[004] Una eina per a l'anàlisi i la reflexió a l'aula

Una de les eines que vaig utilitzar l'any passat amb gran encert va ser la llibreta del docent, un document en el qual resumia els continguts de cada classe i valorava com havia anat la sessió. Aquest curs vull tornar-hi, però vaig pensar que seria convenient millorar-la per a un millor aprofitament. 


Per això, he creat aquest document que corregeix i augmenta una de les eines bàsiques que tan bons resultats em va donar el curs passat en la tasca d'anàlisi i reflexió del dia a dia docent. 

FULL ANÀLISI I REFLEXIÓ AULA

Wikio

[003] Generar confiança

El perfil del futur alumne del GESO ha anat variant amb el pas dels anys. Darrerament, hi ha alumnes força joves d’entre 16 i 18 anys que conviuen amb el perfil més clàssic d’alumne del GESO. Però malgrat l’aparent distància entre tots dos perfils, el que els uneix és, generalment, la por que genera la tornada al món acadèmic. I aquesta és una sensació que puc corroborar un any més, ja que durant aquesta setmana m’he encarregat de fer el que s’anomenen avaluacions inicials, o el que és el mateix: la primera presa de contacte amb les persones que es volen matricular al GESO.

Per ara, la gran majoria d’alumnes que han passat per l’avaluació inicial, la qual consisteix en una entrevista i, si escau, una prova escrita; m’ha confessat el neguit que els suposa la represa dels seus estudis. Els d’edats compreses entre els 25 i els 45 anys són els més sensibles a aquesta por, perquè fa molts van acabar els estudis (l’antiga EGB) o els van deixar penjats i des de llavors han tingut poc o cap contacte amb els llibres de text.

En canvi, els més joves, saben que han de tenir el títol perquè els han dit que serà important per al seu futur. Però tothom sap que insistir als joves o imposar-los alguna ordre que impliqui un grau de maduresa suposa en la majoria dels casos el rebuig i el menyspreu, en aquest cas als estudis. La reacció és força previsible, atesa la confusió i el desconcert que suposa donar sentit a la paraula futur amb 16 o 17 anys.

Entenc què poden sentir tant els joves com els no tan joves perquè no hi ha res més dur que enfrontar-se amb el fantasma del fracàs escolar. Les males experiències acadèmiques reviuen, les oportunitats perdudes suren i les cames de la seguretat fan figa. Per això, més enllà de conèixer els seus interessos, els seus antecedents acadèmics i les seves motivacions; l’objectiu final d’una avaluació inicial és fer que siguin conscients que la matriculació al GESO és el primer pas que ha de portar a refer el camí del seu futur. Perquè no només el GESO significa l’obtenció d’un títol, sinó en molts casos l’assumpció d’un repte que jo com a docent tinc l’obligació de procurar que qualsevol alumne el pugui assumir. I en aquest sentit és important que en l’avaluació inicial es generi confiança perquè els alumnes comprenguin que no serà un camí fàcil però en cap cas inabastable. És en aquest moment que el docent ha de desplegar unes eines que no són pròpiament acadèmiques, sinó més aviat psicològiques per crear un ambient distès i relaxat durant l’entrevista.

Sovint les paraules esforç, estudi, voluntarietat o responsabilitat s’utilitzen per crear un discurs feixuc que inciti a valorar el treball que suposa la construcció d’un futur. Jo intento defugir d’aquests paràmetres a l’hora de tractar amb els interessats en reprendre els seus estudis i, en canvi, els parlo d’un altre concepte encara més important: la consciència.

Crec que és el terme clau per animar els alumnes joves i no tan joves perquè determina la predisposició dels alumnes davant del procés d’aprenentatge. Per entendre’ns, cal activar el mecanisme que permeti el “canvi de xip”, fer que els alumnes s’impliquin de  manera activa en la seva formació i assumeixin un compromís amb el seu futur. I aquesta és una tasca que cal posar en marxa des del primer dia.

