[084] Retorn al futur 3: portafoli docent 2014-15 (3 de 3)

I ja som a la tercera part de la trilogia. Una part que ha de ser un viatge al futur curs 2015-16. Vinc d'un optimisme basat en els petits canvis realitzats a la metodologia i a l'actitud durant aquest curs, aspectes que volen reprendre l'esperit docent dels meus inicis. En part, estic satisfet, però puc avançar una mica més aquest curs. I per diverses vies.

Al marge de la microrevolució que ja he començat a gestar a l'aula, i de la qual ja n'he parlat a les dues parts anteriors, un focus important d'atenció de cara al futur serà la difusió de noves metodologies i estratègies entre els meus companys docents. Fa anys que sóc "el raro" al claustre de l'escola i durant aquest temps he predicat en el desert sobre les bondats d'una altra manera de fer classe. Enguany, però, el claustre ha començat a preocupar-se per una renovació del centre i han sorgit propostes interessants, però poques que afectin a la metodologia a l'aula. Jo sóc dels que pensen que un centre s'ha de refer des de dins cap a fora. No val només canviar el logo i invertir-hi en tecnologia. Importa -i molt- que es reflexioni sobre la qualitat de les classes que s'hi realitzen. És a dir, el professor ha d'esdevenir el motor del canvi educatiu des del centre.

I sembla que aquesta premissa ha estat escoltada des de l'Ajuntament de Tona, perquè a finals del curs passat vam començar a planificar des del canvi de metodologia un curs especialment difícil: el de preparació per a les proves d'accés de Grau Mitjà. Les sessions de preparació del curs amb la tècnica d'Ensenyament i l'equip de professors ha estat el més productiu i innovador que he fet en els més de 10 anys que sóc al centre. 

És un projecte que enguany ens aportarà èxits i, també, fracassos. Però, sobretot, aportarà experiència per començar a generar un canvi de rumb cap a una formació de qualitat en l'àmbit dels adults. Pot ser també un revulsiu per a tot el claustre de docents i una oportunitat per exposar idees que qüestionin com fem classe i per què ho fem així. En aquest sentit, m'he ofert per fer alguna sessió parlant de metodologies diferents a la tradicional i com s'hi apliquen. Per tant, vull ser part activa per a la promoció d'aquests canvis que, poc a poc, han de revifar l'entorn de treball i, de retruc, millorar la formació d'adults. 

M''agrada pensar que puc fer alguna cosa per millorar l'educació d'adults. I aquest any, per exemple, he tingut l'oportunitat de dir-hi la meva. Així, guardo un magnífic record del taller que vaig impartir a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes. Mai abans no havia fet formació a professors i em va agradar molt el feedback que es va crear. I, sobretot, el fet d'aportar la meva experiència a la causa de la formació d'adults. A més, ben aviat començaré a col·laborar amb INED21. Serà un altre altaveu per fer arribar a molta més gent què és l'educació per a adults i què s'està fent -i què es pot fer encara!- en aquest àmbit.

Sortosament, no estic sol en aquesta tasca de pedagogia, de millora i (afegeixo) de dignificació de la formació d'adults. Un altre objectiu de futur és establir lligams -tant a nivell de centre com a nivell personal- amb altres escoles d'adults que apostin per una modernització d'un ensenyament que sempre és a la cua del Departament. Gràcies a persones com el Ramón Paraíso, el Joan Padrós i altres professionals que he tingut el plaer de conèixer a través de les xarxes socials (i a alguns, personalment), he pogut comprovar que hi ha feina per fer i que, junts, es poden fer projectes que facin visible la professionalitat, la innovació i la funcionalitat en l'àmbit de la formació d'adults i de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

Així doncs, el futur promet ser esperançador. Malauradament, però, a nivell formatiu, hauré d'esperar almenys un any més per realitzar el curs de doctorat. Hi ha altres despeses familiars (no oblido pas les factures pendents!) que no m'ho permeten. Però començaré a fer lectures relacionades amb els temes d'interès (pràctica reflexiva, cognició i metacognició lingüística, aprenentatge significatiu, etc.) per suplir aquesta mancança i apaivagar les ganes que tinc de posar-m'hi. A més, aprofitaré per millorar l'anglès, que el tinc ben rovellat! I qualsevol formació relacionada amb la llengua i la didàctica serà sempre benvinguda!

Per acabar només vull afegir l'anàlisi DAFO del curs 2014-15, basat en el que ha realitzat l'amic Jaume Sans; i els objectius del proper curs. Una reflexió del passat que ha marcat el futur. La resta encara ha d'arribar-hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent

Curs 2015-16

- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.

[083] Retorn al futur 2: portafoli docent 2014-15 (2 de 3)

Torno a pujar al Delorean del doctor Emmet Brown per continuar amb les reflexions del curs 2014-15. Si bé en el primer post comentava el retorn a l'enfocament comunicatiu i les bones sensacions obtingudes amb els reptes d'enguany i la transformació de l'aula com a espai viu dels alumnes, toca ara parlar de les metodologies, el tractament dels continguts lingüístics i de la pràctica reflexiva portada a terme a través del portafoli.

