del tot controlada, ja que el dia a dia va imposibilitar el fet de veure el resultat final. I en un treball col·laboratiu és important que els alumnes se n'adonin d'aquest fet. En aquest sentit van faltar elements de cohesió entre les activitats per donar un sentit global al mòdul. I és aquest un factor que també haig de millorar a Llengua castellana 2, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, i malgrat la millora de les activitats i de la explicitació dels criteris d'avaluació, ha fallat justament l'element clau d'aquesta mena de cursos: el treball cooperatiu i la cohesió de les tasques individuals per esdevenir-les col·lectives. Per al curs vinent, vull emmendar aquest error, però també portar més enllà aquests mòduls. No em val només amb l'intent de fer un curs amb un projecte comú. Sé que puc reconvertir-los i portar-los al nivell adequat perquè esdevinguin reptes engrescadors i amb sentit. Hauré, doncs, de continuar en aquesta línia.

divendres, 17 de maig del 2013

[057] L'aprenentatge dels conflictes a l'aula

Encara que no ho sembli, a l'aula fem front a situacions impròpies d'una escola d'adults. El motiu és, essencialment, per la constant d'aquests darrers anys, la qual és la matriculació a GES d'alumnes molt joves, d'entre 16 i 20 anys aproximadament.

Evidentment, no voldria generalitzar, però sovint aquest perfil d'alumne respon a casos d'un fracàs escolar que el seu centre no s'ha vist capaç de redreçar. I, de cop i volta, es troba a l'escola d'adults, perdut, confós i amb la mateixa actitud que quan va sortir de l'institut. És a dir, repeteix esquemes de comportament perquè entén que l'escola d'adults és una extensió de l'institut. I amb tot aquest còctel, els problemes estan més que servits.

No som la segona part de l'institut ni la solució màgica per als centres de secundària perquè els alumnes "rebotats" obtinguin el graduat. I perquè això s'entengui així, fem molta pedagogia entre aquests alumnes i, és clar, entre la resta de centres educatius. Però després de tants anys, encara hi ha conflictes que cal solucionar.

Enguany és un curs dels més durs, però no m'he arronsat i he procurat fer canvis en alguns aspectes de la gestió del conflicte a l'aula. Fins ara tenia la tendència a ser flexible, tolerant, negociador. En definitiva, tractava els alumnes com a persones adultes, ni més ni menys. Però per ser tractat com a adult, cal demostrar-ho i sovint alguns alumnes em donen arguments per pensar que encara són adolescents.  
Ara, però, prenc una actitud diferent davant el conflicte, sóc més expeditiu i sé definir la línia de convivència amb el grup classe-docent. A més, i en un aspecte més personal, he après a ser mesurat en els meus raonaments, no fer judicis previs ni deixar-me portar per idees preestablertes. 

Per a que tota aquesta millora personal hagi reeixit, ha estat d'una enorme ajuda i un gran suport l'aplicació i la publicació des de l'any passat de les Normes de Funcionament i Organització del centre. És un document imprescindible que sorgeix de les experiències viscudes els cursos anteriors i que tot just l'any passat el consell escolar va ratificar. 

Per tant, amb aquest marc normatiu i aquesta nova actitud, crec fermament que he millorat en la gestió dels conflictes a l'aula. I com a centre, estic molt content per la resposta que ha donat l'equip directiu i el claustre de professors a determinats casos. Cal seguir en aquesta línia per tal de crear a l'escola el millor ambient d'aprenentatge possible. Això sí, per a tothom.

divendres, 12 d’abril del 2013

[056] Saber tornar enrere


Per l'experiència d'aquest any amb un grup de GES, he trobat que els alumnes només observen i deixen que el temps de classe passi ràpidament. És a dir, que no hi ha implicació amb la proposta didàctica del curs, malgrat que sigui avaluació contínua, i que estigui formada per tasques que, inicialment, són motivadores. No n'hi ha prou amb això ni amb una autoavaluació amb cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal encarar les classes cap a les metodologies que permetin la participació activa de l'alumne. 

Al llarg d'aquests anys he flirtejat amb l'aprenentatge significatiu, amb el learning by doing, fonamentat tot plegat en un enfocament comunicatiu. Però potser mai l'he desplegat amb totes les seves conseqüències. Tinc la sensació que he domesticat les activitats, que han perdut part de la seva essència autoreguladora i activa per part de l'alumne. A més, en determinats cursos, han perdut efectivitat i no tenen cap incidència en el seu entorn, fet que dilueix el sentit de l'aprenentatge significatiu. 
 
Per això, he volgut fer una aturada en el camí i tornar enrere, recuperar les meves senyes d'identitat metodològiques amb tot el que això comporta. El tercer trimestre serà el moment de fer el cop de cap, un pas ben ferm per millorar i ser honest amb la meva definició com a docent.