Ens hem mudat!

Aquest blog té nova llar. Per això m'he mudat a www.didactik.cat. Espero la vostra visita!!!

[100] No dejamos nada...

El pasado mes de septiembre, el compañero Ramón Paraíso en esta misma revista publicaba un artículo llamado Reencuentros en la tercera fase. Paraíso reflexionaba sobre la visión que tendrán sus alumnos de él en el futuro como profesor. La lectura de este artículo me ha llevado a una opinión muy clara sobre la huella que dejamos nosotros los docentes en la educación del alumno. Y voy a ser sincero: no dejamos nada

Lo tengo bien asumido. No dejamos nada de nada, nuestra labor sale con la misma facilidad con la que entra. Por más tablets que tengamos en clase, por más flipped que nos pongamos, por más ABP’s que les metamos en el aula, nuestros pupilos no nos recordarán. Admitámoslo: los docentes tenemos el ego subidito, creemos que somos el profesor Keating y que nuestras clases cambiarán el porvenir de esos alegres muchachos para que lleguen a ser personas creativas, libres, capaces de decidir su propio destino. Seremos líderes de su propia revolución, faros de su existencia, un rayo de luz que los guiará hasta conseguir todo lo que se propongan. #No

Personalmente, no me preocupa nada el recuerdo que tengan los alumnos de mí. De hecho, desde mi posición como profesor de adultos, ni tan siquiera debería ser recordado. Creo que el profesor tiene que ofrecer escenarios que enciendan la curiosidad del alumno y le empuje a ser mejor persona. Pero debe ser invisible, desdibujar su figura para no interferir en el reencuentro entre el proceso de aprendizaje y el alumno. Sí, yo también puedo pecar de idealismo/romanticismo docente. Pero es el mejor punto de partida para tratar a los alumnos desde su propia idiosincrasia, dado que hay que tener en cuenta que no tratamos con pedazos de barro que hay que moldear. Son personas que ya vienen moldeadas de casa.

Todas ellas están formadas por vivencias, virtudes, defectos, fracasos, sueños, expectativas de futuro, deseos, desengaños, alegrías, lecturas, intereses, aficiones, etc. Desde esta pluralidad se hace harto complicado llegar a influir con nuestras clases, nuestras metodologías o nuestras TIC. El recuerdo en la memoria de los alumnos dependerá únicamente de ellos. Aunque no todo está perdido. Si queremos llegar a la conciencia de nuestros pupilos hay una estrategia que el profesor debe saber gestionar: el sello personal docente.

Nada de lo que hagamos en clase tendrá vida más allá de lo anecdótico si nos limitamos a impartir contenidos sin más, sin pasarlos por el filtro de nuestra personalidad. Lo más eficaz es enseñar desde la sinceridad, desde la empatía, desde la experiencia, desde la proximidad, desde la asunción de las virtudes y de los errores del profesor que se vuelca de lleno en el alumno, sin añadir etiquetas ni ideas preconcebidas sobre él. Pero sin esperar nada a cambio. Nunca.

Pasar a la posteridad de los alumnos, convertirnos en “memorables”, como diría Fernando Trujillo, no depende tanto de la metodología, sino especialmente de nuestros actos en el aula, de nuestra gestión emocional del alumnado, de tener un código docente inclusivo. No hablamos, por tanto, de ser más original, más innovador o más “colega”. Hablamos de ser más coherentes con nuestra docencia, de ser conscientes de nuestra labor, de saber dotar de humanidad y respeto las clases. Y esto, por desgracia, no es algo que se aprenda en Magisterio o en ningún máster. Hay quién lo llamaría vocación. Yo prefiero llamarlo honestidad. Y no sólo con el alumno, sino con su futuro. Y con nuestra profesión.