I és que un dels elements dels quals m'enorgulleixo més aquest curs és el de la implementació del portafoli. La 1a versió és una aproximació a l'objectiu de fer un aprenentatge significatiu, autoregulat, reflexionat i capaç de mostrar com els alumnes aprenen llengua. Encara queda camí per córrer i aspectes que cal millorar. Per exemple, el més difícil d'enguany ha estat el seguiment constant perquè els alumnes l'utilitzin. En aquest sentit, n'hi ha hagut que no han participat de la proposta, tot i advertir-los que el procés desenvolupat al portafoli seria un dels punts clau per a l'avaluació. A més, m'ha quedat pendent la part d'entrevistes medials i només han pogut l'inicial i la final. 

Per tant, s'ha de fer un pas més i redissenyar el portafoli com a base de l'aprenentatge i element important de l'avaluació del curs. Al capdavall, l'aprenentatge no és un estat sinó un procés. Això em porta a desenvolupar un altre element que lliga amb aquesta idea i amb el portafoli: l'autoreflexió per part dels l'alumnes sobre l'aprenentatge de la llengua.

Sé que és un aspecte possiblement més abstracte i més complicat de treballar-lo i d'assolir-lo, però m'interessa l'adquisició de la llengua dels alumnes i la conscienciació d'aquesta adquisició per a la formació d'una base per als aprenentatges futurs. A nivell teòric vull formar-me en aquest camp per tal de saber encaminar un neguit docent que m'acompanya des de fa anys. Per aconseguir-ho cal tornar-hi i fer, doncs, una reflexió profunda de l'aprenentatge de la llengua a GES (i als altres cursos de llengua) per lligar-la amb els interessos dels alumnes i a les seves estratègies d'aprenentatge, utilitzant elements de metacognició. En aquest sentit, enguany em centraré especialment en el reforç de l'(auto)correcció com a eina d'aprenentatge lingüístic. I, és clar, el portafoli lingüístic m'ha d'ajudar també en aquesta tasca!

Per acabar, també he volgut revisar l'ordenació dels continguts gramaticals per als cursos que imparteixo, especialment els de GES. He procurat seguir la pauta establerta a inicis de curs. Vaig separar els temes segons els nivells de graduat i em dóna la sensació que encara no està bastit. No hi ha un equilibri entre morfologia, sintaxi, lèxic, llengua oral, etc. A les classes de GES sembla que tot s'encara cap a la creació de diferents tipologies textuals i em sembla bé, però no del tot encertat, cosa que em genera dubtes. Haig d'intentar que les explicacions gramaticals no només girin al voltant d'aquest fet.

Ja parteixo de la base que no faig classes tradicionals de gramàtica. Sempre busco una activitat o una metodologia adient al grup i que sigui diferent a la normal per donar a conèixer els continguts, per practicar-los i per treure un profit per al repte trimestral. M'he ajudat d'exemples reals de llengua, de recursos clàssic però fets de manera diferent (dictats, mems, ludificació, correccions), d'algun recurs de la "flipped classroom" i de la constant comparació amb altres llengües. 

El que tinc clar és que no em caso amb cap metodologia. És una lliçó que tinc ben apresa. No hi ha solucions màgiques en això de l'aprenentatge de la llengua, sinó metodologies i estratègies adequades per a cada objectiu comunicatiu, per a cada grup i context. Vull construir, doncs, una metodologia que se serveixi de l'aprenentatge informal, de la creativitat, dels aprenentatges previs dels alumnes i de l'humor per arribar a l'assoliment de la gramàtica del curs. Continuaré en aquesta línia de cara al proper curs i espero millorar-la poc a poc. Perquè sé que als alumnes, tot i estranyar-los d'inici, s'hi han interessat i l'han feta seva. Així ho demostra la constant negociació dels termes del repte, de la creació de rúbriques, del tipus d'avaluació, dels criteris que s'hi tindran en compte, de la comunicació que s'ha establert entre tots. No es tracta només d'aprendre llengua, sinó de passar-ho bé mentre s'aprèn, de democratitzar l'aula, de donar el protagonisme als alumnes, a la llengua i a l'aprenentatge.

Materials del mòdul de Literatura de GES 1.

Malauradament, a GES, aquesta cerca contínua de maneres d'ensenyar llengua es tradueix en feina extra que, si la combinem amb la ingent feina que suposa portar a terme els reptes, com ara la revista, ha provocat que no pugui enllestir tots els continguts del mòdul, com ara els de català de GES 1 durant el 2n trimestre. Entenc que en alguns moments del curs vaig haver d'encabir amb calçador alguns temes i no crec que sigui la manera correcta de fer llengua i de donar-li un significat i una coherència amb els objectius del curs i de les tasques que es realitzaven en aquell moment. Per això, controlar la temporalització serà important el proper curs per tal de fer encabir els continguts i les activitats d'aprenentatge per igual; i trobar estratègies per poder assolir-ho tot plegat.

En definitiva, he volgut tornar al passat per millorar el present i els resultats són esperançadors. Aprendre de les hòsties, dels errors, deixar de banda l'autocomplaença i canviar el present. He extret el millor d'aquests moments i comportaments passats, els quals han definit el tarannà aquest curs. Ara només cal continuar xino-xano per aquest camí que he traçat. De ben segur que el meu futur docent m'ho agrairà.

Per cert, i el futur, com pinta? No us perdeu la tercera part d'aquesta reflexiva trilogia! 

[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia. 

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual. 

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport. 

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.

Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques. 

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.