Wikio

[002] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (i II)

La idea de crear el meu ple va sorgir després d’una sessió del Màster de Formació de Català per a Persones Adultes de la UB realitzada per l’Enric Serra, professor de la UAB. Va explicar-nos les possibilitats didàctiques del web 2.0 i com aquest ha generat noves conductes en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. I el clar exemple és l’auge del PLE (entorn personal d’aprenentatge) entre els alumnes i els docents com a eina (auto)formativa. I després d'aquella sessió, vaig adonar-me que el PLE seria una eina molt útil per al desenvolupament de la meva tasca docent.

No cal que recordi com és de necessària la formació per a un docent. Fins fa pocs anys no m’havia aturat a pensar en la meva formació com a professor. Però sortosament un sisè sentit em va advertir que calia una sacsejada important. Per això vaig matricular-me al Màster. I durant el curs vaig aprendre una lliçó molt senzilla però alhora vital: necessitava més formació.

Malauradament, les opcions formatives en el meu centre eren (i són) escasses, fet que em va obligar a buscar altres vies, i més després d’haver acabat el màster. Per això, a part de subscriure’m a la revista Articles i continuar amb la formació (m’he matriculat al Màster en educació i TIC a la UOC), vaig decidir que era el moment de construir el meu PLE.

Una imatge del meu humil PLE

Tal i com jo l’entenc, el PLE representa el paradigma de la perpètua (auto)formació. O el que és el mateix: un PLE ben gestionat pot suposar un bon suport per a l’aprenentatge al llarg de la vida. I aquesta va ser la motivació que em va empènyer a construir el PLE. No és la meva intenció explicar ara les seves virtuts, sinó comentar-vos què suposa des de la meva experiència haver creat el meu PLE:

- Obtenir una font acurada i filtrada dels webs i blogs que poden ajudar-me en el camp de la formació d’adults.

- Estar informat puntualment de qualsevol qüestió relacionada amb la formació d’adults i amb l’ensenyament-aprenentatge de llengües (cursos, màsters, conferències, simposis, actualitat, articles, novetats editorials,  recursos, informació, les TIC aplicades a la formació per a adults, ...).

- Tenir la possibilitat de compartir tota aquesta informació amb altres docents, gràcies a les xarxes socials (Twitter, Facebook, ...).

- Opinar, comentar, analitzar i reflexionar sobre les informacions que m’arriben a través del PLE. A més, pot servir com a plataforma de difusió i de desenvolupament de la meva tasca docent.

- Gestionar millor la informació, fet que suposa un estalvi de temps.

Exemple de PLE (extret de https://sites.google.com/site/microtallerstac/)

Evidentment, la construcció d’un PLE pot resultar fantàstic, però també comporta uns efectes secundaris no tan positius. Així, i atès que el meu PLE és per a tota la vida, hauré de cuidar-lo i actualitzar-lo sovint en funció de les meves necessitats docents. Cal que quedi clar que la construcció d’un PLE no s’acaba mai, sinó que evoluciona, talment com nosaltres. Si s’entén que el PLE és una projecció virtual dels interessos i necessitats com a formador de persones adultes, és lògic pensar, doncs, que el PLE també s'ha d'actualitzar. Per tant, mantenir-lo requerirà molta força de voluntat.

De la mateixa manera, també serà necessària una bona dosi d’organització per seleccionar, resumir i compartir les fonts del meu PLE. És a dir, caldrà la creació d’una rutina per consultar i per gestionar el volum d’informació que s’emmagatzemarà dia a dia. Però malgrat aquests punts negatius, jo veig el got mig ple (perdoneu el joc fàcil de paraules!).

Amb tot, el meu PLE s’ha convertit en poc temps en un punt de de referència important per a la meva formació, els fruits de la qual han de repercutir en la millora docent. Poc a poc el vaig millorant perquè encara l'estic desenvolupant. Ara el meu principal objectiu és incorporar el PLE a la meva rutina diària. I quan passi un temps prudencial, faré una valoració més detallada.

Wikio