Aunque nuestro sello personal docente tiene también que visualizarse en la gestión de los contenidos de la asignatura. En este aspecto, guardo buenos recuerdos de algunos profesores. Pero ninguno hizo nada destacable para “molar”. Y dudo que tuvieran la intención de ser recordados. Lo único que hicieron fue conectarme con los contenidos de manera natural. A este tipo de profesores les encantaba la asignatura que impartían, la explicaban de tal modo que te envolvían y producían interés, te obligaban a entrar en ella, sumergirte para saber más. Y no se ayudaban de espectaculares metodologías didácticas, ¡muchos lo hacían con metodologías tradicionales! ¿Era posible eso? ¿Y cómo lo conseguían? Porque daban sentido al contenido, revisándolo desde perspectivas modernas, actuales, situándolo en un contexto real, cercano. Y lo mejor de todo: despertaban el sentido crítico, una mirada nueva que, en mi caso, me ha permitido poner en cuestión el mundo, generar opiniones diferentes y debates llenos de muchos matices.

Es posible que así —y solo así— dejemos algo de nosotros. Y si no, no pasa nada. No hay que pensar que hemos fracasado. Será entonces cuando deberemos exigirnos más, reflexionar sobre nuestras acciones en clase y encontrar el modo de llegar al recuerdo de los alumnos. Seguramente descubriremos que el impacto emocional en el alumno no se rige por el uso de las innovaciones metodológicas y los recursos TIC más de moda. Sólo con nuestra actitud como docentes, con la manipulación didáctica (en el buen sentido) de nuestros conocimientos, con saber compartirlos desde la perspectiva de los alumnos, con saber aportarles significado en sus vidas para crear colaborativamente una experiencia de aprendizaje podremos proporcionar una educación que perdure en el recuerdo.

Por tanto, no es plantearse que “esto y aquello les va a gustar, les va a encantar, estarán entretenidos…” Nada de eso. Hay que compartir esa experiencia, ese reto capaz de hacer reflexionar al alumno, generarle curiosidades y dudas, construir puentes entre su realidad y los contenidos de la asignatura para conectar (de un modo inconsciente) con el aprendizaje que eclosionará (de un modo consciente) tarde o temprano de su interior. Porque de eso se trata: para que fluya la verdadera educación debemos conocer y enseñar al alumno presente para conectarlo con el alumno futuro. Y cuando estos elementos hagan el “click”, los alumnos nos recordarán en un momento u otro de sus vidas.

En definitiva, no nos debería obsesionar qué pensarán nuestros antiguos alumnos sobre nosotros, sino qué huellas nos han dejado ellos para mejorar la labor en clase con los alumnos que están por venir. Porque lo que para los docentes debe ser más importante es que tengamos presente el recuerdo de nuestros alumnos en los cursos posteriores, ya que influye de verdad en el aula y dejan poso en la educación. Son tan generosos que nos dejan su conocimiento presente para que lo invirtamos en mejoras de futuro. Por ello nosotros, los profesores y profesoras deberíamos recordarlos. A todos. Y hagámoslo con cariño, porque lo son TODO.

Article publicat originalment a INED21.

[099] Els titulars didàcTICs del 2015

No podia ser d'una altra manera. Acaba aquí el 2015 i voldria fer un balanç del que ha estat un any de redescobriments, de renaixença, de revolucions. I per explicar-ho, ho faré a través de titulars de diari, ja que molts d'aquests fets, siguin positius o no, han estat notícia i han determinat la meva experiència docent d'enguany.

Aquests són, doncs, els titulars didàcTICs del 2015. Espero que us agradin!

Els alumnes fan un tast 

de la #gramàticaMàtrix 

En el primer trimestre del curs, els alumnes de GES del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud (CFPOS) han pogut posar a prova la #gramàticaMàtrix. Aquesta concepte és idea de Josep Miquel Arroyo, professor d'aquest centre, el qual pretén acostar la gramàtica per fer-ne un ús conscient per part dels usuaris.

La idea es va començar a gestar el curs passat, després de diverses experiències positives amb els alumnes i d'una profunda reflexió docent que Arroyo es va veure obligat a fer. El professor vigatà considera que, des de la seva perspectiva metodològica, "no hi ha prou amb la superació d'un repte, sinó reflexionar sobre com l'has superat, especialment a nivell lingüístic". És doncs, des d'aquesta experiència que Arroyo va donar forma a la #gramàticaMàtrix, un enfocament gramatical basat en la unió d'allò que saben els alumnes amb el que han d'aprendre durant el curs. 

