dimecres, 24 de desembre del 2014

[073] - El portafoli lingüístic de GES

Volia compartir amb vosaltres el portafoli que estic utilitzant aquest curs amb els alumnes de GES. La finalitat és senzilla: fer conscient el progrés i la millora de l'aprenentatge lingüístic.

És la primera vegada que construeixo un document com aquest i he volgut seguir pautes i criteris bàsics, funcionals i que estan al meu abast. Així, m'he basat en el Portafoli europeu de les Llengües i en portafolis docents que jo, personalment, faig servir. A més, també he utilitzat eines d'autoavaluació de tasques del CNL. 

Com tot en aquesta vida, és una eina oberta al canvi i a la transformació, adaptable a qualsevol situació i tot terreny.

Si us plau, feu difusió d'aquest document amb responsabilitat. És a dir, digueu d'on l'heu tret, compartiu les experiències, comenteu-les, suggeriu canvis, etc.  

Aquest és el meu regal per a aquestes festes. Espero que us agradi.


diumenge, 14 de desembre del 2014

[072] Cap a l'evoluació

Una de les meves obsessions com a docent és la planificació de l'avaluació. La considero la pedra angular del curs, l'element bàsic abans de fer qualsevol altre pas per a programar. No puc fer res sense saber què avaluaré i com ho faré.

Però en tots aquests anys no he trobat la fórmula màgica que harmonitzi metodologia i avaluació. I em temo que serà una batalla permanent. Perquè de ben segur que no es tracta de trobar una fórmula, sinó adequar la millor avaluació per a cada curs. Per aquest motiu he procurat millorar l'avaluació any rere any. 

Fins ara, avaluava dues vessants: la tasca final i els processos metalingüístics. Però després de moltes experiències, vaig adonar-me que poc a poc abandonava la reflexió metalingüística per pura desídia. Jo diria que, possiblement, l'alumne no ho entenia del tot  (a la majoria els interessava la nota i prou). A més, crec que mai he sabut fer visible la connexió de la tasca amb l'aprenentatge de llengües. Aquesta frustració l'he arrossegat durant anys i per això li vaig declarar la guerra. Estava cansat de sentir com es diluïa una marca de la casa: fer visibles les respostes a per què aprenc així i com ho puc millorar. O el que és el mateix, l'aprenentatge reflexiu.
D'aquesta manera em vaig trobar al cap del carrer... fins ara. Si fer coses diferents a l'aula ha de tenir una avaluació a mida, això només significava una cosa. Així que m'he omplert de coratge per desenvolupar el portafoli lingüístic a les classes de GES com a eina d'avaluació. Sempre he pensat que fer coses diferents a l'aula genera reflexió i aprenentatge de molta qualitat. I tot a través de la valoració del procés. 

Per tant, la recolecció d'aquesta informació em permet obtenir una radiografia de l'evolució lingüística de l'alumne molt clara. Tot plegat es pot compilar al portafoli gràcies a les evidències de l'aprenentatge, a entrevistes personalitzades, al pacte dels criteris d'avaluació amb la classe, a la creació de rúbriques, etc. 

Ja fa uns mesos que he pogut desplegar-lo i n'estic molt content. Ara sí podré valorar la dedicació, l'originalitat, l'esforç i, sobretot, el progrés en tots els sentits, tal i com jo desitjava. Per ara, alguns resultats em conviden a ser optimista. En aquest sentit, la implicació de la majoria dels alumnes ha estat impressionant. Jo aprenc al mateix temps que ells a fer servir el portafoli com a eina d'avaluació. I no em fa por equivocar-me o rectificar, adequar l'eina a les seves necessitats i inquietuds. Ha de ser tan flexible i heterogeni com ells.
 
En definitiva, amb el portafoli com a eina d'avaluació tindré proves tangibles perque d'una vegada per totes els alumnes avancin cap a un aprenentatge de present i, sobretot, de futur. D'això se'n diu evoluació.

dijous, 21 d’agost del 2014

[071] En (re)construcció metodològica

Fa setmanes que preparo els terrenys del nou curs 2014-15. És un espai on hauré de construir la metodologia que faré servir amb els alumnes, especialment amb els de GESO. Pel que fa a la resta de cursos, intentaré mantenir-la aixecada, tot i que l'hauré d'adaptar a uns objectius menys prosaics, com ara la superació d'una prova (grau superior, nivells A, C i D de català).

Sigui com sigui, aquesta metodologia estarà fixada sobre quatre pilars fonamentals:

1) L'alumne com a protagonista
La implicació de l'alumne (com a individu i com a membre d'un grup-classe més ampli) ha de ser cabdal. I perquè se senti com a protagonista, cal engegar eines de democratització de l'aula perquè prengui decisions en el seu aprenentatge. Com a professor, haig d'estar amantent a copsar les inquietuds i saber gestionar les emocions durant el procés d'aprenentatge. 

És clau, doncs, que l'aula se socialitzi i que connecti amb la realitat del centre i del municipi perquè el grup en general (i l'alumne en particular) senti que més que un alumne, és creador de coneixement i de cultura.

2) El procés importa tant o més que el producte final
En termes qualitatius, el procés pel qual s'arriba a l'assoliment del producte final és el que més m'ha d'interessar dels alumnes. Per això, m'agradaria establir una avaluació que valori més aviat les reflexions del procés que ha seguit l'alumne per tal d'arribar a port. D'aquesta manera, aconseguiré que es potenciï l'autonomia de l'aprenentatge i que, a nivell d'adquisició de llengües, esdevinguin visibles les activitats metalingüístiques, les quals han de servir per a la millora de la formació lingüística dels alumnes.
3) L'aprenentatge ha de ser significatiu
Un element lligat amb la idea de l'alumne com a protagonista. Haig de buscar reptes encoratjadors, impactants, que tinguin punts de connexió amb els estudiants, amb el seu dia a dia, amb el seu entorn proper, ... Només d'aquesta manera, l'educació tindrà sentit per als alumnes. Perquè comprovaran que la llengua forma part de les seves vides i que la necessiten per desenvolupar-se com a persones.

4) L'aprenentatge ha de ser LOL
Enguany, en nego a explicar la gramatica a la manera tradicional. Vaja, que li planto cara a l'ensenyament formal. És per això que haig de buscar altres maneres d'arribar als objectius lingüístics. I prepararé activitats més lúdiques per tal d'explicar-los a classe. M'ajudaré d'un corpus lingüístic diferent, en el qual novel·les, contes, poemes i hipertext connecten amb pel·lícules, música i videojocs. Tot s'hi val per aprendre llengua i literatura, per relacionar usos lingüístics i reflexionar-hi.
Són aquests punts, en essència, els fonaments que han de caracteritzar-me com a docent. Em sembla que són maons senzills, segurs i fiables, els quals asseguraré amb un bon ciment de pràctica reflexiva docent durant tot el temps que duri l'obra. Sóc conscient que requerirà de molt d'esforç per embastar-los tots sense que caigui la construcció. Però amb paciència i treball, seré capaç d'aixecar la casa per a un nou curs que es presenta feliçment incert.

Doncs apa, agafo el casc (per si de cas) i va: mans a l'obra!