Tot i que les primeres incursions van ser poc alentadores, hi ha hagut prou indicis per part d'alguns grups que s'està treballant de manera significativa en la millora de la gramàtica i de l'ús que en fan dia a dia els seus alumnes. Està convençut que al 2016 es veuran resultats positius i concluents pel que fa a la implementació d'aquest enfocament gramatical.

El portafoli lingüístic de GES 

arriba a la versió 2.0

Després d'un curs en marxa, el portafoli lingüístic de GES s'actualitza. Cap a inicis de gener, els usuaris del portafoli rebran una actualització de l'eina d'aprenentatge que va sorgir durant el passat curs 2014-15. Entre les millores, cal destacar la integració invisible en el procés d'aprenentatge, la millora de les qüestions relacionades a copsar els aprenentatges previs i les reflexions durant el trimestre. A més, s'integra de manera conscient a la #gramàticaMàtrix.

La formació d'adults, 

el despertar de la força

L'any 2015 serà recordat cinematogràficament per l'estrena del capítol VII de la famosa saga Star Wars. Però també ho serà per a la formació d'adults, ja que enguany s'ha realitzat una tasca molt interessant per visibilitzar que hi ha molt bones idees en aquest àmbit per a la millora educativa dels alumnes.

Un exemple és el del Josep Miquel Arroyo, professor del CFPOS. Ell n'està modestament satisfet del que ha viscut i del que ha pogut aportar a aquest despertar durant 2015. En destaca, inicialment,  la formació obtinguda a través de diversos events, com ara el II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria. A més, ha tingut la possibilitat de participar a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes impartint un taller. Per al docent vigatà va ser una experiència molt satisfactòria que connecta amb el seu futur formatiu a mig termini: el doctorat.

Arroyo lamenta, però, no haver assistit al #betacamp, tot i que espera ser-hi en una propera edició. D'altra banda, a la xarxa ha fet pinya amb altres companys* amb els quals comparteix objectius de reivindicació de la bona feina que es fa des de les escoles d'adults, així com des de la comunitat educativa en general. "Tinc previst una col·laboració estable #aquatremans amb Ramon Paraíso per difondre aspectes sobre la formació d'adults i, també, m'agradaria donar continuitat a la iniciativa del web La formació d'Adults, engegada per Quim Balaguer", explica Arroyo.

Un altre fet que vol rememorar és la participació a la revista educativa digital INED21, plataforma des de la qual reivindica el paper de les escoles d'adults en l'entramat educatiu. Però el millor està per arribar, ja que al centre on treballa s'està treballant en un projecte de millora, el qual encaminarà el seu futur els propers anys. 

Per acabar, Arroyo confessa que el desig que més espera que es compleixi durant el nou any és el de la creació d'una xarxa d'escoles d'adults i de professionals en aquest sector per tal de fer-la visible i, com diria Jordi Martí, deixi de ser menystinguda per la comunitat educativa. 

Encara queda feina per fer i Josep Miquel Arroyo continuarà amb la difusió de les bones pràctiques a l'educació d'adults, sumant esforços com la resta de grans professionals que s'hi dediquen. Per això espera que, al 2016, el despertar d'aquesta força sigui un èxit, no de taquilla, sinó educatiu.

*Gràcies a Ramon Paraíso, Quim Balaguer, Jaume Sans, Joan Padrós, Ester Badal, Javier Íñiguez, Anna Tur, Maximiliano Alcañiz, M.Àngels Araujo, Imma V., Josep Maria Planas, Joan Moya, Diego Redondo, Blanca Pi, Sergi Cercós, Palmira Freixa, Fèlix Eroles i Carme Duran. I, també gràcies per la vostra inspiració, Jordi Martí, Toni Solano, Óscar Boluda, Germán Cánovas, Jordi Domènech, la gent de Xatac5, els de GrOC, Carme Bové, Sergi del Moral, Boris Mir, Helena Erviti, Anna Guim, Ángel J. Gallego, Imma Oliva, la gent de #betacamp, Elisa Tormo, i a tothom qui segueixo a través de les xarxes socials (perdoneu si no us esmento a tots!). Sou la meva formació. Visca Twitter!!!

[098] El primer trimestre en piulades (Tardor 2015)

El #hashtag del trimestre (i de l'any)

És moment de tancar el trimestre. Però en comptes d'explicar-ho a través d'un post corrent, he optat per una altra manera de resumir-lo. He compilat les piulades que he dedicat a la preparació del trimestre, al dia a dia a l'aula, als neguits i pensaments en veu alta que compartia a través de la meva xarxa social de referència.

Així doncs, feu un cop d'ull al que he fet durant el primer trimestre al centre on treballo. En general estic satisfet, tot i que hi ha aspectes que no he gestionat bé:

- No he acabat el repte a GES 1, el qual era realitzar un Draw your life. Ens va faltar l'edició del vídeo. No sé si tornarem a reprendre'l. En el cas de GES 1 Tona vam pensar a canviar el producte final i rebatejar-lo com a Rap your life a petició dels alumnes.

- Els diaris de viatge de GES 2 no han estat el mateix a Tona que a Centelles, així com el curs en general. Mentre que a Tona hem dedicat més temps a la lectura de Cap a terres salvatges, a Centelles, i a causa d'iniciar el curs quatre setmanes més tard, m'he vist obligat a centrar-me en els continguts lingüístics. La lectura s'ha reduït, doncs, a un treball a casa.

- El treball amb el portafoli lingüístic no ha estat ben gestionat. Massa poc temps per implementar-lo a GES. Però després de la revisió, al segon trimestre tindré temps d'esmenar l'error.

- Les expectatives del curs de Grau Superior han anat minvant a mesura que passava el temps. Com sempre, els alumnes a inici del curs tenen una actitud, però a mig octubre es capgira com un mitjó. De tota manera, intento aportar alguna cosa més que el contingut necessari per aprovar l'examen d'accés al grau i he introduït la #gramàticaMàtrix amb uns resultats millorables. A la tornada de les vacances, podré posar-la novament a prova per tal de repassar ortografia.

- Per últim, la gestió del temps de preparació de les classes ha estat el gran inconvenient d'aquest trimestre. Com ja comentava en un altre post, fer feina per un curs que no sé quan sortirà és inútil. Ara, quan surt, m'avisen amb poc marge de maniobra. I enguany, m'he trobat que he hagut de preparar la gran majoria de cursos al mateix temps, just quan començava a caminar amb els grups de GES de Tona. En deifinitiva, va ser un desastre, ja que no em va permetre dedicar el temps que cal als nous cursos ni em va deixar desplegar com tenia previst els queja havia començat. Al segon trimestre, sortosament, tot comença al mateix temps, fet que no treu que hagi de trobar una solució a aquest problema de cara a altres anys.

Malgrat tot, estic satisfet de:

- portar a terme la #gramàticaMàtrix als cursos de llengua. Encara queda molt per fer, però ja començo a traçar un itinerari. Hauré de prendre notes de com el desplego a l'aula;

- experimentar amb l'ensenyament de la gramàtica des de l'observació i l'anàlisi;

- utilitzar la literatura com a llibre de text a classe. No ho he fet com m'imaginava i hauré de prendre nota del que puc millorar;

- a GES, treballar el concepte "fer pinya" a través d'eines com el Tractat de convivència a l'aula. Un encert a grans trets. Caldrà mantenir viva aquesta idea;

- treballar la llengua de manera integral. A GES, explico llengües, no català o castellà. I enguany, l'anglès s'hi incorpora. Encara és d'hora per veure els resultats, però continuarem en aquesta línia el segon trimestre;

- ser conscient de la importància de la temporització. 

En definitiva, tot el que he viscut el primer trimestre ha servit per assenyalar el camí que haig de millorar. I el milloraré.

[097] La teràpia del portafoli (2 de 2): la versió 2.0

En aquesta segona part volia fer èmfasi en el portafoli com a objecte. Després de comprovar de quina manera s'implementa a l'aula amb els raonaments metodològics i gramaticals exposats en el post anterior, vull fixar-me en els apartats que ha de contenir el portafoli. 

Per aques motiu, i perquè sigui més entenedor, comparteixo la versió 2.0 del portafoli lingüístic. A tall d'exemple, he agafat el mòdul de Llengua catalana 3 de GES 2 per detallar-ne les passes a seguir.

En essència, hi trobareu:

1. Biografia lingüística (només caldria emplenar-la una vegada, per anar bé, al primer trimestre)

2. Distribució de mòduls del GES

3. Mòdul o mòduls trimestrals, apartat en el qual s'hi inclou:

- objectius i continguts;

- anàlisi prèvia de coneixements;

- preparació prèvia de la tasca trimestral (repte lingüístic);

- #lamevagramàtica o recull d'apunts i evidències lingüístiques adquirides al llarg del trimestre.  

4. Valoracions:

- valoracions finals de treballs individuals o en grup (2 versions);

- autoavaluació de la tasca trimestral (repte lingüístic);

- qüestionaris per a la reflexió diària, medial i final. Aquesta última hi inclou apartat relacionat amb les emocions.

Com ja vaig comentar, espero comentaris, suggerències, millores del portafoli. M'agradaria que fos una eina pràctica i, és clar, col·laborativa. Per tant, no dubteu a fer-ne comentaris.

Desitjo que us sigui útil. Per a mi, és i serà imprescindible. Quan el posi a la pràctica, comentaré els resultats al blog.

Portafoli llengües GES 2015 16 (versió 2.0) from Josep Miquel Arroyo Baena

[096] La teràpia del portafoli (1 de 2): introducció a la #gramàticaMàtrix

Encara treballo en el portafoli lingüístic per a GES. Malauradament, a aquestes alçades del curs no l'he posat en marxa. I sí, la culpa és meva per manca de planificació. Però, sobretot, és perquè he entrat en una mena de loop creat per l'obsessió de preparar el millor portafoli possible.

I no és per menys. Després de les bones sensacions del curs passat, de practicar "l'evoluació", d'equivocar-me en determinades fases de la seva aplicació, de comprovar que és un diamant en brut per a l'aprenentatge de llengües, calia una reflexió i una preparació dignes del que, de ben segur, ha de ser essencial en la meva metodologia.

A manera de teràpia, i amb l'assumpció que no el tindré enllestit com cal per a aquest trimestre, explicaré tot seguit el procés de construcció del portafoli lingüístic i del desenvolupament del que he anomenat la #gramàticaMàtrix. Espero d'aquesta manera reorganitzar les idees i que, també, pugui ser útil a qualsevol docent que estigui interessat a fer servir el portafoli. 

Avís! Ni sóc gurú de l'aprenentatge significatiu ni cap cosa semblant. Tot el que explicaré a continuació és fruit de l'experiència, de l'assaig-error aplicat a l'aula, de les lectures de professionals (com ara les de l'omnipresent Daniel Cassany), tot fent ús de recursos que he trobat a Internet i que, evidentment, he adaptat a la meva realitat d'aula.  

Així, com tot bon docent, estic en contínua formació. I agrairé la col·laboració de tots vosaltres per esmenar qualsevol error que trobeu al portafoli, per millorar-lo i perquè, en definitiva, pugui ser útil per a tothom. Us emplaço, doncs, a que hi digueu la vostra. Per suposat, podeu proposar millores del portafoli, i, fins i tot, treballar-hi conjuntament.

Anem a veure, doncs, com es pot inserir el portafoli lingüístic a la classe:
  

 1. Què vull aconseguir amb el portafoli?

- Vull que els alumnes (re)coneguin els errors que fan als seus textos (orals i escrits). 

- Que sàpiguen trobar solucions adequades per esmenar els seus errors.

- Que sàpiguen corregir textos propis i aliens.

- Que construeixin una gramàtica personalitzada, pràctica i funcional.

- Que coneguin el seu procés d'adquisició de l'aprenentatge de la gramàtica.

- Despertar l'esperit crític i la curiositat per la llengua.


2. Com podré assolir aquests objectius?
Tots aquests objectius s'han de desenvolupar a través de tasques que esdevinguin un repte per als alumnes, els continguts lingüístics del qual han de servir per assolir-lo. L'exploració gramatical a l'aula ha de reunir aquestes premisses:

- Observació de la llengua a través de textos basats en la realitat dels alumnes i en el rerefons temàtic del repte.

- Anàlisi del comportament del contingut lingüístic del repte.

- Coneixement dels vicis, dels errors i del coneixement adquirit de la gramàtica del repte.

- Creació d'una gramàtica de grup i una altra de personal com a treball d'adquisició dels continguts lingüístics.

- Reflexió del que s'ha après i com s'ha après a través del portafoli. 

3. Com treballo la gramàtica del repte?
A través del que he denominat #gramàticaMàtrix. És l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica basat en la construcció de ponts entre el coneixement dels alumnes (coneixements previs, vicis lingüístics, experiències, com li ha arribat el coneixement lingüístic, ús que li dóna l'alumne, etc.) i el que encara s'ha d'assolir.

Així, en una primera sessió sempre treballo els continguts lingüístics per primera vegada des de l'exploració de coneixements previs. Així, els alumnes i jo podem fer-nos una idea d'allò que saben i què els falta per arribar-hi. 

Tot seguit, podem prendre la píndola vermella (aprenentatge deductiu) per portar a terme activitats d'anàlisi més exhaustiva dels continguts en qüestió. O bé, optar per la píndola blava (aprenentatge inductiu) i que els alumnes descobreixin que hi ha vida més enllà del que ells han après, que hi ha més coneixement i possibilitats de millorar la seva competència gramatical. Per a l'aprenentatge inductiu, considero molt necessària les activitats de correcció de textos perquè obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

A  tall de propostes, es poden utilitzar els següents mètodes:

- Activitats d'aprenentatge deductiu (flipped classroom, creació d'esquemes i resums en grup, escriptura d'apunts col·laboratius en grup, preparació d'una classe, realització de xuletes, creació de mems que sintetitzin la gramàtica, etc.).

- Activitats d'aprenentatge inductiu (resolució de "misteris" lingüístics, jocs, correcció de textos orals i escrits, anàlisi de casos extrets de l'entorn, etc.).

- Activitats de reforç (proves de validació, eines TIC tipus Kahoot, exercicis de resposta tancada, exposició oral, etc.)

4. Com deixo constància del progrés lingüístic durant el procés? 
Primer de tot, els alumnes utilitzaran rúbriques per a l'avaluació, les quals les pot fer el professor, els alumnes o tots junts. En aquest sentit, la creació de rúbriques ja és una boníssima activitat d'exploració de coneixements metalingüístics, fet que s'ha d'aprofitat sempre que es pugui.  

Aquestes rúbriques, doncs, determinaran els aspectes avaluatius de les tasques que conformen el repte i ajudaran a que els alumnes reflexionin sobre la feina feta, tant de manera individual com en grup.

L'element principal de l'avaluació, però, serà el portafoli lingüístic. Haurà d'incloure-hi evidències recollides al llarg del desenvolupament del repte. A més, el portafoli haurà de contenir un apartat anomenat #lamevagramàtica, en el qual i durant tot el procés, s'hauran realitzat tasques de resum dels aspectes lingüístics treballats a classe. 

Pel que fa a la reflexió metalingüística, al final de cada activitat pertanyent al repte, s'hi inclourà un qüestionari on deixin constància del que van aprenent i del que encara han de reforçar.

Finalment, hi haurà lloc per a la reflexió amb una sèrie de valoracions dels alumnes al llarg de tot el procés, així com qüestionaris sobre els aprenentatges lingüístics, el treball realitzat i una proposta de millora per tancar l'informe. En qualsevol moment hi haurà la possibilitat d'establir entrevistes individuals, per parelles o en grup per intercanviar impressions, dubtes i refermar les reflexions recollides al portafoli. Per anar bé, s'ha de fer, com a mínim l'entrevista final.

A grans trets, aquesta seria la manera d'implementar el portafoli lingüístic a l'aula. Ara, faltaria descriure els apartats que hi hauria de contenir. Però això ho deixaré per a un altre post...